Arxiu d'etiquetes: Pedra Seca

Avui destaquem: La Font de l’era de Can Magí de Veciana

Publicat el per
Respon

Font situada a l’entrada del nucli de Montfalcó, en el lloc conegut com l’era de Can Magí.

El brollador de polsador manual està situat en un marge arranjat amb pedra seca.

Una filera de pedres en forma d’arc angulat fa de coberta de la pica on desaigua la font.

L’arc està coronat per una pedra on s’assenyala l’any d’inauguració (1989) i el nom de la font. A banda i banda, hi ha plantats sengles rosers.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Aljub del Pont de Vilomara i Rocafort

Publicat el per
Respon

L’Aljub esta situat a costat del camí conegut com el Pi rodó del Pont de Vilomara i Rocafort.

Historia:

  • Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l’entorn físic de la gent que les van construir.
  • El seu emplaçament està pensat per a la captació d’aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades al terra, a la roca o bé obrades amb maó.

Dipòsit pel magatzematge d’aigua retallat parcialment a la roca, i encabit en un marge de pedra seca, a peu de camí, per sota del Pi rodó, que du directament al mig d’unes feixes plantades d’ametllers i oliveres. La coberta és de lloses per aproximació de filades, amb una gran llosa de tancament al damunt.

Per sota de la coberta i collat en els dos brancals d’obertura, hi ha una barra de ferro per lligar la corda amb la galleda. Al davant com a tancament i a l’alçada d’un pedrís, hi ha una llosa de pedra segellada i col·locada en sentit vertical.

A l’esquerra hi ha un banc de pedra on posteriorment s’hi va posar un petit dipòsit modern on es devia fer la barreja bordelesa, ja que conté restes de sulfat de coure. L’interior és de planta rectangular, i mesura un metre d’amplada per un metre i mig de llargària i 0,60 metres de fondària.

Observacions:

Seguint el mateix marge, a una vintena de metres al sud hi ha una barraca de pedra seca de vinya.

Tot i que la façana és força rectilínia, la seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. El gruix dels murs és de 0,55 metres. L’entrada és de llinda plana i mesura 1,20 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada. Disposa de marxapeus.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Camí medieval de Savassona de Tavèrnoles

Publicat el per
Respon

S’inicia el curt recorregut del camí medieval, en el trencant de la carretera BV-5213, a l’alçada de Sant Pere de Savassona,

El tram va fins a la Pedra del Dau. ( del que ja varem fer un article)

És de possible cronologia medieval i,

en diversos trams, conserva l’antic enllosat i parets de pedra seca.

Us recomano que pugeu a Sant Feliuet pel camí graonat que duu a Sant Feliuet de Savassona.

És un petit tram de graons de pedres de gres, de mida mitjana, situat a la vessant de tramuntana del turó de Sant Feliuet, en un indret amb un gran desnivell.

Es desconeix la seva cronologia precisa però, segons la documentació antiga, al segle XI ja existien unes escales que donaven accés al cim.

Fotografia: Albert Bosch

A dalt, es pot contemplar unes grans vistes…

Recull de dades: Diba. i propi

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Albert Bosc

Avui destaquem: La Font de l’Amunt de Corbera de Llobregat

Publicat el per
Respon

La Font de l’Amunt està situada sobre el carrer o camí de Sant Ponç en el petit barri de l’Amunt de Corbera de Llobregat.

La font està adossada a un mur de pedra seca, i té forma d’arc de mig punt.

Front la font, hi han uns petits bancs d’obra per fer una estona de descans.

Actualment no hi raja aigua, però es un testimoni d’una font antiga.

En el costat dret del mur de la font,

hi ha una rajola amb el dibuix d’aquesta Font.

Per sota, a un nivell inferior està situat  l’antic safareig de l’Amunt,

on les dones de les masies i cases de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Es rectangular en no bon estat, des de fa anys, esta sec,

En ocasions la vegetació el tapa.

