Parc Canal de la  Infanta de Cornellà de Llobregat

El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.

Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.

Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.

Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.

Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,

va comprar una finca de 80.000 metres quadrats de Constructora Almacenista i una altra de 40.000 metres quadrats de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).

L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.

Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.

Actualment està a tocar del Citilab i el Museu Agbar de les Aigües, ben a prop del terme municipal de Sant Joan Despí.

El tramvia hi circula en paral·lel i té parada davant una de les entrades del parc, a l’estació de Fontsanta | Fatjó.

L’espai és rectangular i té una superfície de 4,2 hectàrees, amb zones solelloses i arbres de grans dimensions.

Hi radiquen la Casa Camprubí, obra de l’arquitecte modernista català Josep Maria Jujol i inventariada com a bé cultural d’interès local (BCIL), 

i una escultura de l’artista cornellanenc Ricard VaccaroEspai per a la Pau.

També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.

L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta

—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Pou de can Cornella del Torrent de Celrà

Can Cornella del Torrent, esta situat en el carrer de la Maria Cristina de Celrà.

Destaca pel seu pou, dintre de la finca, que es bombejava l’aigua per medi d’una bomba de ma.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Bassal de Gironella

El Bassal esta situat a la zona nord del municipi, a l’extrem nord-oest de Cap del Pla, sota del Cementeri, on hi passa el sender que porta a la Font i Jardins del Dipòsits.

En els anys s’ha format aquest Bassal, on aus i animals lliures tenen assegurat aigua tot l’any.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Nord de Terrassa

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,

i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.

El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,

i més de 700 arbres de diferents espècies. 

Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.

Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.

Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.

Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.

Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Antic Pou o Molí de les Planes de Vallvidrera de Barcelona

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, està situat en el Camí del Mas Guimbau, 29, en el Barri de Les Planes de Vallvidrera en Barcelona.

Al seu costat esquer, hi trobem una Torre o Moli de vent de construcció cilíndrica feta de totxanes, no si pot accedir, sols contemplar-la des del carrer i mig tapada per la vegetació. 

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Riu Llobregat al pas per Gironella (Berguedà)

El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.

El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.

En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.

 Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.

A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.

L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.

Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.

S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.

Observacions: 

Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.

Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Biblioteca en els rentadors de Prats de Rei

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei, i que ja uns vaig presentar fa uns dies.

De fet, han deixat un bon espai com a jardins.

Podem trobar, taules, seients, amb algun arbre destacat, on hi ha un niu artificial per ocells.

També, hi ha una caseta de fusta que fa de petita biblioteca exterior,  on la gent pot agafar i/o deixar llibres.

Un lloc ideal per llegir algun llibre                                                

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Àrea de Lleure de Amador Bernabeu de Sant Pere Sallavinera

L’Àrea de Lleure d’Amador Bernabeu està situada front l’Estació de Tren de Seguers i de Sant Pere Sallavinera.

No es massa gran, però amb tots els serveis necessaris per parar a descansar d’una excursió i/o fer un àpat.

Disposa de tres taules i bancs de fusta.

Una font d’aigua de xarxa.

Un espai amb jocs per infants.

I un cartell explicatiu de la seva historia de l’estació del tren.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa de cal Gironella de Sant Pere Sallavinera

Cal Gironella és una casa aïllada situada a tocar de l’església de Boixadors, en el Camp de la Barraca de Boixadors i camí del Castell.

Bassa situada poc abans d’arribar a can Gironella a l’esquerra. És de dimensions no massa grans i de planta oval excavada al terreny geològic d’argila, la bassa recull l’aigua de pluja i de les rases de la zona boscosa.

En aquesta zona hi han varies basses, com la de can Ventura, Bassa dels Moros, Bassa de la Font de la Puda, Bassa del Ginebre, s’emmagatzemen aigua per el cas d’incendis.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem Safareig: Els Rentadors de Prats de Rei

Els Rentadors estan situats en el carreró entre el carrer de la Font i els Horts, en el límit entre el nucli urbà i la zona dels Horts de Prats de Rei.

Horts

Historia:

  • Abans de l’arribada generalitzada d’aigua corrent a les cases i de la invenció de les rentadores mecàniques, la gent acostumava a rentar la roba bé directament al riu o, ja més avançadament, en rentadors públics ubicats a les afores de les poblacions, que a la vegada eren un punt de trobada social.
  • A Catalunya, l’època àlgida dels safareigs públics va de 1850 a 1960.
  • Almenys des del segle XVIII, una conducció que arrencava d’una petita resclosa portava aigua als horts de la vila de Prats.
  • Després ho feu als seus rentadors públics, construïts a mitjan segle XIX.
  • Van deixar de funcionar avançada la segona meitat del segle XX.
  • A inicis del segle XXI es va fer l’última reforma d’aquest espai ocupat pels antics rentadors, adquirint l’aspecte que tenen ara.

Al sud del nucli urbà de la vila, tocant ja a la zona dels horts, es localitzen d’unes estructures a cel obert que antigament havien sigut uns rentadors públics o safareigs.

Parcialment conservades, a l’actualitat les antigues estructures dels rentadors, alineades en bateria formant un espai quadrangular, estan molt modificades i l’espai i els seus voltants s’ha reconvertit en un punt d’esbarjo identificat amb el nom de Parc Melcior Prat.

Així, tot i perdre la seva funció original, el lloc segueix acomplint una funció d’espai públic.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural -Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero