Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.
Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,
però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,
cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…
veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,
fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,
aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
La ciutat de Terrassa des de fa pocs anys ha apostat en introduir els Hotels d’Insectes a pràcticament en tots els diferents barris, en jardins, parcs, illetes urbanes…
Avui ens fitxarem en l’hotel situat dins del Parc de Sant Jordi.
Està a sobre d’un herbassar que a la primavera i l’estiu floreix, on molts insectes i ocells hi van a buscar aliment.
Aquest hotel, te la imatge en un cartell, on explica quin insecte pot viure en cada compartiment que disposa.
Mireu de no molestar l’existència de vida en aquests Hotels d’insectes.!!!
La bassa de can Rufi, esta situada en front de l’antiga masia de can Rufi de Caldes de Malavella.
Gracies a un acord amb els propietaris de la Finca de can Rufi, l’Associació de La Sorellona va portar l’arrenjament de la bassa.
La bassa en l’actualitat es un espai en custòdia, aquesta bassa és com una reserva on hi han amfibis i altra fauna autòctona.
Un cartell dona a conèixer que no es tirin altres animals no autòctons, com peixos, tortugues, crancs, entre altres, els quals poden perjudicar la vivència dels animals allí existents.
Recull de dades: Del cartell d’Adrena i La Sorellona
Segurament en una Font natural trobeu un cartell l’Ajuntament / Diputació / Generalitat, donant l’avís que no consumiu l’aigua.
Quina diferencia hi ha amb aigua no potable o aigua sense garantia Sanitària?
En funció d’aquests indicadors les aigües es qualifiquen com:
– Aigua no potable: quan els resultats de les anàlisis no compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà.
– Aigua sense garantia sanitària: quan els resultats de les anàlisis sí compleixen els mínims que requereix l’aigua de consum humà, però no es pot garantir el manteniment d’aquestes condicions perquè les aigües no reben cap tipus de tractament desinfectant i no provenen de la xarxa.
Per anar a la Font de Sant Pere, cal seguir el camí que surt prop del Km. 10 de la ctra. B-120 en direcció nord,
abans d’arribar a l’ermita de Sant Pere Sacama, a l’esquerra veurem un cartell que indica el camí a seguir fins la Font.
Us caldrà seguir un camí mig tapat per la vegetació, que fa baixada fins el torrent, cal seguir el camí i a poca distancia us portará directament a la font.
Típica font d’aquestes contrades, es com si fora un pou, que en temps de fortes pluges està força ple aigua.
Actualment la porta d’accés esta tancada per evitar ensurts.
Uns estrets esglaons en permeten pujar des del camí a peu de la font,
Al costat dels esglaons hi ha com un seien de pedra.
Per anar a la Font Fresca cal sortir des de Molins de Rei i agafar la carretera BV-1468 en direcció a Vallvidrera per la carretera BV-1468 i al cap de dos quilòmetres arribareu al veïnat de Sant Bartomeu de la Quadra,
deixeu la carretera pel primer carrer pel costat de l’església de Sant Bartomeu, carrer de la Pepeta de Cal Bardissa, al poc agafeu el carrer de la Font Fresca, on a poca distancia veureu a ma dreta un camí de terra que baixa cap el torrent,
deixeu el vostre vehicle aparcat en un aparcament a vora del carrer.
Cal seguir el camí de baixada, un cartell indica que a prop esta la font Fresca.
Cal pujar per unes escales i arribareu a una petita esplanada allargada, en un extrem veureu un petit receptacle casi quadrat d’obra;
l’aigua raja per un tub de ferro que surt de la paret del fons
i omple una pica molt arran del terra, desguassant al torrent.
L’estructura està adossada una paret de pedra que fa de respatller a un llarg banc de pedra.
Malauradament, en l’actualitat per la falta de pluges freqüents, no hi raja aigua des de fa temps;
també l’arbre gruixut de front de la font, fa poc que va caure.
Cal mencionar que durant el gener de 2013, l’Associació Fes Fonts Fent Fonting, conjuntament amb l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) van rehabilitar en part.
Per arribar a la Font del Salt Dalmau de Camós, us cal anar per la carretera GIV-5147 que va de Banyoles a Camós, en aquest petit poble situeu-vos en la plaça on està l’Ajuntament,
seguiu pel camí de l’esquerra uns 500 metres, trobareu un encreuament de camins, seguiu el de l’esquerra, que us portarà a creuar el riu Matamors per sobre d’un pont.
Passareu per una granja a l’esquerra i al poc arribareu a un mur que tanca una finca a la dreta,
seguiu per al camí tal com indica un cartell direcció de “Font Dalmau”,
fa una certa baixada, a un centenar de metres, gireu a la dreta i baixareu unes escales on hi ha una explanada i la font.
L’aigua surt per un tub d’acer inoxidable i cau a un extret canaló obert
i que desguassa al riu.
Hi ha una barana de ferro, amb un banc que ressegueix tot el perímetre en el cantó que dona al riu.
Al costat de la font, està el Saltde Dalmau que dóna nom a l’entorn;
es una verdadera llàstima que si no plou fort, no podreu contemplar aquest bonic saltant d’aigua, tal com va passar en aquest hivern quan es van fer les fotografies.