Arbres: Alzina d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, pertany a la província de Lleida.

A l’entrada a petit poble, al costat esquerd i front de la Bassa, que ja us vaig descriure, esta l’Alzina. Es de tronc allargat amb nombroses branques i bona capçada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: El Safareig de Montmaneu

Emplaçat en el carrer de Mussa de Montmaneu, just a l’alçada de l’església de Santa Maria de Montmaneu.

Antic safareig públic restaurat el dia 2 de setembre de 2007.

Te dos piques, la gran es rentava la roba, en la petita s’esbandia.

Els safareig s’havien utilitzat al municipi per tal de fer la bugada, també poden tenir relació amb el caràcter residencial i hostaler de la zona,

ja que es possible que es tingués més necessitat de rentar bugades.

En una paret hi ha una Barbacoa i una font amb pica, per rentar el menjar o estris de cuinar.

En l’altra paret i sota de l’ombra d’uns arbres estan unes taules i seients de fusta per el cas de fer un àpat.

Es un espai dins del poble de Montmaneu, molt tranquil.

Informació: Ajuntament de Montmaneu i propia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un hort diferent, l’hort medieval !

L’hort medieval encara esta present en el Monestir de Pedralbes, podem tindre una clara visió gracies a la reproducció de com es cultivava i la diversitat de producció que tenien en aquell moment.

Ens centrarem en el Hort petit tal com és coneix,

A

B

L’any 2017 el Museu del Monestir va iniciar un projecte per recuperar l’ús original d’aquest espai, amb l’objectiu de reconstruir un hort de quatre parcel·les tal com podia haver estat durant l’edat mitjana.

Per aquest motiu no inclou les espècies que van arribar des d’Amèrica a Europa després del 1492.

Per a conèixer al màxim com podia haver estat l’hort medieval es va constituir un equip multidisciplinari format per especialistes provinents dels camps de la història, l’arqueologia, la botànica, l’arqueobiologia, l’arquitectura, la museografia, l’educació mediambiental i els serveis socials que han abordat el projecte des de diferents vessants.

Es pot veure un recull de verdures collites del dia,

on veurem la qualitat del producte.

Per a més amplia informació podeu consultar a:

https://www.monestirpedralbes.barcelona/ca/exposicions/lhort-medieval-del-monestir

Us recomanem la visita del Monestir que inclou visitar el seu Hort.

Recull de dades: Ajuntament de Barcelona i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Torrents i Lladó de Badalona

El Parc de Torrents i Lladó és una zona verda del barri de Bufalà de Badalona, dedicada al pintor Joaquim Torrents i Lladó.

Delimitat per l’avinguda de Martí Pujol i els carrers de Guerau de Liost i John Lennon, és de petites dimensions, amb tan sols 0,81 Ha, i és accessible per tot el perímetre. 

Disposa d’espais lliures destinats al descans i a la integració dels residents de la zona. Hi ha parcel·les enjardinades amb gespa i un arbrat ja consolidat format per pinsroures, arbrat de flor, palmeres i arbustiva diversa. També hi ha una àrea de jocs infantils i una altra per a gossos.

Historia:

  • Inaugurat el 1999, ocupa els terrenys de l’antiga Torre Calitxa, originalment una residència d’estiueig de la família Gusi, propietaris de la fàbrica veïna de Can Gusi, actualment ocupada per l’Asil Roca i Pi.
  • Posteriorment, la torre passà a mans de la família Trias: els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol i Ramon Trias i Fargas.
  • Durant la Guerra Civil espanyola, aquests marxaren a l’exili, i després del conflicte s’hi instal·laren els frares Agustins recol·lectes, que la van reformar i hi construïren una capella dedicada a Santa Rita.
  • Finalment, la casa i la capella foren enderrocades a la dècada del 1970, romanent-ne només alguns arbres.

L’any 2005 fou reconegut com una de les 142 zones verdes catalanes més sostenibles, conjuntament amb el parc de Nova Lloreda, entre els que presentaren a la jornada tècnica de parcs i jardins celebrada a Badalona.

Aquest parc es un dels espais considerats com a Refugis climàtics, durant els períodes de calor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, disposa en una plaça del centre del poble d’una Font.

Font senzilla amb una aixeta polsador, on l’aigua cau a una petita pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Bassa d’Alta-riba

Alta-riba és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra, pertany a la província de Lleida.

A l’entrada a petit poble, i al costat del camí que puja a les restes del seu castell,

trobem una gran bassa a un nivell molt baix, amb una mitja volta d’obra.

A les seves rodalies hi ha una taula i seients de fusta,

amb una discreta font d’aigua de xarxa pública.

  • Vista Font i Bassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font de l’església nova de Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.

A l’entrada del petit poble i al costat de la carretera LV-1005 de Sant Ramon a Sant Guim de Freixenet, hi ha l’església nova de Santa Maria,

en la seva paret esquerra hi ha La Font, construïda de pedres grans, on al centre esta l’aixeta polsador antiga,

l’aigua cau directament a una reixa per on desaigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina del Noviciat de La Salle de Veciana

L’alzina esta en el camí d’accésprop de la Can Pareres, del Noviciat de La Salle de Veciana,

concretament a certa alçada d’aquest camí, ven visible.

Es un tronc gruixut, però baix, amb nombroses branques,

que dona una capçada arrodonida i amb moltes fulles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del poble de Gàver

Gàver és una entitat de població del municipi d’Estaràs, a la comarca de la Segarra.

El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d’un antic castell i l’església romànica de Santa Maria de Gàver.

Font situada dins d’una arcada, es molt senzilla feta d’obra de pedra amb una aixeta d’estil antic. L’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura  del seu conjunt.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Herbes remeieres i especies

Avui ens fitxarem en la plantació d’Herbes remeieres i especies situades en el claustre del Convent de Pedralbes de Barcelona.

Gracies a les herbes medicinals algunes malalties, en l’antiguitat es curaven o milloraven amb herbes remeieres i especies.

Havien pocs establiments que es poguessin adquirir a la ciutat, havien en tres punts diferents, en el carrer llibreteria, la plaça del Born i a prop de l’església Santa Maria del Mar i el carrer de la Boqueria.

Mes dades:

Pel us propi de les monges del Convent de Pedralbes elles mateixes cultivaven herbes medicinals en el seu hort.

Espai dins del Convent destinat a despensa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero