Arxiu de l'autor: Rasola

Avui destaquem: La Font Cuitora de La Llacuna

Publicat el per
Respon

La Font Cuitora esta situada en el camí de la Font de la Cuitora de La Llacuna.

Estructura de murs, com de varies taules i bancs per fer un àpat,

i altres elements al voltant de la font.

Mur semicircular amb accés per esglaons i gravat amb la data 1993.

El mur de la font pròpiament dita presenta una finestra cega de la que surt el broc d’aigua, actualment es una aixeta de maneta..

Segons la tradició local, es una font de gran antiguitat.

L’any 1986 s’inicia la font moderna.

A finals dels setanta del segle XX s’amplià la zona de l’entorn per generar un espai que es fa servir pels aplecs anuals per la Festa Major.

Les seves aigües gaudeixen d’una gran reputació,

donat que té virtuts diürètiques,

i ha estat la font de consum d’aigua per al poble, pel fet de ser la més propera. 

I el nom “cuitora”, deriva de la seva excel·lència per coure.

Al seu voltant hi ha uns àlbers excepcionals, amb les seves grans soques recaragolades, declarats d’interès comarcal l’any 1995.

Des de la Font Cuitora es podent realitzar diferents recorreguts o itineraris.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba. i altres.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans del passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès

Publicat el per
Respon

Els Plàtans están situats al passeig del Baixador de Mira-sol de Sant Cugat del Vallès.

Historia:

  • El Platanus hispanica és de la família de la platanàcies, originari del sud d’Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis.
  • El nom comú en català és plàtan d’ombra. Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l’amplada de la seva capçada i hispanica d’Espanya, per ser el lloc d’origen de l’espècie.
  • L’arbre pot superar els 30 metres d’alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent.
  • L’escorça és llisa i quan creix l’arbre es desprèn en grans plaques.
  • Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

Conjunt de plataners al passeig del Baixador, al barri de Mira-sol, situats a cada costat del vial. Segons dades de l’any 2017, aquests exemplars mesuraven uns 12 metres d’alçada, tenien diversos braços i una capçada ovoidal de 7 metres d’amplada. El perímetre del tronc era d’1,45 metres i el de la de la soca, d’1,9 metres. Les capçades dels plàtans fan l’efecte de crear un túnel vegetal entre els arbres.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riera de Mediona de Mediona

Publicat el per
Respon

La riera de Mediona neix al terme de la Llacuna dels torrents que baixen de Puig Castellar i del torrent de la Molinada a tocar de la Torrebusqueta, on hi ha bastants sorgiments d’aigua.

Rep una bona aportació de la riera de Rofes, encaixada en un congost, i entra al terme de Mediona passat el molí de Puigfred. Travessa les planes agrícoles de la zona de Can Xombo i alimenta les molí de Puigfred. a la població de Sant Joan, on hi ha molts pous.

Més endavant, secciona les elevacions que separen els termes de Mediona i San Quintí de Mediona. A partir d’aquest punt rep el nom de Riu de Bitlles, les aigües del qual aflueixen a l’Anoia al terme de Sant Sadurní d’Anoia.

Al llarg del seu curs travessa diversos entorns físics i mediambientals. Al primer tram travessa boscos joves de pins que han colonitzat antics bancals agrícoles. Seguidament, passa unes planes agrícoles dedicades al conreu de cereals i vinya.

A partir del nucli de Sant Joan de Mediona, que perfila pel sud-oest, comença a encaixonar-se en el terreny a través de les calcàries, traçant un solc cada cop més profund on creixen espècies de ribera. Pel congost de Santa Anna s’obre a les planes que alimenten les Deus, ja en el terme de sant Quintí de Mediona.

Aquest ecosistema humit, en un punt de contrast respecte a planes de secà i elevacions abruptes, crea una especificitat d’interès paisatgístic i congost de Santa Anna Entre les espècies que hi habiten hi ha aus com el blauet (Alcedo atthis) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea); rèptils com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la colobra d’aigua (Natrix maura); amfibis com el gripau comú (Bufo bufo); peixos com la bagra (Leuciscus cephalus); mamífers com la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i insectes com el cavallet del diable,

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mola de la plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles

Publicat el per
Respon

La Mola esta situada en la Plaça del Paper de Sant Pere de Riudebitlles.

Mola commemorativa col·locada en un extrem de la plaça del Paper. Està col·locada de forma vertical i a la part frontal hi consta “Plaça del Paper 1998”.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de la Capella de Sant Ramon de Portell

Publicat el per
Respon

Sant Ramon de Portell és una capella al centre de la vila de Portell, al municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra, al peu de la carretera LV-3003 de Sant Ramon a Torà, al seu pas per l’interior de la població.

La Font esta en un costat de l’ermita, adossada en la paret que separa el carrer.

Disposa d’una aixeta de polsador i l’aigua cau a una allargada pica rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Petita zona d’estada en Llinars del Vallès

Publicat el per
Respon

Aquesta petita zona d’estada esta en l’Av. del Mogent 66 de Llinars del Vallès.

Es un espai que havia sigut agrícola antigament, ara per un costat es una polígon industrial i pel altre es la riba del riu Mogent i autopista.

La zona d’estada esta formada per tres grups de plataners i a l’ombra hi han dos taules i seients de fusta.

Els grups de plataners són formats per cada un dels amb varis trons com a germans de soca,

El conjunt de tots els arbres formen com una sola capçada molt gran, amb molta ombra l’estiu.

La gent habitual que utilitza l’espai, es algun empleat del polígon i sobre tot gent que fa el camí de Cardedeu a Llinars del Vallès d’anada i/o tornada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mina de cal Garcia de Polinyà

Publicat el per
Respon

La Mina esta front l’entrada de Cal Garcia (Restaurant), en el carrer del Pintor Joan Miró, 4 de Polinyà.

La boca de la mina es troba en superfície, just abans d’entrar al restaurant de cal Garcia,

I al costat d’un lledoner molt antic, que fa uns dies us vaig presentar.

Té accés amb reixa a peu pla, a partir d’on davalla en direcció esta oest i per mitjà d’uns graons tallats a l’argila.

Desconeixem a partir d’aquest punt el seu recorregut.

Al nord-est de la boca de la mina, ja a l’interior del pati d’accés al restaurant cal Garcia, es troba el pou, completament restaurat.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: Font dels Clotassos de Vilada

Publicat el per
Respon

La Font dels Clotassos esta en el Barri dels Clotassos al peu de la C-26 amb el carrer Teodor Miralles i davant de cal Paraire de Vilada.

Historia:

  • Si ens cenyim a la llegenda, la font es va fer construir l’any 1932, en ple fervor Republicà.
  • Tal com descriuen Soca i Rumbo, algunes fonts es troben prop o enmig del nucli de població o d’altres indrets habitats, i algunes d’elles varen rebre una atenció especial durant el primer terç del segle XX, especialment durant la Segona República, quan a causa de les noves exigències sanitàries es van arranjar convenientment.
  • És el cas de la Font dels Bolets i de la Font de la Vinya, bastides amb pedra i maons i d’un estil molt semblant.

Font ornamental construïda a l’entrada del poble al costat del rec dels Clotassos. Es tracta d’una font conformada per un frontó de maçoneria arrebossat i capçat per maons ceràmics. Els maons estan distribuïts decorativament amb una doble cornisa, i muntats a la part central sobre un frontó arrodonit. La meitat inferior fa un estuc de morter gravat. La font es va repintar (color roig els maons i blanc l’arrebossat) i es va substituir l’estuc gravat per un aplacat de pedra fins a l’alçada de l’aixeta (2010). En aquesta intervenció també es va arranjar l’entorn de la font. Es va escapçar alguns arbres que amenaçaven l’espai i es va consolidar la taula i els seients de formigó amb forma de bolet. Aquest tipus de mobiliari urbà és típic dels anys 60 del s. XX. La forma de bolet dels seients és el que ha mutat popularment el nom de la font dels Clotassos per la font dels Bolets. El paviment al voltant de la font també va ser enllosat. Darrere el frontó s’observa una petita cisterna d’aigua parcialment enterrada al talús.

El principal element d’interès de la font rau en l’escut de pedra esculpit i col·locat sobre l’aixeta. En dit escut, ornamentat, es pot observar la llegenda: Vilada / 1932 / Font dels Clotassos. La llegenda flanqueja un rombe a tall d’escut en el qual trobem les quatre barres de la senyera al centre. L’escut ha estat pintat per ressaltar-ne els fons de les lletres i els colors de la senyera.

Observacions:

La pintura de l’escut permet una lectura més senzilla de la llegenda, però li resta l’atractiu de la pedra treballada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Martí Picas. INSITU SL

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Segona Alzina destacada de l’església de Polinyà

Publicat el per
Respon

Segona Alzina destacada en el Passeig de l’església i amb camí del Padró, a prop de l’església parroquial de Sant Salvador de Polinyà.

Es una Alzina amb poca alçada de tronc,

Però amb una diversitat de branques.

Te una capçada arrodonida i molt densa de fulles tota ella.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Monument a la bomba de Polinyà

Publicat el per
Respon

El Monument a la bomba esta en la rotonda de la carretera de Sentmenat a l’altura del carrer de Ramoneda de Polinyà

Rotonda inaugurada l’any 2018, en homenatge a un dels elements més característics del passat de Polinyà: la Bomba.

Es tracta de l’antiga font del poble que disposava de safareig, on s’anava a buscar aigua i a rentar roba.

L’escultura és una reproducció de la bomba amb diverses representacions de nens jugant i dones rentant, en planxes metàl·liques de colors.

La bomba l’any 1930.Extreta de Museu Històric Municipal de Polinyà. 1995. “Història gràfica de Polinyà”, p. 66. – Observacions: Projecte d’Eliseupaisatgista

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Ainhoa Pancorbo Picó

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero