Arbres: El Roure de l’Angle de Calders

Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.

Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.

A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.

Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.

Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Plàtan de la Masia l’Angle de Calders

Per anar a la masia l’Angle, cal seguir el camí que porta a aquesta des de Navarcles.

Front mateix de la masia esta situat un Plàtan.

Es destaca per el seu gran i gruixut tronc, te diferents branques que estan periòdicament tallades, així el plàtan es conserva millor i més sa.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Hotel d’insectes de can Carbonell de Terrassa

Can Carbonell és una masia de Terrassa és situada al nord de la ciutat, fora de la trama urbana, entre els plans de Can Bogunyà i el Bon Aire, vora el torrent de Can Bogunyà, prop de la confluència d’aquest amb el torrent de Can Candi, els quals formen el naixement de la riera del Palau

L’Hotel d’insectes esta front l’entrada de la masia de can Carbonell.

Fins ara us he presentat molts Hotels d’insectes dins del casc urbà de la ciutat, aquest curiosament esta en un ambient rural, per tant rodejat d’arbres, plantes i amb flors naturals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Mota de Sant Sadurní d’Anoia

Per anar a la Font de can Mota, des de Sant Sadurní us cal seguir des de la Rambla de la Generalitat que creua pel centre de la població, seguir pel camí de les casetes, el camí masia Prunamala, us cal creuar la carretera C-532 i seguir pel carrer fins la desviació per una pista tot passant per les Caves Soler Jové,

la pista ara es de terra, rodejat de vinyes, us portarà a can Mota,

50 metres abans de la masia, a l’esquerra i a peu del camí, mig amagada per la vegetació i canyes esta la Font.

D’una paret, surt un tub gruixut on l’aigua cau al terra,

disposa d’un enreixat al terra per facilitar-vos l’accés a la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Alzina de Can Colomer de Terrassa

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.

Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.

També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.

Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…

Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.

Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.

Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre antiga d’aigua de Mas Gonfaus de Sagàs

Mas Gonfaus es una masia i granja de Sagàs, situada a prop de la carretera de Sagàs a La Guardia.

L’antiga Torre d’aigua esta desprès d’un alzinar jove, a la dreta del camí que va directa a la finca.

Està junt a la caseta on deu haver el motor d’extracció.

A un nivell mes baix hi ha una gran bassa d’aigua.

El conjunt estava preparat per atendre les necessitats de la Granja.

Com que esteu en una finca privada, cal ser respectuós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Malalties i plagues de les alzines

En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.

Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :

  • Culebrilla del suro (Coroebus undatus)
  • Lagarta peluda (Lymantria dispar)
  • Cochinilla de l’alzina (Kermes vermilio

Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,

però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,

cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …

Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.

Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i

d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…

La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,

o be, talar-lo i cremar-lo.

Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà “Petit” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Petit” és un petit embassament del municipi de Capolat.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre,

separats per una petita presa.

El pantà “Petit” està envoltat, per una tanca metàl·lica, per evitar accidents.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

Esta en un espai natural de bosc de Pi Roig, que fa que sigui molt ric amb bolets…

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero