Els horts de Sant Vicenç dels Horts

El segle X, la vila era coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986.

I poc a poc, al segle XII, adquirirà el nom definitiu: “Sant Vicenç dels Horts”.

L’economia es basava en els conreus de regadiu, però, a causa de l’avanç de la urbanització, ha estat substituït pel sector de serveis (indústria i comerç).

En el Baix Llobregat a les dues lleres del riu i fins avui en dia, continuant hagen horts i camps conreats i arbres fruiters,

i que cal la seva protecció i ajuda davant les pressions urbanístiques.

El horts de Sant Vicens, estant molt vent delimitats i parcel·lats.

I durant els mesos de primavera i l’estiu, te una horta destacada i plena de variat de verdures i fruites.

Us passo un article molt complert sobre Sant Vicens dels Horts i el horts a la llarg del temps, editat per Orgull de Baix:

https://www.orgulldebaix.cat/blog/tag/sant-vicenc-dels-horts/

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Petit” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Petit” és un petit embassament del municipi de Capolat.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre,

separats per una petita presa.

El pantà “Petit” està envoltat, per una tanca metàl·lica, per evitar accidents.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

Esta en un espai natural de bosc de Pi Roig, que fa que sigui molt ric amb bolets…

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputació de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Pantà “Gran” de l’Espunyola de Capolat

Des de la carretera C-26, i front de la masia de cal Gotlla, hi surt una carretera de terra que s’agafa i porta directament fins el pantà.

Situat al sud del municipi de Capolat, prop de la frontera amb l’Espunyola.

El pantà de l’Espunyola “Gran” és un petit embassament de 0,8 hectàrees del municipi de Capolat.

Es troba inserit en un ambient totalment forestal, enmig d’una pineda de pi roig amb boix i roures.

Està format de fet per dos embassaments situats just un a continuació de l’altre, separats per una petita presa.

Recullen les aigües d’un petit torrent afluent de la riera de Navel.

No s’hi ha desenvolupat vegetació de ribera ni vegetació helofítica, tret d’algun clap de boga molt puntual.

El fons del pantà, però, ha estat colonitzat per herbassars de Myriophyllum (hàbitat d’interès comunitari 3150).

La transparència i l’excel·lent qualitat de l’aigua fan que aquest espai destaqui especialment per ser un punt important de reproducció d’amfibis, especialment diverses espècies de tritons.

Es tracta, doncs, d’un espai de gran interès per a la fauna amfíbia.

El seu aïllament fa que no presenti cap impacte que el pugui posar en perill.

En general, cal vetllar només perquè l’espai mantingui les característiques actuals.

 Recull de dades: Viquipèdia i Diputacio de Barcelona.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Taverna de Setcases

Des de Setcases cal situar-se a la carretera ( pista forestal o de terra) que us portaria a Espinavell. Es una travessia llarga, recomanem anar amb tot terreny i que no estigui nevat…Passareu pel mirador de la Baidana.

Deixareu aquesta carretera per agafar a l’esquerra el camí de la Balmeta que va al Refugi de Jaume Farrer, passareu a prop de la font i abeurador de la Taverna.

En el Refugi i a sota de la pista hi ha una altre font i abeurador.

Punt aquest per poder fer moltes rutes d’alta muntanya i amb vistes a Catalunya i a França.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Dora

Visitem la Plaça de la Cooperativa de Terrassa

La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.

Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.

A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,

així com alguns jocs per a nens i nenes petits.

No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.

Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Parc de l’Hostal del Fum de Palau – solità i Plegamans- 2ª Part #

Parc de l’Hostal del Fum està situat al Polígon industrial Riera de Caldes, al costat de la Riera de Palau – solità i Plegamans.

En front de l’entrada hi ha un aparcament gratuït, ja que està prohibida la circulació de vehicles a motor per dins del recinte.

És un recinte tancat de 35.000 m2 amb vegetació autòctona,

formada a base de pins, alzines, pollancres i arbres de ribera,

entre els que hi creix, una gran varietat de plantes com la farigola, l’alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània.

Les zones arbrades s’alternen amb prats d’herba travessats per camins i un rierol que enllaça diversos estanys d’aigua.

El Parc és un espai de refugi de petits mamífers i nidificació d’ocells.

Al Parc de l’Hostal del Fum hi trobem el Tren de Palau, una associació d’aficionats als ferrocarrils. El recorregut en ferrocarril, de 3,1 km,. la duració del viatge és d’aproximadament uns 20 minuts.

S’hi poden dur a terme moltes activitats a l’aire lliure: passejades, bicicleta… Com també gaudir d’un dia de pícnic.

El parc disposa de taules de fusta, contenidors de deixalles i lavabos.

Trobareu escultures diverses,

una gran bassa, fonts d’aigua de xarxa.

Es un espai natural per passar-hi el dia en família.

Recull de dades: Ajuntament de Palau – solità i Plegamans.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plaça de Lluis Companys de Terrassa

La Plaça de Lluis Companys esta al costat de l’avinguda de Josep Tarradellas, antigament de Gibraltar, en el barri de can Boada de Terrassa.

És una plaça amb un divers jardí d’arbres com palmeres, pins, oliveres, entre altres.

Un espai amb molts bancs per prendrà el sol o estar l’ombra.

Amb jocs infantils o poder portar el jocs propis dels nens i gaudir grans i petits…

Sota hi ha un Pàrquing, molt necessari en aquesta zona.

En un costat de la plaça, hi ha una Bassa Naturalitzada, on poden viure insectes i animals petits.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Un Arbre, una vegada mort, ens ofereix molta vida …!

Ens estem trobant aquests últims anys que tant en boscos com en ciutat, molts arbres moren per causa de la sequera continuada…

i per paràsits que, a l’estar dèbils, els maten en poc temps.

En moltes ocasions ens porta a actuar-hi…

El primer que es fa és talar l’arbre o arbres… i eliminar-los.

Però tenim vàries opcions per tal que “Un Arbre, una vegada mort, ens ofereixi molta més vida …!”,com per exemple:

Llenya per una llar de foc d’una casa o masia o llenya per fer foc al bosc (sempre que es faci en època i condicions sense perill d’incendi).

Crear un Refugi de Biodiversitat, en un parc urbà, un carrer o una rotonda.

O en el propi bosc.

Construir Caixes niu

o Menjadores per ocells.

També, fer Hotels per a insectes en zona urbana

La construcció de passeres o petits ponts per travessar una riera o un torrent.

Per fer petites escales i baranes al bosc.

Es pot fer una biblioteca oberta, amb petites cavitats on guardar i/o depositar els llibres.

Crear un figura artística.

Fer un penja-robes

En troncs no massa grans, es poden fer maseters on visquin plantes amb flors.

Aprofitar els troncs per fer “Tiós” a les festes de nadal

Mig tronc, buit per dins, pot ser un abeurador

A una deu d’aigua es pot col·locar-hi un broc de fusta

Fer una cadira i/o taules si els troncs son resistents.

Taules i bancs de baixa qualitat

Construir una caseta sobre un arbre viu i fort pels infants.

Aprofitar certs troncs per fer carbó, tot i que no sigui de massa bona qualitat,

o bé per fer la primera cremada de la carbonera.

En definitiva, cal fer volar la imaginació … !

Cal cuidar els arbres i els boscos…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García–Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Hotel d’insectes de la Plaça Ricard Camí de Terrassa

L’Hotel d’insectes esta dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, el carrer Cervantes i el carrer del Notari Badia de Terrassa.

La finalitat es de complementar la Bassa Naturalitzada, que us vaig presentar ahir, situada a prop i crear un refugi de Biodiversitat més notable gràcies al seu conjunt.

Com a tots els hotels d’insectes pot allotjar diversa varietat com a papallones, abelles, etc.

A les rodalies hi ha un herbassar amb varietat de plantes amb flors durant la primavera i l’estiu, font d’aliment per aquests insectes i aus.

Es important crear espais en Parcs i Jardins com a refugi de Biodiversitat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bassa Naturalitzada de la Plaça Ricard Camí de Terrassa

Es una Bassa artificial situada dins de la Plaça Ricard Camí, entre la Rambla d’Egara, carrer Cervantes i carrer del Notari Badia de Terrassa.

La finalitat d’aquesta Bassa Naturalitzada es crear un refugi de Biodiversitat.

En aquesta Bassa hi ha lliris, joncs, esparganis, on viuen petits animals i insectes diversos, com libèl·lules, cargols aquàtics, heteròpters, planaries i amfibis.

De fet es un conjunt de animals que ens permet viure sense mosques i mosquits en les rodalies de  la Bassa.

No esta permès alliberar en la bassa cap animal, com peixos o tortugues.

Pot  ser motiu de comprometre i perjudicar de forma important com a refugi de Biodiversitat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero