Arxiu de l'autor: Rasola

Un nou projecte de plantes en la Plaça de Immaculada de Terrassa

Publicat el per
Respon

Obres de transformació la plaça de la Immaculada de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa va iniciar el passat juliol les obres de millora de la plaça de la Immaculada, al barri d’Ègara. El projecte consta d’un pressupost total de 41.800,35 euros i una superfície d’actuació de 121 metres quadrats.

Segons van explicar des del Consistori, els treballs tenen com a objectiu transformar la plaça per millorar la convivència veïnal i protegir les façanes dels edificis que l’envolten.

La regidora d’Obres Públiques, Montse Alba, va visitar durant el matí els treballs de plantació de vegetació arbustiva i enfiladissa a la plaça de la Immaculada.

Des del Consistori expliquen que la plantació està formada per espècies resistents a la sequera, persistents i de llarga durada, i recalquen que aquesta intervenció “contribueix a millorar l’entorn i a afavorir la enfiladissa . Els treballs s’emmarquen en la creació d’un llindar verd entre la plaça i els edificis del voltant.

Les obres civils de la plaça Immaculada van finalitzar el passat mes de  juliol, amb la instal·lació de dos parterres enjardinats i una nova distribució del mobiliari urbà en les zones de pas. Tot i això, a causa de les altes temperatures, la plantació es va programar per a aquesta tardor.

De cara a la primavera de 2026, l’Ajuntament preveu que l’aspecte de l’entorn de la plaça “canviarà significativament” i afirmen que estarà “en harmonia amb la resta de les zones verdes del barri d’Ègara”.

“Aquesta intervenció crearà un llindar verd entre la plaça i els edificis, contribuint a embellir i humanitzar aquest espai públic”, va explicar la regidora d’Obra Pública i Manteniment Urbà, Montserrat Alba, durant l’inici de les obres de la plaça el passat de juliol. D’aquesta manera, el Consistori també vol donar resposta a “una demanda veïnal històrica que ens reclamaven reduir els danys i sorolls ocasionats pels jocs de pilota a la plaça, que afecten les façanes dels edificis”, va afegir la regidora.

Recull del Text: Mon Terrassa

Text: Oriol Manrique / data 30/10/2025

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Passatge de Ramon Davins d’Argençola

Publicat el per
Respon

Una de les fonts de dintre del casc urbà d’Argençola, es la situada en el Passatge de Ramon Davins i al costat d’unes escales.

D’un enrajolat blau petit, hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau a una pica rectangular

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Safareig públic de Jorba

Publicat el per
Respon

El Safareig públic esta en el carrer Major, 44 de Jorba.

Historia:

  • L’element associat al safareig del qual es té una constància documental més antiga és el rec que l’abasteix, esmentat l’any 1323.
  • El raig d’aigua que va del rec cap al safareig era anteriorment sota el campanar (on també hi havia uns abeuradors).
  • L’any 1921 fou traslladat a l’emplaçament actual.
  • La tradició diu que el safareig fou construït l’any 1777 com una mesura higiènica per combatre l’epidèmia de pesta que patia la població.

L’edifici del safareig és de planta rectangular, i està alçat amb maçoneria. La seva ubicació en un punt amb força desnivell, entre el carrer del Rec (a darrere, més alt) i el carrer Major (més pla) fa que les obertures estiguin encarades cap a aquest segon, a migdia. Aquesta façana està formada fins a mitja alçada per lloses de pedra calcària més grans que els de la resta.

Per tal de deixar dues grans obertures, la coberta se sustenta sobre amb un pilar central de pedra i el marc de la porta de maó. El pilar central de la façana té la següent inscripció: “AÑO / 1921 / 1867 / 1781”, que podem associar a diversos moments constructius de l’equipament.

L’espai interior està pràcticament tot ocupat per la gran pica de pedra del safareig, de forma rectangular.

Una reforma recent (segle XXI) ha substituït la coberta original per una de nova, amb grans bigues de fusta, que decanten la teulada cap al sud.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez – iPAT Serveis Culturals

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Gran Bassa de Can Vendrell d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.

Situat davant de la masia, hi ha una gran Bassa.

Es de paret rodona i adossada per un costat a una paret d’un edifici.

Actualment no esta es us i no disposa d’aigua en el seu interior.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de Can Vendrell d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Can Vendrell esta al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell, a 1,5 km de l’estació de ferrocarril d’Aguilar, seguint el camí directe entre ambdues.

Situat davant de la masia, i en els terrenys de conreu hi ha un Pou.

Es de paret rodona i tapat per una ovalada teulada.

Disposa d’una portella, actualment metàl·lica, com accés a l’interior o per treure aigua.

Aquest Pou ven conservat, te la data gravada sobre la portella de 1956.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Solà de Sant Quirze Safaja

Publicat el per
Respon

La Font del Solà, esta a l’oest de la urbanització del Solà del Boix, en el carrer de la Font del Solà.

Cal agafar el camí de la Font del Solà, abans de finalitzar-lo la Font esta a la dreta.

La font del Solà es tracta d’una gran esplanada amb dues terrasses envoltada de vegetació i plataners situada a l’oest de la urbanització del Solà del Boix.

A la terrassa superior s’hi accedeix per una rampa, amb paret de pedra a banda i banda, que dona lloc a la font.

L’aigua sorgeix per una aixeta polsador metàl·lic col·locat a l’interior d’una pedra

L’aigua cau a una petita pica de maons de forma triangular.

D’aquí va l’aigua sobrant canalitzada a una bassa situada a la terrassa inferior.

A la zona de l’esplanada hi ha dues taules, una d’elles aprofita una roda de molí, amb bancs i un banc construït amb pedres i adossat al terreny natural amb la inscripció: “AÑ 1909”.

Recull de dades: Mapes patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Núria Cabañas

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina del Mas de Sant Mateu de Bages

Publicat el per
Respon

Per arribar a la masia anomenada El Mas situada en la demarcació de Castelltallat, cal en la C-25, sortida 114. Cal continuar per la carretera BV-3009 i seguir pista a Castelltallat. Poc abans d’arribar pista N-W 1500 m, dins del municipi de Sant Mateu de Bages.

Alzina centenària i de grans dimensions, emplaçada a la masia anomenada el Mas, prop de Castelltallat.

Es troba en un petit promontori vora l’era de la masia. Tradicionalment era un punt de trobada dels veïns de l’entorn.

Es diu que sota seu hi cap un ramat sencer de bens. Actualment la masia és propietat de Biosca i està destinada a allotjament d’agroturisme.

Sembla al segle XIX hi havia una alzina més gran que va ser talada. Aleshores es decidí deixar l’actual, que ja tenia unes dimensions considerables.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Banc de l’Agermanament d’Olesa de Montserrat

Publicat el per
Respon

Aquest Banc va ser regalat pel Comitè d’Agermanament de Weingarten (Baden d’Alemanya) a Olesa de Montserrat.

En motiu del 40é. aniversari de l’agermanament que uneix les dues poblacions fraternalment. 

“Que la nostre unió sigui una petita contribució per l’alçament d’aquesta Europa unida.”

Estret del document d’agermanament, 21 d’abril de 1984.

El Banc va ser instal·lat i inaugurat en Olesa de Montserrat, 22 de juny de 2024.

Des del Banc hi ha unes vistes destacables d’Oliveres dels rodals d’Olesa de Montserrat.

Esta situat a prop d’un petit parc del carrer Priorat d’Olesa de Montserrat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balma de l’Espluga de Sant Quirze Safaja

Publicat el per
Respon

Es pot arribar a la part alta de la Balma de l’Espluga, tot seguin el camí del cementeri des de Sant Quirze Safaja, i cal prendre el camí de la dreta que us portarà a unes vistes molt boniques de la part superior de la Balma.

Per anar a la part inferior de la Balma, cal que en la carretera BV-1341, agafar el trencant de davant l’escola, seguir el camí i a la bifurcació a l’esquerre us portarà.

Historia:

  • L’any 1960 el Dr. Batista va dur a terme un seguit de cales a l’interior de la Balma per tal de determinar l’existència de restes arqueològiques.
  • Arran de la troballa de fragments de ceràmica i sílex treballat es van prosseguir a la realització de dues campanyes arqueològiques el mateix any, una a l’agost i una segona al setembre.

La Balma o Bauma de l’Espluga es troba situada a la vall mitjana del torrent de l’Espluga, a llevant del Turó del Pi Gros.

La balma és un gran abric de roca calcària, amb una formació estalagmítica que divideix l’espai en dos grans zones.

L’any 1960 es van realitzar dues intervencions arqueològiques sota la direcció de Dr. Batista

i posteriorment, l’any 1979 Llongueras i Guilaine va realitzar noves intervencions.

Les excavacions van permetre documentar diversos fragments de ceràmica cardinal, ceràmica llisa, nombroses peces de sílex, punxons d’os i destrals de basalt.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa deMPC.: Núria Cabañas

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc de Mas Gener de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

El Parc del Mas Gener esta situat  al carrer de Gabriel Ferrater a prop del poliesportiu al barri de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Front de la zona de jocs infantils hi ha una font.

És una font molt habitual en parcs i zona urbana d’arreu.

D’una cara hi ha actualment una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero