La Passera de Castellar de l’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, s’arriba per la carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Aquest petit poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa,

Per anar de Castellar a can Teixidó (passar d’un costat a l’altre de la riera) hi ha una passera feta per gruixuts rocs.

Situada paral·lela al pont de la carretera N-141g.

Actualment sols es utilitzada per excursionistes o senderistes.

Es un exemple que cal destacar, que temps en rere era molt habitual trobar-ser per creuar un riu o riera…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres: L’alzina i el Lledoner de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El poble se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

Els dos arbres més destacats de Castellar, es una alzina

I un Lledoner.

L’alzina esta situada a tocar de la riera de Rajadell, i front de les cases del conjunt que forma Castellar.

Es un arbre amb un gruixut tronc i amb moltes branques que formen una bonica capçada.

El Lledoner, esta a prop de l’antic molí,

es molt gran i alt, de fet corpulent,

cal destacar les seves arrels que sobresurten del terra.

Tant l’hivern com a l’estiu, es de gran bellesa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Castellar d’Aguilar de Segarra

La Font esta en la Plaça de Castellar d’Aguilar de Segarra.

Historia:

  • La seva construcció està relacionada amb la commemoració de l’arribada d’aigua al municipi l’any 1983.

Construcció adossada a un mur de pedra lligat amb morter en una zona enjardinada. La font és feta amb una roda del molí fariner amb una inscripció que hi diu 1750 i una creu al mig.

Al centre de la roda s’hi ha posat l’aixeta. El receptable on es recull l’aigua és una pica de pedra, encastada sobre un muret d’obra fet amb pedres lligades amb morter i rematat amb lloses de pedra plana.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Molí de Castellar d’Aguilar de Segarra

El Moí esta entrant al nucli de Castellar a mà dreta, al costat de la Plaça.

Edifici de planta quadrangular amb diferent annexos, composat per planta baixa, primer pis i golfes sota coberta. L’edifici originari era l’anomenat Cal Fuster, amb una part antiga amb un arc apuntat (que sosté tot l’edifici) on hi ha els molins.

Entre les diferents instal·lacions visibles s’observen unes conilleres i galliners, un forn i un Pou.

El Pou es molt antic, te per un costat una portella metàl·lica per on es treu l’aigua.

A l’esquerra disposa de dos safareigs petits moderns.

Al costat dret, i adossat al Pou, hi ha els vells Galliners, avui en deus.

Recull de dades: Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Anella verda – Tram 2 de Terrassa

L’Anella verda esta detallada per Trams, avui us presento el nº2 de Can Petit – Riera de les Arenes.

Com a tots els trams, esta arranjat el camí i senyalitzat per cartells.

Les portes d’accés són punts d’entrada i sortida que enllacen el nucli urbà amb l’entorn.

Com en el cas de can Petit, podem accedir -hi per un camí que surt  per un costat des de la rotonda de can Petit i la carretera de Castellar.

Las imatges són de les rodalies de can petit.

Aquestamasia és situada al nord-est de Terrassa (Vallès Occidental).

S’hi accedeix per un trencall que surt de l’avinguda de Font i Sagué, dins el polígon industrial de Can Petit, al qual ha donat nom; aquesta avinguda comunica amb la rotonda que hi ha a l’entrada a la ciutat pel barri de Sant Llorenç,

al punt quilomètric 18,8 de la carretera C-1415a, o carretera de Castellar, de la qual dista uns 300 metres.

Recorregut:

A l’arribar a can Petit, cal seguir per un camí a la dreta de la casa

Tot passant per l’Àrea d’estada de can Petit, lloc descrit fa pocs dies.

El camí fa una certa pujada, en mig de camps i de bosc.

Des d’aquest punt podem veure bona part de Terrassa, Sant Llorens de Munt i Matadepera.

Es passa per la Finca de Santa Magdalena de Puigbarral, d’allí a l’Àrea d’estada  de l’Arrugada, en aquest punt tornar a Terrassa …

En el seu recorregut, cal tenir molt en conta de no deixar deixalles

I no entrar en els camps de conreu.

Axó si, gaudiu del vostre passeig per l’Anella Verda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

El Bassal del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Una vegada arribats al Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra, veureu al costat esquerd, el Bassal a peu del Castell,

actualment no si pot entrar a aquesta Bassal, està barrat el pas per una tanca metàl·lica.

En temps de pluges generoses esta pla d’aigua.

Hi ha una vegetació pròpia de zona humida, així com animalons propis d’aquest ambient.

Aquest any, amb una sequera molt important, casi no disposa d’aigua.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem : La Font del Castell de Castellar d’Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat al límit occidental de la comarca del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.

Des d’Aguilar de Segarra us cal anar al Castell de Castellar, indicat per cartells el recorregut.

A l’arribar, veureu el Castell i l’església de Sant Miquel de Castellar, a la vostra dreta hi ha la font.

L’estructura principal es metàl·lica amb aixeta polsador , situada dins d’una estructura d’obra de pedra, forma un seient en cada costat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Arbres – El Pi de la carretera de Castellar del Vallès a Terrassa

Si aneu per la carretera C- 1415ª de Castellar del Vallès a Terrassa, podreu observar molts d arbres corpulents i /o destacats, d’aquests molts són plataners i pins.

Avui un presento un pi situat al costat de la citada carretera front l’entrada a Clasqueri o Castell de Castellar.

Te un tronc molt gruixut  en un bon ramatge i destacat per la seva alçada.

Llàstima que sempre al seu rodal hi han deixalles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Font de la Plaça de la Creu a Terrassa

En aquest lloc on era fa mes de 200 anys en rere camps i alguna masia, hi havia una Creu de Terme, molt senzilla, formada per columna i una creu grega de ferro al damunt i estava situada a llevant de la placeta assenyalant el camí de Castellar i Sant Llorens, se la coneixia per la Creu de Sant Pere, donat que es va formar un poble amb aquest nom a les rodalies.A principis del segle XX, es va construir la font al centre de la plaça,  coronada amb un fanal i la creu de terme en el costat dret algo distanciada, i si van posar bancs de pedra.Arran la construcció del mercat de Sant Pere a la plaça del Triomf, es procedí a la remodelació de la plaça; la font i la creu s’unificaren en un sol element nou, que és la font actual, al mig de la plaça.Esta feta d’obra en forma quadrada, d’uns dos metres d’altura, de tendències i formes historicistes, rematada per una senzilla creu de ferro, amb dos aixetes i la corresponent pica.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé