Arxiu de l'autor: Rasola

Zona agrícola de la Rural de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

La zona agrícola de “la Rural” esta entre Valldoreix i la colònia Montserrat, dins del municipi de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • La Rural de Collserola és una cooperativa d’agricultura agroecològica que va néixer l’any 2014 a la serra de Collserola.

Es tracta d’una zona d’horts de regadiu, d’una extensió de tres hectàrees, a la serra de Collserola, entre Valldoreix i la colònia Montserrat, al voltant del torrent de Can Badal.

S’hi fa cultiu agroecològic.

La zona on es troben ubicats aquests terrenys compta amb un microclima d’interior (gelades a l’hivern i nits força fresques a l’estiu), la qual cosa, sumada a l’orografia del terreny, atorga als camps un clima de muntanya.

La zona de cultiu de la Rural està envoltada de bosc, on hi viuen espècies com la guineu, el senglar, conills, àligues i falcons.

A banda dels camps de conreu, la cooperativa també gestiona tres apiaris amb abelles i un petit ramat de cabres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llacuna Gran del Pla del Besos de Montcada i Reixac.

Publicat el per
Respon

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, a l’altura dels horts existents al Pla del Besos, entre el riu i la citada carretera.

Deixareu el vostre vehicle, i seguireu a peu el camí de terra conegut com el carrer del Pg.de Ricardo  Flores Magón, situat entre parcel·les d’horts i no es un lloc massa net.

Caldrà seguir el tercer camí de la dreta que us portarà directament a la Llacuna.

També es coneguda per la llacuna de les Fades.

Te forma rodona, tot l’espai esta rodejat de vegetació i arbres.

Lloc on hi viuen moltes aus i altres petits animals.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de can Monistrol de Polinyà

Publicat el per
Respon

Aquesta Font esta situada a uns 160 m al nord de can Monistrol, seguint el camí cap a can Padró, al marge esquerra del camí. (Esteu en finca privada)

Font construïda a l’entorn d’un broll d’aigua, a manera de passadís fet amb rajols i dos bancs a banda i banda i,

al fons, la font, amb un broc de ferro i una portella metàl·lica per accedir al seu interior.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Roure de can Monistrol de Polinyá

Publicat el per
Respon

Aquest Roure esta situat a uns 160 m al nord de can Monistrol, seguint el camí cap a can Padró, al seu peu esta la font i al marge esquerra del camí.(Esteu en finca privada)

Es un roure martinenc (Quercus pubescens) de prop de 10 m d’alçada amb un gran tronc de prop de 2550 cm de perímetre,  inclinat cap a l’est del qual en surten les branques. Presenta una capçada irregular de prop de 14 m d’amplada màxima i 8 m d’amplada mínima, condicionada per les diverses podes de què ha estat objecte al llarg del temps. Actualment presenta un deteriorament molt destacat.

Observacions: 

Arbre AIL 10 Catàleg dels arbres d’interès local de Polinyà elaborat per Eliseu paisatgista el juliol de 2020. No forma part de l’Inventari d’arbres monumentals de Catalunya.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Cisterna de Sant Pere de Reixac de Montcada i Reixac

Publicat el per
Respon

Cal situar-vos en la carretera de Sant Adrià a La Roca, BV-5001, al camí que puja a l’Ermita de Sant Pere de Reixac,

a l’arribar a la cruïlla del camí que be del camí de can Piqué (Restaurant i camp de Tir),

en aquest punt veureu un ballat de fusta, es per no entrar per sobre de la teulada de la Cisterna.

Te una dimensions molt considerables, com si fos una casa.

L’aigua entrava per medi d’una canal a l’altre costat del camí.

Des de fa molts anys no hi passa aigua, per tant dins de la cisterna es buida.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la dona de Freixenet

Publicat el per
Respon
Bon Any Nou . 2026

Des de la carretera LV-1003, agafarem el carrer que puja a la part alta del poble de Freixenet i que portaria a  l’església de Santa María de Freixenet.

Poc abans d’arribar a les primeres cases del poble, cal agafar el carrer de mes a l’esquerra, a pocs metres girar novament a l’esquerra per un camí que fa una certa baixada,

arribarem a una petita zona enjardinada i amb arbres,

on esta la Font de la dona (pot tindre un altre nom).

Font d’estructura de petit monument, on a sobre hi ha l’estàtua d’una dona nua.

Te una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica alta casi rodona en el seu interior i amb estries per fora.

A la paret de l’estructura i en cada costa hi ha unes cares esculpides

Front seu hi ha una farola de 4 fanals que per la nit il·lumina l’espai.

També, te una taula amb bancs de pedra, tipus de jardí.

Es un espai molt tranquil per fer un àpat o descansar una estona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Pou d’Estaràs

Publicat el per
Respon

Bona entrada a l’any nou

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

A peu de la carretera LV-1005 a l’altura d’Estaràs, esta el Pou, ara en desús.

L’aigua es pujava de forma manual fent girar una roda metal-lica que accionava la bomba,

sortia per un tub, posteriorment es va posar una aixeta polsador, l’aigua queia a una petita pica.

Una placa posa l’any 1971, possible data de la construcció.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font d’Estaràs

Publicat el per
Respon

Estaràs és un municipi de la comarca de la Segarra. La principal via de comunicació és la carretera N-141, que té un enllaç a l’eix transversal.

En la Plaça de l’església hi trobem la seva font. Es en forma de caseta, amb teulada. Te una aixeta antiga, l’aigua sobrant va a una pica rodona, Va ser construïda l’any 1984. Darrera seu hi ha un seient fet d’obra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Nou Blog: Més enllà de Catalunya

Publicat el per
Respon

https://mesenlladecatalunya.wordpress.com/

Ramon Solé Lacomba, en col·laboració amb Maria Àngels García-Carpintero, crea aquest nou blog que es continuació i ampliació dels anteriors

“Fonts naturals, aigua, muntanya i més”:                  https://fontsaigua.com/

“Fonts i natura”:                                                         https://fontsinatura.com/

“Terra, aigua i racons”:                            https://estimadaterra.wordpress.com/

Aviat arribarem a les 100 entrades, si no ho heu fet ja us convidem a que doneu una ullada a aquest nou blog que mostra racons de territoris més propers, com la resta de la Península i d’altres més llunyans i exòtics.

La Terra és plena de natura i de cultura que cal conèixer i respectar per tal que totes i tots puguem gaudir del patrimoni, aquest és l’interès principal de tot plegat.

Moltes gràcies pel vostre interès. Els autors.

Avui destaquem: La Font del Lleó de Veciana

Publicat el per
Respon

La Font del Lleó esta en el Molí de La Roda de Veciana.

La gent que coneix la font, parlen de que l’escultura de la font del Molí de la Roda és una granota però no saben perquè tothom la coneix popularment com la Font del Lleó.

Font de pedra per on raja l’aigua que prové d’una surgència natural captada uns tres cents metres aigües amunt.

Per poder-la canalitzar fins a la font es va construir al darrera mateix, resseguint l’antic mur de la bassa del molí,

un canal de pedra que circula per l’interior d’una mina a la qual s’hi pot accedir a través d’un barri de ferro.

La capçalera de la font està representada amb una escultura zoomorfa, en posició asseguda damunt d’un seient de pedra, amb respatller, a la qual li manca el cap.

Recorda per la forma un batraci i amb les seves mans i ajudat per les cuixes, aguanta un escut que segons Duocastella (2013) podria tractar-se de l’escut de la baronia de Segur.

L’aigua raja per una aixeta moderna, cromada amb polsador, col·locada a la part davantera inferior del seient o banc de pedra.

L’aigua que cau queda recollida en una pica de pedra.

Observacions: 

Està vorejada per parets de pedra i vegetació arbòria que permeten que hi hagi un espai fresc i acollidor al voltant de la font.

Al davant hi ha una taula de pedra feta amb una roda de molí provinent de l’antic molí de la Roda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero