Avui destaquem: La Font de les Tapies de Calders

La Font de les Tàpies és una font situada en el terme municipal de Calders, a la comarca del Moianès (fins al 2015 a la comarca del Bages). És a 1,30 km d’Artés, 3,30 km de Navarcles i 4,40 km de Calders. S’hi arriba seguint el sender PR-C 135, amb inici a Artés, o des de la carretera N-141C.

En el segon cas, aproximadament al quilòmetre 11 hi ha el trencall de la Colònia Jorba i, a l’altra banda de la carretera, el camí que va cap a les Tàpies.  Abans d’arribar a la masia, cal deixar el camí principal i trencar a la dreta.

Travessant una roureda i prenent un camí a mà esquerra es baixa fins a la font.

La zona de les Tàpies és coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tàpies, que és a prop.

La font està situada en una fondalada de gran bellesa, oberta pel torrent de les Tàpies.

Quan aquest torrent té un bon cabal, al costat de la font es pot contemplar una cascada d’uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg.

Hi predomina la vegetació pròpia dels indrets humits.

A l’obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc format per pins, roures, alzinesboixos, plàtans.

Sembla que tradicionalment els ramats d’ovelles s’abeuraven en aquest indret.

L’aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d’antic (probablement el segle XIX o abans).

D’una Portella surt un tub molt llarg per on surt l’aigua que cau a una bassa

Actualment s’utilitza com a zona d’esbarjo.

Es pot accedir a la part superior del salt mitjançant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.

En èpoques de pluja cal anar molt en comte en las superfícies gelades o relliscoses.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Parc de Torrents i Lladó de Badalona

El Parc de Torrents i Lladó és una zona verda del barri de Bufalà de Badalona, dedicada al pintor Joaquim Torrents i Lladó.

Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre. 

Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pinsroures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.

Historia:

  • Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
  • Posteriorment, la torre passà a mans de la família Trias: els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol i Ramon Trias i Fargas.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
  • Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.

L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.

Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Torrents dels Ferrussons de Sant Cugat del Vallès

Parc del Torrent de Ferrussons esta entre el coll Favà i la masia de Can Magí,

ubicat en l’avinguda de Can Magí, el carrer de Clementina Arderiu i carrer de Torrent de Ferrussons de Sant Cugat del Vallès.

Antigament, formaven part dels terrenys de la masia de can Magi, estava envoltat pels conreus de vinyes i fruiters.

Actualment, hi ha pas des de la part alta per medi d’un camí arranjat fins la part baixa del parc.

En el torrent hi ha àlbers, amb sotabosc de vinca, heura i cua de cavall.

A la llera, hi trobem alguns exemplars de roures.

El pi blanc s’hi ha anat introduint també durant les darreres dècades.

Els accessos són alguns adaptats, altres…no

Amb seients a l’ombra,

disposa de lavabos, te alguna Font de xarxa pública,

jocs infantils destacables,

aparells per adults per fer gimnàs.

i taules amb seients de fusta per fer un àpat, papereres…

El Parc donat el seu ambient fresc de ribera, esta dins del llistat de refugis climàtics del municipi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Els Plàtans, Roures i Alzines del Campament d’Olvan

El Campament de l’antic “Frente de Juventudes” esta situat al peu de la riera d’Olvan i del camí de Valldaura.

Deixà d’utilitzar-se després de la mort del General Franco.

Del que queda, cal destacar els menjadors coberts, al costat del camí de Valldaura.

En els anys s’ha creat una frondositats de vegetació, cal destacar els Plàtans, Roures i Alzines que disposa aquest espai, ara abandonat.

Gracies a la humitat i l’aigua de la riera els arbres han tingut una bona aclimatació i creixement.

Destacant uns exemplars de Plàtans en filera que separant el camí del edifici -menjador.

En relació a Roures i Alzines de destacable dimensions, hi ha varis al costat mateix del menjador.

A l’altra costat i enfront hi ha l’antiga capella, al costat d’una explanada destaca una corpulenta i amb tronc molt gruixut una Alzina.

Es un espai natural molt bonic, al pas de pocs vehicles, ciclistes i lloc de passeig.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Parc de l’Hostal del Fum de Palau-solità i Plegamans

El Parc de l’Hostal del Fum esta en l’Av. del Camí Reial, s/n, de Palau-solità i Plegamans.

El parc de l’Hostal del Fum és l’espai verd més extens del municipi.

Es troba entre el Polígon Riera de Caldes i la riera del mateix nom.

És un recinte tancat aproximadament de 23 hectàrees, amb vegetació autòctona formada per pins, alzines, roures, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i d’altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

És un lloc de refugi de petits mamífers i de pas i nidificació per moltes espècies d’aus migratòries,

que troben entre els matolls el refugi que les gran extensions d’edificis i carreteres els hi nega.

Tots els estudis realitzats destaquen la gran biodiversitat del parc i en recomanen la seva conservació: “En aquesta zona natural hi ha gran diversitat d’hàbitats”,

medi aquàtic, bosc autòcton, bosc esclarissat, prats d’herba baixa i de herba alta, marges arbustius de camins i al voltant i trobem camps de conreus de secà.

La gran diversitat d’hàbitats de l’espai fa que sigui una de les millors zones de la comarca per a observar aus.

S’han arribat a detectar unes 180 espècies d’ocells, 62 del les quals protegides per la Directiva d’Aus de la Unió Europea.

Per fer-se una idea de l’interès de la biodiversitat de la zona, cal tenir present que a una àrea de dimensions similars en un indret qualsevol de Catalunya hi hauria unes 90-100 espècies com a molt.” (Font: Sistemes Naturals de Palau de Plegamans, de Naturgest).

La situació del Parc de l’Hostal del Fum, voltat de municipis amb gran nombre d’habitants i el seu fàcil accés, fa que sigui molt visitat els caps de setmana i festius, tant pels veïns del poble com pels dels pobles del voltant.

En ell s’hi poden dur a terme moltes activitats de lleure: passejades, bicicleta, dia de pícnic….

Hi ha un circuit per practicar El Running amb 3 Rutes a diferents nivells.

També una zona d’escalfament deportiu.

També es un indret molt freqüentat per escoles de la comarca, grups i associacions per a celebrar actes.

El parc compta amb els serveis necessaris com a zona de lleure, una zona amb taules de fusta, fonts, lavabos, contenidors de residus i mobiliari urbà.

També cal remarcar que un dels principals atractius del parc és el Tren de Palau.

L’associació d’aficionats al ferrocarrils, els Amics del Tren, gestiona uns trens en miniatura que reprodueixen a petita escala tota la infraestructura necessària dels trens reals.

A la llarg del Parc hi ha diferents monuments.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Virgínia Cepero González

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Mas de les Brucardes de Sant Fruitós de Bages

Pou de Mas de les Brucardes està situat en les antigues terres de la masia i a prop d’aquesta, concretament al costat del carrer Mare de Déu de Núria amb carrer Font de Sant Fruitós de Bages.

Fa pocs temps s’ha urbanitzat en noves cases en el carrer Mare de Déu de Núria, al costat mateix esta el Pou.

Es d’estructura quadrada, i arrebossat amb ciment.

Disposa d’una portella per el cas de recollir-hi l’aigua.

Al seu costat hi han arbres, com alzina, roures i altres, tots ells relativament joves, a l’ombra, hi  trobem varis seients.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc de Volpelleres, Refugi Climàtic de Sant Cugat del Vallès

El Bosc de Volpelleres és la principal zona verda del barri del mateix nom.

Aquest entorn natural està a tocar d’infraestructures com els ferrocarrils, l’autopista, centres formatius i els habitatges del Barri.

Antigament, a principis del segle XX, sols tenia a les seves rodalies la masia (derrocada) i els seus camps.

El Bosc conté arbres com alzines, roures, pins entre altres i vegetació pròpia de bosc mediterrani.

Es constantment visitat per la gent del barri o d’altres de Sant Cugat i d’altres poblacions dels voltants.

Ens trobarem, gent caminant solitària, corren, passejant familiarment, donant un vol amb el gos, algun ciclista… tots aprofitant l’ombra dels arbres.

Durant l’estiu es un punt destacat per la frescor, per això està indicat com Refugi climàtic, disposa de seients a les entrades del bosc. Però… a l’hivern curiosament hi fa menys fred, que fora del Bosc.

Aquest Bosc hi ha que cuidar-lo, protegir-lo pel bé de totes i tots.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de “El Bosquet” de Sant Fruitós de Bages

El Parc de “El Bosquet” esta situat al costat de l’Avinguda de Jaume I de Sant Fruitós de Bages.

Historia:

  • Aquest espai verd fou fins a principis del segle XX un espai ubicat a les afores del poble, on es barrejaven conreus diversos: vinya, cereal, etc.; amb zones boscoses.
  • A principis de dit segle, Joan Sanmartí Roca, fill del poble emigrant a Amèrica, va fer fortuna creant una empresa de begudes gasoses, tornant al poble amb molts diners i prestigi , i en agraïment al seu poble natal va decidir comprar els terrenys i regalar-los al poble a condició de que es convertís en un espai lúdic.
  • A canvi, l’any 1903 l’Ajuntament li va dedicar una avinguda al mig del poble.
  • Durant la dècada dels anys 1940 al 1980, va ser l’espai tradicional on tenia lloc la celebració de l’àpat de la Festa de l’Arròs.
  • Amb les últimes actuacions urbanístiques, l’espai ha quedat enjardinat convertint-se en parc i jardí.

Zona boscosa ubicada a migdia del nucli urbà de Sant Fruitós de Bages, entre els últims carrers de la vila i la muntanya del Montpeità.

Aquest espai, antigament a les afores del poble, ha estat engolit recentment pel creixement urbanístic de la vila, passant a convertir-se en un espai enjardinat de lleure, amb alguna font.

La seva presència ha servit per donar nom al proper sector urbanitzat del poble anomenat també “El Bosquet”.

El seu interès radica en haver-se convertit en la principal zona verda de lleure del poble de Sant Fruitós.

La seva composició vegetal es troba formada per nogueres, pins, roures martinencs i alzines. És el cas d’algunes catalpes, un cedre del Líban.

La instal·lació d’un parc infantil dins de l’àrea ha fet que es plantessin alguns arbres foranis com a elements decoratius.

Observacions:

Existeixen diverses fotografies publicades del dia de la inauguració de l’avinguda de Joan Santmartí l’any 1903, i d’aquest personatge i el seu fill a Amèrica. GRANDIA, RIUZ (2001: 58-59)

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Raquel Valdenebro Manrique

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure vell de Valldoreix

Aquest exemplar de Roure es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.

És un dels exemplars més grans de Quercus cerrioides més importants i antic de Valldoreix.

Te 270 cm a 0,6 cm, per sota la protuberància.

Des de fa uns anys, coincidint amb les sequeres que estem patint, aquest Roure esta molt afectat,

de les branques en poques hi surten les fulles.

Creiem que en poc temps aquest Roure tant important, serà sols historia… !!!

En la zona, conviu  amb altres exemplars més petits de Qercus cerrioides (roures) i també exemplars de Quercus ilex (alzines).

Les Fotografies realitzades, són de principis de Juliol de 2024.

Recull de dades: Entitat Municipal de Valldoreix  i altres

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero