Arxiu de l'autor: Rasola

Fem Safareig: Safareig de Castellar d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Castellar és una entitat de població al municipi d’Aguilar de Segarra, a la comarca catalana del Bages. El veïnat se situa la dreta de la riera de Rajadell a la confluència d’aquesta amb la de Grevalosa. La carretera N-141g, branc de la C-25, és la seva principal via de comunicació.

El seu edifici principal és el castell de Castellar, l’església i la rectoria estan situades en un flanc del turó del castell, amb el que formen un conjunt monumental del qual destaca la silueta del campanar.

Al final del carrer principal hi ha un safareig a tocar d’uns conreus.

Es d’obra rectangular i amb parets gruixudes.

No esta cobert, i te tres lloses inclinades per rentar-hi la roba.

En l’actualitat no disposa d’aigua.

Recull de dades de Castellar: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de l’Estació d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

Darrera de l’estació d’Aguilar de Segarra, hi ha uns jardins, on esta ubicada la font.

Es una font molt senzilla, feta d’obra en forma triangular, on hi ha una aixeta polsador.

L’aigua es de xarxa pública, cau a una reixa a nivell de terra.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Llibre recomanat: Plantas silvestres de España Peninsular

Publicat el per
Respon

Dades generals:

Autor: Alberto Saldaña Moral

ISBN: 979-13-87759-03-2
Formato: 29,74X21 cm
Tapa blanda con solapas
630 páginas
Numerosas ilustraciones y fotografías de alta precisión y detalle a todo color.

Precio: 80 Euros

Sinopsis:

Una guía para introducirnos a fondo en la identificación de la flora ibérica sin necesidad de conocimientos previos. Combinando claves de identificación y láminas compuestas con más de 10.000 fotografías a color de gran claridad y nitidez, y con gran formato para mostrar mejor cada detalle, cubre por primera vez la gran mayoría de plantas silvestres y asilvestradas de la España peninsular, muchas de las cuales también están presentes en Baleares y Portugal.

• Las claves de identificación abarcan 5.374 especies.

• 3.427 especies se muestran con más de 10.000 fotografías principales y de detalles diagnósticos de alta calidad.

De gran interés para naturalistas, botánicos, consultores y gestores ambientales, fotógrafos de naturaleza, educadores ambientales, agentes medioambientales y estudiantes de ciencias biológicas y ambientales, de ingeniería de montes y forestal y otras disciplinas de estudio y gestión del medio natural, así como para excursionistas, amantes de la naturaleza y operadores de ecoturismo y turismo rural y de naturaleza.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Avui destaquem: La Font del Boixà de Calders

Publicat el per
Respon

La Font del Boixà o Boixar es millor arribar-hi pel camí que surt de Navarcles en direcció a la masia l’Angle de Calders.

Abans d’arribar a la masia, cal agafar un camí de l’esquerra indicat per un cartell,

Que desprès passa a ser un corriol que ens portarà a la font. (també indicat per un cartell)

La Font esta en una paret de pedra obrada, per on hi ha un tub metàl·lic,

l’aigua cau sobre una pica de pedra, amb cada costat una petita llosa que fan de seients.

Es troba en un indret humit, fresc i envoltat de boixos, des d’aquí un corriol porta cap a la font de l’Angle que ja us vaig descriure.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Desmai d’Aguilar de Segarra

Publicat el per
Respon

El desmai, salze ploraner (en rossellonès: salze ploraire/plorós/plorant), o simplement plorador o ploraire, salze sepulcral.

Arriba a fer de 20 a 25 m d’alt. Creix de pressa, però és de curta vida. Les fulles estan disposades en espiral, són estretes, serrades i de color verd clar; fan de 4 a 16 cm de llarg i de 0,5 a 2 cm d’ample. Les flors estan disposades en aments i és una planta dioica, és a dir, amb sexes separats en peus diferents.

Des de l’Ajuntament seguirem la carretera BV-3009, un cop que passem les Piscines, a la dreta hi ha un camí que porta a cal Joan,  en pocs metres ens porta al Desmai.

Es un arbre alt, tronc gruixut i nombroses branques que en la primavera i l’estiu destaca de la resta d’arbres del bosc.

Recull de dades del Arbre: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Basses de cal Martí i can Biel de Mura

Publicat el per
Respon

Cal Martí i cal Biel estan al peu del camí asfaltat de Mura a Rocafort, després del Raval de Mura, al Raval de baix.

Darrera de les cases cal Biel i cal Martí, destaca el canal que porta l’aigua de la riera per omplir les dues basses, una al costat de cal Martí i altre uns 400m més cap a Rocafort, totes dues al peu de la carretera i de forma triangular.

Aquest canal és el mateix que alimenta tots els molins de Mura i que segueix al costat de la riera de les Nespres.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou dels horts de Camps de Fonollosa

Publicat el per
Respon

Des de Fonollosa cal seguir la BV3008 al km 13, cal agafar el trencall a la dreta i recorre 2 km fins al veïnat de Camps.

Aquest nucli es troba ubicat al bell mig de l’indret conegut com els Plans de Camps,

i és format per l’edifici de l’església parroquial, la rectoria que s’adossa al costat, i un parell de masos importants de la zona com són el mas Sampere i el Mas Coma. 

Front seu hi trobem una filera d’horts i conreus, seguida per una zona enjardina que és particular.

En aquest lloc destaca un antic Pou al costat d’una caseta.

Esta tancat per una portella de fusta.

Es un lloc molt bonic i ven conservat.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Dipòsit de Sant Pau de Manresa

Publicat el per
Respon

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

En un lateral d’aquest dipòsit hi ha una petita plaça amb bancs,

on en un costat trobem una font adossada a una petita estructura o magatzem.

La font te una aixeta polsador situada a una paret enrajolada de blanc, l’aigua cau a una pica semicircular.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Dipòsit d’aigua de Sant Pau de Manresa

Publicat el per
Respon

L’antic Aqüeducte dels Llops, és una canal amb la pedra picada, actualment en desús.

Agafava l’aigua d’un ramal de la sèquia i de l’abundant cabal de la font dels Llops, actualment seca,  principalment era per regar els Horts allí existents en aquella època.

El Dipòsit esta situat en el carrer de la Font dels Llops, front  el número 10 en el barri de Sant Pau de Manresa.

S’omplia amb un ramal de la sèquia a l’hivern, servia per regar a l’estiu  l’horta de Sant Pau.

Aquest dipòsit de més de 1 milió de litres d’aigua

El dipòsit de Sant Pau és una obra d’enginyeria hidràulica construïda durant el segle XVIII,

va ser segons sembla, pagada la construcció pels Jesuïtes.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem safareig: Els safaretjos de Sant Martí Sesgueioles

Publicat el per
Respon

Els safaretjos estan en el carrer del Roser amb el torrent de la Guàrdia de Sant Martí Sesgueioles.

Historia

  • L’obra fou construïda pels voltants de l’any 1950 quan el poble estava mancat de rentadors.
  • Tradicionalment es rentava al torrent de la Guàrdia  quan hi baixava aigua.
  • Si no, no quedava més remei que anar a rentar a la pica de l’hort, i qui no en tenia, caminar un parell de quilòmetres i arribar al Molí de la Roda.
  • L’aigua canalitzada a les cases  no arribaria fins els anys 60 del segle XX. 
  • Des d’un punt de vista tècnic, va ésser una obra d’enginy molt simple. Es va fer un mur soterrat de contenció, a la zona dels horts d’en Gumà (al límit municipal), al torrent de La Guàrdia. L’embassament d’aigua interior que es va acumulant, en arribar a un determinat nivell, es recull a una simple canonada que porta l’aigua d’una manera natural fins als safaretjos. 
  • Se’n diuen “Els safaretjos”, en plural, perquè n’hi ha dos: el de rentar la roba més bruta i el d’esbandir-la.
  • Llavors les dones tenien l’obligació de netejar-los, aproximadament una vegada per setmana, de la qual cosa en deien escurar-los. 

Ubicat al costat del torrent de la Guàrdia, es format per dues basses de planta rectangular col·locades en forma de ”L”, exemptes. 

Alçats amb totxo i revestiment senzill, el paviment de l’interior és de panot amb la vora de rentar inclinada cap a l’interior.

Actualment els safareigs continuen rebem l’aigua canalitzada, que entren per una de les basses,

l’aigua de sortida surt per un broc a l’altre.

L’any 2019 es van les obres de restauració dels safaretjos amb un espai enjardinat. 

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García Carpintero