Arxiu d'etiquetes: flors

Biodiversitat del Parc de Les Aigües de Sabadell

Publicat el per
Respon

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell. És com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre.

Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones. La Biodiversitat, esta formada tant per un conjunt dels éssers vius, que són tant les plantes, com els animals, i així altres tipus d’éssers vius, fongs, bactèries.

El Parc de Les Aigües, esta preparat per que tingui una Biodiversitat molt destacada dins d’una gran ciutat com és Sabadell.

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell i propi.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Camps de Fonollosa

Publicat el per
Respon

La Font del veïnat de Camps del Municipi de Fonollosa esta situat en un costat de la plaça de l’església.

L’estructura es un bloc de pedra amb un considerable gruixut.

Del centre hi ha una aixeta polsador moderna.

L’aigua cau a una pica rectangular, amb dos plataformes es cada costat, semblant a un “ seient real” … A cada costat un seient allargat d’obra.

Un cartell sobre l’aixeta hi ha l’escut Camps – juny 1982. I en la part mes alta plantes amb flors.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Plaça Amalvígia de Bellvitge, entre l’historia i la natura / 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Ahir vàrem veure com es la Plaça o Rotonda Amalvígia  de Bellvitge en l’Hospitalet de Llobregat, la seva historia i la vegetació que hi ha.

Avui ens fitxarem, que gracies a la vegetació i les flors en primavera i l’estiu, molts són els insectes o petits animalons que hi fan estada.

Al tenir molt de terreny i vegetació en aquesta gran rotonda, s’ha afavorit per medi de caixes i hotels d’insectes la seva vivència, on poden trobar aliments adequats als tipus d’insectes.

S’ha posat unes caixes niu, per llangardaixos, una iniciativa que no es habitual en Parc i Jardins…

I, també, uns hotels no massa grans per insectes, com abelles, escarabats voladors, marietes, entre altres…

Tot esperant que aquesta experiència en la Biodiversitats d’aquest espai en mig d’una zona molt transitada de vehicles i peatonal, pugui assolir la serva finalitat.

Si passeu per aquesta Plaça, mireu de respectar els petits ser que hi viuen !.

Text: : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Hotel d’insectes de can Carbonell de Terrassa

Publicat el per
Respon

Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau. 

L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.

Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Jardí de Papallones de Cornella de Llobregat

Publicat el per
Respon

Es tracta d’un espai que també tenen altres parcs de l’Àrea Metropolitana i que són un espai de recerca i divulgació popular.

Els jardins de papallones són espais plens de flors de diferents formes i colors, plantes aromàtiques i molts racons que serveixen de refugi.

Les papallones i d’altres insectes disposen d’aliment i d’espais per reproduir-se i passar l’hivern.

Concretament el “Jardí de Papallones” és un espai creat dins del parc del Canal de la Infanta de Cornellà, al barri de Fontsanta – Fatjó,

pensat per allotjar diferents microhàbitats rics en biodiversitat, sobretot de papallones i altres insectes pol·linitzadors. 

Va ser inaugurat el diumenge, 25 de novembre de 2018, es troba ubicat a prop del nucli de urbà de Cornellà de Llobregat i acull la casa modernista Camprubí.

És tracta d’un parc gestionat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Té una superfície de 42.545 m2.

El jardí es un recurs educatiu i ambiental per als visitants del parc i, especialment, per a les entitats del barri, i els alumnes d’Escoles del municipi.

Per una banda, es pot aprendre a identificar la flora del jardí i els insectes més comuns que hi habiten,

amb lupes i claus dicotòmiques senzilles; estudiar el cicle de la papallona; realitzar testi’ns de papallones i altres insectes,

i fer-ne el seguiment al llarg de l’any (quantitat, varietat, evolució,…); estudiar la bassa del jardí i desenvolupar altres estudis de recerca.

Així mateix, també es poden desenvolupar activitats adaptades a públic general i familiar en que, d’una manera més lúdica, es descobreix l’espai i els seus habitants,

i es sensibilitza sobre la importància de conservar l’entorn.

Us passo activitats d’escolars realitzades en el Jardí de les Papallones:

https://sjdespi.cat/bloc-informatiu/despinoticies/medi-ambient/el-jardi-de-les-papallones-comenca-creixer-al-parc-de-la

Recull de dades: MónPlaneta. Ajuntament de Cornellà de Llobregat. Ajuntament de Barcelona i altres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canvi en la bassa del Parc del Comte d’Egara de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Bassa existent en el Parc al costat del Passeig del Comte d’Egara a tocar amb el carrer de Garcia Humet de Terrassa, s’ha convertit en un espai ple de plantes i flors.

Ja fa anys que no era còmoda la bassa per els veïns de la zona, especialment per la proliferació de rates.

Llegim a Diari de Terrassa de 26 d’agost de 2021:

Amb l’arribada de les altes temperatures i la humitat generada per les pluges d’estiu prolifera la presència de rosegadors a diferents punts de la ciutat, especialment a les concentracions d’aigua estancada. Les queixes dels veïns aquestes dates arriben a l’Ajuntament, als grups municipals i als mitjans de comunicació. També proliferen en xarxes socials, on aquest estiu s’han publicat imatges de rosegadors a diversos indrets de la ciutat. Pel que fa a l’estany del Passeig, el Servei Municipal assegura haver rebut cinc queixes dels veïns i haver fet dues intervencions des del mes de febrer. La darrera a finals de juny, quan va tornar a aplicar un tractament de desratització i fer seguiment del resultat.

La bassa del parc de Vallparadís es buida un cop l’any, quan els peixos i les polles d’aigua han criat. En cas de pluges torrencials es fan intervencions extraordinàries.

Medi Ambient informa que la presència de mosquits a la bassa és pràcticament nul·la donat que fa dues dècades es van introduir espècies de peixos, com les les gambúsies, un dels peixos que van acabar amb el paludisme a principis del segle XX.

Durant l’any 2024, es va prendre la decisió de transformar la bassa, després de constants reparacions i millores, en un espai més verd i sostenible,

omplint de terra abonada i amb plantes diverses perquè  durant la primavera floreixin.

 Així va culminar una renovació important pel Parc en general i que ara es pot gaudir.

Recull de dades: Diari Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Galzeran o Cirerer de Betlem

Publicat el per
2

El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles. Fa unes flors solitàries poc aparents de color verdós o lila. Els fruits són arrodonits i vermells, i destaquen força sobre el color verd de la planta. Floreix a l’hivern i la primavera.

També rep el nom de boix marí, boix mascle, brusc, rusc, cireretes de Betlem, cireretes o guingues del bon pastor, galleran, (gallera(n)c, galleri(n)c) i llorer bord.

Petit arbust de 50 a 120 cm d’altura de color verd fosc, amb rizomes subterranis dels que surten peus masculins o femenins, en tots dos casos presenta dos tipus de tiges, les normals són llises i arrodonides, mentre que les altres són fil·locladis o falses fulles, de forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llargada i acabades amb una punta rígida i punxant. Les fulles de veritat són molt petites, com escames que normalment passen desapercebudes, apareixen a l’axil·la dels fil·locladis, i fan entre 3 i 4 mm de llargada. Tota la planta és fotosintètica a excepció de les fulles veritables que es desprenen ràpidament.

Viquipèdia

Les flors són petites, verdoses o violàcies, situades al centre dels fil·locladis amb un perigoni amb sis tèpals en dos verticils; les femenines són tricarpelars amb ovari súper mentre les masculines tenen tres estams soldats pels filaments; la pol·linització es fa per mitjà dels insectes (entomògama); floreix a l’hivern i a la primavera mentre que a la tardor i a l’hivern, a les plantes femenines, apareix el fruit en forma de baia vermella de 10 a 12 mm de diàmetre amb dos llavors i que destaca sobre el verd fosc dels fil·locladis; la disseminació es fa per mitjà de les deposicions dels animals que mengen els fruits (endozoocòra).

Viquipèdia

La utilització més coneguda és com a ornament nadalenc a causa de l’espectacularitat dels fruits vermells i brillants sobre el verd fosc de la planta. També havia estat utilitzat per les seves propietats diürètiques i els brots tendres per a l’alimentació com si fossin espàrrecs. Les baies són tòxiques, però avui dia té una certa importància comercial perquè a partir dels rizomes es preparen certs medicaments i cosmètics. Aquest interès ha portat a l’extinció de l’espècie a certes zones de Turquia i a situar l’espècie com una de les més amenaçades del país. A Catalunya és protegit a certes zones, especialment parcs naturals, mentre que la Generalitat Valenciana n’ha regulat la recol·lecció. També va bé per la circulació de la sang, hemorragia.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – La Ceiba de L’Hospitalet de Llobregat

Publicat el per
Respon

Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.

La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.

Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues,  originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de l’Avinguda 22 de juliol de Terrassa

Publicat el per
Respon

Aquets any, gracies a les pluges de finals de la primavera i principis de l’estiu, s’ha creat en molt llocs de terrassa, petits espais amb molta vegetació diversa, amb plantes i flors silvestres, que en un principi no s’ha volgut tallar,

En algun d’aquests espais coincideix on hi ha Hotels d’insectes i troncs d’arbres morts,

això fa que proliferin els insectes i altres animals petits, creant-se una biodiversitat destacada.

Un d’aquests espais, esta en l’avinguda 22 de juliol aproximat al numero 414 de Terrassa.

Foment de la Biodiversitat:

Perjudicis i beneficis:

L’hotel de insectes, en cada apartat, hi podent viure diferents insectes, tal com s’indica en el dibuix:

En Terrassa, podem veure un destacat nombre d’Hotel de insectes, en petits espais i en rotondes en la via publica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : La Font del carrer nou del teatre de Girona (2ª Part)

Publicat el per
Respon

Ja us vaig presentar aquesta antiga font, dins de la programació d’activitats de Temps de Flors que es celebra en Girona pel mes de maig cada any, podem veure les fonts d’aquesta ciutat, engalanades amb plantes i flors.

Avui, veurem aquesta font tal com és sense estar engalanada, està dins d’una arcada i adossada a la paret de la casa nº 8; tenia tres cossos on havien les tres aixetes, ara sols funciona una, la del mig i es de polsador, amb dos piques. L’aigua cau a una reixa a nivell del terra.

A sobre de la Font, hi ha l’any 1881, data de la seva construcció.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador