Avui destaquem: La Font de la Baga d’Oristà

Per anar a la Font de la Baga cal seguir el carrer camí de la font des del nucli urbà d’Oristà uns 200 metres.

Historia:

  • Antigament, bona part de la població d’Oristà utilitzava aquesta font per beure i per a usos domèstics.
  • Les grans dimensions del dipòsit reforcen la idea que aquesta font era la principal punt d’aigua del nucli d’Oristà.
  • A un lateral del camí que condueix a la font, just després de la última casa, hi ha la font del Reposador, que recollia la mateixa aigua de la font de la Baga i d’aquesta manera estalviava el trajecte als veïns.

La font de la Baga està situada al sud del nucli urbà d’Oristà, als peus d’una vessant obaga coneguda com el Bagot. S’accedeix a la font a través del carrer de la Font que s’ha de seguir fins sortir als afores del poble. Des d’aquest punt s’ha de seguir un corriol, de poc menys de 200 metres, que creua entre camps cap a la vessant humida i obaga del serrat, on es troba la font de la Baga.

La font està formada per un dipòsit de grans dimensions adossat a la vessant de la muntanya, bastit amb murs de maçoneria de pedra, reformats amb maó, i coronat amb volta de canó de lloses a plec de llibre. Les grans dimensions del dipòsit (uns 6 metres d’alt per 4 d’ample i 7 de fons) provoquen que a la part frontal hi quedi un mur de grans dimensions.

En aquest mur s’aprecien diferents reformes que denoten situacions diferents dels brolladors i dues obertures, una a l’extrem dret i l’altre a l’extrem esquerre. Actualment s’utilitza el brollador de l’extrem dret, al que es pot accedir a través d’un terra enllosat. Davant la font hi ha un petit espai delimitat amb pedra, amb dos bancs de pedra als laterals.

El voltant de la font és molt humit, amb abundant vegetació típica de vessant obaga i hi ha una zona amb taules i cadires pels visitants. L’aigua sobrant de la font és conduïda a través d’un rec que segueix el corriol d’accés a la font.

Observacions: 

Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 , la font de la Baga presentava un índex de nitrats de 15’00, 8’00, 32’60 i 17’3 mg/l respectivament per la qual cosa s’ha de considerar com una font potable, ja que es troba dins del límit tolerable de 50 mg/l establert per l’Organització Mundial de la Salut.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC: Jordi Compte i Marta Homs

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina de Cal Escolà de Santa María de Miralles

L’Alzina esta al costat de la C-37 prop del Km. 53, davant Ca l’Escolà, en la pista que puja al Poble Vell de Miralles en Santa María de Miralles.

Es una alzina amb un troc destacable, d’aquest surten nombroses branques.

Te una capçada amb moltes fulles i allargada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa gran de Sant Feliu Sasserra

Des de Sant Feliu Sasserra cal sortir del poble pel camí de les Comes, en un principi esta asfaltat, al poc passa a ser una bona pista forestal, que va fent baixada entre bosc. Aquesta pista ens portaria a Mas Arnaus, que no arribarem.

Abans de trobar la Riera de Relat, cal girar a l’esquerra per una pista no tant bona que porta a la Bassa.

Es una bassa feta tipus de lona de goma negre, que reté l’aigua, esta tota amb un cerclat per evitar algun accident.

Tant pot fer-se servir per regar conreus, com en cas d’incendi forestal.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font del Parc dels Castanyers de Sant Feliu Sasserra

El Parc dels castanyers es de Vilaclara, on tenen davant la torre Vilaclara, i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.

A la porta d’entrada i a la dreta en el mur hi ha la Font. Font senzilla amb una aixeta polsador, l’aigua sobrant va a una pica rectangular.

La paret esta plena d’heura.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc dels Castanyers de Sant Feliu Sasserra

El Parc dels castanyers esta situat davant la torre Vilaclara,

i que en fa ús la gent del poble de Sant Feliu Sasserra.

Esta a tocar del carrer del Pas Nou, s/n

Disposa d’un passeig amb els arbres en cada costat

i un altre amb les seves branques unides, que a l’estiu fan molta ombra.

També, hi ha una zona de jocs infantils.

En un costat del Parc, hi ha una bassa, ara sense aigua d’estructura semi circular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou del Puig de Sant Mateu de Bages

Pou del Puig s’arriba per la carretera de Salo (BV-3002) al km. 6,6 camí direcció sud-est uns 250 m. Esta al costat de l’ermita de  de Santa Margarida de Mejà de Sant Mateu de Bages.

Es un pou d’estructura rodona,

No disposa de teulada.

En la seva part que dona al camí, hi ha una portella de fusta,

Per evitar accidents i poder recollir aigua.

Podem veure que te una llarga manega per si es menester extreure aigua.

Disposa front seu d’un petit mur que es pot fer servir com a seient.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Remodelació de les rodalies de la Font de la Grípia de Terrassa

El torrent de la Grípia, de 6 quilòmetres de longitud, neix en la confluència dels torrents de Sagrament i de les Monges, prop de Matadepera, i travessa de nord a sud el sector est del municipi de Terrassa.

Es  pot recorre pel camí, de 1.240 metres de longitud, discorre paral·lel al torrent entre camps de conreu i zones boscoses. Enllaça, al nord, amb el camí vell de Terrassa a Castellar, i al sud, amb el camí de la Grípia i el camí vell de Sant Quirze a Matadepera.

Tot plegat, forma part de l’àmbit nord-est de l’Anella Verda i dona accés a dues fonts naturals emblemàtiques, com són la font de la Grípia i la font de Sant Josep.

Fa anys que l’ajuntament va eliminar els horts il·legals allí existents.

L’ajuntament a finals de l’any 2025 va portar a terme la neteja i la retirada de residus,

l’eliminació de vegetació invasiva de la zona del torrent de la Grípia des de la Font fins a prop de la Font de Sant Josep.

a

L’arranjament de la mateixa Font de la Grípia

Font de la Grípia molt degradada
Font actual

Altres accions, la consolidació de la Bassa

A

i eliminació de la vegetació que tapava l’aqüeducte.

I la creació d’una nova àrea d’estada amb la instal·lació de tres bancs de pedra i elements de senyalització informativa.

L’objectiu és aconseguir un paisatge natural ben conservat, amb qualitat paisatgística,

a

viable ecològicament i que permeti compaginar l’activitat agrària

a

i l’ús turístic i de gaudi. 

a

Recull de dades: Diari de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Nova Àrea d’estada de la Font de la Gripia de Terrassa

La Font de la Grípia està situada al barri de La Grípia i Can Montllor de Terrassa,  allí cal que us dirigiu al carrer del Pintor Casas amb confluència al carrer Millars, des d’aquest punt, us cal prendrà un camí que esta cimentat  que fa una certa baixada

i passareu per una gran explanada amb arbres al seu lateral, a l’esquerra, unes escales us portaran a peu mateix de la Font de la Grípia.

Els últims mesos de l’any 2025, es va portar a terme per part de l’ajuntament de Terrassa la restauració de la font de la Grípia,

consolidant la seva estructura i traient els grafits.

I la creació d’una nova àrea d’estada.

Aquesta consisteix com altres existents en el traçat de la via verda, amb uns blocs de pedra que es pot en ells descansar i/o fer un àpat.

Recordem que la Font de La Gripia, no es apta pel consum humà, així figura en un cartell.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Om del Santuari de la Marededéu dels Oms de Sant Jaume de Frotanyà

El Santuari dels Oms esta ubicat en un turonet al costat de la casa dels Oms, amb Frontanyà al Nord, Terradelles a l’Est, Puig-Miró al SE i Picanyes a l’Oest. A 300 metres de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, pel camí de Frontanyà.

Cal destacar l’Om que esta situat al costat de la pista que va al Santuari.

Es un arbre solitari al mig d’un camp.

Te un tronc gruixut, i disposa d’una gran brancada,

que fa que tingui una capçada molt destacable.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Espai d’aigua en el Molí de Roda de Veciana

La casa de colònies Molí de la Roda està situat a Veciana, a la comarca de l’Anoia, en un indret tranquil i agradable a 650 m per sobre del nivell del mar.

És un espai ideal per passar uns dies de descans o realitzar activitats a la natura ja que està envoltat de camps i boscos. La finca té grans espais per a fer caminades i descobrir aquest entorn privilegiat. Ofereixen una gran varietat d’activitats i programes educatius per a les escoles en els seves instal·lacions.

Casal conegut històricament com a Molins de Segur, perquè formava part de la baronia de Segur i fou l’antiga residència dels barons de Segur.

Sota l’edifici residencial hi ha els antics molins, que es movien per una gran roda, de la qual va prendre nom,

avui desapareguda, accionada per l’aigua d’una bassa annexa, també desapareguda.

A la dreta, unes escales ens permeten baixar davant de la façana de la casa. 

L’aigua sobrant baixava pel costat dret de les escales fen com uns saltants,

a

Ara esta totalment sense aigua…

A les rodalies del Molí o de la casa de Roda, hi han espais per descansar o prendrà un àpat..

Rodes antigues de molí com a taules i seient de pedra.

També, amb plàtans molt grans i alts,

a

amb taules i seients que ens podent donar una estona agradable, sobre tot per la seva ombra a l’estiu…

Recull de dades del Molí : Diba. i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero