Aquesta Font es situada al costat del carrer de l’Església on hi ha un aparcament, que des d’allí s’inicia el camí vell del Bruc a Collbató.
Es d’obra molt senzilla, feta de totxanes planes, al centre de la cara principal te la aixeta polsador .
L’aigua cau a una pica rectangular. Es molt utilitzada per excursionistes i ciclistes.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Parc de Les Aigües esta situat en el Passeig Nou, 13 en Figueres (Girona).
De fet aquest nou Espai o Parc ja existia.
El nom era el de Les hortes de Vilabertran, un antic espai rural a cinc minuts del centre de Figueres.
Va estar uns anys mig abandonat i no es podia accedir-hi.
Es va procedir a un remodelatge, respectant la majoria de la vegetació i la font d’aigua.
Es van portar a terme la construcció de camins, passarel·les elevades, bancs i canals per portar l’aigua que surt de l’antiga Font de Les Dues Pilars.
Hi ha una bassa quadrada on es recull l’aigua.
Es un Parc que fa de bon estar, es fresc a l’estiu i els xiprers fan de pantalla al vent de la tramuntana.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
El Mur es situat en el carrer El Mur, 8 de Begues (Barcelona) en un entorn privilegiat, el mirador del Mur és un lloc idoni per gaudir del silenci i contemplar un paisatge totalment panoràmic del sud del Baix Llobregat.
Es tracta d’un espai dedicat a la reflexió, la tranquil·litat i la meditació. Per aquest motiu s’ha batejat com a ‘Espai de silenci’.
El mirador inclou un parc amb recorreguts dissenyats per estimular els sentits de la vista, l’olfacte i l’oïda, amb quatre passejos sensorials que recorren els camins del mirador.
Els colors, les olors, la contemplació i la meditació són els quatre eixos que guien aquestes rutes.
Compta amb bancs públics, serveis i un magatzem de material per guardar-hi l’equipament necessari per organitzar activitats al voltant de la meditació i la contemplació.
Un dels atractius principals del mirador són els camins que desfilen just per sota de les voltes de l’entrada. Es poden recórrer els corriols fins arribar a l’anomenat mirador de la cova, des d’on es veu una panoràmica extensa del Delta del Llobregat.
Horari de visita :
Hivern: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 17.00h Estiu: Dissabtes, diumenges i festius de 10.00 a 21.00h.
Recull de dades: Ajuntament de Begues
Darrera actualització: 18.08.2022
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La masia cal Rei Vinyes, es una destacada masia del terme de Celrà. A prop seu i a l’entrada del bosc, esta el seu antic Pou.
Aquest pou es destacat per que adossat a ell hi ha el safareig.
L’estructura del Pou es casi circular i cobert per dalt, disposa d’una portella tancada per un enrajat de fusta.
L’aigua subministrava al safareig de dos compartiments.
Les dones de la masia feien la rentada de la roba utilitzant l’aigua freda del Pou.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Dora Salvador
Aquesta font, esta situada a prop de l’ermita de Sant Marc i a sota l’ombra d’una alzina no massa gran, en el barri de can Bassacs de Gironella.
L’estructura es feta d’obra amb una paret a sobre es semicircular i al centre una pica, a cada costat hi ha un petit seient de la mateixa obra.
No es d’aigua natural, surt d’una aixeta amb maneta i cau a la pica semicircular.
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Font del Ros esta situada e els Camps de Sant Jaume de Castellbell i el Vilar, a prop de la carretera BV-1123 a Marganell.
El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d’obaga de la masia del Ros. Es tracta d’un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d’obaga del marge argilós.
Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera.
Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d’arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics.
Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d’una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner.
Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l’aigua fins aquest indret.
El raig cau a l’interior d’una pica, fet amb totxana. D’aquí per un caneló retallat permet que l’aigua caigui directament a la bassa, que s’aprofita per al rec de l’horta de cal Montclar.
La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell.
Observacions:
Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Montlló i Laura Bosch
Adaptació del Text al Bloc i Fotografies : Ramon Solé
Els Tres Pins de Moja esta al Sud del nucli de Moja, al costat del camp de futbol.
S’hi arriba des de l’interior de Moja o des del camí de Moja a Daltmar, municipi d’Olerdola.
Historia:
Es tracta de tres exemplars de pi pinyer (Pínus pínea) d’entre 15 i 20metres d’alçària; capçada densa d’uns 23 metres , eixamplada i aplatada en forma de para-sol.
Es troben isolats en el límit del nucli de Moja, en una zona de jardí amb bancs, proper al pati de l’escola.
Aquesta situació i el fet que siguin tres pins molt ben desenvolupats han estat motiu de referència simbòlica del poble.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la darrera revisió: Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.
Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé
Fotografies del Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero
La Torre del Sol esta en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.
Us passo la seva historia:
Quan el 1864 es va iniciar el gran Eixample del segle XIX, que culminaria amb l’obertura de la Rambla de Rafael de Casanova, es van concedir moltes llicències de construcció i de reforma a carrers de l’Arlovina (Rutlla, Palla, Major, Bardina i Lluís Castells),
amb el resultat de la construcció de tot un seguit de torres amb jardí, entre les quals la Torre del Sol, amb el seu parc, és un dels exemples més espectaculars.
Posteriorment fou propietat municipal.
Es tracta d’un parc treballat aprofitant el pendent natural del turonet, del tipus clàssic de jardí noucentista que acompanya altres propietats que es van construir per la mateixa època,
és a dir, un híbrid entre el jardí de tipus “anglès” amb una curada aparença de naturalitat menada pels arbres grans i poc devastats i combinat amb algunes terrasses amb glacis de flors tipus “jardí francès”.
Aquestes terrasses s’han vist complimentades amb zones de joc per a infants i, a la part més alta del parc, una pista de bàsquet.
La vegetació és abundant i els camins treballats en forma d’escala.
Les varietats d’arbres són les habituals en aquesta mena de parcs, amb predomini de la morera, la magnòlia, la palmera, les acàcies i algun xiprer.
La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Viquipèdia
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Molí del Lladó esta a la ctra. BV-4131 de Puig-reig a Casserres, poc abans del km 11 trencall a l’oest.
Historia:
Antic molí fariner del qual es conserva l’edifici, la bassa, la resclosa i el rec. El molí, situat al costat de la riera de la Sala, és de planta gairebé quadrada. La construcció, que s’adapta al desnivell del terreny, té planta baixa i dos pisos i la teulada és a dues vessants. Conserva part dels murs inferiors (on hi ha el forat del carcabà) fets amb carreus força regulars, la qual cosa fa pensar que al segle XVII l’actual molí es va construir sobre els fonaments d’una construcció medieval anterior. Així mateix, la construcció de la casa presenta dues fases, diferenciades pel tipus d’aparell. L’edifici més antic només tenia una planta, en la qual hi havia les instal·lacions de la mola. Posteriorment es sobrealçà amb els dos pisos superiors. Les finestres, de distribució irregular, són fetes amb llindes i brancals. Els baixos, coberts amb dues voltes de pedra, conserven només la mola inferior, encaixada en un banc de pedra.
La bassa, que en realitat forma un estany d’una superfície considerable, està continguda per uns murs de contenció molt massisos als costats de llevant i de tramuntana, fets amb grossos carreus ben escairats i col·locats en filades. A l’extrem nord-oest la bassa té un sobreixidor. La bassa es nodreix amb aigua de la pluja, aigua que neix en el mateix indret i, en part també, pel rec, del qual encara se’n poden resseguir les traces. La resclosa encara es conserva i està situada uns 150 metres amunt de la riera. Al costat est de la casa es conserva un cobert de pedra.
El Molí de Lledó està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé
Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero
Aquest bidó l’han convertit en un abeurador per animals salvatges amb un sistema per alliberar a poc a poc l’aigua.
Així s’ajuda els animals silvestres en moments d’escassetat d’aigua per manca de pluges, en tenir un punt on trobar-ne.
Text i Fotografies pel Bloc: Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 