La Font dels Escolans està darrera de l’ermita de Sant Esteve en la colònia Soldevila de Balsareny.
Historia:
Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós.
Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia.
Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada.
Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona.
Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990.
Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música.
Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.
Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.
Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.
Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.
A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes.
Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i,
al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua.
Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i,
a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets.
Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.
La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.
La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.
El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.
Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
La Font del Sr. Güell està situada dins de La Pobla de Lillet, a prop del riu Llobregat, i al costat del pont Vell, entre aquest i el pont de la Petita, en una zona enjardinada.
Dedicada al Sr. Güell, fundador de la fàbrica del Clot del Moro (Asland), que tot i que es troba dins el terme municipal de Castellar de N’Hug, és a tocar del límit amb la Pobla de Lillet.
A sota hi ha una placa on hi diu:
“A/ D. E. GÜELL BACIGALUPI/FUNDADOR DE LA Cía. ASLAND /LA POBLA DE LILLET/ MCMXXVI”
I també una segona amb:
“Asland rememora amb gratitud , la dedicació i noblesa dels poblatans en el seu 75 Aniversari. La Pobla de Lillet 25 de juliol de 1981”.
La Font del Ferro esta ubicada en el nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, concretament dins d’una placeta enjardinada amb vells plataners, situada entre el passeig de la Font del Ferro amb el carrer Joan Maragall.
Cal baixar uns esglaons per arribar al nivell on es troba la font.
L’aigua ferruginosa surt per un broc d’acer inoxidable i cau a una pica rectangular per sota del nivell del sòl que està empedrat.
Antigament hi anava a recollir aigua molta gent de les contrades per les seves propietats, es deia que eren medicinal.
Com cada dissabte us presento dos articles sobre Arbres
Aquest Pi és singular per la seva forma de com s’ha desarrollat,està situat entre el pont de l’Avinguda de Jacquard i la part de darrera de l’Hospital de Sant Llàtzer, a tocar en una zona enjardinada als límits en aquest lloc amb el Parc.Es veu mes perquè esta solitari en aquesta zona.És un Pi pinyer, que segurament a l’estar en una important inclinació del terreny, les branques s’han dirigit unes cap a vaig i les altres en sentit contrari, per equilibrar el pes i estar així subjecta millor al terreny,també, podria ser que simplement és una curiositat en la formació d’aquest Pi singular…
Ahir us vaig presentar, que és una Glorieta; en canvi avui us presento, que és una Pèrgola.Una Pèrgola és un element arquitectònic i estructural, conformat per un corredor flanquejat per columnes verticals o pilars, que suporten bigues longitudinals que uneixen les columnes de cada costat,i altres transversals recolzades en les anteriors a una alçada igual o superior unint ambdós costats i que conformen un enreixat obert,on usualment es desenvolupen plantes enfiladisses i ornamentals,pot ser amb la combinació de columnes d’obra i bigues de fusta,o també, tota l’estructura metàl·lica,i situades al pas d’una zona enjardinada dins d’un parc públic,proporcionen ombra i refugi al llarg d’un camí, gràcies a les plantes enfiladisses.
Però, poden trobar una Pèrgola, que formi part d’un edifici o una casa privada, com a zones de pas de vianants, formant així un element mes del jardí de la finca.En alguna piscina, també hi podem trobar alguna Pèrgola com a pas els banyistes.Les plantes trepadores en moltes ocasions tenen un troc principal molt gros i desenvolupat amb multitud de branques.Una Pèrgola, us proporciona un passeig fresc, ombrejat i moderadament sec, en algun lloc hi ha bancs per assentar-se.