Arbres – El Lledoner Vell de Sant Fost de Campsentelles

El Lledoner Vell esta en la Plaça de les Glòries, s/n en el Barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles.

Historia:

  • El  21 de juliol de 1936 l’església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències.
  • L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l’arbre.
  • Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.
  • L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.
  • El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d’arbre monumental.
  • La documentació s’entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.
  • Hi ha una Base de premsa de vi de cargol, feta de pedra granítica situada en el parterre d’un lledoner monumental, al centre mateix de la Plaça de les Glòries Catalanes. El parterre delimita la protecció del lledoner, construït amb pedra irregular unida amb morter i alçat. La base de premsa es troba en un costat i està posada amb una inclinació de 45º.

Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l’antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus Celtis australis, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre.

Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.

Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit.

Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.

Observacions:

Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines.

Per això no és d’estranyar que aquest arbre se’l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda.

Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pantà de Sobremunt a Sobremunt

Aquest pantà o embassament esta a sota del petit poble de Sobremunt, a tocar del Torrent del Muntaner.

Te una estructura de forma casi quadrada.

No es pot considerar que pugui contenir un gran cabal d’aigua.

A l’estar a una certa altura i al no tindre afluents d’aigua, com a torrents o rieres, es fa més difícil omplir-lo, més en èpoques llargues de sequera.

Es va construir per tindre recursos d’aigua per les necessitats de Sobremunt.

Te una destacada sortida o desguàs de formigó.

Forma una petita vall tot rodejada de bonic bosc.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Guia d’ocells del Parc de Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.

Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.

Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.

Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…

fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,

Mallarenga blava

Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.

Tallarol capnegre

Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.

Pasarell

Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…

Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.

Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:

Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real

Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.

Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Un Arbre, una vegada mort, ens ofereix molta vida …!

Ens estem trobant aquests últims anys que tant en boscos com en ciutat, molts arbres moren per causa de la sequera continuada…

i per paràsits que, a l’estar dèbils, els maten en poc temps.

En moltes ocasions ens porta a actuar-hi…

El primer que es fa és talar l’arbre o arbres… i eliminar-los.

Però tenim vàries opcions per tal que “Un Arbre, una vegada mort, ens ofereixi molta més vida …!”,com per exemple:

Llenya per una llar de foc d’una casa o masia o llenya per fer foc al bosc (sempre que es faci en època i condicions sense perill d’incendi).

Crear un Refugi de Biodiversitat, en un parc urbà, un carrer o una rotonda.

O en el propi bosc.

Construir Caixes niu

o Menjadores per ocells.

També, fer Hotels per a insectes en zona urbana

La construcció de passeres o petits ponts per travessar una riera o un torrent.

Per fer petites escales i baranes al bosc.

Es pot fer una biblioteca oberta, amb petites cavitats on guardar i/o depositar els llibres.

Crear un figura artística.

Fer un penja-robes

En troncs no massa grans, es poden fer maseters on visquin plantes amb flors.

Aprofitar els troncs per fer “Tiós” a les festes de nadal

Mig tronc, buit per dins, pot ser un abeurador

A una deu d’aigua es pot col·locar-hi un broc de fusta

Fer una cadira i/o taules si els troncs son resistents.

Taules i bancs de baixa qualitat

Construir una caseta sobre un arbre viu i fort pels infants.

Aprofitar certs troncs per fer carbó, tot i que no sigui de massa bona qualitat,

o bé per fer la primera cremada de la carbonera.

En definitiva, cal fer volar la imaginació … !

Cal cuidar els arbres i els boscos…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García–Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Avui destaquem: La Font del Collet de Monistrol de Calders

Cal situar-se al nord del nucli urbà, a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

a uns 170 metres a l’est del pont del Collet, baixa una pista  al fer la corba,  

des d’allí cal seguir un corriol tot recta.

Historia:

  • L’estructura construïda de la font podria ser obra del segle XIX o XX.
  • Tot i que la surgència natural de la font molt probablement ja era utilitzada amb anterioritat pels veïns del poble, degut a la proximitat amb el nucli de població.

La font està situada en el tall de roca que hi ha a la ribera esquerra de la riera de la Golarda,

uns 170 metres aigües amunt del pont del Collet.

El lloc és molt ombrívol i fresc, en la paret de roca hi ha un petit tall de la roca, a manera mur baix de pedra,

a l’extrem est del qual trobem el frontal obrat de la font amb la sortida d’aigua.

Disposa d’una aixeta antiga de palanca molt antiga que encara funciona.

Tota la paret de roca té vegetació d’humitat, amb la sequera alguna esta morta…

a l’hivern és habitual que si formin estalagmites per la congelació de l’aigua

resultat de la congelació de l’aigua que degota per la paret de roca.

Teniu de anar amb no relliscar, donat es una zona molt estreta i al costat de la riera sense protecció,

Es un espai molt bonic, però no te un espai per passar-hi una estona…Cal tornar pel mateix camí.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i propi.

Autoria de la fitxa: Sara Simon Vilardaga

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Avui coneixerem: Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.

Historia:

  • Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
  • Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres – L’Alzina de Can Poal de Terrassa

En el Catàleg d’Arbres d’Interès Local, dins de la propietat de can Poal, hi han tres arbres destacats.

Un d’ells es l’Alzina que esta situada molt a prop de la masia de can Poal.

S’accedeix des del camí vell d’Ullastrell, per l’interior de la finca de Can Poal.

Espècie :

Alzina- Quercus ilex

Dimensions:

Alçaria total: 18 m

Volt de canó: 3,95 m

Diàmetre de la capçada: 20 m

És caracteritza per la grandària i la seva bellesa. L’estat vital és Bo- Regular.

Amenaces:

Elevada compactació de la base i pobre perfil del sòl, sequera. En el temps, podria estar afectada significativament per la caparreta de les alzines (Kermes vermilio), formiga de cap vermell i afectada per galeries del perforador Cerambyx cerdo.

Com que esteu en propietat privada, respecteu l’entorn, no entreu en zona cultivada, ni en la casa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Els tres Eucaliptus de El Bruc

Els tres Eucaliptus que ens referim, estant en un costat d’una plaça i a la vegada es aparcament a prop de l’Església de El Bruc.

Són amb branques molt allargades cap a munt, la sequera d’aquesta any, ha marcat molt les fulles que es veuen molt pàl·lides.

Sota dels arbres i a l’ombra hi ha dos bancs de fusta.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui us presento : La Font de la Jaia de Marganell

Aquesta Font, esta situada en un extrem del Poble de Marganell a un costat  de la carretera, on cal pujar unes escales.

Esta en una explanada al fons on hi ha la paret de la muntanya.

Esta enrajolada, amb l’escut i amb 4 brocs ,

l’aigua llisca per una baixada on hi ha la senyera i cau a un desguàs…

Va ser donades la seves aigües per la població de Marganell.

Des de fa temps i amb la sequera, no hi raja aigua.

Al costat hi trobem un jocs infantils.

Text : Ramon Solé

Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de sense nom (?) de Gironella

Setmana dedicada a les Fonts de Gironella

La Font (sense nom). esta situada en una paret a peu de la carretera C-154z, de Gironella a Vic, a pocs metres del seu inici.

De fet no es considera una font com tal, l’aigua ve d’una petita canal, i surt per un broc metàl·lic.

Aigua molt abundant tot l’any i amb temps de sequera !!!, l’aigua cau a un bidó gran.

L’aigua sobrant esper carretera cap a vall.

Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero