Arbres: Pi pinyer dels Bellots de Terrassa

Aquest destacat Pi pinyer, esta al carrer l’Aire a prop on hi la masia els Bellots i al costat d’una zona industrial.

Es un gran pi, amb dos troncs gruixuts,

que donen la sensació de dos pins units per la soca…

Per tant, te una doble capçada que des de lluny es veu com una sola i molt gran.

Aquest Pi presenta una bona salut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui destaquem: La Font de Solervicens de Navarcles

La Font de Solervicens  esta situada a la riera del Solervicens, a l’alçada del mas amb el mateix nom, s’arriba pel camí de l’Angle, a uns 500 m. de la sortida del polígon industrial.

Historia:

  • Antigament la font era a uns pocs metres de distància, en una surgència natural.
  • La construcció de la font deu ser una obra dels segles XVIII o XIX.
  • Segons el “Resum històric de la família Solervicens”, la inscripció amb data de 1818 es refereix a una sequera que va patir la font (i no a la construcció de la mateixa) i hi va ser col·locada cent anys més tard, en 1918.
  • Més avall d’aquesta hi havia la font de la Bardissa, que estava documentada al segle XIV i proporcionava aigua al mas mitjançant un ariet.
  • La Font del Solervicens era molt concorreguda per la gent de Navarcles, ja que es troba a poca distància de la població.
  • Segons els anys, a l’estiu no raja.

Font emplaçada al costat de la riera de Solervicens, en un indret enclotat i obac, de vegetació espessa, al costat del camí.

La font ha estat ornamentada compta amb una estructura de pedra que té una fornícula a la part central, on hi ha el brollador, i sengles bancs a banda i banda. A la part inferior l’aigua surt canalitzada cap a la riera.

Observacions:

Inscripció damunt de la font: “Font 1818 Solervicens”.

Actualment esta molt tapat l’accés i la mateixa Font per vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres : El recinte de la Fira de Cornellà. Vegetació a la zona industrial

Fira de Cornellá de Llobregat

La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.

Fira de Cornellá

Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]

Can Manso

Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.

I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.

Horts de can Mercader de Cornellá de Llobregat

Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis

Fira i Palmeres

que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.

Fira i Auditori de Cornellá

Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.

Fira i Arbres

Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024

Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.

Fira de Cornellá

[1] https://almedacornella.blogspot.com/2010/03/almeda-un-barrio-que-cambio-de-nombre.html

[2] https://historiasdebellvitge.com/2021/04/07/can-manso-i-els-femades-entre-lhospitalet-i-cornella/

[3] https://almedacornella.blogspot.com/2015/10/fama-lucha-contra-el-expediente-de.htm

Parc de l’Hostal del Fum de Palau – solità i Plegamans- 2ª Part #

Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.

En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.

És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,

formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.

Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.

S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.

El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.

Trobareu escultures diverses,

una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.

Es un espai natural per passar-hi el dia en família.

Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Roques Blaves d’Esparraguera – Part 2ª #

Ahir us vaig presentar la 1ª part de Les Roques Blaves, avui ho farem des del mirador de can Roca d’Esparraguera.

Les Roques Blaves són un aflorament geològic situades al llarg de la Riera del Puig, a Esparreguera. Les dimensions aproximades són d’una amplada d’uns 100 metres i una longitud d’1 kilòmetre. Es troba a prop del Geoparc de la Catalunya Central. Està format per roques de falla (farina de falla) que són el resultat de la transformació de les roques preexistents del Paleozoic: esquists i pissarres (llicorella) de quasi 300 milions d’anys (Ordovicià) durant la formació d’una falla, farà prop de 10 milions d’anys (Miocè).

Les forces tectòniques produeixen la trituració del material i la fractura fràgil de les roques preexistents en la zona de la falla. Quan el material resultant té el gra fi forma l’anomenada farina de falla que es caracteritza per ser una roca tova, amb baixa cohesió i fàcilment erosionable (formació de xaragalls). La pressió, la temperatura i la presència d’aigua han modificat la textura i li han atorgat el color particular, en aquest cas gris-blavós. Des del punt de vista geològic l’indret és igual al de les Ribes Blaves situades entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls, a uns 5 km de l’aflorament d’Esparraguera.

La forma actual de les Roques Blaves és causada pels agents erosius, que han anat dibuixant xaragalls, que en alguns punts poden arribar a ser de fins a 20 metres de longitud i entre 2 i 3 metres de profunditat.

Per contemplar aquesta meravella natural, us cal que aneu al mirador de can Roca.

Cal anar a la zona Industrial de can Roca i d’allí a l’antiga masia on deixareu el vehicle, i us cal seguir a peu per un curt itinerari fins el Mirador.

En un bon tros d’aquest espai hi ha una barana feta de troncs, per evitar accidents,

En un punt estratègic, un seient, que mira tot l’espai natural que hi ha en aquesta vall.

Si mireu en aquest punt, veureu en mig d’un gran pinar, que sobresurten Les Roques Blaves,

és un indret de gran bellesa !

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Poua del Vapor Vell de Castellterçol

Setmana dels Pous o Poues de Glaç

La Poua del Vapor Vell esta a tocar del Polígon industrial el Vapor, al costat est sobre un turonet.

Historia:

  • La manufactura del gel va adquirir una gran importància a Castellterçol des del segle XVII fins a inicis del segle XX, a causa del seu clima propici i la proximitat amb la ciutat de Barcelona.
  • Les poues, que es construïen a prop dels cursos d’aigua, entre els mesos de desembre a febrer s’omplien de glaç, que es duia amb carros a Barcelona, durant la primavera.
  • Castellterçol va organitzar la producció i comercialització del gel, amb l’únic gremi de pouers de gel de Catalunya, que tenia la seu a la capella de Sant Gaietà.

La poua del Vapor Vell és una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç.

És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica.

KODAK Digital Still Camera

Com a característiques pròpia destaca la cúpula nervada: és a dir, amb dos arcs construïts amb blocs de pedra tallats regularment que reforçen la cúpula feta de maçoneria amb la resta de la poua.

KODAK Digital Still Camera

La cúpula és nervada, amb dos arcs de mig punt col·locats perpendicularment l’un de l’altre, construïts amb blocs de pedra.

KODAK Digital Still Camera

Les dues obertures que disposa són zenitals (estan col•locades a dalt de la cúpula en direcció vertical)

malgrat que actualment no s’observen gaire bé perquè part de la cúpula està ensorrada.

Pel que fa a les dimensions, la part soterrada fa 8,20 m de diàmetre i l’alçada total de la poua és de 7,86 m.

Es tracte d’una poua de dimensions més reduïdes que les de les seves veïnes, com de “la font de la vinyota”.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa : Virgínia Cepero González

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – El Roure Gros de Caldes de Montbui

El Roure Gros estava en la cruïlla de camins a prop de les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn i el camí de Torre roja, en una zona d’oliveres.

Es pot arribar per varis camins com pel carrer Gato Perez (Sentmenat), el camí que porta a la Font de les Escales ( Caldes de Montbui), així com, des de la carretera a Sentmena C-1413a, en la zona Industrial el Pinatar (Caldes de Montbui).

Des de fa pocs anys, l’escola El Roure Gros de Caldes de Montbui va plantar un roure jove,

tot amb l’espera que sigui tant gran com va ser el Roure Gros.

Us passo informació d’aquest fet :

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pi gegant de Vilalba Sasserra

Aquest Pi gegant esta situat al costat del camí que passa pel mig de la zona industrial de Vilalba Sasserra.

El Pi destaca per la seva corpulència tant del tronc, branques i com per la seva copa arrodonida i gran.

Al seu costat hi ha el Dolmen Pedra Arca, així com un espai per el descans amb varis bancs de fusta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit

El Centre d’Interpretació de l’Aigua està la seva seu en el carrer del Molí 29 de Torrelavit.

Al Centre d’Interpretació de l’Aigua de Torrelavit s’explica la importància que ha tingut el riu en la vida del poble de Torrelavit,

i l’ús que s’ha fet de l’aigua en l’àmbit domèstic i industrial.

Horari de visita :

De dilluns a divendres : Tancat

Dissabte i Diumenge : 10:30–14:30

Recull de dades : El Cargol (Magazín del Penedès)

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª  Àngels Garcia – Carpintero