Arbres – Alzina de Can Colomer de Terrassa

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

És situada al nord-oest de la ciutat, fora de la trama urbana, en la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou.

Te un ampli terreny de la seva propietat, on el segle passat, era destinat sobretot per conrear les terres, tenia zones de bosc.

També va destinar un espai de terreny per l’explotació d’una bòbila.

Actualment esta en període de fer tot un nou barri amb parcel·lació i la construcció de nous habitatges…

Cal destacar l’Alzina de l’entrada a la masia, des de l’exterior la podem veure perfectament.

Amb un tronc recta i allargat, amb una copa ben marcada i branques que se enlairant.

Al seus peus hi ha una gran pedra amb el nom de la masia.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental. Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’Estenalles de Mura

La Font d’Estenalles esta situada a la dreta a peu de la carretera, en el kilòmetre 17 de la BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca.

La Font esta a tocar d’una gran roca, l’aigua surt per un petit tub i cau a una pica.

En ocasions ha tingut un tap on pot retindré millor la quantitat d’aigua.(En 1998 vaig posar-hi una aixeta de palanca)

Podem utilitzar un petit mur per assentar-nos. No hi ha lloc per deixar el nostre vehicle en la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Nord de Terrassa

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,

i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.

El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,

i més de 700 arbres de diferents espècies. 

Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.

Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.

Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.

Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.

Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Arbre trenat de Terrassa

L’Arbre trenat de Terrassa esta situat en el lateral dret de la rotonda o Plaça de la Bicicleta, en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb el Passeig de les Lletres de Terrassa.

En aquest punt, estan plantats varis arbres joves,

un d’ells el seu tronc presenta en el seu tronc un trenat o curvatura molt curiosa.

En la seva part inferior podem apreciar una ferida en la part del tronc que dona a la via,

podria pertanyé a algun cop rebut per algun vehicle.

A pesar d’això, presenta de moment bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure carrer Santjoanistes de Valldoreix

El Roure esta en el carrer Santjoanistes, front del seminari de Terrassa, (antic convent),

S’alça just a la paret d’una finca en l’acera del carrer.

Us passo dades del Roure :

Espècie: Quercus faginea

Família: Fagàcies

Alçària: 9,5 metres

Altitud: 153 metres

Perímetre tronc a 1m.: 1,9

Perímetre soca: 1,9 metres

Amplada de la capçada: 13 cm

Forma de la capçada: Pendular

Numero de troncs: 2

Alçada ramificació: 1,2

Tronc gruixut, però no massa allargat,

se ramifica amb a dos branques grans i

d’elles altres més primes.

En general esta en bon estat.

Recull de dades: TotSantCugat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Canvi de lloc d’una Alzina destacada en Terrassa

Can Colomer

El sector de Can Colomer de Terrassa, el nou barri al nord de la ciutat, a peu de la carretera de Rellinars. El consell rector de la junta de compensació celebrava aquest mateix mes, en reunió mantinguda el dia 6 de març, s’aixecarà un total de 325 nous habitatges.

Alzina a Salvar !!!

Els veïns del Barri es van oposar a aquest projecta, que s’està ja portant a pràctica…

Sols van aconseguir canviar de lloc una alzina destacable, i transportar-la al  carrer de Terque,

un espai on no hi ha vegetació, amb l’esperança de aconseguir de salvar a l’Alzina….

Quan vàrem anar a fer les fotografies, estaven les fulles seques i que no viuria massa temps més…

Recull de dades: Diari  de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Canvi en la bassa del Parc del Comte d’Egara de Terrassa

La Bassa existent en el Parc al costat del Passeig del Comte d’Egara a tocar amb el carrer de Garcia Humet de Terrassa, s’ha convertit en un espai ple de plantes i flors.

Ja fa anys que no era còmoda la bassa per els veïns de la zona, especialment per la proliferació de rates.

Llegim a Diari de Terrassa de 26 d’agost de 2021:

Amb l’arribada de les altes temperatures i la humitat generada per les pluges d’estiu prolifera la presència de rosegadors a diferents punts de la ciutat, especialment a les concentracions d’aigua estancada. Les queixes dels veïns aquestes dates arriben a l’Ajuntament, als grups municipals i als mitjans de comunicació. També proliferen en xarxes socials, on aquest estiu s’han publicat imatges de rosegadors a diversos indrets de la ciutat. Pel que fa a l’estany del Passeig, el Servei Municipal assegura haver rebut cinc queixes dels veïns i haver fet dues intervencions des del mes de febrer. La darrera a finals de juny, quan va tornar a aplicar un tractament de desratització i fer seguiment del resultat.

La bassa del parc de Vallparadís es buida un cop l’any, quan els peixos i les polles d’aigua han criat. En cas de pluges torrencials es fan intervencions extraordinàries.

Medi Ambient informa que la presència de mosquits a la bassa és pràcticament nul·la donat que fa dues dècades es van introduir espècies de peixos, com les les gambúsies, un dels peixos que van acabar amb el paludisme a principis del segle XX.

Durant l’any 2024, es va prendre la decisió de transformar la bassa, després de constants reparacions i millores, en un espai més verd i sostenible,

omplint de terra abonada i amb plantes diverses perquè  durant la primavera floreixin.

 Així va culminar una renovació important pel Parc en general i que ara es pot gaudir.

Recull de dades: Diari Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura – 2ª Part #

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.

La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.

Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.

Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Cogullada de Terrassa, amb la Biodiversitat

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes

En el Parc de la Cogullada situat en un extrem de Terrassa, s’ha iniciat un petit procés en favor de la Biodiversitat, col-locan en llocs concrets del parc troncs d’arbres morts,

això fa com ja hem explicat en altres articles, que siguin refugi i lloc per viure insectes i altres petits animalons.

Els parcs són espais tranquils i més nets de contaminació ambiental.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Guia d’ocells del Parc de Vallparadis de Terrassa

El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.

Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.

Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.

Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…

fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,

Mallarenga blava

Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.

Tallarol capnegre

Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.

Pasarell

Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…

Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.

Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:

Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real

Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.

Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé