Font bastida sota el marge dret d’una zona arbrada situada al costat del camí forestal que va del Castell de Santa Maria a Sant Domí.
Història
El consum de la seva aigua és beneficiosa per la gent que pateix malalties renals, perquè té una composició amb poca calç.
L’espai d’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec emprant pedra irregular del país, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.
Aquest accés es realitza a partir d’una estructura d’arc apuntat que ens condueix al seu interior. Aquest interior està cobert amb una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.
La volta es basteix damunt de la cinglera de la roca.
Finalment, un brollador obert a la part baixa la mateixa roca, permet la sortida de l’aigua que queda recollida en un tall rebaixat a la mateixa cinglera.
La Font del Pastor esta bastida sota el marge esquerre d’una zona de conreu de cereals, i situada vora el camí de terra que surt de la part baixa de Sant Domí en direcció a Freixenet de Segarra.
L’accés queda delimitat per dos murs laterals obrats en sec, on s’encaixen unes escales que baixen fins a l’accés a l’interior de la font.
Abeuradors
Aquest accés es realitza mitjançant un pas cobert amb volta de canó i delimitat per ambdós portals. Cal destacar el treball constructiu i decoratiu del portal interior, que resta tancat a partir d’una reixa de ferro.
Aquest portal se’ns presenta estructurat a partir d’un arc de mig punt adovellat i que obre pas a l’interior de la font. La part interior de la font, resta coberta a partir d’una volta apuntada i capçada amb una estructura arrodonida.
Finalment, un brollador solcat a la mateixa roca, permet de la sortida de l’aigua, i que segons l’estació de l’any, pot arribar a tenir més de quatre metres de profunditat.
Viquipèdia
L’obra presenta un parament paredat obrat amb pedra seca del país i resquills de pedra desbastada.
SANT DOMÍ
La Font del Pastor és una construcció prop del nucli de Sant Domí (Segarra) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El Pont de la Remunta esta situat en l’avinguda Josep Tarradellas, 272 de l’Hospitalet de Llobregat.
Historia:
El tram que es veu d’un color més clar per fora i rocs per dins, és el que queda del pont original, de l’any 1819.
La resta més fosc és fruit de la reconstrucció del 2014, inclou les escales.
Altres dades:
La Canal de la Infanta, passava per dins de les instal·lacions de l’antiga caserna militar de la Remunta, que ocupava aquest espai, ara edificat amb habitatges.
El pont reconstruït era el pas per damunt de la Canal de la Infanta.
La Font de les Heures esta situada al Torrent de Sant Fost, davant de Can Lledó, l’accés per unes escales, es pel carrer de les Heures, davant del número 5 de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El topònim s’origina a partir de la vegetació que des d’antic envoltava aquest indret ombrívol, freqüentat no només per excursionistes i les escoles, sinó que durant molts anys fou el centre de reunions i tertúlies polítiques, culturals i socials.
Neix d’una mina d’aigua del torrent de Can Boc.
L’aigua també era aprofitada per les hortes dels voltants.
L’any 2005, membres de l’Associació de la Canaleta arranjaren l’espai recuperant la font i arranjant el brollador.
L’any 2018, l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles va dur a terme unes obres de neteja, desbrossat i arranjament de l’accés amb la construcció de varis esglaons de rajola, restaurà els mur i col·locà una tanca de fusta.
La font de les Heures està situada a la llera esquerra del Torrent de Sant Fost, davant del mas Lledó. L’accés es fa pel mateix carrer que porta el nom de la font. En apropar-s’hi, s’observen tres alzines de dimensions considerables. Un senyal amb el nom de la font, d’aigua potable, ens indica la seva presència. Deixant-lo enrere, de seguida ja veiem un muret de pedra amb una barana de fusta i uns esglaons que hi menen directament.
En arribar, a mà dreta, s’observa un clot al qual s’hi accedeix a través de dos graons enrajolats. Un broc envoltat de travertí i molses deixa entreveure un fi rajolí d’aigua que canalitzat per sota el paviment enrajolat, es perd cap el torrent. El marge està reforçat per un mur de pedra i maó collat amb morter, per damunt del qual sobresurten les soques d’alzines centenàries. Al costat hi ha el registre, una paperera i el nom de la font, realitzat amb acer-corten i un seguit de grafits realitzats amb retolador que desmereixen l’indret.
Al davant mateix, dos graons més permeten accedir al torrent, en una zona rocosa que presenta diferents desnivells.
Observacions:
Reproduïm el text pintat en una xapa metàl·lica que es podia llegir en arribar a la font, datat el 1870 i que es conserva al mas Lledó: “FONT DE LAS EURAS / ENTRE LES HEURES DE AQUET /TORREN ME TROVAREU VENIU / ME A VEURE / ESTIC DIPOSADA A DA / BEURE QUI PASA QUE TE SET / PERÒ QUE NO MARCHI CAP / DISTRET SENSE DIR-ME / ADÉU FON DE LAS EURAS / ANY 1870”.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
La Font del Metro esta situada en la Plaça d’Emili Donadeu de Sant Martí de Sesgaioles.
Historia:
Un cartell en la mateixa font, explica: “ ran de torrent, hi havia un pou i unes piques on hi portaven els animals a abeurar cada dia al migdia després del treball. Quan es van fer les obres de remodelació, el conjunt es va enderrocar.
Al seu lloc s’hi va construir la font actual que, per cert, no tenia nom.
Va ésser la Coloma, esposa del Vila, que fixant-se en les escales que havia de baixar cada vegada per anar a omplir la galleda, les va comparar amb les del metro de Barcelona. Això va quallar entre els vilatans i d’ací “La Font del Metro”.
Font urbana oberta per sota del nivell de circulació de la Plaça d’Emili Donadeu. S’hi accedeix per unes escales, la font queda enclotada i definida per tres murs de carreuons i dues banquetes de pedra. El broc es troba a la paret frontal segons es baixa per l’escala i l’aigua desguassa directament al torrent. Una barana tanca l’estructura de la font en tot el seu entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)
Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.
L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.
L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.
Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.
La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.
Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
La Font esta situada en el carrer de la Costa amb carrer Campet al costat d’unes escales. Construcció senzilla d’obra, amb una aixeta de polsador, l’aigua cau a una pica rectangular.
Us passo la relació de Fonts repartides pel municipi de Cercs. Algunes són de difícil de localitzar o d’accés.
La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.
Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.
Historia:
No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.
La font està situada al costat de llevant dels horts,
delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,
fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.
Cal baixar unes escales d’obra.
En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 