Les Fonts de la Plaça d’Olesa de Montserrat

Les Fonts estan en la Plaça de les Fonts d’Olesa de Montserrat.

Historia:

  • Olesa és un lloc amb abundància d’aigua. El mateix nom d’Olesa deriva probablement de l’arrel pre-romana ol o or, que significa aigua.
  • En el lloc on hi ha la font hi havia una sorgència natural d’aigua, que inicialment va ser aprofitada en forma de bassa, anomenada Bareia (una paraula que etimològicmant suggereix un lloc on brolla l’aigua). Aquesta bassa servia per regar l’horta que hi havia a la zona de l’actual Eixample i per al consum domèstic.
  • L’existència de fonts en aquest indret està documentada almenys des de 1693.
  • A finals del segle XVI es va iniciar una gran obra que no es va finalitzar fins el 1855 que permetia aprofitar els sobrants d’aigua d’algunes cases per fer augmentar el cabal de les fonts.
  • Concretament en aquesta plaça hi havia dues mines d’aigua i en aquest moment ja diversos brolladors o fonts. L’aigua potable del poble la subministraven aquestes fonts, si bé algunes cases particulars, sobretot les situades a la part alta, tenien pous als seus patis.
  • Era el Comú de la vila qui regulava l’ús de les aigües públiques de la Mina de les Fonts de la Plaça, de les fonts d’en Roure i de Vilapou.
  • Al segle XVIII la font encara era coneguda com la Bareia i tenia un safareig, el qual era utilitzat pels paraires per rentar les seves peces.
  • Cal dir que aquesta era la plaça on es feia el mercat.
  • L’any 1858, segons s’indicava en una làpida, durant el regnat d’Isabel II es va construir una nova font, situada en aquesta mateixa plaça, que en aquesta època es va dir de la Constitució, i el safareig es va traslladar a la ubicació actual. El motiu era que les instal·lacions situades al mig de la plaça eren antiestètiques.
  • En una mesura feta a les diferents fonts de la vila l’any 1879 la “font de la Vila” a la Plaça de la Constitució tenia 41 plomes i era, de llarg, la que té més cabal.
  • Al segle XX la plaça ha sofert diverses reformes: el 1919, quan es van enrunar unes cases que n’ocupaven la part central o el 1960, quan es va repavimentar la plaça.
  • Més recentment, l’any 1999 es va remodelar la plaça i s’habilità la font actual.
  • Al llarg dels anys aquesta plaça ha tingut diversos noms: plaça pública, plaça major, plaça de la Constitució, plaça de la República, plaça Nacional o plaça de la Verdura, ja que és el lloc on s’hi feia el mercat.

Font de construcció recent que ha substituït la que hi havia antigament i que,

des de temps immemorials, constituïa la principal font pública de la vila.

La font actual, de disseny modern i geomètic,

consisteix en un bloc rectangular, llis i revestit amb lloses,

amb una gran pica a la cara nord on cau l’aigua que raja de set brolladors.

Els brolladors, de bronze, adopten la forma de cares.

La font, que és encara molt utilitzada pels habitants de la vila, està situada a un extrem de la plaça anomenada de les Fonts,

que ha estat recentment reurbanitzada amb un paviment de llambordes.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació de Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero i Ramon Solé

Aflorament de plantes d’humitats de l’antic traçat del tren en Gironella

L’antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, en concret el tram que passava per Gironella es va inaugurar l’any 1887; el tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. Als anys 90 del segle XX es finalitzava la llarga reforma de la plaça de l’Estació de Gironella.

Avui caminant sortirem de Gironella per la C-1411a, i  una vegada passat el riu Llobregat pel pont arribarem a la rotonda, i

seguirem un tros per l’antic traçat que encara es conserva,

es un congost excavat a la muntanya per on passava l’antic tren.

Una vegada estem pel mig del tram, veurem vegetació pròpia d’aigua, i

efectivament , hi ha sempre un petit cabal en aquest lloc,

motiu que fa que les plantes es conservin sempre humides i verdes.

Aquest pas evita que la gent passi per la carretera.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Pou i Bassa de can Brustenga de Santa Eulalia de Ronçana

Can Brustenga està a prop de la ctra. de Parets a Bigues, km 10, en el carrer de la Mare de Déu de Montserrat, en el 1er camí a la dreta; situat en el Barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana.

Al pati gran de la casa hi ha adossat el pou, una antiga cisterna i la capella privada.

El Pou conserva la corriola per posar la galleda i treure l’aigua.

Esta tapat per una reixa gruixuda, no es un pou de construcció rodona, es la seva construcció és com ovalat .

Al seu costat te una pica rectangular, molt desgastada. Te una aixeta a sobre, ara amb una manega.

Al seu front hi ha una bassa, ara seca, es gran amb una importat capacitat per tindre aigua.

Aquesta Bassa, te les llosses inclinades, que es van segurament servir de safareig intern de la casa,

curiosament, en la paret del fons i a dalt, hi ha una finestra petita amb reixa.

