Viaje por España: La Aguaspeña de Checa (Guadalajara)

La Aguaspeña de Checa es un espectacular monumento geológico natural en pleno Parque Natural del Alto Tajo, en la provincia de Guadalajara.

Consiste en una impresionante formación tobácea viva (o roca viva) recubierta de musgo

por la que fluyen de forma constante numerosos chorros de agua y pequeñas cascadas.

Qué es y cómo se forma

  • Roca viva: Edificio tobáceo en constante crecimiento y modelado químico.
  • Proceso geológico: El agua subterránea disuelve la roca caliza del entorno. Al aflorar a la superficie, el carbonato cálcico se solidifica.
  • Vegetación: El musgo atrapa los minerales y ayuda a fijar la roca.
  • Origen hídrico: Es el nacedero del río Genitoris, cuyas aguas nutren este paraje todo el año.
  • Cueva interior: Una pasarela de madera permite ver una pequeña cavidad de 25 metros de profundidad con estalactitas.

Cómo llegar y accesos

Ubicación: A unos 1,5 o 2 kilómetros al sur del casco urbano del pueblo de Checa.

Acceso en coche: Se llega en pocos minutos por una pista asfaltada estrecha desde el pueblo.

Aparcamiento: Existe un aparcamiento gratuito en la vega de la Pedrera, justo al pie del monumento.

Opciones de Senderismo

La visita es apta para toda la familia debido a su corta distancia y escaso desnivel.

Otros lugares:

  1. Paseo corto circular (1 km a 2 km): Ruta básica que rodea la formación, sube por el Camino de San Sebastián hacia la parte alta y regresa por el carril principal.
  2. Ruta arqueológica (5,7 km): Enlace a pie desde Checa que sube al yacimiento celtibérico de Castil de Griegos y desciende hasta la cascada de Aguaspeña.
  3. Georuta Checa-Chequilla: Sendero oficial más amplio para descubrir fallas, fósiles marinos y formaciones kársticas del entorno.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Viaje por España: Nacimiento del rio Tajo (Teruel)

El río Tajo, el más largo de la península ibérica con 1.007 km,

tiene su nacimiento en los Montes Universales, concretamente en el paraje conocido como Fuente García.

Este lugar se encuentra en el término municipal de Frías de Albarracín, en la provincia de Teruel (Aragón), a una altitud aproximada de 1.590 metros.

Monumento al Tajo, en 1974 se erigió un conjunto escultórico obra de José Gonzalvo Vives que simboliza el origen del río

y homenajea a las tres provincias por las que fluye en sus primeros tramos: Teruel (representada por el “Torico” y la estrella), Cuenca (el cáliz) y Guadalajara (un caballero).

El nacimiento se sitúa en plena Sierra de Albarracín,

és una zona de gran valor ecológico rodeada de pinares y catalogada como Zona de Especial Protección para las Aves (ZEPA).

El sitio cuenta con una zona recreativa, paneles informativos y aparcamiento, siendo un punto popular para el senderismo y de rutas en moto o bicicleta.

Aunque el monumento marca el punto oficial, geográficamente el río se nutre de diversos arroyos y fuentes de la zona que van conformando su cauce inicial.

Resumen del Texto: IA

Adaptación al Texto: Ramon Solé

Fotografías: Dora Salvador

Avui destaquem: La Font del Ti de Prats de Lluçanès

La Font del Ti está a 300 metres per pista forestal del carrer Roca d’en Bràs de Prats de Lluçanès.

Historia:

  • La font del Ti, com la veïna font del Xambó, havien estat fonts molt populars entre els veïns de Prats, que hi anaven sovint tant a buscar-hi aigua com a berenar-hi.
  • Antigament la font estava situada més amunt que a on es troba actualment, entre uns camps.

La font del Ti està situada uns metres al nord-oest del nucli urbà de Prats de Lluçanès, a tocar del torrent Merdinyol i prop del veí terme municipal de Lluçà. S’accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica el nucli urbà amb l’església de Sant Sebastià.

Un cop es deixa enrera l’últim carrer del nucli, s’arriba a un punt on la pista és creuada pel torrent Merdinyol. Des d’aquest punt es gira a mà dreta i es segueix la pista que avança paral·lela al torrent fins arribar a la font, situada en una zona de camps.

La font està formada per un dipòsit de grans dimensions de formigó, al centre del qual sobresurt un brollador del que actualment raja poca aigua.

La font, situada a escassos cinquanta metres de la font del Xambó, està ubicada en el punt on la pista es creua amb el rec, sota un plataner de grans dimensions.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Plàtans de diversos espais de Prats de Lluçanès

El passat dissabte 29 d’agost us vaig presentar els Plàtans situats en la carretera BP-4653 a l’altura de l’entrada al santuari de Lourdes de Prats de Lluçanès.

Avui, en altres espais de la població, també hi ha diverses fileres de plataners

que a l’estiu donen ombra a la majoria del passeig Lluçanès,

des de l’extrem nord, a la font del doctor Grau

fins a la seu de l’ajuntament, cal Bach;

i una dotzena de plataners que flanquegen el carrer Reforma pel costat oest.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Urian Guies de muntanya i barrancs

URIAN Guies de muntanya i barrancs és una companyia de guiatge d’esports d’aventura amb seu a Terrassa, especialitzada en activitats a la natura, formació tècnica i experiències de muntanya.

Ofereixen sortides guiades adaptades a diferents nivells, des de la iniciació fins a perfeccionament.

La seva seu esta en el carrer de Bartomeu Amat, 131 Terrassa.

…/…

Activitats principals:

Barranquisme: Organitzen descensos de barrancs de referència com el Barranc de Bóixols, o als Estrets de Castellar, les Gorgues del Llech o expedicions de cap de setmana a zones clau com Aínsa i Benasque.

Vies Ferrades i Escalada: Rutes verticals equipades, incloent-hi activitats a la coneguda Via ferrada de les Baumes Corcades.

Hivernals: Excursions guiades i rutes d’iniciació amb raquetes de neu a Rasos de Peguera o Masella

Cursos de Formació: Tallers d’orientació en muntanya, seguretat i progressió en barrancs o escalada.

Altres Experiències: Rutes de senderisme, sortides d’ornitologia, activitats de team building per a empreses i enoturisme d’aventura

Disposen de servei de lloguer de material amb Lloga’m, un projecte compartit situat al seu mateix local de Terrassa.

S’ofereixen dues modalitats segons el que necessitis:

Material inclòs en les seves activitats: Si contractes una de les seves sortides guiades o cursos, el material tècnic necessari (com el neoprè per a barrancs o les raquetes de neu) acostuma a estar completament inclòs en el preu.

Lloguer lliure (per lliure): Si vols fer una sortida pel teu compte i només necessites l’equipament, pots llogar material tècnic a través de la plataforma Lloga’m, seleccionant els dies que et vinguin bé.

Tenen opcions d’activitats per a cap de setmana o períodes més llargs.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès, li cau una branca !

El Pi d’en Xandri, el cèlebre pi pinyoner de Sant Cugat del Vallès catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya.

Ha patit dues incidències greus amb les seves branques de manera consecutiva:

L’Agost de 2025 (Branca emblemàtica): El 18 d’agost de 2025 va caure la gran branca aïllada que li donava la seva peculiar i característica silueta de para-sol. Aquella branca, que s’havia mantingut separada des de la històrica nevada de Nadal de 1962, va cedir a causa de l’acumulació de calor extrema, el pes, l’estrès hídric i la sequera acumulada.

El Juliol de 2026 (Segona branca afectada): Pocs mesos després, el juliol de 2026, es va detectar el trencament parcial d’una altra gran branca de la copa (una ramificació secundària de la part inferior). La branca va quedar esquerdada i penjant d’un fil. L’Ajuntament de Sant Cugat va anunciar que es retiraria la fusta tan aviat com baixés el risc d’incendi a Collserola per poder treballar amb seguretat.

Tot Sant Cugat

A causa d’aquests episodis consecutius lligats al canvi climàtic i a l’edat de l’arbre (uns 252 anys), s’han reforçat les tasques d’arboricultura, col·locant sistemes de sustentació dinàmica per intentar salvar la resta del brancam d’aquest gran símbol de la Torre Negra.

Recull de dades: IA.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Urian Guies de muntanya i barrancs

URIAN Guies de muntanya i barrancs t’ajuda a viure una gran aventura realitzant tot tipus d’activitats; barranquisme, vies ferrades, senderisme, raquetes de neu, cursos, travesses, i molt més.

Vine a gaudir amb els nostres guiesque et portaran a llocs increïbles de Catalunya, Aragó, Sierra Nevada, Pics d’Europa, França…

Us passo activitats d’aquest mes de Setembre:

1. Escull una activitat:

  • Descens de barrancs
  • Vies ferrades
  • Raquetes de neu
  • Ascensió a cims
  • Tallers i formacions
  • Travessies 
  • Viatges i expedicions 

Informació: oriol.urian@gmail.com – 690 81 86 87-

Text: Ramon Solé

Fotografies: Oriol – Ramon Solé

Copyright © Todos los derechos reservados.

Llibre recomanat: El poder sanador de los baños de bosque

Conecta con la calma y la creatividad a través de la naturaleza

Fitxa tècnica:

Formato: Versión Kindle

Autor: Julia Plevin  

Traductor: Marta López Puentes 

Preu: 15,20 euros

Sinopsis:

Inspirado en la tradición japonesa conocida como shinrinyoku, el baño de bosque es el arte de pasar tiempo de manera intencionada en la naturaleza y su práctica se extiende por todo el mundo para mejorar el estado de salud y regenerar el bienestar. Cada vez son más las personas que recurren a los baños de bosque como una alternativa basada en la evidencia para desconectar, aliviar el estrés y la ansiedad, y estimular la creatividad.

A través de sugerencias simples que invitan a detenerse, caminar en silencio, cultivar la energía de los árboles, y conectar con el sol y el bosque, este libro te brinda la posibilidad de incorporar en tu día a día los inspiradores beneficios del tiempo invertido en la naturaleza -una mente en calma, creatividad estimulada y paz interior- para encontrar el sentido más profundo y la plenitud.

Recull del llibre: Ramon Solé

Que es un Bany de Bosc ?

Al Japó, els banys de bosc o banys forestals, anomenats shinrin-yoku (森林浴) en japonès i mandarí, sanlimyok (산림욕) en coreà, són estades curtes i pausades per un bosc.

Historia:

  • Diversos estudis indiquen l’existència de beneficis dels banys de bosc sobre la salut.
  • S’ha demostrat que l’exposició a la naturalesa proporciona efectes neuropsicològics calmants mitjançant canvis en el sistema nerviós.
  • A més, augmenta el nivell sèric de l’hormona adiponectina. Els nivells baixos d’aquesta hormona es relacionen amb la obesitat, la diabetis mellitus tipus 2, les malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica, entre altres trastorns.
  • Al Japó hi ha 44 boscos acreditats per fer-hi banys de bosc.

Activitat:

Els banys de bosc impliquen una visita relaxada per un bosc mentre es respiren substàncies volàtils anomenades fitoncides (olis essencials de la fusta), que són compostos volàtils amb activitat antimicrobiana derivats dels arbres, com l’alfa-pinè i el limonè.

El 1982 l’Agència Forestal del Japó va incorporar els banys de bosc a la llista de pràctiques saludables.

Actualment estan reconeguts al Japó com a activitat relaxant i per al tractament de l’estrès.

Quan entrem en un bosc, s’activen els sentits i, gràcies als fitònids –unes substàncies químiques que emeten les plantes i alguns derivats dels arbres–, augmenten els nivells intracel·lulars de les proteïnes que ens defensen d’algunes infeccions i tumors.

També disminueix la pressió arterial, la freqüència cardíaca i les hormones que ens causen estrès, com la noradrenalina.

Però no sols això: després d’un bany forestal tenim menys ansietat, fatiga i sentim més benestar.

El Mycobacterium vaccae, un bacteri que es troba a la terra, funciona com a antidepressiu, ja que eleva el nivell d’energia i el funcionament cognitiu dels pacients.

Quan trepitgem la terra del bosc, el Mycobacterium vaccae s’escampa, ens activa els nervis simpàtic i parasimpàtic i fa que ens trobem millor.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font Gran d’Olost

La Font Gran esta sitiada a 50 metres de la carretera B-432, punt quilomètric 0’900, dins del nucli urbà d’Olost,

en un petita zona verda dins del nucli urbà d’Olost, als peus de la carretera B-432 i sobre l’anomenat Raval d’Olost.

La font està formada per una estructura amb volta d’arc rebaixat de maçoneria de pedra que s’adossa a un marge rocós.

Dins l’espai de la volta, poc profund, hi ha el brollador metàl·lic que sobresurt del mur a la part inferior central, a la que s’accedeix a través d’uns graons descendents.

A l’extrem superior esquerre del mur hi ha una obertura rectangular emmarcada amb monòlits de pedra treballada que dóna accés al dipòsit.

La font queda envoltada per una esplanada de terra on hi ha taules i bancs de fusta, i sota dos grans desmais.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero