Un recull d’aigua tal com diu la paraula es la manera de obtindré aigua d’una sortida de poc cabal, com es el cas que podem veure en Sant Joan de Modam.
L’església esta construïda sobre una gran roca.
Darrera forma com una petita balma, on en el seu interior en la part central hi ha una pica,
amb una petit desguàs en el cas que estigui plena.
Podríem dir que es una font natural donat que l’aigua surt de les escletxes de la roca, això si, un font molt primària…
Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, el Llac, la Gruta i el mateix Jardí.
Aquest jardí es coneix com a “El jardí invisible de Gaudí” on hi ha un conjunt arquitectònic desconegut fins ara, de l’arquitecte català Antoni Gaudí, creat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.
Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista on hi destacant les Grutes.
Us passo un ampli article de La Vanguardia sobre la obra Gaudinia en els Jardins de Sant Boi de LL. del 20/11/2016 :
Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements destacats, tal com vàrem veure ahir, per exemple els bancs.
Avui, us presento la Font de Sant Jordi, que esta en molt mal estat de conservació i sense aigua. Una verdadera llàstima.
Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, la Gruta i el mateix Jardí.
Com que els bancs estaven en mal estat, s’ha procedit a la seva restauració, que ha durat sis mesos, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per un equip d’arquitectes i aparelladors experts en Gaudí i el Modernisme.
La següent fase del projecte consistirà en la restauració de la Gruta, un altre dels elements singulars del Jardí Invisible, que també es troba en un estat de deteriorament avançat.
Us passo un article de La Premsa del Baix.es, sobre la restauració dels Bancs:
Segur és un dels poblets que formen el terme de Veciana. Destaca per les ruïnes de l’antic castell. El nucli esta format per a unes 18 cases que van ser restaurades mantenint l’estructura original i conservant portals i finestres antigues.
En l’aparcament municipal a l’entrada al poble, hi ha un pou senzill.
Esta fet de totxos amb una alçada de 2 metres i te una teulada a doble vessant, actualment no te portella.
A l’estiu de 2024, us vaig presentar la Font de la Misèria, estava totalment seca com moltes o casi totes del Vallès Occidental.
Com és una font natural vàrem voler anar-hi per saber en quin estat estava desprès de les pluges de la primavera.
Ens cal situar-nos a la sortida de Terrassa en la carretera de Rellinars B-122, una vegada que em passat can Colomer, en el lloc conegut com les casetes de la Corba(rotonda),
allí comença un camí rural, indicat per dos esvelts xiprers, i al costat esta el Restaurant Braseria La Hípica.
Cal seguir el camí i passar per sota de la B-40 i trobarem una àrea d’horts i fins l’Àrea d’Estada de can Amat de la Muntanya.
Allí seguirem el camí que porta directament a la Font.
Veritablement teníem curiositat de veure el resultat, el primer era magnífic la bassa estava totalment plena, i del tub de la font rajava un dit seguit d’aigua.!!!
La part negativa és que algun brètol va aixafar el broc, i ara l’aigua que hi surt es bifurca en dos raigs.
Us recomano que ha pesar que l’aigua no sigui apte pel consum humà, fer ara una petita excursió per veure la Font amb un paisatge verd i amb flors.
Des del Monestir de Sant Benet de Bages, anirem a buscar el camí que va paral·lel al riu Llobregat, fins arribar el pont de Les Generes i tant sols creuar el riu, agafem un sender a l’esquerra que porta directa a la Font.
Tenia una petita tarima feta mitjançant petites lloses i terra feia més fàcil l’accés a la font.
Entre les roques surt l’aigua que va canalitzada a un broc de plàstic, on surt un petit raig, quan la vàrem visitar estava seca. L’aigua cau a una pica rodona de pedra.
A sobre la font hi ha inscrita la data de 18-6-04.
Al costat esquer, hi ha una altra surgència que degota aigua, sense tub, ara també seca.
La vegetació que hi ha crescut al voltant i decora aquest espai tot creant un bonic paratge, actualment esta la vegetació molt seca de color marró.