Us recordem, que es una casa i el seu interior, sense permís, no es pot accedir-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Agraïm als propietaris per deixar-nos visitar l’interior del pati i capella. !!!

Torres d’Aigua o repartidors de Terrassa

Les torres són repartidors de la conducció d’aigua amb les quals Mina Pública d’Aigües de Terrassa aconseguia la pressió suficient per fer arribar l’aigua al seu destí. Actualment aquesta pressió no es necessària i, encara que alguna d’elles continuen fent aquesta funció, la seva utilització ha anat en desús. Actualment hi ha una vintena de torres repartides pel centre de la ciutat, algunes d’elles amb alguns elements singulars, com la del carrer del Col·legi cantonada amb el de Vallhonrrat que simula un campanar o el detall comú en la majoria, d’una finestra en forma d’arc de ferradura.

Una d’aquestes torres o repartidor, està situat en el carrer Arquímedes  amb carrer Martí Díez de Terrassa.

Com d’altres, es una torre allargada i actualment al costat d’un edifici i cantonera als dos carrers indicats.

A baix del carrer Martí Diaz, hi ha la portella d’accés. A mitja altura una finestra que entre la llum. Desconeixem com es conserva el seu interior.

Text: Ramon Solé i Viquipèdia

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: Font de la Codina de Santa Eulàlia de Riuprimer

La Font de la Codina esta aproximadament en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316, des de Santa Eulalia de Riuprimer direcció Santa Maria d’Oló, on hi a un mur a peu de la carretera, a la dreta.

Historia:

  • Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal.
  • Element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.

Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.

En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd pels marges de la carretera fins al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any i/o període de sequera.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba i propi.

Autoria de la fitxa: Pilar Camañes

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany,  ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga

Bassa de can Morros de Rajadell

Aquesta bassa de can Morros esta al costat del camí de Valldòria i a uns 170 m. al NO de Can Morros de Rajadell.

Historia:

  • Cal Morros és un mas del segle XVII o XVIII (tot i que té origen medieval) que als segles XIX i XX fou ampliat i convertit en una gran explotació agropecuària.
  • A la part posterior es va construir un gran edifici residencial, possiblement per a parcers, que recorda a petita escala la colònia de parcers construïda i no estrenada de can Dalmau.
  • Com a can Dalmau, s’hi construí, segurament a finals del segle XIX o a principis del XX, una gran bassa per a regar els camps.

Gran bassa circular que forma part d’un complex d’infraestructura hidràulica d’un gran interès.

La bassa recollia l’aigua pluvial provinent dels recs de les vinyes per dues entrades.

Una xarxa de rases recollia les aigües pluvials d’una extensa superfície per confluir a l’entrada de la bassa.

Poc abans d’entrar a la bassa l’aigua passava per dos dipòsits que filtraven el llot. Aquesta bassa té una sortida que portava l’aigua fins la casa de Can Dalmau per una canalització.

La bassa està feta amb grans carreus perfectament tallats a mida. Està encerclada per una barana de ferro.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa: OPC 2017-2020 F. Xavier Menéndez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem: La Font de l’Església de Gironella

La Font de l’Església esta a prop de l’església de Gironella.

És molt senzilla, d’un roc no massa gran i al centre hi ha una aixeta antiga de polsador.

L’aigua cau a una pica semi circular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui coneixerem : El Safareig de la Pietat de Berga

El Safareig de la Pietat està situada en el carrer de la Pietat de Berga.

Aquest Safareig esta al costat mateix de la Font de la Pietat.

Dins d’una arcada on un mural de rajoles

ens explicant l’historia de l’existència dels safareigs del municipi de Berga.

En un costat hi ha una aixeta polsador, on l’aigua cau a una allargada pica i d’allí passa al Safareig.

En l’actualment esta sec el seu conjunt .

Aquest Safareig de la Pietat, es un dels varis safaretjos medievals de la part vella de Berga.

Queden sols dos mes safaretjos a Berga , el de La Gratella i del Lledó.

Us invito a fer la ruta de les fonts i safaretjos a peu per la vila de Berga…

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font de can Canals de Sant Andreu de la Barca.

Cal situar-se en la pista asfaltada que va de Sant Andreu de la Barca a Corbera de Llobregat, al sortir de la població i després del complex esportiu on tb n’hi ha una escola i un institut públics, passats aquests  hi ha a l’esquerra la Font de can Canals.

Historia:

  • La Masia de Can Canals la van derruir als anys 60.
  • Era propietat de la família Jansana, una de les més antigues del poble ja que procedien del Llenguadoc i van arribar aquí al segle XVI fugint de les guerres de religió de França, van ser presents a la vida soci – polític del municipi.

Des de la carretera, passarem pel costat del gran Roure, que us vaig descriure ahir, cal baixar fins la font,

L’estructura de la Font, esta formada per una paret en forma de “U”,

Al seu centre hi ha el tub on surt l’aigua i cau a una pica rectangular.

Per les seves rodalies disposa de varis bancs. Però un d’ells es ben curiós, d’obra i antic.

Es un espai natural molt agradable que es pot arribar en pocs minuts des de Sant Andreu de la Barca.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero