Per fer aquest itinerari entre un bosc ple d’Alzines, us caldrà situar-vos en la rotonda de la Plaça Rotary internacional de Sant Cugat del Vallès, on hi ha un dels accessos al Parc de Collserola.
Inicieu el camí principal direcció a can Borrell, de lluny veureu el Pi d’en Xandri,
però, veureu un cartell que indica “la Rambla de can Bell”,
cal deixar el camí principal per seguir un corriol que entra al bosc que forma com un túnel de vegetació i que cal seguir…
veureu que en cada costat del corriol anireu veien alzines velles i joves,
fa de bo caminar, passareu a tocar de Torre Negre,
aviat anireu a parar al camí d’accés a la finca, però amb direcció a can Bell, el camí ja es més ample que us portarà a la carretera de la Rabassada o a can Bell.
El segle X, la vila era coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986.
L’economia es basava en els conreus de regadiu, però, a causa de l’avanç de la urbanització, ha estat substituït pel sector de serveis (indústria i comerç).
En el Baix Llobregat a les dues lleres del riu i fins avui en dia, continuant hagen horts i camps conreats i arbres fruiters,
i que cal la seva protecció i ajuda davant les pressions urbanístiques.
El horts de Sant Vicens, estant molt vent delimitats i parcel·lats.
I durant els mesos de primavera i l’estiu, te una horta destacada i plena de variat de verdures i fruites.
Us passo un article molt complert sobre Sant Vicens dels Horts i el horts a la llarg del temps, editat per Orgull de Baix:
Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.
Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.
El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.
Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.
Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.
Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.
No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.
El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).
La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.
Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.
El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.
En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.
Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.
Des de Setcases cal situar-se a la carretera ( pista forestal o de terra) que us portaria a Espinavell. Es una travessia llarga, recomanem anar amb tot terreny i que no estigui nevat…Passareu pel mirador de la Baidana.
Deixareu aquesta carretera per agafar a l’esquerra el camí de la Balmeta que va al Refugi de Jaume Farrer, passareu a prop de la font i abeurador de la Taverna.
En el Refugi i a sota de la pista hi ha una altre font i abeurador.
Punt aquest per poder fer moltes rutes d’alta muntanya i amb vistes a Catalunya i a França.
La fira de Cornellà es troba a la zona industrial del barri de l’Almeda, entre L’Hospitalet i Cornellà de Llobregat, tot i que pertany a aquesta última ciutat.
Fira de Cornellá
Prop del Delta i sota el parc de Can Mercader, el nom d’Almeda no fa referència als àlbers, arbres de ribera de la família dels pollancres, com es podria pensar, sinó als propietaris que compraren els terrenys als Mercader.[1] El carrer Dolors Almeda, era antigament el carrer de les marines, un carrer que baixa cap al Delta, a la zona de la Marina, on encara es conserva Can Manso.[2]
Can Manso
Seguint amb els topònims, el recinte de la fira, amb l’auditori a una banda, està entre els carrers Tirso de Molina (dramaturg dels segles XVI-XVII) i el carrer de la fama, que no té res a veure amb la fama que poden adquirir alguns escriptors o músics, sinó a l’antiga FAMA, SA,[3] una fàbrica de plàstics que, entre altres coses vàries, feia peces de baquelita, un tipus de plàstics quasi perennes (a casa conservem uns plats de les probes que es feien quan treballava el meu sogre QPD, irrompibles). L’empresa va plegar quan els plàstics que acaben ràpidament la seva vida van entrar en joc.
I és que el barri de Marina de l’Almeda, on la pagesia extreia i comercialitzava els productes d’una terra molt fèrtil amb el canal de la Infanta, es va convertir en un barri industrial i perifèric, model de les lluites obreres i veïnals, que actualment, com tants altres, viu noves transformacions.
Horts de can Mercader de Cornellá de Llobregat
Sobre aquesta història de la Marina agrícola-industrial-cultural, observem avui el recinte de la fira i l’auditori i contemplem els arbres de ribera i mediterranis
Fira i Palmeres
que encara s’alcen, negant-se a oblidar la història i el racó on arrelen.
Fira i Auditori de Cornellá
Entre les figures lineals de la fira trobem les palmeres mediterrànies amb les seves formes també geomètriques, però dinàmiques, com les que van inspirar l’artista del modernisme Gaudí i aquells pollancres que continuen dempeus, tot i que ja no gaire altius, recordant els seus ancestres i la munió d’ocells que els acompanyarien.
Fira i Arbres
Text i Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 3-11-2024
Als treballadors i a les treballadores que lluiten per millorar les condicions laborals, i a la bona gent que estima la natura.
La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.
Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.
A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,
així com alguns jocs per a nens i nenes petits.
No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.
Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 