A l’entrada a petit poble, al costat esquerd i front de la Bassa, que ja us vaig descriure, esta l’Alzina. Es de tronc allargat amb nombroses branques i bona capçada.
L’hort medieval encara esta present en el Monestir de Pedralbes, podem tindre una clara visió gracies a la reproducció de com es cultivava i la diversitat de producció que tenien en aquell moment.
Ens centrarem en el Hort petit tal com és coneix,
A
B
L’any 2017 el Museu del Monestir va iniciar un projecte per recuperar l’ús original d’aquest espai, amb l’objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les tal com podia haver estat durant l’edat mitjana.
Per aquest motiu no inclou les espècies que van arribar des d’Amèrica a Europa després del 1492.
Per a conèixer al màxim com podia haver estat l’hort medieval es va constituir un equip multidisciplinari format per especialistes provinents dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials que han abordat el projecte des de diferents vessants.
Es pot veure un recull de verdures collites del dia,
Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre.
Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pins, roures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.
Historia:
Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.
L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.
Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.
El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d’un antic castell i l’església romànica de Santa Maria de Gàver.
Font situada dins d’una arcada, es molt senzilla feta d’obra de pedra amb una aixeta d’estil antic. L’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura del seu conjunt.
Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.
Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.
Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.
Mes dades:
Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.