Es un barri amb noves cases, però encara no esta del tot urbanitzat, al costat del carrer nou hi han espais verds i molts cotxes que disposen de llocs per aparcar de forma irregular.
El Pou esta front del nº 16 del carrer nou de Solsona. Destaca per ser antic, es conegut com a “Pou del Camp de Serra”. Actualment esta tapiat per evitar accidents i que tirin objectes i brossa a dins.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de la Plaça de Sant Joan és un conjunt arquitectònic gòtic integrat pel cos de l’enjub, quatre fonts, dos sortidors,
i damunt del qual hi ha una capella d’època posterior que s’aixeca a la Plaça de Sant Joan, al nucli antic de la ciutat de Solsona.
No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Es troba al mig de la plaça per bé que no pas en el centre geomètric de la mateixa sinó desplaçat cap a la banda de ponent.
Antigament va ser coneguda amb el nom de Font Major.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona.
Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la Font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Olmeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: aquesta (actualment coneguda com la Font Major, la Font de l’Església (actualment la Font de la Plaça de la Catedral) i la Font del Castell (Font de la Plaça Sant Isidre).
La primera de les tres que es va construir va ser aquesta.
Inicialment es va construir el cos de carreus que hi ha sota la capella
i al segle XVIII els veïns hi van construir damunt la capella neoclàssica dedicada al patró de la plaça
i en la qual s’hi deia missa els dies de fira que s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firatans el compliment del precepte.
L’aigua que vessava de la font s’escolava cap al Riu Negre per un rec que baixava pel mig del carrer que surt del racó nord de la plaça i d’aquí el nom amb què encara actualment se’l coneix: el carrer de la Regata.
La Font de la plaça de Sant Joan és un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La font que visitem avui esta en la plaça de Sant Pere de Solsona.
En un costat i a tocar del mur esta la Font feta d’obra,
disposa d’una cara on en la boca te una aixeta de polsador,
l’aigua sobrant cau a una petita pica quadrada.
Es una plaça molt tranquil·la i enjardinada destaquen dos grans plàtans.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font esta situada en la Plaça de la Catedral de Solsona. Es troba adossada a la paret de la façana de la banda de ponent de la plaça de la Catedral, al nucli antic de la ciutat. No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Antigament va ser coneguda amb el nom de font de l’Església.
El seu origen cal cercar-lo a principis del segle XV a causa de les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona. Per tal de resoldre aquest problema el Consell de la llavors encara vila va acordar fer arribar a Solsona l’aigua de la llavors coneguda com la font de Mirabella.
En un document datat l’any 1420 hi consta el contracte signat pel Consell amb Pere Puigredom, de Cervera, i Joan Ferrer, de Montblanc, per a construir els canons de la conducció que havien de tenir un pam d’amplada i dos de llargada.
Aquest contracte incloïa, així mateix, la construcció d’un aqüeducte sobre la riera d’Omeda (encara subsistent) i dels tres dipòsits de tres fonts a bastir dins del recinte de la ciutat: la font Major (actualment coneguda com la font de la plaça de Sant Joan), la font de l’Església (actualment aquesta font) i la font del Castell (avui coneguda com la font de la plaça Sant Isidre).
De les tres aquesta és la millor. Es tracta d’un cos en forma de semi-prisma hexagonal construït amb carreus de la mateixa alçada i diferents amplades.
Cada una de les tres cares del cos semi prismàtic està decorada amb un òcul cegat i decorat amb floritures gòtiques esculpides per un artista llemosí anomenat Joan.
Amb la construcció d’aquesta font, el Consell va aconseguir l’embelliment d’aquesta plaça que, en aquella època, era força més gran del que ho és en l’actualitat, ja que la banda de ponent no era ocupada pel cos de la capella de la Mercè ni pel cancell de la Catedral que avui s’hi troben.
Així que al cantó del migdia de la plaça devia obrir-s’hi la gran portalada romànica del temple de Santa Maria. D’altra banda, el cantó de sol era clos per la façana de la Casa del Consell que deuria tenir portal i finestrals romànica.
Hi ha un relleu dedicat a Manel Casserras i Boix a la font de la plaça de la Catedral.
La font de la plaça de la Catedral és una font gòtica que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica situada en la Plaça de Sant Isidre davant de l’escola de les monges de Solsona.
Font gòtica de pedra del segle XV que antigament subministrava aigua al castell.
Antigament se la coneixia com la Font del Castell.
És de forma rectangular amb dos caps de lleó com a sortidors.
A la part superior hi ha una roseta de ventilació.
A la dreta, hi té un abeurador.
A sobre de la estructura i en mig de dues finestres hi ha una imatge de Sant Isidre dins d’una capella.
En la plaça hi han uns plàtans amb tronc destacats.
La Font de Sant Isidre és una font pública gòtica de Solsona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
A prop del Portal del Castell i adossada a la paret del Safareig en el carrer de Vall Fred, esta la seva font.
En la paret hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica no massa gran de la mateixa estructura.
A sobre esculpida hi ha la data de “1993”.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Sant Climenç és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, del Solsonès. És el poble més important del municipi (hi ha la seu de l’ajuntament i l’única escola del terme municipal) i l’únic que té un nucli de poblament agrupat a redós del castell i de l’església. Aquest nucli té l’estructura de vila closa i es troba a uns 800 m d’altitud.
Per anar a la Font de Sant Climenç des del carrer Major seguirem el camí de la Font, millor fer-ho a peu,
molt a prop ja trobem la font i l’àrea recreativa de lleure de la font de Sant Climenç.
Hi ha instal·lada una zona de pícnic que disposa de barbacoes, taules i bancs.
Al reguard d’una estructura coberta amb teulada a doble vessant, hi ha la font,
d’un allargat i gruixut tub on surt un gran cabal d’aigua, que cau a una pica de pedra.
…/
A sobre del tub hi ha la inscripció. “1847”.
Al seu costat una pica o abeurador de pedra i a sobre en la paret una aixeta de polsador antic.
…/
L’espai és força pla, hi ha gronxadors i ideal per fer-hi una parada
i dinar de pícnic si esteu d’escapada per la zona.
Un cartell ens indica el que no es deu de fer, cal respectar-ho. !
També és el punt de sortida de la ruta a peu circular “Ruta de les Fonts“.
Recull de dades de Sant Climenç : Viquipèdia
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Santa Magdalena de Còdol-Rodon és una església del municipi d’Aguilar de Segarra a la comarca del Bages.
L’Alzina esta passada l’ermita direcció a Sant Pere Sallavinera en una cruïlla de camins a l’esquerra.
Te un tronc gruixut poc alt amb dos grans branques destacades.
Esta en un espai on abundant les Alzines i els Pins.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El carrer Font era l’antic camí d’entrada al poble pels qui feien ús del camí ral de Ripoll a Berga.
La particularitat del carrer de la Font és que porta el nom de la històrica font que ha estat sempre a l’antiga entrada del poble.
Per anar a la font, us cal baixar unes escales,
En l’extrem de la paret hi ha una aixeta que regula la sortida de l’aigua.
Encara ara hi ha un abeurador a nivell de carrer, per als animals de càrrega que històricament entraven al poble pel camí ral,
un mural o grafit a la paret ens recorda la portada d’animals al poble, al costat hi ha una seient.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’església de Linya es poc coneguda esta lluny de Navès direcció al Pantà de Sant Ponç.
Tot fent un passeig, podreu gaudir d’unes vistes del Solsonès impressionants…
Linya esta formada per l’església i l’antiga rectoria, on actualment esta habitada per la família Van Pluuren.
Al seu costat hi ha la Font, de fet es molt senzilla,
D’un roc hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica rectangular, a uns metres un seient.
A poca distancia tenim una bassa de jardí ara seca.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 