L’Ullal dels Pouet està en La Llosa. Comarca de La Plana Baixa (Castelló).
Un ullal entre camps de tarongers, a 1 km. del poble.
Dona cabal a una sèquia, amb la que es rega una part del terme municipal.
Ullal està inclòs al llibre “Fonts de La Plana Baixa. Excursions entre Espadà i la mar”, on estan recopilades més de 80 fonts d’aquesta comarca del sud de Castelló.
Video (duració 30 segons):
Text, fotografies i l’autor del Llibre : Jordi Mig
La Font del Carrer Nou és a 800 metres per pista forestal de la carretera BV-4404, punt quilomètric 2’050 de la Torre d’Oristà del municipi d’Orista.
Tradicionalment, els habitants del carrer Nou de la Torre d’Oristà utilitzaven aquesta font per a l’ús quotidià. Des de fa uns anys, a causa de la contaminació de l’aigua, la font s’ha deixat d’utilitzar. La font del carrer Nou està situada a l’oest del carrer Nou del nucli de la Torre d’Oristà, en una raconada que fa una pista forestal al passar prop d’unes granges modernes.
S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la masies de Puigsaulens, amb el carrer Nou per la banda oest. Seguint aquesta pista, s’arriba a unes granges modernes, just al nord de les quals hi ha la font, situada en la part interior d’un dels revolts de la pista.
La font està formada per una estructura de planta quadrada i teulada de doble vessant, bastida amb grans carreus de pedra treballada i coronada amb grans lloses de pedra. Del mur principal de la caseta, orientat al sud-oest, en sobresurt el brollador metàl·lic, completament recobert de molsa. Just a sobre del brollador hi ha un petit tros arrebossat (en alguna moment la caseta de la font havia estat arrebossada) on hi ha la data de 1981, que amb tota seguretat es refereix a una reforma.
A partir de la mateixa font, força abundosa, s’inicia un rec que davalla entre camps, essent resseguit per vegetació pròpia d’aquest tipus de recs. Tot i que ja no s’utilitza pel grau de contaminació que té, la font està ben condicionada.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
L’Alzina de La Vall, es situada en un costat de la carretera BV – 3008, tot venint de Fonollosa a l’esquerra,
front de l’ermita de Santa Justa i Rufina, poc abans d’arribar el camí que porta a la Masia i granja de la Vall.
Es una alzina no pas massa allargada de tronc,
això si gruixuda amb molt de brancatge que forma una bona copa.
Es conserva en bon estat en tot el arbre.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Pou Vell de can Carner està situat en el costat dret del carrer de la Font de Santa Quitèria de Gallifa.
De fet esta a un nivell inferior al carrer, es un edifici quadrat.
Ha sigut arranjat recentment tota la seva estructura donant un aire més adaptat amb medi natural de la zona.
Amb rajoles hi posa el seu nom “ Pou Vell de can Carner “. En la part dreta inferior hi ha una font d’aixeta.
Text i Fotografies: Ramon Solé
El safareig i la font, estan situats en la confluència del camí raval i el camí de la Rectoria de Gallifa.
Es un safareig de construcció casi rectangular, de dos compartiments,
Un canaló posava en comunicació entre ells, passant l’aigua d’un a l’altre.
En l’actualitat no esta en funcionament, l’aigua esta estancada.
En la part exterior del safareig més petit, hi ha la font.
L’aigua surt d’una aixeta daurada , i cau a una pica situada a nivell del terra.
Text i Fotografies : Ramon Solé
En molts santuaris, esglésies rurals, ermites, hi ha la costum de disposar d’una font o d’un pou, per donar aigua a la gent que hi va.
Tal com passa en l’església de Santa Eugenia de Relat d’Avinyò, esta la font adossada en la paret i es molt senzilla, amb saixeta polsador i una nova pica.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero
Fitxa tècnica
Autoria : Louis Espinassous
Traducció: Francesc Roma i Casanovas
Gènere: Natura
Col·lecció: Prisma, 61
Primera edició: Juny 2022
ISBN: 978-84-1356-188-2
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Pàgines: 152
Preu : 13,80€
Altres dades :
Un recull de contes tradicionals destinats als adults
Contes i llegendes dels arbres aplega trenta-tres històries d’orígens molt diversos: Europa, Sibéria, Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, el Pacífic i Sud-amèrica. Recollits i escrits pel reconegut narrador Louis Espinassous, es basen en una llarga investigació etnològica, però també en la tradició oral contemporània, que segueix viva, així com en la veu dels savis, per oferir-nos una àmplia selecció de contes ancestrals escrits per una ploma elegant.
Els treballs d’Espinassous l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.
Dades de Louis Espinassous
Nascut l’any 1951, és educador, biòleg, etnòleg, narrador, assagista, novel·lista i pastor. Pioner en educació sobre la natura i antic assessor tècnic del Parc National des Pyrénées, els seus treballs l’han convertit en un pensador clau sobre la nostra relació amb el medi ambient.
És autor de diversos títols, entre els quals Pyrénées, montagnes sauvages, Ours, Contes et légendes de l’arbre, Besoin de nature i Pour une éducation buissonnière.
Viu i treballa a la vall de l’Ossau, als Pirineus.
Recull del Llibre : Ramon Solé
El Pou de ca n’Amat està situada en la Urbanització de ca n’Amat, emplaçada al nord-est de la masia de ca n’Amat, al bell mig de la urbanització, prop del torrent i a un costat de l’alzina centenària.
Es conserva la seva estructura relativament be, des del carrer no esta indicada la seva ubicació, no obstant veureu un cartell que indica un senderó on baixa fins l’alzina vella de ca n’Amat, baixeu per allí a la dreta esta el Pou.
El Pou està protegit per una coberta de maons, la finestra del pou està protegida per evitar accidents per una reixa.
En un dels costats hi han dos seients fets per la mateixa obra.
Era un dels Pous mes importants de la finca de ca n’Amat, abans de la seva Urbanització.
La seves bones aigües, eren tant per beure la gent com animals,
així mateix, van servir per regar les terres de conreu properes, on havia fruiters, cereals i vinya.
Un lloc per recordar com eren fa 100 anys en rere aquestes terres…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per anar a la Font de Fonollosa, cal deixar la carretera BV-3008 a l’arribar al poble de Fonollosa i anar per una pista asfaltada, coneguda com el camí vell d’Aguilar.
Una vegada passades unes granges, al costat del camí a la dreta i a peu d’una paret està la Font de Fonollosa.
Esta feta per una estructura de totxanes, per un costat l’aigua va a parar a un petit abeurador, pel altra a una pica quadrada.
Disposa de diferents sortides d’aigua, la principal es una aixeta polsador.
Una fileta de teules, banda i banda de la font, porta també aigua en aquest punt.
Disposa d’un banc per fer una estona de descans.
Text i Fotos : Ramon Solé
L’Olivera del turó de can Palet, és situada al sud-est del turó de can Palet, en una zona de conreus al costat del camí que hi porta.
L’arbre s’ubica en un camp treballat a escassos metres del camí, davant d’un conreu d’arbres fruiters.
Es tracta d’un exemplar d’olivera de grans dimensions, que presenta una copa baixa i de forma allargada amb un diàmetre aproximat d’uns 7 metres.
El tronc central és força ample, sobretot a la part inferior,
i es divideix en dos grans brancatges contraposats que faciliten l’amplitud de la copa.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 