Arbres: Alzines de Puig de la Balma de Mura

Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).

Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, 

Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.

La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,

aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.

A pocs metres esta la segona Alzina,

te un tronc molt alt i gruixut.

Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.

Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font del Mo de Calders

La Font del Mo, esta situada en el camí de la Masia de l’Angle a la Colònia Jorba de Calders.

Des de Navarcles cal seguir el camí a la Masia de l’Angle pel camí principal, i seguir fins la cruïlla de camins que destaca allí un roure,

En aquest punt, cal girar a la dreta, a poca distància ens quedarà a l’esquerra i a l’altre costa del riu, la Colònia Jorba,

a peu del camí a la dreta tenim un corriol que puja per dins del bosc, esta indicat per un cartell, que posa: “Font del Mo – 1 minut”.

El corriol desprès d’una certa pujada, ens portarà directament a la Font del Mo.

D’un forat de la roca o paret rocosa, surt l’aigua, on han posat un petit tub,

l’aigua cau a una pica natural de la mateixa roca.

Sobre de la Font hi ha un cartell de fusta amb el nom de la font.

Quan ha plogut continuadament, en diferents punts de la roca regalima o degota l’aigua.

Es un espai natural molt humit tot l’any. Disposa d’un banc de fusta.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font en El Soler de Calonge de Segarra

El Soler és una de les entitats de població del municipi de Calonge de Segarra, al nord de l’Anoia. El nucli s’estructura en dos aglomerats de cases, separats per un centenar i escaig de metres; el primer, el més elevat.

La Font esta situada a l’entrada a l’esquerra del nucli.

Esta format per una llesca de roca o pedra, on al centre hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau directament a una reixa a nivell del terra.

Recull de dades generals: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Recull d’aigua de Sant Joan de Modam de Viver i Serrateix

Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.

L’església esta construïda sobre una gran roca.

Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,

amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.

Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’Estenalles de Mura

La Font d’Estenalles esta situada a la dreta a peu de la carretera, en el kilòmetre 17 de la BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca.

La Font esta a tocar d’una gran roca, l’aigua surt per un petit tub i cau a una pica.

En ocasions ha tingut un tap on pot retindré millor la quantitat d’aigua.(En 1998 vaig posar-hi una aixeta de palanca)

Podem utilitzar un petit mur per assentar-nos. No hi ha lloc per deixar el nostre vehicle en la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Viver de la Plana de Setcases

Es una Font la del Pla del Viver molt fàcil d’arribar-hi, donat que esta a un costat de la pista que portaria de Setcases a Espinavell de Molló.

L’aigua surt d’un broc corbat situat a una roca que fa de petit mur.

Cau l’aigua a una reixa que fa de desguàs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui coneixerem: La Font de l’Església de Cercs

A poca distancia de l’església de Cercs hi ha una font.

Font molt senzilla, la seva estructura esta dins de la roca, amb forma de capelleta.

Disposa d’una aixeta polsador, i l’aigua cau a una pica on desguassa.

Text: Ramón Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem: La Font del carrer de Sant Marc de Manresa

Sant Marc és una capella del segle XV al peu del camí que arrancava del Pont Vell de Manresa. Fou l’església d’un hospital de leprosos, del qual avui quasi no en queden restes. L’originària construcció gòtica ha sofert diferents reformes, però les línies primitives es mantenen perfectament. El 1898 fou restaurada, però l’any 1907 sofrí l’embat d’una riuada que inundà el barri de Sant Marc, situat a prop de la confluència del torrent de Sant Ignasi i el riu Cardener. Fou saquejada durant la Guerra Civil, però gràcies als veïns del barri i a l’estímul de Mn. Joan Vall (1942) i Mn. Genís Padrós (1957) la capella fou recuperada, al mateix temps que se li treia l’enguixat interior.

La font esta més amunt de la capella de Sant Marc,

És una font molt antiga, situada a peu del carrer,

sota d’una petita balma que forma la roca.

Antigament disposava d’una aixeta polsador, actualment no hi es.

Fotografia arxiu Rasola: 2001

Hi ha molta humitat en la mateixa font i rodalies.

Recull de dades de la Capella: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Avui destaquem: La Font dels Peons de Les Masies de Voltregà

La Font dels Peons està situada al costat de la cuneta de la carretera coneguda com La Trona, la BV-4608 entre els punts quilomètrics 10.8 i 10.9.

Durant  la construcció de la carretera va sorgir l’aigua, i

els mateixos treballadors la van bastir, d’aquí amb el seu nom.

L’any 2015 la ser totalment restaurada.

Està formada per tres parets que recullen l’aigua que surt el marge per sobre de la roca impermeable i que fan de dipòsit.

Esta tapada amb una gran llosa i té un gran broc metàl·lic que desaigua a una pica.

Al seu costat hi ha un petit seient de pedra.

Text : Antoni Cirera

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Dora Salvador

Col·laborador: Albert Bosch