Riera de Cellers de Torà

El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí­ de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.

Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.

La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrent afluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.

Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).

Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.

Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.

Són Oms molts de considerables dimensions,

amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.

Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.

La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Historia:

  • Hi ha diferents hipòtesis sobre l’origen del topònim Torà i el seu escut. Podria ser d’influència àrab, derivat d’or i aigua, molt abundant a la zona i que convertiria la vall en un llac.
  • Els habitants de la vila diuen que el nom deriva del mot toro, animal que estaria representat en un escut al portal que donava accés al castell, on també hi hauria un card, símbol de la família Cardona i que hauria evolucionat esdevenint l’arbre que actualment és a l’escut del poble.
  • Les dues inscripcions de la font fan referència a les inundacions que patí el poble com “la rierada de Sant Antoni” el 1866 o la del 1907 en el conegut com “any de l’aiguat”.

Aquesta font és una de les construccions més emblemàtiques de Torà, fins al punt que es troba dins una placeta tancada que pren el seu nom.

La seva morfologia és molt curiosa i presenta diferents elements.

Viquipèdia – Principis del segle XX

Trobem un porxo que constitueix el petit recinte de la font.

La façana d’aquest porxo és d’arc de mig punt i cornisa a dues aigües, tot i que presenta un cos semicircular a sobre.

Dins aquest porxo de pedra s’hi pot veure dos brolladors i una gran pica d’aigua.

En aquest porxo trobem una placa que ens diu “EL 12 OCTUBRE DE 1907 L’AIGUA ARRIBA AQUÍ” i sota d’aquests un relleu escultòric on apareix la imatge del toro, un dels símbols de Torà.

Una altra inscripció diu “EL DIA 13 DE JUNY DE 1866, EL RIU PERVINGUÉ FINS AQUÍ”.

L’edifici central d’aquesta font està constituït per aquest porxo amb coberta a dues aigües esgraonada, al voltant del qual es distribueixen la resta d’elements.

Al mur sud hi ha adossada una pica dividida en tres compartiments que servien per netejar verdures, i al costat d’aquestes s’aixeca un pilaret quadrangular que data del 1911 amb tres obertures a cada cara al llarg del fust i una teulada a dues aigües a cada cara.

A la façana nord trobem uns abeuradors que es comuniquen entre sis i dos brolladors de bronze amb la decoració de caps d’animals.

Aquestes piques van a desembocar a un safareig rectangular per rentar roba.

La Font de la Vila de Torà és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres: Els Plàtans de la Font de la Vila de Torà

La Font de la Vila de Torà és un edifici situat en la Plaça de la Font de Torà, a la comarca de la Solsonès.

Destacant els tres grans plataners.

Estan situats en cada costat de l’estructura de l’edifici de la Font.

Són un arbres de tronc molt gruixut,

amb branques també destacables i amb una considerable alçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de la plaça de l’església de Torà

Al visitar l‘església de Sant Gil de Torà, vàrem veure una font situada en la plaça de l’església,

concretament adossada a la paret del mateix edifici.

Es molt senzilla d’estructura, podem veure una aixeta polsador,

i que l’aigua cau a una pica rectangular, que esta sobre d’un pilar d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui visitem: La Font de Vilavella de Torà

La Font Vilavella esta situada en la Plaça de Vila-bella de Torà.

La font esta adossada a la paret lateral d’una casa particular.

En la paret de l’estructura hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica que esta sobre un pedestal d’obra.

A sobre de la font hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l’escut de la població de Torà.

En cada costat de la font estan uns parterres de plantes, protegides per una petita barana metàl·lica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : Font de Cal Porta de Torà

Avui com cada diumenge teniu dos articles

La Font de Cal Porta esta situada a peu de la carretera LV-3005, Km 1,2 de Torà, direcció a Solsona.En aquest espai amb arbres, hi ha una taula rodona de pedra i uns bancs allargats en cada costat de la Font, tot aquest frontal està blanquejat per ressaltar amb unes lletres negres el nom de la font, “FONT DE CAL PORTA”. Un d’aquests bancs hi podem llegir la data “1968”.En un costat trobem la cisterna que nodreix d’aigua a la Font.Va ser restaurada no fa masses anys, tant la Font i l’espai de lleure.La Font de Cal Porta és una font  natural al municipi de Torà, a la comarca de la Segarra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia de l’Ajuntament de Torà, una vegada restaurada la font i l’espai.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Avui destaquem : La Font de Gratallops de Solsona

Solsona - Ft. GratallopsPer arribar-hi cal agafar l’antiga carretera LV-3005 de Solsona a Torà, a uns tres quilometres al costat dret i al mig del bosc, hi ha la Font de Gratallops, es una construcció en forma de caseta, de fet, es una cisterna o clot d’aigua, aparentment esta molt neta.
Per accedir, hi ha una entradeta o porta estreta.
Creiem que es mes utilitzada actualment com a abeurador per part de remats o animals del bosc, que no pas pel home.Solsona - Ft. Gratallops A
Es una Font molt primitiva i senzilla, per tant deu de ser molt antiga aqueta deu d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Torà

Torá- La Font  B

Son varis els elements que forment el seu conjunt, com  la font, les piques, l’abeurador i el safareig.

Antiga 2 (1)

La Font, coneguda per la Font de la Vila, es una edificació rectangular, que amaga l’aljub o dipòsit d’aigua, i coberta a doble vessant de lloses. El frontal està protegit per un porxo amb un gran arc de mig punt. També s’hi observa una torreta de totxo, construïda posteriorment, amb la finalitat d’airejar l’aigua d’entrada.

Fotografia de Josep Salvany - 1913

Fotografia de Josep Salvany – 1913

El mur dret té adossada una pica subdividida en tres compartiments que servia per rentar la verdura i altres aliments.

A la part esquerra s’adossen quatre piques que servien d’abeurador d’animals. La part del darrera és ocupada per el gran safareig amb les lloses inclinades per rentar la roba.

???????????

Com a curiositat, a la plaça frontal s’hi pot veure un cartell amb la llegenda ” el 12 d’octubre de 1907 l’aigua arribà aquí­” que fa referència al nivell que assolí­ l’aigua del riu Llanera després d’uns forts aiguats.

Cartell sobre la font

Aquest Safareig i Font, estava fa cent anys, a les afores del pobla de Torà, prop dels camps, on avui en dia,  tot son cases i carrers…

Antiga 2 (2)

Com que aquelles èpoques, com a molts d’altres pobles, la gent a casa no disposava, ni tant sols d’aigua i menys d’aigua correnta, tenien de sortir del poble i anar a La Font a recollir-la o be, a fer la bugada les dones, bona part dels dies de la setmana, per tant, no era una costum, era una necessitat en fer-ho.

Torá - La Font A

 

Recopilació del text, de les Fotografies antigue i Fotografies actuals

Ramon Solé