Tot fent un passeig per la zona urbana del barri de Castellarnau de Sabadell, concretament en el carrer de Francesc Sabaté, la vista sens va aturar en un arbre que tenia un gran niu de vespa asiàtica.
Us passo un interessant article de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, sobre aquest problema:
https://www.bdv.cat/es/que-hay-que-saber-sobre-la-avispa-velutina
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Per visitar La Font de les Canyes, podeu deixar el vehicle en un lateral de la carretera C-1415a que porta a Matadepera, en el quilòmetre 19.
Un corriol baixa al torrent, on havien fa pocs mesos uns horts il·legals,
Cal passar el torrent en general està sec, per un petit pont.
Per les rodalies, podem veure una Alzina destacada,
és alta, bon tronc i amb branques plenes de fulles.
Ara destaca més, a l’estar lliure d’horts, brutícia i vegetació baixa.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
Conill és una entitat de població situada al municipi de Pujalt, a la comarca de l’Anoia. El poble de Conill està travessat per la carretera vella de Calaf a Cervera. Ocupa l’extrem d’una petita serra, mirant cap a les valls de Calonge, i el serrat de Durfort o Dusfort, ara de Calonge, on hi ha l’església sufragània de Santa Maria de Durfort, que abans depenia de Conill.
Les dues Alzines de Conill estan a l’inici del carrer de l’Alzina en una illeta a la dreta.
De fet són dues Alzines germanes de soca.
Està protegida per dos murets en cada costat.
En la illeta també hi ha una seient doble de fusta i una paperera.
Les Alzines presentant un gruix dels troncs destacats.
Des de lluny podem contemplar com si fos una capsada única i molt gran.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Cal situar-se en l’agregat de Can Catassús, en el municipi de Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès), a prop de les Caves Codorniu, cal seguir el camí que porta al riu Anoia, sense creuar-lo.
Cal seguir fins la cruïlla del camí que us portaria fins una antiga domus o casa forta que està en ruïnes,
al poc al costat del camí principal i del riu Anoia, davant de Can Codorniu esta el destacat Roure.
Te un tronc corpulent, amb dos branques molt altes i paral·leles, que destacant entre la resta d’arbres per allí existents.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
L’Espai de lliure de circulació de gossos, són parcs i/o jardins grans que els amos i gossos poden circular per ells,
amb unes normes bàsiques que us descric:
Fins aquí la ordenança que hi ha en molts municipis, sobre tot, ciutats grans com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell… i molts més.
Respecteu i seguiu els consells !!!.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Nota: Fotografies realitzades en el Parc de Vallparadis de Terrassa (Barcelona)
S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.
Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.
Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.
Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,
com Pins, Xiprers, entre altres…
Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,
esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.
Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.
També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.
Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.
Recull de dades: Viquipèdia i propi
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Els plàtans de Can Montmany estan situats a la dreta del torrent, darrere de la casa.
Passo dades en general dels plàtans:
Nom: Plàtan
Espècie: Platanus hybrida
Família: Platanàcies
Alçària: 22 metres
Altitud: 138 metres
Perímetre soca: 2,5 metres
Perímetre tronc a 1 m.: 2
Amplada de la capçada: 8
Ubicació: Valldoreix
Forma de la capçada: Pendular
Alçada ramificació: 6
Número de troncs: 4
Es una mitja de tots el plàtans.
Recull de dades: Tot Sant Cugat
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Placeta de Lluis Companys esta situada en el carrer de Josep Maria Llobet, s/n dels Prats de Rei. Es un petit espai sense asfaltar amb poca vegetació, en punt perifèric al nord-oest de la vila.
Historia:
Es tracta d’un petit monument commemoratiu, fet amb un sol bloc de pedra de sauló local de vetes verdoses i vermelles. Mesura 1’5 m d’alçada, està tallat amb forma rectangular i mostra l’extrem superior lleugerament irregular. L’acompanya una petita placa metàl·lica quadrangular situada a la part frontal superior del monòlit que conté inscrits els detalls descriptius del motiu del monument i la data de la seva inauguració.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural
Autoria de la fitxa per a MPC:Jordina Sales Carbonell
Adaptació al Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
Al Bosc del Torrent Mitger es una muntanya situada en la carretera de Rellinars a l’altra costat oposat a can Colomer.
També es conegut com a el Bosc de Can Cardús de les Orioles, que de fet es la seva propietat, entre els Barris de Poble Nou i de can Boada de Terrassa.
Es un bosc molt freqüentat per els veïns dels barris propers.
Podeu veure passejar gent amb el gos, fent una petita caminada, …a peu o amb bicicleta,
de fet, la gent que hi transita es de totes les edats, sobre tot els dies festius.
El bosc es bàsicament de pins, però hi podeu veure alguns roures i alzines.
Es pot gaudir del sol i/o l’ombra, segon el que vulgueu.
També en punts concrets veureu un bon paisatge, com el massís de Sant Llorens de Munt, els terrenys de les antigues bòbiles, com la de can Colomer…
I altres panoràmiques de més lluny, com del baix Llobregat.
En definitiva, un Bosc per passar-hi una bona estona a prop de la ciutat.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
El Parc està en la part més alta del camí de Molí de les Planes amb carrer Miralluny de la Floresta en Sant Cugat del Vallès.
Es un parc allargat, tot aprofitant els arbres, majoritàriament són pins ja existents originalment en aquesta zona.
S’ha posat en tot el parc una valla de protecció de fusta, per evitar algun ensurt,
donat que des d’aquest punt podem veure una amplia panorama de Les Planes.
Per tant, es pot considerar que es com un mirador.
Desposa d’una taula i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.
En un recó, hi han uns aparells per poder la gent adulta fer exercissis.
Text: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero
fonts naturals, aigua, muntanya i més 