Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el per
Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de Sagrera de Palau-solità i Plegamans

Publicat el per
Respon

Feliç tot l’any 2025

El Parc de Sagrera està en el camí de can Riera, de Palau-solità i Plegamans.

Són diversos els arbres que estan en aquest Parc, i un pont de fuste que creua la riera

Per exemple, un grup de 11 Pins pinyers, agrupats en un costat del Parc.

Destaca un Pi pinyer (Pinus pinea) de grans dimensions.

Es tracta d’un espècimen que destaca pel seu perímetre de tronc (0,79-0,80 m), l’alçada (17 m) i la gran capçada (20 m).

També, cal destacar dos exemplars de pollancre (Populus Nigra), de grans dimensions.

El seu diàmetre de tronc és d’uns 0,92-1 m. Le seves capçades són denses i molt ramificades. L’edat aproximada és de 60 anys.

Altres especies d’arbres completen el parc i te alguna font d’aigua de xarxa.

Disposa de varis bancs a l’ombra dels arbres.

Hi ha un cartell commemoratiu de la creació del Parc, amb data 2001 i agraïment a Lluis Ventura i Vila per la seva aportació.

Fora d’aquest Parc també hi ha arbres destacats al costat de la riera.

Recull de dades: Diba i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Puig Clarà de Porqueres

Publicat el per
Respon

Bon final i Feliç entrada a l’Any 2025 !

El Puig Clarà és una muntanya de 315metres al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany.

És un dels cims més visitats dels propers a l’Estany de Banyoles, ja que forma part d’un dels itineraris marcats i disposa de dos miradors que faciliten una àmplia contemplació sense cap mena d’obstacle visual.

En tota aquesta zona hi ha molts afloraments de margues (xalió per a la gent de la comarca) que destaquen enmig de la densa vegetació. És una roca sedimentària de color gris i molt trencadissa, composta d’una fracció argilosa i d’una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci.

Als peus d’aquest puig s’hi forma la Ribera del Castellar que passa a prop del Salt del Matxo i és una de les vuit rieres que aporten aigua superficial a l’Estany de Banyoles.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui Visitem: La Font de Sant Martí des de Riudallots de la Creu de Palol de Revardit 

Publicat el per
2

En Riudellots de la Creu ens cal situar-se al veïnat de la República, d’allí seguirem el camí tot passant per la riera de can Giralt, i

mes tard el rec de la Font, continuem fins arribar al Torrent de la Cremada, on a prop hi ha la Font de Sant Martí.

La Font esta seca … i el seu estat en general és de molt deteriorada i abandó…

Us passo la seva llegenda, estreta del costumari català de Joan Amades:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font de la Mina de Palol de Revardit

Publicat el per
Respon

La font de la Mina, com l’anomenen més actualment, té una altra denominació: la font de Can Janic.

Aquest és el nom del mas que hi ha a l’altra banda de la font i que, juntament amb Can Tulsà i Can Met de Boscós, eren les cases que antigament se n’aprofitaven.

Ben possiblement els estadants d’aquestes cases foren els que, més de dues centúries enrere, van decidir construir la font i arranjar el seu entorn per treure’n profit.

És una font de biot, on l’aigua brolla subterràniament i

a la qual s’accedeix baixant uns graons.

És una construcció robusta, feta de pedra, on es veu un treball sobri i pensat perquè duri.

En el quart graó hi ha un desguàs per on, en les èpoques en què el nivell pujava molt, l’aigua es filtrava per regar la feixa de davant de la font.

La Palmira Armengol Ribas, que a mitjan anys quaranta havia treballat servint a Can Janic, veia com amb el carro i les semals portaven l’aigua des d’aquesta font fins a la casa.

A pocs metres a un nivell inferior hi ha l’antiga Bassa o Safareig, on les dones dels masos de les rodalies anaven a rentar-hi la roba.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Arbres: Roure Vell de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

El Roure Vell es troba situat en un solar proper a la Rambla de Mn. Jacint Verdaguer 195, de Valldoreix.

Vàrem dedicar un article el dia 27 de juliol del present any, el seu estat era de molta de debilitat en general.

El tornem a visitar, fa uns dies… se han tallat les branques i algun tractament, per mirar de salvar-lo.

Veurem per la primavera com esta…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc de la Cogullada de Terrassa, amb la Biodiversitat

Publicat el per
Respon

S’entén per biodiversitat o diversitat biològica la variabilitat d’organismes vius de qualsevol font, inclosos, entre altres coses, els ecosistemes terrestres i marins, i altres ecosistemes aquàtics, i els complexos ecològics dels quals formen part; comprèn la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dels ecosistemes

En el Parc de la Cogullada situat en un extrem de Terrassa, s’ha iniciat un petit procés en favor de la Biodiversitat, col-locan en llocs concrets del parc troncs d’arbres morts,

això fa com ja hem explicat en altres articles, que siguin refugi i lloc per viure insectes i altres petits animalons.

Els parcs són espais tranquils i més nets de contaminació ambiental.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Torre antiga d’aigua de Mas Gonfaus de Sagàs

Publicat el per
Respon

Feliç dia de Sant Esteve !

Mas Gonfaus es una masia i granja de Sagàs, situada a prop de la carretera de Sagàs a La Guardia.

L’antiga Torre d’aigua esta desprès d’un alzinar jove, a la dreta del camí que va directa a la finca.

Està junt a la caseta on deu haver el motor d’extracció.

A un nivell mes baix hi ha una gran bassa d’aigua.

El conjunt estava preparat per atendre les necessitats de la Granja.

Com que esteu en una finca privada, cal ser respectuós.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El riu Congost al pas per Granollers – 2ª Part #

Publicat el per
Respon

Bon dia de Nadal !!!

El 24 d’octubre de 2019, vàrem dedicar un article al riu Congost al seu pas per la ciutat de Granollers.

Us passo més imatges properes al riu i

que podeu fer per medi d’un passeig en un dia solejat d’hivern.

Per el Parc Fluvial del Congots (Granollers)

Tant sigui caminant

O en bicicleta

Poder fer un descans en els seients que hi ha en el recorregut

Passar per alguna passera el riu Congost

Veient els ocells   

Gaudint del paisatge proper al riu…

Text i Fotografies: Ramon Solé

Els aiguamolls o estany de Cal Raba de Tordera

Publicat el per
Respon

Bona i Feliç nit de Nadal !

Als aiguamolls o estany de Cal Raba estan a tocar de la carretera GI-512, de Hostalric a Tossa de Mar.

S’hi pot accedir a peu, amb cotxe o amb RENFE., espai apte per tothom.

Està relativament a prop del nucli urbà, tot creuant els dos ponts que travessen la Tordera.

Els aiguamolls són la resta de la plana fluvial de la Tordera, de poca profunditat i formats al curs baix del riu en terrenys molt plans.

És una zona humida de 4,33 ha, formada per un estany d’aigües permanents.

Antigament, l’estany, d’origen natural, podia abastar una superfície màxima de 7 ha.

Actualment, la construcció de diverses infraestructures viàries a l’entorn de la zona humida, que arriben fins i tot a partir-la, ha modificat el funcionament hidrològic de la zona, reduint-ne molt la superfície.

La vegetació de l’estany és formada bàsicament per un extens canyissar i bogar, que ocupen bona part de la seva superfície.

El bosc de ribera es troba ben constituït i en general apareix en tot el perímetre de l’estany.

Està format per omedes amb mill gruà, vernedes i freixenedes.

També hi ha alguns sectors de roureda.

Pel que fa a la flora, hi apareixen espècies herbàcies força interessants, com el marcòlic (Lilium martagon), el buixol (Anemone nemorosa), la viola silvestre (Viola sylvestris), l’al·liària (Alliaria petiolata), l’espargani comú (Sparganium erectum), el lliri groc (Iris pseudacorus), o les poligonàcies Polygonum salicifolium i Polygonum amphibium.

Pel que fa a la fauna, a la zona hi nidifica el cabusset (Tachybaptus ruficollis), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) i la fotja (Fulica atra). En hivernada s’hi observen regularment el bernat pescaire (Ardea cinerea) i el martinet blanc (Egretta garzetta).

A l’estany es localitza una petita població de tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i del peix espinós (Gasterosteus aculeatus).

Actualment hi ha nombroses espècies de fauna exòtica i domèstica, que resten interès a l’espai.

En períodes de migració s’hi poden observar diferents espècies d’ànecs i passeriformes.

L’estany està senyalitzat amb diferents rètols informatius i hi ha una zona de lleure al sector est, amb bancs, papereres i un petit aguait.

Les actuacions s’han realitzat per part de l’Ajuntament de Tordera i l’entitat local CADMA (Consell assessor per a la defensa del medi ambient).

La proximitat al nucli urbà de Tordera i a diverses vies de comunicació (GI-512, BV-5121) origina impactes diversos: abocaments de deixalles, sobrefreqüentació, soroll, …

Recull de dades: Viquipèdia, Ajuntament de Tordera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé