Consideramos los jardines como nuestros dominios personales, donde podemos crear los mundos que deseemos. Pero también están ocupados por miríadas de otros organismos, todos con sus propias vidas que liderar. El conflicto entre estas dos bases de poder, sugiere Richard Mabey, es un microcosmos de lo que está sucediendo en el mundo en general.
En este provocador libro, basado en los dramas cotidianos de su propio jardín de Norfolk, Mabey ofrece un escenario diferente, donde la naturaleza se convierte en un socio igualitario, un «jardinero» en sí misma. En un contexto de estaciones desordenadas, observa cómo su jardín «accidental» se reorganiza. Las hormigas siembran semillas de prímula en la hierba reseca. Las pollas de agua se acostumbran a anidar en los árboles. Los robles de pavo brotan junto a las cerezas inglesas. Una espectacular rosa autosembrada aparece en la grava. El jardín se convierte en un lugar de fusión cultural y ecológica, y tal vez en una metáfora del planeta convulsionado.
Una meditación sobre la lucha perenne entre el impulso humano de dominio y la vitalidad inherente de la naturaleza, ambientada en el propio jardín del autor.
Els Horts de can Lledó, están en l’espai a mà dreta, entre la carretera B-500, PK 11+020 i el carrer de les Heures i el carrer de Sant Isidre de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
Xavier Pérez (Pérez, X i F; 1990) apunta que el nom del mas, podria originar-se en el casament entre Guillem Lledó i Maria, que s’instal·len l’any 1174: “Bernat Mir i la seva muller Gerarda donen als esposos Guillem de Lledó i Maria una casa amb sortida i bassa situada a Campsentelles, pel cens d’un parell de capons a tributar cada any per Nadal”.
L’any 1447, Bartomeu Soler n’és el propietari, que en casar-se amb la pubilla es dirà “alias Lladó”. Aquell any tenia 400 jornals de terra. Fou alou de la Pabordia del mes de Gener de la canonja o Pia Almoina de Barcelona.
Al segle XV passà a la jurisdicció de Montalegre com a senyoriu de Mogoda.
L’any 1458 els cartoixans compraren un gran bosc anomenat “les canonies” que formava part del mas Lledó.
Des de mitjans del segle XV i començaments del segle XVI, fou coneguda com a mas Soler.
Els horts del mas Lledó estan situats en una llenca de terra situada al sud-oest de la casa, entre el carrer de les Heures, i el carrer de Sant Isidre. A l’oest, queden delimitats per la mateixa carretera B-500, des d’on s’hi accedeix per un camí de terra.
Entre el carrer de les Heures i els horts, transcorre el torrent de les Heures en el seu tram final, abans de travessar la carretera principal del municipi, per sobre de can Julià, per desaiguar al torrent de Sant Fost, afluent del riu Besòs.
La superfície de cultiu és una zona totalment planera, sense marjades ni terrasses, a excepció de les dues feixes allargassades, flanquejades per marges de pedra collats amb morter de calç, situats al davant mateix del mur de contenció de l’era del mas. Només queda delimitada per la banda del torrent amb una tanca metàl·lica de seguretat.
Actualment el terreny té varis parcers o llogaters, que, a més dels propietaris, disposen d’un tros de terra on hi sembren les hortalisses de temporada, alhora que preserven les espècies hortícoles tradicionals.
Mantenen el torrent net de canyes (Arundo donax), una espècie invasora naturalitzada al nostre país que els serveixen per a plantar les tomaqueres, mongeteres, o qualsevol altre planta que necessiti un tutor. Com a arbres, destaca el micaquer, la prunera, l’ametller i la figuera. Per al rec, disposen de l’aigua de la bassa del mas.
Observacions:
La situació del Mas Lledó, els horts que es conserven ben treballats a la llera dreta del Torrent de Sant Fost, la Font de les Heures a l’altre costat i enfront del mas, conjuntament amb el safareig i el bugader, fan d’aquest espai un entorn molt especial i equilibrat en el paisatge, just en el perímetre del nucli antic.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
Pou de Sant Pere esta en el carrer de Sant Pere, s/n, en el nucli vell de Sant Fost de Campsentelles.
Historia:
El primer nucli de cases, més o menys agrupades, es forma a principis del segle XIX entorn de l’església parroquial, al barri conegut amb el nom de Sant Pere o algunes altres a la zona del Sot.
Xavier i Ferran Pérez (1990) citen Pibernat quan diu que el 1616 hi havia prop de l’església una casa que era anomenada la “Ferreria” i altra coneguda com Mas Corts.
I diu que el carrer més antic pot ser el del Sot, destacant les cases e Can Pons, Can Pau, Can Santa Miquela, Can Pistraus, Can Manco, Can Soca, Can Eloi, Can Salarich, Can Pascual, Can Toni o Can Pollastre vell.
Pou d’aigua, situat al carrer de Sant Pere, d’ús comunal. Es tracta d’un pou tancat amb coberta cònica i secció circular, amb la bocana orientada a llevant i la portella de fusta.
S’alça damunt un petit podi o basament fet de pedres irregulars unides amb morter, també de secció circular. El davantal és fet de maons i no hi ha rentadora al costat.
Observacions:
En el llibre de Jaume Rifà (2003, 40) hi surt una fotografia on encara es poden veure, al costat del pou, les cases de Canyelles, ara desaparegudes.
Recull de les dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
El Pou de Can Toni esta al carretera de Badalona, 410 de Sant Fost de Campsentelles.
Pou vertical amb registre cilíndric excavat al terra, en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Sant Fost, d’on probablement capta la beta d’aigua.
La part superior visible presenta una forma troncocònica amb coberta voltada.
Està construïda amb maó, arrebossat amb morter de calç.
L’acabament és a base d’un arremolinat de morter de calç, amb retocs posteriors de ciment. Orientada a l’oest no conserva cap portella.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
L’Alzina màgica de Mas Lledó esta situada en Davant del número 5 del carrer de la Font de els Heures de Sant Fost de Campsentelles.
Al costat de la Font de les Heures i del Torrent de Sant Fost, just davant del Mas Lledó hi ha un grup d’alzines,
una de els quals es coneix amb el nom d’alzina màgica de Mas Lledó i es caracteritza perquè estava oberta pel mig, esberlada.
Fotografia: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Si més no, és així com l’anomena Ferran Pérez (1998) perquè descriu un costum antiquíssim que es practicava per Sant Joan: “quan un infant estava trencat (això és herniat) els seus padrins el feien passar per l’esberla d’aquesta alzina amb la intenció de guarir-lo. L’alzina estava embolicada amb un drap”.
Afegeix una nota a l’article on es diu que a Mollet també s’ha documentat aquest costum i que el documentà, l’any 1896, l’escriptor molletà Vicenç Plantada.
En aquest cas en un roure que, durant l’agost de 1896, els passatgers del tren que passava pel costat del bosc, encara van poder veure un roure embolicat amb draps per fer-hi aquest ritual. Plantada especifica que calia fer passar el nen per l’esberla just quan tocaven les dotze de la nit del dia de Sant Joan.
Observacions: Aquest grup d’alzines formaven part d’un alzinar més gran.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart
fonts naturals, aigua, muntanya i més 