Arxiu d'etiquetes: natural

Parc Natural de s’Albufera de Mallorca 

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca (pronúncia local: (Muro)) és un parc natural situat al sud de la Badia d’Alcúdia, al nord de l’illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro, Alcúdia i Sa Pobla.

Historial:

L’aigua és la base de la riquesa biològica de s’Albufera. L’aigua i la humitat del sòl permeten el creixement continuat de la vegetació, diferent segons la profunditat, la proximitat a la mar i el tipus de terreny. El Parc rep l’aigua de pluja a través de torrents i ullals (afloraments d’aigües subterrànies). Les entrades a l’estiu d’aigua de la mar no són importants en quantitat, però afecten la vegetació i la fauna.

La vegetació està dominada pel canyet (Phragmites australis), la cesquera (Cladium mariscus) i la bova (Typha spp.). En els canals trobam plantes que viuen submergides: l’herbei de fil (Potamogeton pectinatus) i la cua de mart (Ceratophyllum demersum).

Viquipèdia

A les zones salabroses creixen els joncs (Juncus spp.) i les herbes salades (Sarcocornia spp.). Entre els arbres destaquen el poll blanc (Populus alba), l’om (Ulmus spp.) i el tamarell (Tamarix spp.). Les espècies de les dunes, com el lliri de mar (Pancratium maritimum), el peu de milà (Thymelaea velutina) o el ginebró de fruit gran (Juniperus oxycedrus macrocarpa), estan adaptades a les difícils condicions de l’arenal. Les orquídies també són presents al Parc. L’orquídia de prat és una espècie d’orquídia lligada a les zones humides i el Parc Natural és l’únic lloc a tota Europa on es pot trobar.[3] Hi trobem gran diversitat de fongs, 205 espècies. Una d’elles, la Psathyrella halofila, nova per a la ciència, va ésser descoberta a s’Albufera l’any 1992.

Viquipèdia

Quant a la fauna, destaquen, entre els peixos, l’anguila (Anguilla anguilla) i les llisses (Chelon i Liza spp.). És abundant el granot (Pelophylax perezi), i rèptils com la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga d’aigua (Emys orbicularis).

Viquipèdia

També 22 espècies de mamífers com ratapinyades, ratolins i rates. Els invertebrats són molt diversos: libèl·lules, dípters, escarabats i papallones nocturnes (més de 450 espècies).

D’ocells, se n’han observat fins a 303 espècies. Hi ha 64 espècies reproductores, entre sedentàries i estivals.

Viquipèdia

Més de 10.000 aus hivernen a s’Albufera: ànneres, agrons i d’altres, a més de grans esbarts d’estornells. El Parc és també important per les aus migradores que hi fan estades de pocs dies: cetles blanques, oronelles… i per les divagants, de presència ocasional, com les grues.

Viquip`edia

És possible realitzar-hi els següents itineraris:

  • Itinerari des Colombars: Seguint el mateix camí, passant 1km, arribarem a una desviació cap a l’esquerra que ens durà cap als Colombars, just passat un petit pont per davall del qual hi passa el canal Ferragut.
  • Itinerari de sa Roca: Seguint l’itinerari arribarem fins al turó de sa Roca, al qual s’accedeix després de travessar un petit pont de fusta.
  • Itinerari des Cibollar: Creuant el Gran Canal ens trobam amb una altra cruïlla de camins.
  • Camí d’Enmig – ses Puntes: Arribarem al pont de sa Font, per davall del qual hi corre l’aigua més neta del parc, provinent de la font de sant Joan (recomanat en bicicleta)-

Equipaments:

  • Centre d’informació de sa Roca
  • Centre d’interpretació Can Bateman
  • Oficina de Gestió de sa Roca
  • Observatoris d’aus i plataformes d’observació.
  • Laboratori per a l’ús d’investigadors.

Us recomanem la seva visita.

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Mo de Calders

Publicat el per
Respon

La Font del Mo, esta situada en el camí de la Masia de l’Angle a la Colònia Jorba de Calders.

Des de Navarcles cal seguir el camí a la Masia de l’Angle pel camí principal, i seguir fins la cruïlla de camins que destaca allí un roure,

En aquest punt, cal girar a la dreta, a poca distància ens quedarà a l’esquerra i a l’altre costa del riu, la Colònia Jorba,

a peu del camí a la dreta tenim un corriol que puja per dins del bosc, esta indicat per un cartell, que posa: “Font del Mo – 1 minut”.

El corriol desprès d’una certa pujada, ens portarà directament a la Font del Mo.

D’un forat de la roca o paret rocosa, surt l’aigua, on han posat un petit tub,

l’aigua cau a una pica natural de la mateixa roca.

Sobre de la Font hi ha un cartell de fusta amb el nom de la font.

Quan ha plogut continuadament, en diferents punts de la roca regalima o degota l’aigua.

Es un espai natural molt humit tot l’any. Disposa d’un banc de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Emportat la brossa !

Publicat el per
Respon

“La Brossa no torna sola… emporteu-vos les deixalles a casa”.

L’Ajuntament de Terrassa des de 2021, impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural.

L’Ajuntament impulsa una campanya per frenar els comportaments incívics a l’entorn natural, tant pel que fa als abocaments incontrolats de deixalles a l’anella verda, com pel fet de trepitjar de manera irresponsable els camps de cultiu. Per al regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia, Carles Caballero, es tracta d’apel·lar a la responsabilitat ciutadana. “La brossa és un reclam per a la fauna salvatge i un perjudici pel medi natural. Tot i que una gran majoria fa un comportament cívic, malauradament hi ha gent que no ho fa. Cal recordar que l’Anella Verda també és un àmbit on es desenvolupen activitats agràries i ramaderes que cal protegir i preservar”, ha afirmat Caballero.

Per aquest motiu, i per reforçar la cartellera informativa que ja hi ha a l’Anella Verda, s’instal·laran un total de 31 cartells amb dos missatges molt concrets: ‘La brossa no torna sola” i “’Respecteu els camps de conreu’. Els al·lusius a la recollida de deixalles es col·locaran a totes les portes i àrees d’estada del tram 1; a dues zones del tram 2, a Can Candi i al Centre d’Informació Ambiental Bonvilar (CIAB). Mentre que, els que fan referència als camps de conreu, s’ubicaran en aquells terrenys dels trams 1 i 2 que es dediquen en aquesta activitat. Des de principi d’any, el servei de manteniment de l’entorn natural ha recollit un total de 49.540 quilos de tot tipus de deixalles (runes, estris vells, mobles…). La futura Ordenança de l’ús públic de l’Anella Verda, que es preveu que s’aprovi definitivament a finals d’aquest any, establirà el règim sancionador corresponent, tot i que ja existeix una regulació en l’Ordenança de Convivència Democràtica.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc de Volpelleres de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El bosc de Volpelleres és un bosc mediterrani centenari d’una extensió aproximada de 15 ha. entre els barris de Coll Favà, Sant Domenec i Volpelleres de Sant Cugat del Vallès, Catalunya. És un hàbitat d’interès comunitari a més d’un bosc singular segons un estudi de la Àrea Metropolitana de Barcelona en col·laboració amb el CREAF.

Història i ocupació humana

  • La petjada humana és evident a l’entorn del bosc, tant per la modificació del paisatge, com per la presència de construccions tant modernes com antigues que s’hi troben.
  • Per sota del bosc, en paral·lel al torrent transcorre la Mina dels Monjos que antigament proveïa aigua al Monestir de Sant Cugat a través del Pont de Can Vernet. Es tracta d’un element d’interès cultural a la ciutat.
  • Les fotografies aèries de mitjans del segle XX mostren com el bosc, envoltat de camps de cultiu, estava reduït a la zona adjacent al torrent fins a finals dels anys 70, quan s’observa la proliferació de pins als terrenys anteriorment usats per a cultius.
  • L’any 1706 es va construir la masia que li dona el nom al bosc, la Masia de Can Vulpalleres que es va enderrocar l’any 1973.
  • L’any 1975 va entrar en funcionament la segona escola de Sant Cugat, que avui coneixem com a Pins del Vallès.
  • L’any 1987 es va inaugurar el CAR i el 1988 va començar a funcionar el seu propi institut, l’INS Centre d’Alt Rendiment Esportiu.
  • L’any 2002 s’aprovava la modificació urbanística del barri de Volpelleres malgrat les reivindicacions ecologistes.
  • L’any 2007 es va realitzar una modificació puntual del PGM per complir amb una sentència del TSJC contra la modificació del PGM del 2002 i per garantir “la preservació de la qualitat ambiental del bosc de Volpelleres; la garantia de màxima protecció dels arbres existents a la zona, especialment els roures, alzines i pins exemplars”.
  • Al gener de 2010 es va inaugurar en ple bosc un circuit de cros de 1.500 m. dissenyat per tècnics del Centre d’Alt Rendiment.
  • L’any 2011 es va realitzar una ampliació del CAR per acollir un nou mòdul esportiu.
  • L’abril del 2017 es va començar a construir l’institut Leonardo da Vinci no sense l’oposició d’un grup de santcugatencs per ubicar-se a l’entorn del bosc de Volpelleres. Al juny del mateix any s’aprova al Ple una moció institucional sobre la protecció del Bosc de Volpelleres.
  • L’agost del 2019 es va pavimentar el camí del bosc que constituïa el circuit de cros i es va construir una “caseta de manteniment”. Des d’aleshores els serveis de parcs i jardins bufen les fulles del camí del bosc periòdicament.
  • L’escola La Mirada, que des del 2016 imparteix les classes en mòduls al barri de Volpelleres, estava previst que es construís dins l’entorn del bosc, en un terreny erm adjacent a l’Institut Leonardo da Vinci. El 2020 es va anunciar la nova ubicació per a l’escola La Mirada, uns metres més al nord, a la zona boscosa. Això va provocar la manifestació al ple d’Extinction Rebellion i la formació de la plataforma SOS Bosc que juntament amb ADENC treballen per evitar que l’escola es construeixi al bosc.
  • Al gener 2021 L’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental emet un informe desfavorable a l’emplaçament de la Mirada.
  • Al novembre 2022 es paralitzen els treballs que havien començat al bosc per començar la construcció de l’escola. El Jutjat Contenciós de Barcelona va acceptar les mesures cautelars per a un dels recursos presentats pels col·lectius ecologistes.

El bosc de Volpelleres és un petit bosc amb característiques molt similars a les del veí parc natural de Collserola. Es situa al voltant del torrent del mateix nom que antigament proveïa d’aigua al Monestir de Sant Cugat mitjançant la Mina dels Monjos.

En el cor del bosc, en les proximitats del torrent de Volpelleres es concentra la vegetació de ribera, de gran valor ecològic.

Amb el temps s’ha incorporat al conjunt arbori original les terres anteriorment ocupades per cultius, que en l’actualitat presenten una vegetació formada principalment per pins “Pinus halepensis”.

El bosc es troba delimitat per dos vials a la seva zona nord-oest: l’avinguda de la Via Augusta, situada al nord, i el carrer Alfons d’Aragó a l’oest, on hi ha l’actual entrada al recinte. Al sud del parc trobem la línia ferroviària de Rodalies de Renfe R8 (Granollers – Martorell), que discorre paral · lela a la Ronda Nord de Sant Cugat.

El límit est correspon topogràficament amb el llit del torrent de Volpelleres, a l’altra banda del qual trobem diversos edificis d’equipaments pertanyents al CEIP Pins del Vallès i al Centre d’Alt Rendiment Esportiu.

La porció de vegetació situada a la llera del torrent i al seu voltant ha conservat les característiques originals del bosc de ribera, es tracta d’un bosc ben constituït format per alzines (Quercus rotundifolia, Quercus ilex), roures (Quercus petraea, Quercus pubescens, Quercus cerrioides), pi blanc (Pinus halepensis), oms (Ulmus minor) i àlbers (Populus alba, Populus nigra) principalment.

Al sotabosc hi trobem sanguinyol (Cornus sanguinea), vidiella (Clematis flammula), olivereta (Ligustrum vulgare), arítjol (Smilax aspera), roldor (Coriaria myrtifolia), marfull (Viburnum tinus), així com molsa (Hypnum cupressiforme), cua de cavall (Equisetum telmateia), heura (Hedera helix), esparrecs bords (Orobanche hederae) i maxim (Carex pendula) entre altres.

La zona més jove i seca consisteix en una pineda de pi blanc amb exemplars de roures, alzines i algun pi pinyer (Pinus pinea) que presenta un sotabosc amb espècies arbustives típiques com l’aladern (Rhamnus alaternus), garric (Quercus coccifera), lentiscle (Pistacia lentiscus), rogeta (Rubia peregrina), galzeran (Ruscus aculeatus), esparreguera silvestre (Asparagus acutifolius), llorer (Laurus nobilis), molsa d’estrelles i matapoll (Daphne gnidium) entre d’altres.

Finalment, a les zones més obertes, però no per això menys importants, es poden trobar arç blanc, (Crataegus monogyna), romaní (Rosmarinus officinalis), ginesta (Spartium junceum), esbarzer (Rubus ulmifolius), gatosa (Ulex parviflorus), estepa blanca (Cistus albidus), cards (Silybum marianum, Galactites elegans, Echinops ritro, Cirsium vulgare), fonoll (Foeniculum vulgare), orenga (Origanum vulgare), roser silvestre (Rosa canina) i lledoner (Celtis australis) entre altres.

Hererència del seu passat agrícola són alguns exemplars puntuals d’arbres fruiters com oliveres, ametllers i figueres.

La varietat d’ambients (bosc mediterrani, de ribera, pineda i zones obertes) propicia el fet que la població animal sigui diversa i abundant. Mitjançant càmeres de fototrampeig s’han pogut observar la presència dels mamífers nocturns del parc: la guineu, la geneta, el senglar i el toixó.

L’habiten també altres espècies de bosc mediterrànies com l’esquirol, el conill, el gripau comú, la granota verda, la serp blanca, la serp verda i nombroses espècies d’ocells com puput, òliba, gaig, picot garser gros, picot verd, rossinyol, mallarengues (blava, petita, emplomallada, carbonera), pit-roig, pinsà, raspinell comú, mosquiter, tallarol capnegre i merla entre molts altres.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Canals de Sant Andreu de la Barca.

Publicat el per
Respon

Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests  hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.

Historia:

  • La Masia de Can Canals la van derruir als anys 60.
  • Era propietat de la família Jansana, una de les més antigues del poble ja que procedien del Llenguadoc i van arribar aquí al segle XVI fugint de les guerres de religió de França, van ser presents a la vida soci – polític del municipi.

Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,

L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,

Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.

Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.

Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Bassa i Sortidor del Parc de les Morisques de Sant Quirze del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc de les Morisques, es també conegut com la Taula Rodona, esta situat en la Rambla de Lluís Companys i  l’Avinguda Camí del Mas, s/n, de Sant Quirze del Vallès Occidental.

El 13 d’agost de 2020 us presentava en aquest blog el Parc de les Morisques,

avui, veurem la seva destacada Bassa i sortidor al centre del Parc.

Pràcticament  es situat en la part central del parc l’ocupa un estany amb un sortidor d’aigua.

Aquest recull les aigües d’un brollador natural.

Cal destacar, la part més superior, on hi ha el sortidor,

on l’aigua cau per una petita cascada d’obra fins a l’estany.

A les seves rodalies hi ha gespa i podem trobar-hi ànecs.

En que no sigui perillós ni profund, es evident dir que vigileu als mes petits per evitar que caiguin a l’aigua.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i Varis

Text i Fotografies : Ramon Solé

Entorn Natural en les Coves del Toll de Moià

Publicat el per
Respon

Les coves del Toll estan situades en les terrasses fluvials excavades pel torrent Mal, en la roca calcària de la zona,

formant un conjunt natural integrat per quatre cavernes i un avenc.

També es pot observar el recorregut del Torrent Mal, els meandres, un gorg.

Tot l’entorn del Parc Prehistòric té una extensió de 48.674, m2, entre els que s’inclou també la zona d’aparcament.

Quant a la vegetació que hi ha a l’entorn, correspon a la característica de la zona mediterrània, predominant el roure martinenc en zones més humides i a les més seques l’alzina.

Altres arbres que es troben en aquest indret són el pi roig, el ginebre, el garric, l’avellaner, el pollancre…d’arbustos hi ha presència d’esbarzers, el boix,

i argelagues, auró negre, galzeran, garric, carrasca, l’heura, el sanguinyol.. i plantes com l’espígol, la farigola, el romaní…

Quant a la fauna es coneix que hi viu el conill, el porc senglar, la guineu, els esquirols, les mosteles vora el riu, la perdiu, l’àliga, rèptils com els escurçons, la serp verda, els gripaus, les salamandres, una fase larval d’una eruga molt característica de l’indret…

Dintre de les coves es pot observar, depenent de l’estació, algun grup de rat-penats negres, mosquits de potes llargues i llimacs.

D’aquesta riquesa natural es pot gaudir passejant pels itineraris que hi ha complementats amb petits panells explicatius integrats a la natura.

Us animo a visitar tot aquest paratge, de coves, natural i més…

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Cristina Casinos

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font del Camp Miracle de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

La Font del Camp Miracle esta situada en una explanada en el costat de l’ermita de Sant Medir, dins del Parc Natural de Collserola en el municipi de Sant Cugat del Vallès.

Aquest espai es denomina com el Camp del Miracle.

La Font es molt necessària per la gent de pas per aquest lloc, senderistes, ciclistes, per qui va a passar el dia per les rodalies…

Sobre tot que es fa l’Aplec de Sant Medir, on s’omple de gent, es feia imprescindible disposar d’una font en aquest lloc.

La Font es d’obra amb un mur fet de rocs, en un dels laterals es més elevat on hi ha la imatge en rajoles de Sant Medir.

Disposa de 4 aixetes de polsador on l’aigua cau a una gran pica semi circular.  No es d’aigua natural, es de xarxa.

Es un espai molt ampli, ideal per fer un descans, fer un àpat… i perquè no, prendre el Sol…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Campanya contra els ciclistes al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

Publicat el per
Respon

El parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ha reforçat la senyalització de prohibició de pas de bicicletes per corriols. D’acord amb la normativa del parc, no es pot circular amb bicicleta per camins estrets i corriols. L’objectiu de la campanya és minimitzar l’impacte de les bicicletes sobre els camins i garantir l’ús dels corriols per als senderistes.

Durant anys els guardes forestals i els informadors del parc han estat alertant els ciclistes que es trobaven en aquests indrets on no és permès el pas amb bicicleta. Per complementar la seva feina, en determinats camins s’ha senyalitzat la prohibició per promoure un ús sostenible del parc natural. Així, s’han posat cartells en alguns corriols i alguns camins per tal que sigui més visible i coneguda la prohibició de circular-hi bicicletes.

Segons aquesta normativa, els ciclistes que circulin per la xarxa viària del parc tenen l’obligació de respectar la preferència dels vianants i evitar causar molèsties, adequar la velocitat a les característiques de la via per evitar les situacions de risc i garantir la seguretat dels vianants, especialment en els llocs més freqüentats.

Així mateix, han de circular només per les vies principals i per totes les pistes forestals i camins de passeig amb una amplada de més de tres metres, en què no estigui expressament prohibit, com ho està en senders, rierols, torrents, roquissars, camp a través, camins d’amplada inferior a tres metres.

Recull de la informacio i Fotografia : Diari de Terrassa.

Data de la publicació al Diari : 14 de febrer de 2023

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat, entre medi urbà i natural

Publicat el per
Respon

El carrer de Montserrat d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) és un dels carrers històrics del nucli antic, originat com a camí ral fins a l’església de Santa Maria Magdalena.

Us passo la seva història:

L’origen de l’antic camí va lligat a la fundació d’una ermita al segle X, església parroquial des del 1103.

El carrer no està documentat fins al segle XVI, època de l’origen de les masies que s’han conservat.

En els segles XVIII i XIX es propicià el creixement i la consolidació de la trama urbana.

L’escultor Xavier Corberó i Olivella va instal•lar el seu taller a Can Cargol, i la fundació privada va esdevenir un centre de creació artística.

És un carrer sinuós situat dalt del petit turó que domina el nucli antic, al costat del torrent de la Creu.

El carrer comença davant de l’església en la plaça del Pare Miquel, on acaba el carrer de l’Església,

fins a la confluència amb el carrer Laureà Miró i l’avinguda dels Països Catalans, al sud, al costat de la Finca les Torres del Comte de Montseny.

Al nord, destaca la influència de l’Autopista del Baix Llobregat sobre tot el sector.

A l’oest limita amb el Parc dels Torrents.

Les antigues cases rurals amb hort i pou s’han anat transformant en residències aïllades amb jardí a les que s’hi han afegit altres habitatges entre mitgeres.

Prop de l’església destaquen les masies de Can Cargol i Can Bialet.

Més endavant es troben Can Rosselló, Can Llavinés i les Cases d’en Rovira.

Alguns arquitectes amb obres al segle XX en les cases del carrer són Emili Bofill Benessat, Enric Sagnier Villavecchia, Gabriel Borrell Cardona i Climent Maynés.

Es un carrer molt bonic per fer una passejada tota la família, veure recons plens de plantes i flors, un antic pou i molt més per poder gaudir d’un dia diferent dins d’una ciutat.

El carrer Montserrat amb un ambient urbà format per cases de tipologia diversa està protegit en conjunt com a bé cultural d’interès local d’Esplugues de Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero