Fem una ullada fora de Catalunya : La Font de la Botalària en Borriol de Castelló de la Plana

La Font de la Botalària  esta en Borriol en la Comarca castellonenca de La Plana Alta de Castelló de la Plana.

Es una font d’obra d’estructura gran. Per accedir-hi cap pujar unes escales, però cal destacar que hi ha un pas per disminuïts.

Des de la font es pot seguir per la senda de l’Ombria, amb llocs naturals molt bonics.

Text i Fotografies : Jordi Monfort

Zona d’estada de la Font de la Rovirassa d’Avinyó

KODAK Digital Still Camera

Una pista asfaltada des d’Avinyo s’arriba fins la Zona d’estada de la Font de la Rovirassa, indicada per cartells,

unes amples escales ens porten a una gran explanada on hi ha diverses taules amb bancs.

A la dreta unes altres escales us baixaran a la font de la Rovirassa

està situada sota d’una balma.

Des d’aquest punt i per sobre de la font podreu trobar molts llocs ben repartits en diverses explanades amb taules i bancs  mes o menys grans.

KODAK Digital Still Camera

Com que estan separats entre ells, fa mes agradable l’estada.

Es un espai molt concorregut, sobre tot en els dies festius.

Els nens/ es disposen d’alguns jocs infantils.

KODAK Digital Still Camera

L’entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de ca l’Artiguetes de Santa Eulalia de Ronçana

La Font és situada al costat  dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.

La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.

El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.

La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.

En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.

En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.

L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.

També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.

A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba,  i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : Les Fonts de Can Vendrell de Santa Eulalia de Ronçana

Setmana dedicada a les Fonts naturals de Santa Eulalia de Ronçana

Les Fonts de Can Vendrell estant situades en el Barri de la Vall en la urbanització de Mas Vendrell, al final del carrer del Masroig,

Unes escales d’obra baixen fins les Fonts.

L’espai del torrent de la Vall de llevant del Mas Vendrell va ser arranjat a mitjans del segle XX com un espai de lleure.

En el marge dret del torrent es van construir murs per contenir la terra, en un dels quals hi ha la font, en general amb un bon cabal d’aigua.

Front seu hi ha la segona font. amb poc cabal.

Des d’aquí pugen unes escales d’obra fins a la feixa superior, on hi ha una taula feta amb una gran mola i els bancs que hi havia han estat arrencats.

Durant el mes de Juliol de 2018 va ser novament arranjada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.

Autor de la fitxa de Diba : Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Lledó de Puig-reig

Per anar a La Font del Lledó, cal agafar la carretera de Puig-reig a Casserres, abans del Km. 10, seguir pel camí a mà esquerra, continuar 500 mt, aparcar el vehicle i entrar per un tancat de fusta, i al fons de l’explanada veureu la font.

Historia:

  • A la font del Lledó tenia lloc la Tornaboda, la festa de cloenda de la Festa Major de Puig-reig que es celebra per Pasqua Granada; la gent s’hi aplegava per dinar i a la tarda tenia lloc un lluit concurs de Sardanes.

La font del Lladó, una de les més populars del terme municipal de Puig-reig i de Casserres, es prou generosa com per fer néixer la riera del mateix nom.

A començaments del s. XX fou condicionat l’entorn com a zona d’esbarjo i lleure,

creant un espai interior empedrat que permet accedir a la font amb comoditat a partir d’unes escales.

Els murs fets amb pedra polida i de grans proporcions, sostenen els margues i delimiten l’espai de la font, que també compta amb un dipòsit d’aigua que ajuda a mantenir la seva regularitat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Fem safareig : Safareig de Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda

El Safareig de Mogoda es troba ubicat en el nucli de Mogoda, a llevant dels edificis situats al carrer principal, unes escales hi porten.

Aquest safareig actualment en desús, es troba buit d’aigua tot i que en bon estat de conservació.

El safareig presenta una planta gairebé quadrada, construït amb obra i arrebossat tan per dins com per fora.

Exteriorment presenta un arrebossat recent realitzat amb morter (ciment) que n’oculta el parament.

Tot i així aquest arrebossat s’ha realitzat fins a la mateixa alçada al volt de tota l’estructura, quedant a la vista restes de l’antic arrebossat i les peces ceràmiques que conformen la repisa damunt la qual les dones rentaven la roba. Interiorment el safareig es troba arrebossat i pintat de blanc (no restaurat).

El fons del safareig és fet amb cairons quadrats de mida petita, disposat amb enrajolat de caixó, amb algunes peces reposades amb rajoles també vermelles que no són les originals.

A un dels extrems de l’estructura s’observa una mena de pilastra de la qual surt un tub de ferro corbat per on sortiria un broll d’aigua que ompliria d’aigua neta el safareig.

Observacions:

Tot i que es troba dins el conjunt de Mogoda, protegit i catalogat pel PEPPASPM, no gaudeix d’una protecció específica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Goretti Vila i Fàbregas

Adaptació del text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de Clara o de Ca l’Olivella a Lavern de Subirats

Per anar a La Font de Clara o de Ca lOlivella cal situar-se al nucli de Lavern, dins del municipi de Subirats,

cal anar al passatge de la Font Clara, al punt de la carretera BV-2428,

allí baixar pel costat d’una casa per unes escales

fins al Torrent de la Font Clara.

Historia:

  • D’aquesta font hi ha documentació que data de l’any 1756.
  • L’actual construcció data de l’any 1913, quan el Sr. Pere J. Maristany, comte de Lavern, realitzà les obres amb la finalitat de “recoger mejor las aguas i las dos balsas cerca de la fuente”, així com per “tratar de aumentar el caudal del agua y la mejor forma de su captación”.
  • La Font Clara o Font de Ca l’Olivella havia estat propietat dels Olivella de Lavern, tal i com consta en documentació que, a causa del propòsit del comte de Lavern d’acondicionar la font i portar l’aigua a diferents nuclis de Lavern, es redactar per testificar la propietat de la font per part de la família Olivella.
  • Un primer document fou sol·licitat per Josep Olivella l’any 1895, per demostrar que la font fou concedida als seus avantpassats a títol d’establiment precari l’1 de desembre de 1756. El document especifica que es concedeix a Don Jaume Olivella “la correspondiente escritura de Precario de la facultad de usar y valerse de las aguas que constituyen la fuente de Font Clara, las que nacen de una Peña a la que linda una heredad propia de dicho Olivella sita en dicho término para el riego de esta, para el uso de la Fábrica de aguardiente que tiene en dicha heredad y demás usos casolanos privativamente a cualesquier otros, mediante dos pequeñas balsas pagando de entrada Quarenta Reales de ardites que han de depositarse en Arcas de la Real (…) y como censo anual tres sueldos de la misma moneda.”
  • Aquest tipus de cartes precàries es comencen a redactar als segles IX i X, i s’estenien als pagesos emfiteutes que, per gaudir d’una part de les possessions del senyor feudal, havien de lliurar una certa quantitat a favor de l’ús que en feien.
  • S’observa, doncs, que les aigües entren de ple en les relacions de tipus feudal fins ben entrat el segle XIX.

Font situada enmig d’una petita cinglera de 5-7 m. d’alçada, la paret natural està plena de concavitats en forma de cova.

La font està situada en un cos pla de maó enganxat a la paret de 2,40 m d’alçada i 1,10 m d’amplada.

L’aigua raja a través d’un broc metal-lic.

L’espai està arranjat amb murs de pedra de poca alçada (més o menys 1 m.) que serveixen per canalitzar l’aigua quan hi ha pujades del curs fluvial que passa en direcció a la riera de Lavernó.

L’espai està cobert per plataners de mida gran i algunes espècies de ribera que segueixen la riera.

La zona està adaptada per rebre visitants amb una taula amb bancs i una paperera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpinterio

Avui destaquem : Les dues Fonts de l’Aixeta de Sant Llorenç Savall – 2ª Part #

Per anar a la Font de L’Aixeta, que de fet són dos sortides d’aigua, una en front de l’altre, us cal que aneu per la carretera de BP-1241,

abans de sortir de Sant Llorenç Savall direcció a Gallifa, a ma dreta hi ha l’Avinguda de Catalunya, i el Parc que porta el nom de la Font de l’Aixeta.

Aquesta font, cal baixar unes escales que porten al torrent Mico i a les dues fonts.

Per evitar que l’aigua que circula pel torrent inundi el petit paratge , aquest disposa d’un bassal o paret per frenar l’aigua i canalitzar-la.

La font de la dreta l’aigua raja per un broc de ferro i cau al terra formant un bassal i per una petita canal desaigua al rec del torrent.

La font de l’esquerra queda més elevada sobre que l’anterior, l’aigua raja broc de ferro dins un arc decorat amb pedres encastades, amb data de 1952, recull l’aigua una pica i d’allí va per una petita canal on desaigua al rec del torrent.

L’entorn ha estat arranjat en diverses ocasions, la darrera l’any 2007.

Sempre ha sigut un lloc on la gent ha anat a buscar aigua, de passeig o a fer un àpat.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del pont vell de la Bisbal de l’Empordà

La Font del pont vell està situada a tocar del pont vell al costat de les escales i sota de l’accés que ve del passatge Daró de la Bisbal de l’Empordà.

Es una construcció moderna de fa pocs anys, cal destacar que l’aigua surt d’un tub a sobre de la pica i que cau al polsar un botó situat en la paret.

La restant d’estructura es metàl·lica, disposa d’una petita plataforma plana que pot fer de seient en un costat.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font Verge de Montserrat de Navarcles

La Font Verge de Montserrat es situada en la paret de l’església de Navarcles tot baixant unes escales.

La Font es tota metàl·lica, molt comú en trobar-la arreu,

dona aigua de xarxa pública per l’aixeta polsador.

Sobre de la font hi han 12 rajoles a color amb la imatge de la Verge de Montserrat, amb la muntanya al darrera i els escolanets.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero