Bassa dels Corrals de Segur de Veciana

Publicat el per
Respon

La Bassa dels Corrals esta situada en la Plana dels Corrals de Segur, en el camí de Secanella en el municipi de Veciana.

Historia:

  • Pertany a la casa dels Corrals de Segur, a l’altre costat de la carretera.
  • El nom dels Corrals de Segur li ve, segons diuen, que era el lloc on el baró de Segur, tenia els corrals dels seus ramats, on tots els pagesos que estaven sota el seu domini portaven la seva part, el seu tribut quan corresponia.
  • La casa antiga és la petita construcció de planta rectangular, orientada migdia, que ara fa les funcions de magatzem.
  • La casa gran és una construcció que va començar l’avi de l’actual propietari, Jaume Casanovas Prats, que en fou el primer propietari, ja que abans eren els masovers del Masot.

Bassa de rec situada al costat del camí de Secanella i de la carretera BV-1001 de Sant Guim a Sant Martí Sesgueioles. És de planta el·líptica de 13 x 10 metres, tallada a la roca i amb murs de carreus regulars i molt ben tallats, disposats en doble filera. A la cara meridional hi ha una obertura d’accés, protegida amb una tanca metàl·lica, i amb unes escales volades de set graons monolítics. La zona que delimita amb el camí de Secanella té una tanca de filferro de protecció.

Observacions:

Actua com a hidrant pels bombers en cas d’incendis.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Jordi Montlló Bolart

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Balconada de Les Escodines de Manresa

Publicat el per
Respon

Les Escodines és un gran barri manresà fora muralles i forma part del Districte V de Manresa.

Historia:

  • Antigament era de forta tradició pagesa i menestral.
  • El seu nom prové de la mutació de les Codines, ja que bona part del barri s’assenta sobre el rocam, o codines, que el Torrent de Sant Ignasi (antigament Mèder o Mirabile) i el riu Cardener han deixat al descobert en forma de balços i balmes.
  • El seu origen pagès queda palès en la gran quantitat de cases que mantenen encara avui el renom, motiu o sobrenom amb el que foren conegudes en algun moment de la seva existència.
  • A partir dels anys 70 el barri va créixer en direcció a la Balconada i la Sagrada Família.

Per a més dades podeu consultar a:

https://sites.google.com/view/les-escodines/documents/les-escodines-1823

El sector antic de les Escodines manté una identitat molt arrelada. Conserva la fesomia pròpia d’un barri de tradició pagesa, conté un notable patrimoni monumental i presenta un paisatge característic, format per balmes i construccions tradicionals sobre la roca.

Forma una gran Balconada que es pot veure espais de les rodalies de Manresa.

No sols els importants edificis de Manresa, també paisatge on abans aviant gran espais amb horts.

Recull de dades: Web de Les Escodines i Altres

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Sant Magí de Copons

Publicat el per
Respon

La Font Pedronet de Sant Magí  o de Sant Magí, esta en el carrer el mateix nom de Copons.

Historia:

  • El 29 de juliol de l’any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l’ajuntament amb la intenció d’aconseguir fons per finançar les obres de la portada d’aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal).
  • Es volia construir un dipòsit a l’hort de l’Hospital, situat a l’alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli.
  • L’ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l’aigua fos d’ús públic igual que la font.
  • El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d’aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al municipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment.
  • El 10 de febrer de l’any 1911 s’acorda construir una altra font, a l’exterior del dipòsit bastit a l’hort de l’Hospital, sota el barri de la Roquera.
  • I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d’una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny.
  • La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.

Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d’arc de mig punt de pedra picada, amb l’any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de la Vila de Copons

Publicat el per
Respon

La Font de la Vila esta en el camí del Gorg de Nafre, al nord-oest del nucli urbà de Copons, abans d’arribar al gorg.

Historia:

  • Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.
  • En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí.

Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant.

L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions:

L’aigua que alimenta la font aflora del subsol uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la Fitxa per a MPC.: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Roure de l’Angle de Calders

Publicat el per
Respon

Per arribar al Roure de l’Angle, cal millor seguir el camí que surt des de Navarcles i que va a la Masia i les seves Fonts naturals de l’Angle, que ja us vaig presentar.

Cal seguir la pista rural, que us portaria a Viladecavalls i a la Colònia Jorba.

A uns 800 metres desprès de la masia de l’angle i a un costat d’una cruïlla de camins, esta aquest Roure.

Destaca perquè esta en un punt solitari, sense arbres i llaurat.

Es gran, amb un tronc gros i amb moltes branques.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Les Rescloses de Sallent

Publicat el per
Respon

Les rescloses de Sallent, són un conjunt de represes ubicades al llarg del riu Llobregat dintre del municipi de Sallent.

Aquestes estructures serveixen principalment per regular el cabal de riu

i a la vegada canalitzar l’aigua per a diversos usos,

com per la industria, aigua de boca, per l’horta entre alguna altra.

Les captacions d’aigua del riu atenen sobre tot a les necessitats de les fàbriques tèxtils

i per minicentrals d’electricitat com és aquest cas, per donar electricitat a les fàbriques de Sallent i Cabrianes,

i també, per medi de les sèquies donar el rec de l’horta propera a la població.

Les rescloses més destacades de Sallent i que cada una te el seu propi nom, són :

  • La Resclosa del Mal Pas, la de la Fàbrica Vella, la de Cal Torres, la de cal Sala, la del Guix, la de la Corbatera y la del Colomer.

Moltes d’elles van ser construïdes a principis del segle XX.

En resum, les rescloses de Sallent, així com altres que hi han en tot el recorregut del riu Llobregat,

són per poder aprofitar per diferents fins, tal com us he indicat,

i són importants per a la economia local.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font del Castell de l’Aguda de Torà  

Publicat el per
Respon

La Font d’avui, esta situada entre la casa rural del Castell i l’església de Santa Maria de l’Aguda de Torà.

Esta format per un bloc de pedra, al centre hi ha una aixeta polsador.

L’aigua cau a una allargada pica rectangular, en cada costat hi ha un petit seient de pedra.

Esta envoltada d’arbres i altres arbusts.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou 2º de Montfalcó de Veciana

Publicat el per
Respon

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana. A prop del carrer principal hi ha un Pou molt senzill adossat a una caseta auxiliar d’estructura quadrada, pot omplir-se amb aigua de la pluja que a traves d’un canaló ho agafa de la teulada.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Pou i safareigs de Montfalcó de Veciana

Publicat el per
Respon

En Montfalcó Gros es una petita agrupació de cases del municipi de Veciana.

A prop del carrer principal hi ha un pou molt senzill, l’estructura és quadrada, en un dels laterals hi ha una portella metàl·lica. Adossada al pou hi ha un safareig rectangular, esta deteriorat, podem veure la llosa inclinada per rentar la roba.

Front hi ha un altra safareig mes modern i petit.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Un Falcillot, una au protegida

Publicat el per
Respon
Viquipèdia

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. És migrant transsaharià.

S’alimenta d’insectes que caça al vol i, com tots els falcillots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l’aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s’aparella.

Només pon en l’època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets.

Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l’aire, li dificulta envolar-se per si sol si arriba a caure a terra.

Si trobem un falcillot a terra, no proveu de llançar-lo a l’aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables.

A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.

Les fotografies corresponent a un Falcillot jove que va caure a dins del pati de casa, al vàrem portar al Centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa a Santa Perpètua de Mogoda.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_de_Fauna_de_Torreferrussa

Viquipèdia

i :

https://mediambient.gencat.cat/es/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/fauna-autoctona-protegida/centres-fauna-salvatge-animals-ferits/funcions-centres-recuperacio/centres-recuperacio-departament/centre-fauna-torreferrussa/index.html

Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero