Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,
ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.
La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.
Creant-se un espai de Biodiversitat.
Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.
Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.
Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.
Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.
On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.
Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,
amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.
Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,
i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.
Podem destacar arbres i arbusts com arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,
Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…
En el seu dia es va editar una Guia Botànica:
Us recomanem molt la seva visita, tant per petits, joves i grans
També a l’estiu es un bon refugi clímatic…
Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i altres
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.
Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.
Llibre:
Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.
Recull de dades: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
L’Ajuntament de Palma esta situat en la plaça de Cort, 1 de Palma de Mallorca.
De 1989 ençà, gairebé al mig de la plaça es troba una immensa olivera trasplantada de Pedruixella Petit (Pollença).
Va ser regalada per l’empresari Jaume Batle i Manresa,
i es calcula que té més de 600 anys i pesa unes 4 tones.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero
Dades generals:
Descubre el valle de Santa Magdalena, un rincón único del Pirineo que se extiende entre Llavorsí y Rialp, donde el río de Santa Magdalena o Romadriu marca la frontera natural entre el Pallars Sobirà y el Alt Urgell. Con altitudes elevadas y una naturaleza prácticamente virgen, el valle está coronado por el majestuoso pico del Salòria (2.789 m), el más alto del Alt Urgell. El mapa también incluye el valle de Siarb o del Cantó, un espacio de contrastes entre el Pirineo y el Prepirineo, que se extiende desde la villa de Sort hasta la Torreta de l’Orri (2.438 m), ofreciendo paisajes espectaculares y auténticos.
Ámbito de los mapas: Pirineo Catalán Occidental. ParqueNatural del Alt Pirineu. Comarcas del Pallars Sobirà y AltUrgell.
Recull del Llibre: Ramon Solé
Al principi del carrer del Borgo San Jacobo, a la base de la torre Rossi Cerchi, es va construir una fornícula el 1838, dissenyada per l’arquitecte Francesco Leoni.
A l’interior es va col·locar una antiga conca de marbre (que abans formava part de la base de l’escultura de Giambologna, de 1560, que representava Hèrcules i Nessus) sobre un pedestal que sobresortia de la vora de la façana i s’elevava per tres esglaons, i un Bacus de bronze de la base del qual rajava aigua a través d’un cap de lleó, de manera que constituïa efectivament una font pública.
La nit entre el 3 i el 4 d’agost de 1944, la font va ser destruïda, tot i que l’estàtua de Bacus es va salvar, ja que havia estat traslladada als magatzems de la Superintendència, mentre que la conca de marbre es va perdre.
Durant les obres de reconstrucció, es va recrear una fornícula similar a l’anterior que, el 1958, amb finançament de l’Oficina de Turisme, va tornar a allotjar el Bacus i una conca diferent, aquesta vegada formada per un sarcòfag romà.
Un gravat a la fornícula recorda la data i les circumstàncies de la reconstrucció. El 2006, després de la seva restauració, l’estàtua de Bacus va ser col·locada al Museu Nacional del Bargello sent substituïda a la font per un motlle.
Recull de Informació: Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Tenim una xarxa de retenció de sòlits, al costat del Parc de La Clota de Sabadell.
Us passo l’explicació del motiu:
La seva estructura de retenció de sòlits:
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero
Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.
Historia:
Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.
El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.
A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.
Historia:
Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.
L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.
Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.
El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 