Casal del Puig de la Balma anomenada familiarment cal Masover, és un edifici que aprofita una gran cavitat a la roca que s’obre a sol ixent, amb clars avantatges defensius, d’estabilitat tèrmica i d’estalvi de materials constructius, situada al municipi de Mura (Bages).
Situat al mig del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac,
Tant punt s’arriba a la gran Balma, hi han dos Alzines destacables a poca distancia una de l’altra.
La primera, te el tronc gruixut i amb moltes branques,
aquestes plenes de fulles formant una bonica capçada.
A pocs metres esta la segona Alzina,
te un tronc molt alt i gruixut.
Aquesta amb poques branques i poc llargues, per tant no te masses fulles.
Al ser una zona molt humida han crescut i conservat molt be.
El Torrent de Fonollosatambé anomenat riera de Fonollosa és un afluent per la banda dreta del riu Cardener. Al seu curs inferior enllà del municipi de Fals pren el nom de riera de Fals.
Travessa íntegrament la comarca del Bages. Té una llargada d’uns 30 km, amb un recorregut de nord-oest a sud-est fins a arribar a Fonollosa; i d’oest a est des d’aquesta població fins a la desembocadura al Cardener, dins el terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada. Bona part segueix el curs de la BV-3008.
Neix a la Serra de Castelltallat (Sant Mateu de Bages) de la unió de diversos torrents i al llarg del seu recorregut, que és paral·lel i pròxim al de la riera de Rajadell, rep els torrents anomenats de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge.
Al seu pas per Fonollosa forma uns cingles de fins a tres-cents metres de fondària que s’allarguen durant uns deu km. A Sant Joan de Vilatorrada rega un interessant bosc de ribera de caducifolis on destaca l’àlber, el freixe de fulla petita, el pollancre i el salze.
El cabal és poc important i irregular, ja les precipitacions a la conca mai no superen els 600 litres per metre quadrat anuals, amb una secada estival acusada.
El 2005, l’aigua era de qualitat dolenta pel vessament de les aigües residuals de Fonollosa sense qualsevol tractament. En aquest 20 anys que han passat es aigua molt millor.
Es tracta com es veu d’una obaga de gran extensió, densament ocupada per un bosc bàsicament de pinassa i alzina.
L’interès d’aquesta zona com a patrimoni natural, és per la frondositat del bosc, especialment al cantó de migdia de la Vall, radica per ser una de les zones boscoses més ben conservades del municipi.
El poble de Cellers, situat a uns 7 km de Torà, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí de Cellers i un grupet de cases. A 1,5 km s’alça l’antic monestir de Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers.
Des de Torà cal sortir pel carrer de Cellers, es una pista asfaltada rural que va paral·lela a la Riera de Cellers.
La Riera de Cellers, que en la segona meitat del seu curs rep també la denominació del Torrent de Cellers, és un torrentafluent per l’esquerra de la Riera de Llanera.
Neix a la Solana de Castellanes (terme de Pinós i manté durant tot el seu curs la direcció predominat cap a l’oest formant una vall que s’obre entre la Serra de Claret (al nord) i la Serra de Cellers (al sud).
Després de passar pel sud del Monestir de Cellers i del nucli de Cellers i banyar la banda de migjorn de la vila de Torà, desguassa al seu col·lector a ponent de la població.
Com moltes Rieres hi trobem arbres de ribera, sobre tot destacant en aquesta, els Oms.
Són Oms molts de considerables dimensions,
amb trons gruixuts i nombroses branques plenes de fulles.
Alguns d’ells són espectaculars, per la seva alçada i grandesa.
La Riera de Cellers en general no hi baixa aigua, sols quan ha plogut molt, intensament i en un període curt
En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.
Cal situar-nos en el veïnat del Raval de les Oliveres de Fals municipi de Fonollosa, És un conjunt arquitectònic format pel grup de cases i edificis que conformen el Raval de les Oliveres. Aquest Raval és el nucli concentrat més important del nucli de Fals. La seva estructura resulta de l’adaptació topogràfica de les cases al cim d’una petita elevació del terreny que conforma el puig al peu del torrent del Grau.
Per anar a la Font de les Oliveres cal agafar el camí de Torre Sagimona, que a uns 800 m mena a la font.
Historia:
El nom de Font de les Oliveres li ve sens dubte donat per la seva proximitat al Raval del mateix nom.
Està situada a prop del Torrent del Grau.
La Font s’ha adequat recentment en un espai cobert de vegetació al cantó de llevant del desnivell que ocasiona el torrent.
La font compta amb un gruixut tub de ferro, que sorgeix de la roca,
l’aigua cau a una pica de formigó que recull l’aigua sobrant de la Font.
S’accedeix mitjançant una petita passarel·la de terra amb baranes de fusta adequades per l’entorn.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la Fitxa per a MPC.: Raquel Valdenebro Manrique
Per anar a aquest gran Roure sortim de Torà per la carretera LV-3005, quan deixem el trencall a Ardevol, a poca distancia veurem al costat de la carretera i a prop de la Rasa (Riera) de Llanera el espectacular Roure.
Es un roure amb un tronc molt gruixut i allargat,
Així, com la seva moltitut de branques que disposa.
La Font esta situada al centre de la Plaça de Dr. Perelló i front de l’església.de Sant Guim de Freixenet.
Va ser construïda l’any 1943.
Esta feta d’obra i de fet, esta formada per a tres cossos triangulars i separats, amb 3 fonts i tres piques. Cal pujar uns esglaons per arribar a la Font.
Sobre d’ella hi ha un farola per il·luminar per la nit aquesta Font.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 