Parc Canal de la  Infanta de Cornellà de Llobregat

El parc del Canal de la Infanta és un parc municipal de Cornellà de Llobregat.

Està ordenat seguint el traçat del Canal de la Infanta, del qual pren el nom.

Aquest Parc esta en la carretera de Sant Joan Despí, s/n de Cornellà de Llobregat.

Els inicis del parc, situat al barri de Fontsanta-Fatjó, es remunten a la dècada dels 80, quan es va plantejar la reurbanització de la zona amb el Pla Parcial Fatjó.

Després d’un temps aturat, a partir de l’any 1987 l’empresa municipal Emducsa va començar a adquirir terrenys del sector fins a esdevenir-ne el propietari principal,

va comprar una finca de 80.000 metres quadrats de Constructora Almacenista i una altra de 40.000 metres quadrats de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB).

L’últim disseny de la nova zona del barri incloïa una gran àrea verda central envoltada de nuclis d’habitatges de baixa alçada.

Amb la venda de la parcel·la on es va construir el Llobregat Centre, el pla va tirar endavant i el parc va ser inaugurat l’any 1995 com a Parc de la Infanta.

Actualment està a tocar del Citilab i el Museu Agbar de les Aigües, ben a prop del terme municipal de Sant Joan Despí.

El tramvia hi circula en paral·lel i té parada davant una de les entrades del parc, a l’estació de Fontsanta | Fatjó.

L’espai és rectangular i té una superfície de 4,2 hectàrees, amb zones solelloses i arbres de grans dimensions.

Hi radiquen la Casa Camprubí, obra de l’arquitecte modernista català Josep Maria Jujol i inventariada com a bé cultural d’interès local (BCIL), 

i una escultura de l’artista cornellanenc Ricard VaccaroEspai per a la Pau.

També està dotat de diversos equipaments: el camp de futbol de Fontsanta-Fatjó, una pista de basquetbol, una Biblioteca i una residència per a gent gran.

L’any 2017 es va reanomenar com a parc del Canal de la Infanta per ajustar millor el topònim al seu origen històric, el Canal de la Infanta

—canalització inaugurada el 1819 que travessa la zona i fou emprada per abastir d’aigua els conreus de la comarca del Baix Llobregat.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Xiprer del carrer Baixadors de Valldoreix

El Xiprer esta situat en l’avinguda del Baixador cantonada amb carrer Cirerer de Valldoreix en Sant Cugat del Vallès. Aquest magnífic Xiprer, esta just en la cantonada mateixa, fora del xalet allí existent.

Disposa dins d’un escocell amb un mur elevat per protegir-lo, en cas que algun vehicle impactes.

Té un tronc recte i escorça prima, en què es fan fissures longitudinals. Les fulles són molt petites però espesses.

Per les seves rodalies podem apreciar altres arbres destacats per la seva llargada, com pins i alzines…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Roure de can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

El Roure de can Codorniu està situat en el lateral esquerra a l’entrada de la finca de caves “Raventós i Blanc” o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia.

Era un dels roures més coneguts i grans de tota Catalunya.

Les seves mesures van ser: 

Alçària total (h) = 17,0 m   

Volt de canó (c) = 5,22 m   

Capçada mitjana (C) = 28,5 m

Es diu que tenia entre 350 a 500  anys de vida.

En el 10 abril 2009 es va tombar, tot i que seguia viu, cada primavera anava rebrotant puntualment…però… poc a poc es va anar extingint-se fins morir…

Viquipèdia

Llegim en un escrit de l’Ajuntament de Sant Sadurní :

Dimarts d’aquesta setmana, tècnics especialistes de la Generalitat, com Eduard Parés, cap de l’Oficina d’Arbres Monumentals, i Mariano Rojo, el tècnic que ha fet el seguiment del roure, es van desplaçar fins a Sant Sadurní per estudiar la situació i decidir quina és la millor opció per intentar salvar-lo. Segons ha comentat Joan Amat, alcalde i exgerent de Raventós Blanc, les opcions de recuperar aquest magnífic exemplar són escasses, però la família esgotarà totes les possibilitats que tingui al seu abast…

Aquest arbre va ser el primer a ser catalogat com a monumental, el 1987, juntament amb el Pi de les Tres Branques. 

Va ser i és encara avui en dia, un símbol per a les caves “Raventós i Blanc” i per a Sant Sadurní. 

Recull de dades: Varis i Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia  

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Nord de Terrassa

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,

i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.

El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,

i més de 700 arbres de diferents espècies. 

Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.

Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.

Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.

Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.

Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

L’Arbre trenat de Terrassa

L’Arbre trenat de Terrassa esta situat en el lateral dret de la rotonda o Plaça de la Bicicleta, en el Passeig del Vint-i-dos de Juliol amb el Passeig de les Lletres de Terrassa.

En aquest punt, estan plantats varis arbres joves,

un d’ells el seu tronc presenta en el seu tronc un trenat o curvatura molt curiosa.

En la seva part inferior podem apreciar una ferida en la part del tronc que dona a la via,

podria pertanyé a algun cop rebut per algun vehicle.

A pesar d’això, presenta de moment bon estat.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Abres: Plàtans de la Font del Raval dels Prats de Rei

Als Plàtanss’arriba pel carreró dels Horts s/n, al límit sudest del nucli urbà, tocant a la zona dels horts, al costat de la Font del Raval dels Prats de Rei.

Historia:

  • Aquesta espècie d’arbre, molt resistent a la contaminació atmosfèrica d’origen antròpic, i que pot arribar a viure segles, el trobem sovint a les carreteres i avingudes, a passeigs i jardins, seleccionat pel seu ràpid creixement, així com per la densa ombra que produeix.
  • A més, creix de forma espontània en marges de rius i torrents de tot el país. Un fet característic d’aquest arbre és que molt freqüentment són infectats per fongs a nivell de tronc, cosa que provoca espectaculars forats a la seva fusta, molt habituals en exemplars de gran mida.
  • La plantació massiva de plataners als marges de les vies de comunicació es va començar a produir a partir d’inicis del segle XIX, durant l’ocupació napoleònica, i aquest element estètic es va posar en greu perill a partir dels anys 60 del segle XX, quan la reforma i eixamplament de les calçades va propiciar la tala de gran part d’aquests plataners.
  • Tot i així, bona part dels plataners que s’havien ubicat fora d’aquestes vies rodades, com és el cas dels plataners de la Font del Raval, encara es conserven en l’actualitat.

A les afores de la població de Prats de Rei, a la zona d’horts i just al costat de la Font del Raval, es localitzen quatre exemplars de plataners de gran alçada i copa ample. Pertanyen a la família de les platanàcies, gènere ‘Platanus’, espècie ‘ Platanus x hispanica’. La família de les platanàcies està constituïda per un sòl gènere, el plàtans d’ombra. Tenen fulles caduques, palmades, simples, alternes, de pecíol llarg i de mida mitjana-gran, dividides en 3 o 5 lòbuls aguts i irregularment dentats. L’escorça vella, més fosca, es desprèn en plaques irregulars deixant al descobert la nova, més clara i verdosa, fet que dona al tronc un aspecte blanquinós característic. Són típiques del gènere les seves inflorescències a mode de bola compacta, formades per diminutes flors unisexuals, formant un complex anomenat poliaqueni. A Prats de Rei, com a la resta del país, domina l’espècie ‘ Platanus x hispanica’, d’origen híbrid entre el ‘platanus orientalis’ (procedent de l’Europa Sud-oriental) i el ‘platanus occidentalis’ (d’origen Nord Americà).

Molt probablement, aquests plataners es van plantar quan es va construir la Font del Raval, l’any 1864, per tal de configurar una zona d’esbarjo entorn la frescor de l’aigua i l’ombra dels arbres. Per tant aquests exemplars tindrien més de 150 anys d’antiguitat, dada que concorda amb el diàmetre i alçada que presenten.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.:Jordina Sales Carbonell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Desmai de La Font de Cervera de Prats de Rei

El Desmai i la Font de Cervera estan en el Passeig de Josep Maria Llobet s/n. a l’entrada oest de la vila, es un passeig sense gaires edificis.

El desmai es troba en la part de darrera de l’estructura de la Font (Pou).

Desconeixem l’edat que pot tindre. Disposa d’un tronc gruixut, amb una fissura a l’allarg de dalt a baix. Son notòries les branques que disposa amb fulles no gaire abundants.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Arbres – Roure carrer Santjoanistes de Valldoreix

El Roure esta en el carrer Santjoanistes, front del seminari de Terrassa, (antic convent),

S’alça just a la paret d’una finca en l’acera del carrer.

Us passo dades del Roure :

Espècie: Quercus faginea

Família: Fagàcies

Alçària: 9,5 metres

Altitud: 153 metres

Perímetre tronc a 1m.: 1,9

Perímetre soca: 1,9 metres

Amplada de la capçada: 13 cm

Forma de la capçada: Pendular

Numero de troncs: 2

Alçada ramificació: 1,2

Tronc gruixut, però no massa allargat,

se ramifica amb a dos branques grans i

d’elles altres més primes.

En general esta en bon estat.

Recull de dades: TotSantCugat

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Canvi de lloc d’una Alzina destacada en Terrassa

Can Colomer

El sector de Can Colomer de Terrassa, el nou barri al nord de la ciutat, a peu de la carretera de Rellinars. El consell rector de la junta de compensació celebrava aquest mateix mes, en reunió mantinguda el dia 6 de març, s’aixecarà un total de 325 nous habitatges.

Alzina a Salvar !!!

Els veïns del Barri es van oposar a aquest projecta, que s’està ja portant a pràctica…

Sols van aconseguir canviar de lloc una alzina destacable, i transportar-la al  carrer de Terque,

un espai on no hi ha vegetació, amb l’esperança de aconseguir de salvar a l’Alzina….

Quan vàrem anar a fer les fotografies, estaven les fulles seques i que no viuria massa temps més…

Recull de dades: Diari  de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: Alzina grossa de Valldoreix 

L’Alzina de Valldoreix (Quercus ilex) és un arbre que es troba a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental), el qual és l’alzina més gruixuda de Sant Cugat.

Es troba al passeig del Nard de Valldoreix, a l’extens pati d’una residència per a la tercera edat (antigament Hotel Rossinyol). El passeig del Nard és un carrer transversal a l’avinguda del Baixador, principal artèria que travessa Valldoreix.

La residència Rossinyol és davant del número 51 de l’esmentat carrer, l’alzina esta dins dels seus jardins, es por veure des del carrer,

on hi ha un cartell amb dades de l’arbre.

Dades descriptives:

  • Perímetre del tronc a 1,30 m: 3,70 metres (a 0,90 m de terra).
  • Alçada: 16,1 m.
  • Amplada de la capçada: 18,50 x 19,70 m (amplada mitjana capçada: 19,10 metres)
  • Altitud sobre el nivell del mar: 144 m.

Temps enrere havia estat voltada de conreus, però avui dia resta engolida per l’extensa àrea urbanitzada de Valldoreix,

Imatge de l’alzina al costat de la piscina de l’antic hotel (TotSantCugat)

Primer la finca era un destacat Hotel i ara, es com residencia de la tercera edat.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero