Museu d’Art del Bolet de Montmajor

El Museu d’Art del Bolet esta al centre del nucli, a la plaça del Mercat i Camí de Berga de Montmajor.

Historia:

  • El Museu d’Art del Bolet s’ha creat recentment gràcies a la col·lecció donada per l’artista de Montmajor Josefina Vilajosana.
  • Hi ha més de dues-centes espècies exposades, amb diferents bolets de cada espècie, i realitzats a mà amb fang cuit.
  • La tècnica decorativa utilitzada fa que els bolets semblin peces autèntiques als que, fins i tot, s’ha afegit detalls naturals autèntics com terra i branques, imitant la textura autèntica dels bolets. Josefina Vilajosana, nascuda a Gargallà a can Gener de Tòlics, és coneguda arreu per l’originalitat de la seva obra, dominant perfectament la tècnica de la ceràmica.
  • El micòleg Lluc Escànez ha assessorat a la ceramista.
  • La col·lecció anirà augmentant a mida que l’artista acabi les peces en les que està treballant actualment.

El Museu es troba ubicat en les dependències de l’antic ajuntament de Montmajor, a la planta baixa, que va quedar sense ús l’any 1994 amb la construcció del nou edifici.

La façana exterior esquerra s’ha decorat amb un mural que representa unes mans que ens ensenyant uns bolets.

A la cantonada hi ha un bolet gegant de ferro que ocupa tota l’alçada de l’edifici, i es una Font.

A l’interior hi ha una sala en la que es projecta un audiovisual sobre la història de Montmajor i del seu mercat, els serveis, la recepció de visitants i una única sala d’exposicions a la que s’accedeix per dos passos de terra de vidre sota del qual hi ha una escenografia representant el sol del bosc amb bolets.

Les representacions ceràmiques de bolets es troben dins de vitrines i ambientats amb molsa, terra i branques, ordenats per espècies i amb un panell informatiu en cada vitrina. El pis es destinarà a magatzem o sales d’estudi i tallers en una segona fase de rehabilitació.

Observacions:

Disseny interior de Marcel Castella. Mural exterior pintat Àngel Gispert. Bolet de ferro: Jordi Puig. Per la inauguració es va fer un gegantó anomenat “Tocat del Bolet” realitzat per l’escultor de ca l’Escuder del Pujol de Planès.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba i propi

Autoria de la fitxa per a MPC.: Cortés Elía, Mª del Agua

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Plàtan gran de Querol

El Plàtan esta situat al costat de la carretera a l’entrada del poble i front de l’antic safareig i abeurador.

Te un tronc gruixut i destacant també les seves tres branques principals,

d’aquestes surten en ramificació diverses branques molt mes primes,

però, són molt més allargades cap amunt.

Cal dir que fa de punt de partida per a la Font de Querol i Àrea de Lleure.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina del Parc de Freixenet

Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a  l’església de Santa María de Freixenet.

Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada, i passar per la Font de la Dona, ja descrita a primer d’aquest any.

Arribem a una gran explanada, que es com una zona esportiva, on en un angle hi ha l’Alzina que destaca en aquesta zona.

Amb tronc gruixut i molt inclinat.

Te una capçada irregular però abundant en branques i fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de la Font de Llavinera

Llavinera es un veïnat de Sant Pere de Llavinera.

Des de Llavinera s’agafa el camí de tramuntana a les planes de Cal Grau, passada la segona bifurcació porta directament a la font.

Sobre del safareig, hi ha un roure inclinat i no hsa caigut gràcies al mur del safareig,

i destaca per la seva corpulència, del tronc

disposa de dos grosses branques principals i amb capçada considerable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de can Monistrol de Polinyá

Aquest Roure esta situat a uns 160 m al nord de can Monistrol, seguint el camí cap a can Padró, al seu peu esta la font i al marge esquerra del camí.(Esteu en finca privada)

Es un roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 m d’alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre,  inclinat cap a l’est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d’amplada màxima i 8 m d’amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps. Actualment presenta un deteriorament molt destacat.

Observacions: 

Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part de l’Inventari d’arbres monumentals de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, pertany a la província de Lleida.

A l’entrada a petit poble, al costat esquerd i front de la Bassa, que ja us vaig descriure, esta l’Alzina. Es de tronc allargat amb nombroses branques i bona capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina del Noviciat de La Salle de Veciana

L’alzina esta en el camí d’accésprop de la Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana,

concretament a certa alçada d’aquest camí, ven visible.

Es un tronc gruixut, però baix, amb nombroses branques,

que dona una capçada arrodonida i amb moltes fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de les Branques del Castell de Santa María

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa María, al municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra)

Font bastida sota el marge dret d’una zona arbrada situada al costat del camí forestal que va del Castell de Santa Maria a Sant Domí.

Història

  • El consum de la seva aigua és beneficiosa per la gent que pateix malalties renals, perquè té una composició amb poca calç.

L’espai d’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec emprant pedra irregular del país, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.

Aquest accés es realitza a partir d’una estructura d’arc apuntat que ens condueix al seu interior. Aquest interior està cobert amb una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.

La volta es basteix damunt de la cinglera de la roca.

Finalment, un brollador obert a la part baixa la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua que queda recollida en un tall rebaixat a la mateixa cinglera.

La Font de les Branques és una obra del poble del Castell de Santa Maria, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzines de Puig de la Balma de Mura

Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).

Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, 

Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.

La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,

aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.

A pocs metres esta la segona Alzina,

te un tronc molt alt i gruixut.

Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.

Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El gran Roure de Torà

Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.

Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,

Així, com la seva moltitut de branques que disposa.

Amb una immillorable capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero