Una vegada remodelat fa uns anys la plaça del costat del carrer Torrent, prop de la riera de Sant Joan i al costat de Ca l’Espardenyer, es va posar el monument del Xiquets de Valls i una font.
Aquesta font te una broc corbat i gruixut, amb una gran pica rectangular, l’estructura es d’una sola peça. Al costat disposa de seients al costats. Actualment no raja aigua.
Des de la Urbanització de can Corbera de Viladecavalls, cal seguir la pista asfaltada que va a l’entrada de can Buxeres,des d’allí tot deixant el vehicle anireu a peu per un camí a l’esquerra en pocs minuts a les ruïnes de Can Margarit,
ara us cal seguir per un camí que es desvia a l’esquerra,
a poca distancia un cartell ens indica que per l’esquerra ens portarà directament a la Font de can Margarit.
Font situada i envoltat de bosc, que antigament hauria estat ocupat pels horts de Can Margarit.
Està construïda sobre un mur que es recolza en un marge, sota el qual hi ha una pica quadrangular.
La part frontal de la pica incorpora dues pedres inclinades, que indiquen que també s’utilitzava com a safareig.
En un costat de la paret hi ha una aixeta de palanca moderna.
L’aigua que sobrava anava a parar a la bassa rodona que hi ha davant la font, actualment seca i en part de la paret enfonsada.
En la part superior esquerra del mur de la Font, hi ha una placa amb el seu nom, col·locada per l’associació CONVIVE.
La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.
Historia:
Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural
Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
La Font del Parc de Sant Jordi, està en els antics jardins de la Masia Freixa, un dels pulmons de la ciutat de Terrassa.
Situada al costat d’un camí del parc, cal pujar dos esglaons fins la font. La seva estructura d’obra disposa d’una aixeta de polsador, on l’aigua cau a una pica semicircular, en cada costat un banc allargat i també semicircular.
Aquesta modesta font, és situada en la placeta front de l’entrada del Santuari de la Cova de Sant Ignasi de Manresa,
en la paret del camí o passatge de la Cova, dins d’una fornícula hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una petita pica. Està sota d’un plataner que li dona ombra.
La Font de cal Pequenyo, està situada al peu dels horts que hi ha al costat de la riera d’Olvan o de la riba.
Des de la part vella de Gironella hi baixa un camí que gracies a uns cartells hi porta directa.
Historia:
No es coneix la data de construcció de l’estructura de la font, la proximitat la nucli antic de Gironella fa pensar que es tracta d’una font que pot haver estat condicionada des de temps enrere.
Alguns dels elements que es poden veure a l’entorn immediat són de cronologia contemporània.
La font està situada al costat de llevant dels horts,
delimitada per uns murs que fan de contenció del terreny,
fets bàsicament amb pedra i algun maó massís, unit amb morter.
Cal baixar unes escales d’obra.
En el mur principal hi ha el brollador que vessava l’aigua a una pica de planta ovalada.
A l’entrada a Sant Hilari per les carreteres de Santa Coloma de Farners i la d’Arbúcies, prop de l’indret anomenat la Miranda, està situada la Font dels 7 raigs,a prop de la Pedra Llarga, on fa un petit jardí.
La font dels set raig que presideix l’entrada de Sant Hilari no només dona la benvinguda al poble, sinó que també s’erigeix com a símbol de la nostra identitat local.
Inspirada en les fonts de muntanya que caracteritzen el nostre entorn, representa el nostre respecte per la història i la natura de de Sant Hilari Sacalm.
Les set fonts principals representen els 7 municipis que formen part de les Guilleries. Cada poble té el seu propi raig, simbolitzant la unió i la cohesió d’aquesta comarca natural.
L’element destacat a Sant Hilari Sacalm són les fonts i les aigües i per això es va crear una gran font de rebuda on, a través d’un circuit tancat d’aigua, set raigs donen la benvinguda a les persones que arriben al municipi. De nit, s’il·lumina la font i les lletres grans d’acer que anuncien Sant Hilari Sacalm.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i varis
La Font de l’església nº 2 esta situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. Emplaçament uns metres aigües amunt de la Font de l’església I, tot i que en una zona menys accessible.
Historia:
L’estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font.
La situació d’aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l’església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà.
Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l’Ajuntament del moment d’inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).
L’estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l’església parroquial i prop de la Font d’església I.
L’estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l’aixeta o brollador.
La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s’hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: “En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.” (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136).
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.