Des de Sant Vicenç de Castellet agafarem el carrer del Llobregat direcció al agregat de Castellgalí, on hi ha Torre del Breny.
Cal seguir per camí de terra paral·lel al riu Llobregat, fins l’antiga Fabrica de Sant Jaume ( avui en runes)
Front l’entrada principal hi han dos grans plàtans.
Són molt gruixuts els seus troncs amb branques grosses fent a l’estiu una bona ombra.
Era normal que en les entrades a colònies, fabriques i empreses importants, es plantessin Plàtans, que al passar els el temps, 100 o més anys, s’han convertit amb un arbres majestuosos.
S’arriba des de l’entrant de la BV-1229 que va al raval de Boades de Castellgalí. . A l’entrada a la pista asfaltada i a l’esquerra veureu una Alzina que destaca de la resta de la vegetació allí existent.
Te un bon troc, no massa alt, però si amb moles branques que li donen que sigui més gran. A prop esta la masia de Mas Rubió.
Per arribar-nos a la Font del Ciment, cal que ens situem al carrer de Joan Cadevall, on surt el carrer de Pujada del Ciment de Sant Vicenç de Castellet.
En aquest punt on hi ha unes pedreres,
seguirem uns esglaons amb barana, que ens ajudarà a pujar un turó amb bosc.
Seguirem un camí, fins arribar a la Font,
esta situat a la part esquerra, tot pujant per un sender uns metres i per uns esglaons.
Hi ha un cartell que ens indica que l’aigua no te garantia sanitària.
Es una font molt senzilla, el tub es gruixut i
l’aigua cau a una pica gran, que a la vegada el protegeix.
No fa massa temps que ha sigut arranjada.
L’aigua sobrant baixa per un canaló i la dona mes a vall a una petita basseta i
es com un abeurador per a gossos i/o per altres animals.
És una zona de no massa vegetació a prop de Sant Vicenç de Castellet, freqüentada per fer un passeig i/o per portar el gos.
En algun punt podrem contemplar vistes de Montserrat i de les rodalies.
construït molt probablement al segle XIV amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.
El pont de can Vernet creua el torrent de Can Cornellera.
La humitat de l’entorn de la riera fa que s’hagi format a la llarg del temps per un bosc de ribera,
amb arbres de dimensions destacables,
amb troncs gruixuts i alts,
i una vegetació molt verda i diversa.
S’ha respectat i creat un petit parc, molt visitat per la gent dels barris propers.
En un punt d’aquest parc, encara podem veure algun Pou,
l’aigua es feia servir per regar el conreu que allí havia a principis del segle XX.
Mapa excursionista de la regió a cavall del Maresme i el Vallès Oriental. A escala 1:25.000 per no perdre cap detall de la xarxa de camins, senders i ascensions i amb tota la informació sobre refugis i llocs d’interès. L’acompanya una guia amb la descripció dels itineraris més interessants de la regió i les seves dades de longitud, temps, desnivell i dificultat més un petit apartat dedicat a la BTT, descens de barrancs i escalada.