Arxiu d'etiquetes: plàtans

Arbres: Plàtans de la Font del Quadres de Sant Pere de Riudebitlles

Publicat el per
Respon

Els plàtans del canal de Vila-seca estan situats al costat de la font del Quadres i del riu de Bitlles, entre el nucli de Sant Pere i l’Altrabanda.

Es tracta d’una renglera de 5 arbres centenaris. 

Els plàtans (Platanus hispanica) són una espècie de tipus caducifoli originària de l’àrea mediterrània.

Assoleixen una alçada considerable, amb una vessa gruixuda i curta d’on surten les altes ramificacions.

L’escorça és molt característica, llisa i grisosa amb plaques fines que li donen un aspecte clapejat.

La capçada és ampla i densa, pel que és un arbre utilitzat habitualment en parcs, jardins i avingudes per fer ombra, així com per a l’obtenció de fusta.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels rentadors de Mediona

Publicat el per
Respon

El Parc dels rentadors esta en l’extrem del nucli antic de Sant Joan de Conilles, a tocar de la riera de Mediona.

Mes concretament, al punt on conflueixen la Rasa del Marques i la riera de Mediona.

Recentment s’han anat arranjant i equipant per al seu ús com a zones de lleure.

El Parc dels rentadors es una zona lúdica a tocar de la riera on s’han habilitat i recuperat diferents elements i espais,

entre ells destaquen els antics rentadors, la font o també el monument dels donants de sang inaugurat el 2017.

La zona, força frondosa és també un espai de picnic i descans, de fet hi ha alguna taula i bancs així com una font de xarxa pública.

Forma part dels itineraris del camí del riu, on es gaudeix de diferents espais fluvials i de la diversitat ambiental de la zona.

Destacant principalment dos element naturals, els grans i destacats plàtans i

La Fauna que habita per les rodalies del parc i riera.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Estany del Parc municipal d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Jardí que originàriament formava part de l’Hotel Gori (actual Ajuntament) i que ara és un parc públic, situat en ple centre de la vila. Destaca per la gran diversitat d’arbres i espècies vegetals en general. A l’entrada pel nord hi trobem una avinguda de plàtans, situats davant dels antics xalets de l’Hotel. En aquest sector hi ha una pèrgola recoberta de glicines i, al centre, junt al monument a l’agermanament amb Weingarten, una olivera.

A ponent de l’edifici de l’Ajuntament, el monument als germans Casals està envoltat per un esquadró de 25 plàtans. Més al fons hi trobem un magnífic pitòspor: un exemplar excepcional amb set troncs molt alts, tenint en compte que es tracta d’una planta arbustiva. El sector de llevant té com a element destacat un pi pinyer de dimensions gegantines, que fa 248 centímetres de volta de canó (perímetre mesurat a l’altura del pit).

Al seu entorn hi ha una zona plantada amb oliveres i altres espècies. El sector de ponent s’estructura al voltant d’una placeta central amb un escenari. Hi trobem una gran diversitat d’espècies, les quals es troben descrites minuciosament en el llibre d’Àngel M. Hernández (1997: 120-136).

Més cap a ponent, el parc ha estat ampliat recentment de manera que ara abasta una àmplia esplanada situada a un nivell més baix, distribuïda al voltant d’un gran estany amb un sortidor, tot envoltat per desmais i altres espècies.

Us passo més dades sobre l’estany:

Un Llac i Parc que cal visitar

Recull de dades: Diba

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els plàtans del Pontarró de Martorell

Publicat el per
Respon

El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.

Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix

i que connecten aquests indrets amb la Vila;

els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,

i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.

També estan a prop dels Horts allí existents.

Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.

Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.

Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Que és una Devesa ?

Publicat el per
Respon

La paraula devesa significa una extensió de terra, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge i a l’aprofitament de la llenya,

Viquipèdia

en realitat, en els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la Devesa.

En Parcs urbans de Catalunya, se nombre així l’espai on hi ha molts arbres agrupats del mateix o de divers tipus,

com la Devesa de Girona amb arbres molt antics

Viquipèdia

i l’actual Devesa del Parc de Vallparadis  de Terrassa

amb arbres molt més joves.

on s’utilitzà com a passeig a la ombra dels arbres,

i disposa de taules i bancs per descansar o per fer un àpat.

Les deveses son oasis verds híbrids majoria els forment plàtans, pollancres …entre altres, créixer en vertical.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Arbres: Cedre gran de la Plaça de la Llaurada de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Setmana dedicada als Arbres destacats

El Cedre gran esta en la Plaça de la Llaurada (confluència entre el carrer Pompeu Fabra, l’avinguda de Can Cabassa i l’avinguda del Mas Gener) de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Cedrus atlantica és de la família de la pinaceae, originari de les muntanyes de l’Atles d’Algèria i del Marroc.
  • El nom comú en català és cedre de l’Atles. Cedrus prové del nom llatí dels ginebrons, del grec kedros, ginebró, i atlantica per procedir de la zona de l’Atles.
  • L’arbre pot arribar a fer entre 30 i 35 metres d’alçada i el diàmetre del tronc oscil·la entre l’1,5 i els 2 metres.
  • Les branques són pèndules i estan disposades per pisos.
  • Les fulles, que fan entre un i dos centímetres i mig de llarg, estan agrupades amb forma de pinzells.

A l’antic camí de Sant Cugat al Papiol, al barri de Mira-sol, s’alça aquest exemplar de cedre de l’Atles, Cedrus atlantica, de la família de les pinàcies.

L’any 2017, el cedre mesurava 17 metres d’alçada; comptava amb un braç,

i una capçada de 15 metres d’amplada de forma cònica.

El perímetre del tronc era de 2,2 metres i el de la soca, de 3,6 metres.

Aquest Cedre, esta junt amb varis plàtans destacats per la seva corpulència i altura.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de la rotonda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están a la Plaça de la Sega, a l’avinguda de Can Cabassa de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispànica és de la família de la platanaceae, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. 
  • Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

A la plaça de la Sega, prop de la masia de Can Cabassa, al centre de la rotonda distribuïdora del trànsit, hi ha un conjunt de nou plataners.

Els plàtans tenen diferents alçades i volums. Un d’ells és un plàtan bessó que, a més, es ramifica formant un tercer braç.

L’exemplar més destacat dels plataners, l’any 2017 feia 22 metres d’alçada i tenia una capçada ovoidal de 16,5 metres d’amplada. El perímetre del tronc i de la soca era d’1,8 metres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Cabanyes de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

La Font de can Cabanyes, esta a certa distancia de La Llacuna de can Duran de Montcada i Reixac.

Per arribar-hi, millor anar a Barbera del Vallès i accedir per l’Av. Torre de Mateu, fins situar-se a Ecoparc del Besós S A.,

un camí a la dreta que fa una certa baixada pel mig de camps conreats.

Cal fer-ho a peu o en bicicleta.

Seguin tot recta s’arriba a la Font de can Cabanyes.

Destacant els dos enormes plàtans que fan vigilància en aquest paratge. Tenen els dos un gran i gruix tronc, amb unes allargadíssimes branques que no deixa a ningú indiferent.

De la font en queda poc, cal destacar la Bassa i els abeuradors.

La Bassa esta tancada per un ballat per tot el seu perímetre per evitar algun ensurt.

L’aigua de la font va a parar directament a la bassa.

En la part exterior poder veure fins a tres abeuradors per bestia, en general ovelles.

Anys en rere, era molt habitual que remats passessin per aquest indret per abeurar en aquesta font.

Del Bloc Montcada i Reixac – Memòria d’un Poble, un passo l’article sobre Can Cabanyes, és molt detallat la seva historia:

https://montcadareixac.blogspot.com/2016/05/1992-can-cabanyes.html

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Els tres Plàtans de Manganell de Calders

Publicat el per
Respon

La Colònia Jorba, està situada al sud-est del terme municipal de Calders, aigües avall del riu Calders, a un 1 km de Navarcles. S’hi arriba per la carretera que surt de la N-141, prop del km 11, en direcció sud. La colònia es troba en un meandre del riu.

Poc abans hi ha la casa del director, és fora del recinte, al costat de la carretera.

D’allí i a peu anireu per un camí de terra que primer passa pel costat de la resclosa i desprès anireu paral·lels a riu Calders.

A l’altura d’uns horts, trobareu una pollancre que destaca sobre de la resta dels arbres de la contrada.

Te un tronc molt gruixut i alt.

Cal seguir el camí, i al poc arribareu com una placeta natural, on estan els tres plàtans coneguts com a Manganell.

Aquest nom prové de la masia que hi ha sobre en el turó, ara coneguda per Masia El Xaloc, dedicada a un selecta Restaurant i a Casa de Colònies.

Els Plàtans de Manganell és caracteritzant per la seva corpulència, tant de tronc com de les seves branques,

com que no se les talla o poda mai, han agafat una llarga molt notable.

Dels tres arbres, destaca un d’ells, que te poca llargada de tronc, però amb nombroses  branques molt gruixudes,

que ens fa pensar si alguna vegada havia sigut jove i prim…

Sota dels arbres s’ha posat dos bancs de fusta per poder gaudir a l’estiu de l’ombra i frescor… sentir el cant dels ocells i llegir un llibre…

Segons un plafó informatiu molt deteriorat, que ens diu que els arbres poden tindre una edat estimada de 100 – 120 anys,

i una alçada aproximada de 25 metres.

També, en el plafó, hi havia un poema de Josep Fàbrega dedicat al plàtan.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Plàtans de la Font dels Sobreeixidors de Navarcles

Publicat el per
Respon

La Font dels Sobreeixidors està situada en una petita esplanada amb diversos arbres.

Destacant els Plàtans, que tenen un tronc gruixut i destacades branques.

Estan alienats entre ells per les rodalies de la Font.

Alguns podem veure que tenen forats en la seva part superior, per on poden ser atacats per insectes i paràsits que vagin en el temps danyant a l’arbre.

Així i tot, es pot gaudir a l’estiu d’un paratge fresc que convida anar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero