L’Ajuntament de Granera va començar una campanya perquè sobre tot els visitants, NO donin menjar a la fauna salvatge que pot aproximar-se al poble.
S’han posat en llocs estratègicament uns cartells que fan referencia a aquest propòsit i petició.
A l’estar envoltada Granera de boscos amb densa vegetació fa que molts animals a la manca de menjar i/o aigua pugi al poble.
Es pot en ocasions veure guilles, cabirols, senglars entre altres…
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Era forma la plaça reformada de planta irregular situada al bell mig del barri de l’Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila.
Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l’estructura, i diverses parts bastides amb cairons d’obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça.
Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi.
Aquests plafons volen destacar : La Plaça de l’Era
i també, l’incendi forestal produït l’estiu del 2003, el seu impacta mediambiental.
i la recuperació de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Torre de l’aigua de Trens está situasa a peu de carretera de Sant Llorenç Savall, a la banda de migdia del terme, sota el serrat del Planot i damunt del paratge de Trens de Granera.
Historia:
Torre de planta quadrada coberta amb una teulada de dues vessants, amb el carener eixamplat i un ràfec motllurat, que està bastida amb teula àrab vidrada. La façana principal, orientada a la carretera, compta amb una porta rectangular metàl·lica i un rellotge a la part superior del parament. És circular, amb l’esfera de color blanc i els números en negre (tant els números romans com els aràbics). Presenta una inscripció en llatí que diu: “Et qui sidit, veniat; et qui vult, accipiat acqua vitae gratis”. També apareix l’any de construcció: “Anno Domini MMIX”.
Damunt seu hi ha una placa rectangular encastada al parament, bastida en rajola blanca vidrada decorada i amb la següent inscripció: “EXCM. AJUNTAMENT DE GRANERA/AIGÜES POTABLES/TRENCAMENT DE TRAENS”. També hi ha l’escut del municipi i l’any de construcció. Entre el rellotge i la placa hi ha un desaigüe de ceràmica vidrada verda, que representa el cap d’un animal. La façana de ponent compta amb el sortidor d’una font encastat i decorat amb un relleu circular. També hi ha una petita obertura rectangular que deixa veure el dipòsit que hi ha a l’interior. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Safareig de la Rectoria está al costat de la Plaça de l’Església – Barri de l’Església – a l’extrem de llevant del barri de l’Església, sota el temple de Sant Martí de Granera.
Historia:
Estructura aïllada situada en una de les feixes de la banda de migdia del barri, sota l’església de Sant Martí i la Rectoria. Està formada per un bassa de planta rectangular i grans dimensions, bastida en pedra desbastada i sense treballar de diverses mides, disposada en filades i també irregularment, i lligada amb morter. Compta amb una pica rectangular de pedra adossada al mur de ponent, que compta amb un revestiment arrebossat força degradat.
En un nivell inferior, sota el mur de migdia de la bassa (que té una alçada considerable), hi ha adossat el safareig pròpiament dit. És de planta rectangular, bastit en pedra i amb la part superior inclinada per facilitar el rentat. També compta amb un revestiment lliscat a l’interior i una petita pica rectangular bastida en pedra i maons, adossada a l’extrem sud-oest del safareig. En l’actualitat, tant la bassa com el safareig, que estan connectats mitjançant una aixeta encastada al mur de migdia de la bassa, estan completament coberts de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Mirador del cucut situat en el camí de Monistrol de Calders en el Barri del Castell, formant cantonada amb el carrer del Castell, a l’extrem de migdia del barri en Granera.
Historia:
Mirador situat a l’extrem de migdia del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell.
Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d’un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell.
A la part amb més alçada hi ha l’escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d’aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.).
També es gaudeix d’unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Està situada en el sector occidental del terme de Castellterçol amb Granera, a prop de la fita quilomètrica número 4 de la carretera local BV-1245.
Aquesta carretera fa tot el tomb a la masia, pel costat de migdia.
Una mica enlairada damunt de la carretera, aquesta masia és molt característica del paisatge en el qual es troba.
És una gran masia fortificada amb barri tancat, formada per diversos cossos, i situada sobre un petit aflorament rocós.
El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis.
La coberta és de teula ceràmica aràbiga a dues vessants. Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada.
En destaca la finestra d’arc conopial situada a ponent.
El parament dels murs és fet de pedra lligada amb morter de calç i es troba, en part, arrebossat.
L’accés al barri es troba al costat nord, on es conserva un petit tram amb merlets. A l’interior del conjunt hi ha un pati amb les dependències complementàries de la casa.
En destaca un pou al costat nord-est,
i una pallissa amb un arc de mig punt.
Recull de dades : Viquipèdia i Diputació de Barcelona
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mercè Manzano
Per anar a visitar aquesta font de muntanya dedicada a Prat de la Riba, cal que sortiu de Castellterçol per la carretera BV-1245 direcció a Granera, però abans de finalitzar la població hi ha el carrer Sant Francesc a la dreta,
un cartell indica el camí i més endavant hi ha un altre de fusta molt més complert amb indicacions de la zona.
Cal fer camí per arribar al Collet i Creu de Sant Fruitós, es veu un paisatge molt bonic de bosc i camps.
Heu de seguir i passar pel Pla de les Boixes, més tard pel Pla de les Forques, continuar pel camí conegut de Pedrós i ja el Collet de mas Clamí, a un costat del bosc hi ha la Font d’en Prat de la Riba, trobareu algun cartell al llarg del recorregut.
La Font d’en Prat de la Riba, també és coneguda per la Font Gimona. És una font de cisterna, disposa d’una aixeta de maneta i a la seva part superior dreta hi ha el sobreeixidor.
Cal destacar que a la dreta té un posa-gots de la mateixa estructura de la font i al costat contrari, una verge de Montserrat.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mercè Manzano i Arxiu Rasola
La Font de Sant Bertomeu a Ulldemolins
Esta situada sota d’una balma, es curiosa per que l’aigua sobrant de la font van fer uns canalons i anava a parar a 4 bidons de plàstic enterrats, per disposar l’aigua per algun pagès i/o ramader d’aquest municipi.
La Font dedicada a la Verge de Montserrat de Mataró
Aquesta antiga font a prop de la seva masia, quan l’aigua revé amb força degut a les grans pluges,
per que no sobresurti de la pica, es posa una fusta o tros d’uralita, evitant mullader i fangueig per les rodalies de la font.
El pou mes gran de la comarca a Serinyà
Per la carretera sortint de Serinyà direcció Besalú, hi ha la masia del Pont i al seu costat hi ha el seu pou, que es caracteritza perquè es el mes gran en diàmetre de la Comarca i d’altres llocs de Catalunya , està es des us
Fonts, recollir aigua amb precaució
A vegades al visitar una font, m’he trobat que la gent que agafa aigua per casa, prengui alguna mesura, per exemple, de filtratge amb un colador i a sobre un tros de roba, per evitar que impureses com petites brosses o terra caigui a dintre de la garrafa.
O be, per recollir tota l’aigua i que no és perdi ni una gota, posant un embut a la garrafa.
Una Font amb porticó en la Granera
Aquesta font sempre a tingut com un porticó que es pot mantindré elevat m’entres s’agafa aigua i desprès es baixa deixar-la resguardada de les inclemències i evitar l’embossament del desguàs per les fulles o altres elements.
La Font amb orelles de Maçanet de la Selva
Aquesta Font esta situada en un jardinets darrera de l’Àrea de descans de l’Autopista de La Selva i a prop del torrent de Torderola. Te forma de cap amb unes orelles grans.
Desguassant el Pantà a corre cuita
Impressionant imatge que podem contemplar quan hi ha una gran acumulació d’aigua a un pantà, podem contemplar amb la pressió i força en que surt l’aigua.
Text i Fotografies : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 