És una Font situada en un indret envoltat de vegetació i enjardinat,

que fa de bon estar a qualsevol època de l’any.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font de l’església nº 1 de Monistrol de Calders

Publicat el per
Respon

La Font de l’església nº 1 esta situada al marge del camí que surt al nord de l’església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. a la seva ribera esquerra.

Historia:

  • L’estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l’estructura de la font, coincidint en un període d’importants canvis al poble, obres d’ampliació de l’església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional.
  • La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders.

L’estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l’estructura pròpiament de la font.

Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l’aixeta o el brollador d’aigua.

Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l’arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Mina de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
Respon

La Font de la Mina esta situada entre la carretera BV-1123  i la riera de Marganell.

Historia:

  • La mina era més fonda que el nivell de terra de l’exterior. Sempre havia estat plena d’aigua, per tant sempre hi havia una reserva d’aigua. L’aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s’aprofitava per regar.
  • Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L’aigua podria sobrexeir directament a la riera.
  • Quan la mina quedava seca, es podia veure d’allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d’un metre aproximadament d’alçada, buit per dintre que s’aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s’eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l’aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l’aigua directament al viver.
  • Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir.
barraca de vinya

Font – mina situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l’inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera.

Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d’un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell.

barraca de vinya

La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d’un passadís excavat a la roca, d’un metre d’amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L’aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d’aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi.

Foto: Diba. ( Any 2017)

Observacions:

També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l’hort de la casa. En l’actualitat es seca des da fa anys i tapada per la vegetació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch

Adaptació del Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de la Tartana de Matadepera

Publicat el per
Respon

Des de Matadepera caldrà que agafeu el carrer del Camí de La Font de la Tartana,

sense deixar-lo passareu pel costat del mas de Can Solà del Racó, avui Masia La Tartana, que es un destacat Restaurant del municipi,

deixareu el carrer asfaltat per seguir un bon camí de terra fins a pocs metres on la Font de la Tartana esta a l’esquerra algo elevat del camí.

És una bonica i ven conservada font, dins d’una construcció d’obra de pedra seca.

De fet es una gran cisterna que l’aigua surt per una aixeta de polsador, cau a una pica quadrada,

en cada costat disposa d’un seien de pedra.

Sobre de la font, hi ha una portella metàl·lica d’accés a l’interior de la construcció de la font.

Es pot fer un àpat a les taules i bancs de l’esplanada que te enfront,

situades sota d’unes velles alzines.

En aquest punt no hi ha cases ni xalets, esteu a peu d’una amplia zona boscosa de pins, que invita a fer un bon recorregut.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Pou a prop de l’església de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar

Publicat el per
1

Avui us presento el Pou que està al costat del camí que va a l’antiga església de Sant Jaume de Castellbell i al costat d’una cabana de pedra seca.

El Pou està sec actualment, de poca profunditat amb una reixa per evitar accidents i una important barra amb ganxo per treure amb un cubell inexistent avui en dia l’aigua.

Text i Fotografies: Ramon Sole

Que es un Pou de Glaç ?

Publicat el per
Respon

Els Pous de Glaç es construïen amb el propòsit d’omplir-los de neu o gel després de les nevades per tal de disposar-ne durant la resta de l’any.

Generalment una nevera era un pou circular.

La part superior es tancava amb una coberta en forma de volta que tenia unes obertures per permetre la introducció i l’extracció de la neu o el glaç,

si bé de vegades disposaven d’una entrada inferior per a l’operació d’extracció.

Cal comentar que la planta fa entre 10 i 16 metres de llargada i entre 5 i 8 metres d’amplada, la profunditat sol ser d’entre 4 i 8 m.

La construcció sobresurt a la superfície un metre aproximadament i és tota de pedra en sec per conservar la neu el major temps possible i per evitar que la formació d’aigua per fusió afecti el gel, ja que amb la pedra seca, l’aigua podia sortir.

Aquestes cases de neu sempre estaven cobertes i incloïen un porxo o un habitatge per als nevaters, algunes parets i camins d’accés.

L’activitat de les geleres artificials es coneguda des de temps dels romans; el seu gran desenvolupament va tenir lloc entre els segles XVI i XIX,

i han estat utilitzades fins a mitjan segle XX, quan, amb l’aparició dels primers frigorífics, cauen en desús.

Abans que hi hagués fàbriques de gel, l’emmagatzemament i distribució de gel a les gran ciutats i poblacions en la seva època va arribar a ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural.

Se’n troben exemples al llarg de tot el Mediterrani oriental.

Recull de dades Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

La Pedra Seca, les construccions a Catalunya – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Avui us presento dos articles

Des d’aquest Blog, ens hem referit en dos ocasions anteriors a la Pedra Seca, amb els articles titulats :

  • Que són les construccions de Pera Seca ? – 1ª Part.
  • Itinerari de les Barraques de Pedra Seca de Castellar del Vallès.

La Pedra Seca en molts dels llocs de Catalunya també se la coneix com Pedra en Sec.

Cal tenir en conta, que en la construcció amb pedra seca no es deu utilitzar cap mena d’argamassa, morter o lligam de pasta humida,

les construccions s’aguanten gracies al correcte encaix dels blocs i/o pedres, i el màxim contacte entre les pedres i el seu pes.

Quines són les construccions que es feien servir mes assíduament la Pedra Seca ? :

Generalment era en el mon rural, les principals construccions a mencionar són :

  • Barraques o Cabanyes de pastor, d’agricultor, de vinya.
  • Edificacions en Balmes (Cases, corrals, magatzems…)
  • Murs
  • Fonts naturals
  • Pous d’aigua
  • Recs
  • Pous de Glaç
  • Forns
  • Tines
  • Aljubs

Cal fer menció d’alguna característica en concret, les barraques i les cabanes segueixen les mateixes característiques de construcció, en canvi les edificacions o cases en Balmes, en un principi eren totalment fetes amb Pedra Seca i molt senzilles;

amb el pas del temps, en les mes grans bona part s’afegia l’argamassa i/o morter segons època i lloc, així van ser més solides però utilitzant blocs de pedra i rocs de la zona, i també, introduint fusta feta dels troncs dels arbres.

Amb relació als murs, situats normalment en un desnivell d’una feixa, era per contenir l’erosió del terreny en cas de importants pluges.

Unes pedres sobre sortien al mur de forma escalonada per pujar o baixar d’una feixa a un altre.

La resta de construccions segueixen un mateix patró o estil.

Però, les relacionades amb l’aigua, des de segles de molt en rere, per tant són construccions molt antigues, estan situades en zones de secà,

es molt freqüent trobar construccions de pedra per l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua,

així com, parets d’una bassa, recs, pous, fonts, o aljubs.

Les Comarques de Catalunya on podem trobar mes construccions realitzades amb la Pedra Seca i que encara ara estant en bon estat, són :

  • Baix Ebre
  • Baix Segrià
  • Bages
  • Les Garrigues
  • Montsià
  • Priorat
  • Segarra
  • Urgell
  • Vallès Occidental

En definitiva, bona part del territori de Catalunya podem trobar una diversitat de construccions amb major o menor quantitat d’elles.

Us passo l’enllaç de la Web : Observatori del Paisatge, on teniu informació de llibres relacionats amb la Pedra Seca i altres informacions :

http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/bibliografia.php

En l’actualitat este molta cura de la conservació de construccions de Pedra Seca, molt valuós pel Patrimoni Cultural de Catalunya, fent exposicions,

hi ha associacions de voluntaris per la localització i arranjament de construccions de Pedra Seca en el seu municipi, com el cas de Castellar del Vallès,

i altres iniciatives per conservar el Patrimoni de la Pedra Seca.

 

Text  : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé