Aflorament de plantes d’humitats de l’antic traçat del tren en Gironella

L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.

Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i  una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i

seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,

es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.

Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i

efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,

motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.

Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Torres d’Aigua o repartidors de Terrassa

Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.

Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes  amb carrer Martí Díez de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.

A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.

Historia:

  • Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
  • Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany,  ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Bassa de can Morros de Rajadell

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

  • Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
  • A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
  • Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.

La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de l’Església de Gironella

La Font de l’Església esta a prop de l’església de Gironella.

És molt senzilla, d’un roc no massa gran i al centre hi ha una aixeta antiga de polsador.

L’aigua cau a una pica semi circular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : El Safareig de la Pietat de Berga

El Safareig de la Pietat està situada en el carrer de la Pietat de Berga.

Aquest Safareig esta al costat mateix de la Font de la Pietat.

Dins d’una arcada on un mural de rajoles

ens explicant l’historia de l’existència dels safareigs del municipi de Berga.

En un costat hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una allargada pica i d’allí passa al Safareig.

En l’actualment esta sec el seu conjunt .

Aquest Safareig de la Pietat, es un dels varis safaretjos medievals de la part vella de Berga.

Queden sols dos mes safaretjos a Berga , el de La Gratella i del Lledó.

Us invito a fer la ruta de les fonts i safaretjos a peu per la vila de Berga…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Canals de Sant Andreu de la Barca.

Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests  hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.

Historia:

  • La Masia de Can Canals la van derruir als anys 60.
  • Era propietat de la família Jansana, una de les més antigues del poble ja que procedien del Llenguadoc i van arribar aquí al segle XVI fugint de les guerres de religió de França, van ser presents a la vida soci – polític del municipi.

Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,

L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,

Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.

Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.

Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Colònia felina de Sant Andreu de la Barca

En casi tots els municipis de Catalunya, hi ha una o varies colònies felines que sobre viuen de la gent que lis dona menjar i aigua.

Des del blog hem fet menció de diferents poblacions i pobles amb aquesta circumstancia, com Llinars del Vallès, Súria, Granollers …entre altres.

Avui, us fem menció de la Colònia felina de Sant Andreu de la Barca, un petit espai en el centre de la Vila on l’Ajuntament a destinat per la supervivència dels Gats.

Esta supervisada, per gent voluntària del municipi, que lis dona menjar, aigua i la neteja.

En aquest espai disposen els gats de lloc d’ombra o si plou fort estar resguardats, jocs a un cert nivell i rascadors per les ungles.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero