Segona Alzina destacada en el Passeig de l’església i amb camí del Padró, a prop de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.
Es una Alzina amb poca alçada de tronc,
Però amb una diversitat de branques.
Te una capçada arrodonida i molt densa de fulles tota ella.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà
Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.
Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.
L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.
La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Aquest Jardí, esta situat en la Plaça de l’Alzina amb l’Av. Can Serra de Polinyà.
No es massa gran, però te una mica de tot, cal destacar la zona destinada a jocs infantils,
Un basquet, una caixa biblioteca, bancs per descansar,
I com no, una font d’aigua de xarxa pública.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Can Mates es una masia ara deshabitada dins del Parc del mateix nom.
Al seu costat hi ha l’Escola Turó de Can Mates, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.
A certa distancia hi ha un espai ballat per fer convivència destinat a l’alumnat,
Per tant, no es accessible a la gent que passi per aquest lloc del parc.
hi ha jocs infantils de fusta i bancs a les rodalies.
Així, com taules i bancs per menjar o fer algun treball a l’aire lliure.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Les excavacions arqueològiques que s’han dut ha terme a l’espai de l’hort petit han permès recuperar la traça i les restes dels antics camins ui del sistema de reg antic.
Partint d’aquests testimonis s’han pogut recuperar i restaurar el sistema hidràulic de reg tal com era que l’espai es cultivava.
L’aigua que rega l’Horta Petita és freàtica.
Proba d’una mina subterrània que ha abastit el monestir des de la seva fundació al segle XIV.
L’Hort disposa d’un sistema de reg que té el nucli a la Bassa, on va a parar un dels ramals que recullen les aigües freàtiques i fibles,
i es reparteix pels carrers de terra que el pagès hi ha de construir i mantenir.
Quan cal regar, s’han d’obrir i tancar les comportes de ferro i controlar els taps del canals.
D’aquesta manera es pot regular el cabal d’aigua que entra a l’espai cultivat.
Actualment, continua sent així, sempre la bassa esta plena d’aigua per les necessitats de reg.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Prat sense sega de Torreblanca esta en la Rambla del Celler i Torrent de la Bomba,
esta dins del Parc Ramon Barnils de Sant Cugat del Vallès.
El Prat sense sega, es un refugi de fauna.
La naturalització afavoreix la biodiversitat
i mitiga els efectes del canvi climàtic.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Dia Mundial de l’Aigua se celebra anualment el 22 de març com un mitjà per centrar l’atenció en la importància de l’aigua i la defensa de la gestió sostenible dels recursos hídrics. L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 22 de de març de 1993 com el primer Dia Mundial de l’Aigua, després que la seva celebració s’aprovés a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CNUMAD) l’any 1992.
El Dia Mundial de l’Aigua 2026 a escala internacional té com a lema “On flueix l’aigua, creix la igualtat”.
Un lema que es fonamenta en la relació de l’aigua amb la igualtat de gènere, ja que, per una banda les crisis relacionades amb l’aigua afecten en major grau a les dones i a les nenes i, per una altra, la gestió en les seves mans comportarà uns majors beneficis pel conjunt de la població.
La diada serveix per explicar quines accions es desenvolupen. Es recomana fer servir les xarxes socials i els hashtags:
#diamundialaigua #worldwaterday.
Text annex:
Hem recordat en altres moments les tradicionals tasques que les dones i les nenes han dut i duen a terme en relació a l’aigua: anar a buscar-la, portar-la, rentar i rentar-se, netejar les coses i els éssers, cuinar, curar…, aprofitant-la de la millor manera possible.
Ara es vol i volem ressaltar que una gestió en la que elles siguin protagonistes redundarà en benefici de la majoria, ja que s’ha demostrat que la intervenció de les dones en la gestió i distribució de recursos redunda sempre en benefici de la població, especialment en mitjans que, l’acumulació i l’especulació d’uns pocs, han causat una gran depredació i degradació que amb aquesta incorporació femenina esperem revertir.
L’aigua només podrà fluir si no n’hi ha grans retencions particulars.
L’aigua només fluirà canalitzada amb eficiència.
L’aigua flueix quan arriba a tots els racons.
Recull de dades: Diputació de Barcelona “Dia Mundial de l’Aigua” i propi.
Adaptació al Text: Ramon Solé
Text annex i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Fons fotogràfic: Rasola
Setmana dedicada a arbres destacats
Aquest Roure esta a mà dreta en la carretera de la carretera C-155, km. 2,2 a nord. Just en l’entrada a la finca Miguel Martínez, 2 de Polinyà.
Roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 metres d’alçada amb un tronc principal de 250 cm de perímetre que es ramifica a partir dels 2 m i una capçada amb forma de ventall, amb una amplada d’entre 10 i 11 m d’amplada.
En el tronc hi ha clavada una placa de “àrea privada de caça”.
Es troba al costat d’altres tres roures de mida similar.
Observacions:
Arbre AIL 30 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No es troba inclòs en la llista d’arbres monumentals de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Els Plataners esta en la perllongació del carrer Llaceres dins del Centre Borja de Sant Cugat del Vallès.
Historia:
Aquest conjunt de plataners es troba a banda i banda de la perllongació del carrer Llaceres,
dins la propietat de la Companyia de Jesús, conegut com Casal Borja.
Dades de l’any 2017 recullen que, aleshores, els plataners tenien una alçada mitjana de 15 metres
i una capçada en forma de ventall de 13 metres d’amplada.
El perímetre del tronc era d’1,65 metres i el de la soca mesurava 1,85 metres.
Destaquen els dos primers de la dreta tot entrant en la perllongació del carrer Llaceres,
a
No son massa alts però si tenen un gruixut tronc.
i unes llargues branques que tenen abundants fulles.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Setmana dedicada a arbres destacats
Lledoner de can Garcia esta en el carrer del pintor Joan Miró,
davant del restaurant Masia Can Garcia de Polinyà.
Lledoner (Celtis australis) de prop de 7 m d’alçada i un tronc de 490 cm de perímetre recentment escapçat
de tal manera que en l’actualitat se n’observen únicament els rebrots que comencen a créixer.
El tronc presenta grans cavitats.
i als peus es troba una roda de molí, fet que el fa característic de l’indret on es troba.
A prop hi ha un segon lledoner mes jove i ben conservat.
Observacions:
Arbre AIL11 del Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 