Avui coneixerem: La Font del Torrent de Vallparadis de Terrassa

Es una font d’aigua potable de xarxa pública, situada a l’entrada d’una àrea de jocs infantils,

ubicada en el Torrent de Vallparadis, entre el carrer del Doctor Torras i Bages i carrer de Morella de Terrassa.

La Font esta a dalt d’una petita columna triangular, te un polsador que fa que surti aigua, on cal posar la boca per beure-hi a galet, no disposa de cap pica, interiorment desguassa per terra.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbre mort per la Biodiversitat a Terrassa

Els arbres morts poden suposar un bon refugi per insectes diversos.

Creant-se un espai de Biodiversitat.

Hi trobem diferents espècies d’invertebrats, com marietes, aràcnids, larves d’escarabats, centpeus, porquets de Sant Antoni entre altres.

Faciliten refugis càlids on passar l’hivern, són també espais on col·locar els ous, on desenvolupar-se i on trobar aliment en ells o rodalies.

Un d’aquest arbres morts es va col·locar a trossos els troncs en vertical en una illeta situada en la Rambleta del Pare Alegre de Terrassa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Itinerari botànic del parc de Can Vidalet d’Esplugues de Llobregat

El Parc de Can Vidalet, és un gran parc històric d’unes 3,5 hectàrees que conserva elements del antic jardí senyorial, como un templet, un estanc, un safareig ( que ja us vaig presentar) i un palau modernista.

Destaca també l’itinerari Botànic dins d’aquest Parc.

On especialment podrem veure grups de noies i nois d’escoles amb els seus professors visitant-lo.

Te l’ajuda de 25 fitxes dels arbres, que són explicatives de les espècies més destacades del parc de Can Vidalet,

amb la seva descripció, l’origen, l’ús i la singularitat.

Aquest itinerari botànic és una eina que ajudarà a descobrir el parc i a conèixer-lo,

i entendre la diversitat d’espècies vegetals de gran valor botànic i patrimonial que habiten a Can Vidalet, siguin d’origen de Catalunya o d’altres països del Mon.

Podem destacar arbres i arbusts com  arbre de l’amor, Acàcia del Japó, diverses Palmeres, Àlbers, Alzines, Pi blanc, Pota Grossa,

Om de Sibèria, Oliveres, Lledoners, Plàtans, Xiprer, Margalló, entre altres…

En el seu dia es va editar una Guia Botànica:

https://www.aldia.cat/catalunya/noticia-lamb-edita-guia-botanica-parc-can-vidalet-desplugues-llobregat-20160603173954.html

Us recomanem molt la seva visita, tant per petits, joves i grans

També a l’estiu es un bon refugi clímatic…

Recull de dades: Ajuntament d’Esplugues de Llobregat i altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Llistat de Fonts i Mines de Sabadell

Font dels Capellans

Llista de fonts i mines de Sabadell és un recull de les Fonts naturals i mines que es troben al terme municipal de Sabadell.

  • Font dels Gossos o del Torrent de Ribatallada
  • Font de la Teula
  • Font del Corró.
  • Font del Molí d’En Mornau
  • Font de Sant Jaume
  • Font del Roc del Sucaire
  • Font de Can Català
  • Font del Canyar
  • Font de Jonqueres
  • Font de Can Salvi
  • Font del Sifó
  • Font del Molí de l’Amat
  • Font dels Gitanos
  • Font de Can Puiggener
  • Font de la Conquena
Font de la Teula
  • Font del Sant
  • Font del Fruiterar
  • Font dels Degotalls
  • Font Alta dels Degollats
  • Font de les Mosques o d’En Torrella
  • Font de Sant Antoni
  • Font de la Roca
  • Font dels Manyans
  • Font del Patufet
  • Font dels Senyors
  • Font del Pi
  • Font d’En Quimet
  • Font de Can Moragues
  • Font de la Tosca
  • Font de Can Pagès
  • Mina del Feu
  • Font Baixa
  • Font Alta
  • Font de Can Llopis
  • Font de la Torre del Canonge
Font de Cal Estruc o de Monau
  • Font de Can Vilar
  • Mina de Can Manent
  • Font Vella de la Salut
  • Font Nova de la Salut
  • Mina de Can Mimó
  • Font de la Coma
  • Mina de Can Fadó Nou
  • Mina de Can Lletget
  • Mina de Ca n’Hereu o del Safareig
  • Fonteta dels Gorines
  • Mina de Can Pobla
  • Font de Gotelles
  • Font de la Moreria
  • Font dels Capellans
  • Font Improvisada
  • Font de Sant Josep
  • Font de Ca n’Argelaguet
  • Font Rosella
  • Font de Ca n’Oriac
  • Font de Can Rull
  • Font de Can Feu
  • Font de Sant Pau de Riu-Sec

Nota: Actualment pot ser que alguna font hagi desaparegut.

Llibre:

Ricard Molins Romeu, 2009. Fonts i mines del rodal de Sabadell. Segona edició en facsímil patrocinada per Aigües Sabadell. Sabadell, Fundació Ars. Biblioteca Quadern, núm. 6A. ISBN 9788489991248.

Font del Torrent de Gotelles

Recull de dades: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Arbres – Olivera de Cort de Palma de Mallorca

L’Ajuntament de Palma esta situat en la plaça de Cort, 1 de Palma de Mallorca.

De 1989 ençà, gairebé al mig de la plaça es troba una immensa olivera trasplantada de Pedruixella Petit (Pollença).

Va ser regalada per l’empresari Jaume Batle i Manresa,

i es calcula que té més de 600 anys i pesa unes 4 tones.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Mapa recomanat: Sant Joan de l’Erm i Pic de Salòria

Dades generals:

  • Editorial Alpina
  • 2 mapas Escala 1:25.000
  • Información de interés
  • Refugios
  • Excursiones
  • Puntos de interés
  • Formato: 11,5 x 21 cm
  • Medidas de los mapas: 100 x 70 cm
  • Idiomas: castellano, catalán e inglés.
  • ISBN: 978-84-7011-176-1
  • Precio: 14.00 Euros

    Características del mapa de Sant Joan de l’Erm :

Descubre el valle de Santa Magdalena, un rincón único del Pirineo que se extiende entre Llavorsí y Rialp, donde el río de Santa Magdalena o Romadriu marca la frontera natural entre el Pallars Sobirà y el Alt Urgell. Con altitudes elevadas y una naturaleza prácticamente virgen, el valle está coronado por el majestuoso pico del Salòria (2.789 m), el más alto del Alt Urgell. El mapa también incluye el valle de Siarb o del Cantó, un espacio de contrastes entre el Pirineo y el Prepirineo, que se extiende desde la villa de Sort hasta la Torreta de l’Orri (2.438 m), ofreciendo paisajes espectaculares y auténticos.

Ámbito de los mapas: Pirineo Catalán Occidental. ParqueNatural del Alt Pirineu. Comarcas del Pallars Sobirà y AltUrgell.

Recull del Llibre: Ramon Solé

Fontana de la torre Rossi Cerchi de Florència (Italia)

Al principi del carrer del Borgo San Jacobo, a la base de la torre Rossi Cerchi, es va construir una fornícula el 1838, dissenyada per l’arquitecte Francesco Leoni.

Viquipèdia

A l’interior es va col·locar una antiga conca de marbre (que abans formava part de la base de l’escultura de Giambologna, de 1560,  que representava Hèrcules i Nessus) sobre un pedestal que sobresortia de la vora de la façana i s’elevava per tres esglaons, i un Bacus de bronze de la base del qual rajava aigua a través d’un cap de lleó, de manera que constituïa efectivament una font pública.

La nit entre el 3 i el 4 d’agost de 1944, la font va ser destruïda, tot i que l’estàtua de Bacus es va salvar, ja que havia estat traslladada als magatzems de la Superintendència, mentre que la conca de marbre es va perdre.

Durant les obres de reconstrucció, es va recrear una fornícula similar a l’anterior que, el 1958, amb finançament de l’Oficina de Turisme, va tornar a allotjar el Bacus i una conca diferent, aquesta vegada formada per un sarcòfag romà.

Un gravat a la fornícula recorda la data i les circumstàncies de la reconstrucció. El 2006, després de la seva restauració, l’estàtua de Bacus va ser col·locada al Museu Nacional del Bargello sent substituïda a la font per un motlle.

Viquipèdia

Recull de Informació: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Xarxes de retenció de sòlits en Sabadell

Tenim una xarxa de retenció de sòlits, al costat del Parc de La Clota de Sabadell.

Us passo l’explicació del motiu:

La seva estructura de retenció de sòlits:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Resclosa i canal del molí de Navarcles de Navarcles

Resclosa i canal esta a prop de la colònia Galobart. Camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • L’obra de la resclosa, molt sòlida, deu correspondre a aquest moment inicial del segle XX.
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Resclosa i canal de l’antic molí de Navarcles, que estava situat prop de la colònia Galobart. La resclosa, de forma semi-el·líptica, és de pedra, força ampla i amb una alçada considerable.

El canal, actualment en desús, tenia una llargada d’uns 100 metres i passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina de la colònia Galobart.

A l’edifici del molí encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Molí de Navarcles de Navarcles

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

  • El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
  • L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
  • El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
  • El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
  • Poc després el molí es va vendre.
  • Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero