Al costat del carrer Rodada, esta aquesta Font adossada a una finca, te una aixeta polsador, amb una pica rectangular. Amb un seient molt allargat al seu costat.
La Font del Sastre, està situada dins d’un jardí particular en el carrer del Lladern de Vacarisses.
El Jardí és conegut com a “Pati del Lladern”, ja que’hi ha un arbust d’aquest tipus al jardí.
Història:
La Font va ser construïda l’any 1894.
També se la coneixia com la Font Nova.
Al Llibre “Fonts de Vacarisses”, llegim que va estar molts anys enterrada sota la brossa i la runa.
Gràcies a unes obres la van redescobrir i arranjar, passant a ser d’ús particular.
La Font esta sota un porxo, adossada a una paret.
Una aixeta de maneta o palanca moderna, dona pas a l’aigua que cau a una pica rectangular a nivell del terra, on desaigua. Està decorada amb plantes i objectes de terrissa.
Actualment, per poder conèixer la Font, cal demanar permís per accedir al lloc que avui és un jardí i antigament eren feixes de conreu.
Donem les gracies a la família Lladó, que ens va facilitar l’accés per poder fer les fotografies de la Font del Sastre..
L’antic Pou i ara Font esta en la plaça de Ramon Godó, davant de la casa de cal Tomàs de Copons.
Historia:
L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila.
Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta.
La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.
Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada.
Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades.
Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment.
A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior.
A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.
Observacions:
Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Adriana Geladó Prat
En l’ermita de Sant Andreu de Comallarga de Fonollosa, disposa d’una vella font, on en una petita columna circular te una aixeta de polsador, actualment esta seca.
La Font Pedronet de Sant Magí o de Sant Magí, esta en el carrer el mateix nom de Copons.
Historia:
El 29 de juliol de l’any 1910, una comissió formada per diversos veïns del poble van escriure una carta a l’ajuntament amb la intenció d’aconseguir fons per finançar les obres de la portada d’aigua a Copons des de la font del Sabaté (actual font de la Canal).
Es volia construir un dipòsit a l’hort de l’Hospital, situat a l’alçada de la bassa de Dalt, i fer les canalitzacions oportunes fins al nucli.
L’ajuntament ho autoritzà, amb la condició que la canalització passés pel carrer de Sant Magí i pel del mur, i que l’aigua fos d’ús públic igual que la font.
El 13 de novembre es feu la inauguració de les obres de la portada d’aigües de la font del Sabaté i la comissió encarregada donà al municipi aquestes instal·lacions, incloses les quatre fonts que estaven construïdes en aquell moment.
El 10 de febrer de l’any 1911 s’acorda construir una altra font, a l’exterior del dipòsit bastit a l’hort de l’Hospital, sota el barri de la Roquera.
I, posteriorment, el dia 3 de març, alguns dels veïns del carrer de Sant Magí van demanar la construcció d’una altra font prop de la casa Clotet, ja que la resta els quedaven molt lluny.
La font es col·locà al carrer de Sant Magí, entre les cases Ferrer i Clotet.
Font formada per una pica de planta semicircular bastida en pedra treballada i un frontal encastat al parament de la construcció. Aquest frontal és d’arc de mig punt de pedra picada, amb l’any 1910 gravat a la part superior i una aixeta metàl·lica restituïda.