L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.
Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.
A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.
Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.
Es una Bassa artificial situada dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, carrer Cervantes i carrer del Notari Badia de Terrassa.
La finalitat d’aquesta Bassa Naturalitzada es crear un refugi de Biodiversitat.
En aquesta Bassa hi ha lliris, joncs, esparganis, on viuen petits animals i insectes diversos, com libèl·lules, cargols aquàtics, heteròpters, planaries i amfibis.
De fet es un conjunt de animals que ens permet viure sense mosques i mosquits en les rodalies de la Bassa.
No esta permès alliberar en la bassa cap animal, com peixos o tortugues.
Pot ser motiu de comprometre i perjudicar de forma important com a refugi de Biodiversitat.
Avui us presento i destaco Les Fonts situades en la plaça Santiago Rossinyol a cada costat de les escales que pujant a la Catedral de Tarragona.
L’any 1609, amb l’arribava de l’aigua des del Llorito es va construir una cisterna i una font a la plaça de les Cols.
L’any 1795 es van reformar les escales de la catedral i dos anys més tard es substituïa la font anterior per dues de noves de factura neoclàssica que s’han conservat fins avui en dia.
Aquestes es troben a ambdós extrems dels graons inferiors de les escales de la Seu.
La base d’aquestes es de llisos, el cos és de pedra de santa Tecla i té forma de prisma quadrat i tenen dues aixetes de bronze. Les cares laterals tenen esculpides cares de dones.
Les Fonts de la plaça Santiago Rusiñol és una obra de Tarragona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Aquest Ceiba està situada en la Plaça o rotonda de Blas Infante de L’Hospitalet de Llobregat.
La Ceiba, està plantada des de l’any 2003, és un arbre amb tronc bombat i espinós, ens recorda a un baobab, te espines en el seu tronc.
Es tracta d’una gran ceiba o “palo borracho” de flors grogues, originària d’América del sud, com Paraguay, Argentina, Bolivia, Perú, i s’ha aclimatat molt be.
El Safareig de la Plaça està en el carrer de Salvador Casas, núm. 3 d’Olesa de Montserrat.
Historia:
Antigament era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la mina de les Fonts de la Plaça i altres que hi havia.
La primera notícia d’aquest safareig és de l’any 1613, quan l’Ajuntament es proposa engrandir “lo rentador” de la Plaça.
Sabem que al segle XVIII aquest safareig l’utilitzaven els paraires per rentar les seves peces tenyides, i després aquesta mateixa aigua servia per regar els horts.
Amb la intenció de millorar la zona, perquè es deia que les instal·lacions situades al mig de la Plaça de les Fonts eren antiestètiques, l’any 1859 l’Ajuntament va fer construir unes noves fonts i traslladà el safareig a la seva ubicació actual.
Aquest safareig es va fer servir fins a la meitat de la dècada de 1960, quan va anar caient en desús.
L’any 1970 es va tancar el subministrament d’aigua de les fonts perquè no era potable.
El safareig es nodria amb l’aigua sobrera de les fonts que, al seu torn venia canalitzada per les diverses mines que hi havia a Olesa.
L’espai de l’antic safareig es va malmetre i l’any 1976 se’n va tapiar l’accés.
L’any 2010 es va construir l’actual edifici de serveis municipals i es restaurà el safareig.
El safareig públic de la plaça de les Fonts és pràcticament l’únic que s’ha conservat dels que hi havia a Olesa: el de can Carreras (construït l’any 1923), el de la font d’en Roure, el de can Solé (ja documentat el segle XVII), el de Vilapou (al costat de la font).
El safareig del carrer de Santa Oliva encara existeix, tot i que només es fa servir per regar.
També hi havia altres safareigs usats només per a regar, que es trobaven escampats per la zona d’horta que avui dia és l’Eixample.
Antic safareig públic que s’ha conservat i adequat com a element històric al subsòl d’un modern edifici de serveis municipals. Consisteix en una bassa rectangular, de 7 per 4 metres, que ocupa pràcticament tota la superfície del vestíbul d’entrada de l’edifici. L’interior està compartimentat per un mur que el divideix en dues meitats.
Fotografies: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Els murs de la bassa són fets de maó i arrebossats per la part interior. El paviment interior és fet amb rajola. A la part posterior conserva dos canals que servien de sobreeixidors. Les lloses que formaven pròpiament el safareig es trobaven en mal estat i s’han substituït per unes de modernes.
La bassa del safareig té un contrafort (reconstruït modernament) que el divideix perpendicularment pel mig, així com una estructura metàl·lica que sostenia un cobert en dos dels costats. La paret posterior de l’edifici conserva part del mur de maçoneria que formava part del tancat del safareig.
Observacions:
Les instal·lacions compten amb diferents plafons informatius amb la història dels diferents safareigs que hi havia a Olesa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Adaptació de Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé
La Font de la Pubilla està situada en la Plaça de la Pubilla, entre els dos nivells del carrer Sant Salvador de Corbera de Llobregat.
Historia:
Fou inaugurada el 16 d’abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l’elecció de “la Pubilla”.
Mapes patrimoni cultural
Font pública amb la figura esculpida d’una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l’antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d’abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció “Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d’arreu de Catalunya”.
Recull de dades : Mapes patrimoni cultural- Diba.
Autoria de la fitxa: Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro
fonts naturals, aigua, muntanya i més 