Circuit Esportiu de Collbató

El Circuit Esportiu està entre el Passeig de la Cerdanya, Carrer Rosselló, Passeig Ronda i Passeig de la Generalitat de Collbató.

De fet esta dins d’un pinar, la gent pot anar per lliure i gaudir dels diferents jocs, obstacles, altres..

També, hi han taules i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.

En el circuit, hi trobarem un espai de jocs destinats a infants i joves.

No es un lloc aquest circuit massa concorregut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Olla de Mura – 2ª Part #

La Font de l’Olla es situada a pocs metres de la carretera BV-1221 que va de Terrassa a Talamanca, al punt quilomètric 10,  just on fa un revolt a la dreta.

Es tracta d’una Font tipus cisterna, on per un broc de ferro brolla l’aigua que cau a terra.

La sortida d’aigua es regula senzillament  amb un tap.

Ens ha motivat anar-hi de nou, per veure si les últimes pluges han fet que torni a donar aigua, desprès de molts anys d’estar seca.

Efectivament, hi rajava gracies a les pluges dels últims dos mesos un bon doll d’aigua.

Es un espai al costat de la carretera, que tothom pot accedir hi i fins i tot fer un àpat o descansar-hi.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font de l’Arç de Sant Hilari Sacalm

Per visitar la Font de l’Arç, cal situar-se en la carretera la GI-541 entre els quilometres 3 i 4,

surt d’allí una pista a l’esquerra que cal que la prengueu, al poc entrareu a una zona de bosc,

aquest, és dens i amb arbres de considerable alçada.

A poca distancia trobareu una caseta, a la façana posa “ Font de l’Arç” mig esborrat.

A uns metres de la porta, i a peu de muntanya veureu la font.

D’una paret d’obra surt un tub gruixut, aquest esta molt a nivell del terra,

on l’aigua cau a un pica relativa gran.

En un roc planer a sobre del mur, està pintat en blanc el nom.

L’explanada del costat veureu una zona amb taules i banc de fusta per poder fer un àpat.

Un cartell ens indica unes condicions per l’estada, donat que esteu en un bosc privat,

Es un espai ombrívol, que a l’estiu dona una  bona frescor i agradable estada.

Us recomanem que des de la carretera, feu el recorregut a peu o en BTT.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Roure gran de Castellnou del Bages

Esta aquest Roure a peu de la carretera o camí que va de Santpedor a Castellnou passat can Coll.

Es un Gran Roure, amb un destacat tronc i gruixut,

Com així mateix per les seves gran branques, que formen un tramat molt destacat per el seu gruix.

Axo fa que tinguin moltes fulles en tot el seu conjunt.

Cal dir, que presenta un magnífic aspecte de salut.

A la seva ombra s’ha col·locat un banc amb una paperera., es un lloc ideal per fer una parada i un àpat.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Amb la col·laboració : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem : La Font / Mina can Molins de Sant Quirze del Vallès

Per anar a la Font o Mina can Molins cal que us situeu al principi del carrer del Pica-Soques,

una vegada passat pel túnel per sota de les vies dels FFCC., cal dirigiu a l’esquerra on un camí fa una davallada

al poc cal deixar-lo i continuar per un caminoi fins el torrent, on esta la Font / Mina.

Tal com us dic, es una Mina, però esta canalitzada part de l’aigua i surt per un tub a mitja altura.

Per no perdre aigua, generalment hi ha un tap.

Al no tenir una porta que tanqui l’accés a la Mina, no us aconsellem fer-ho, donat el mal estat interior,

En ocasions, hi ha branques a l’entrada, per dissuadir  ha fer-ho.

No hi ha un lloc per fer estada, al estar dins del torrent, millor si voleu descansar i fer un àpat, aneu a peu del bosc que heu fet al baixar.

Us passo una fotografia de com era aquesta font i l’abundant cabal que tenia fa uns 20 anys en rere.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Àrea de descans de l’Hort del Rector de Marganell

A l’Àrea de descans de l’Hort del Rector, s’arriba des del camí del Casot venint de Marganell,

us queda just després de l’església de Sant Esteve i a l’esquerra.

En una zona que s’ha habilitat amb taules i bancs, sota un petit alzinar jove.

També disposa de bancs addicionals per les rodalies d’aquesta Àrea.

Es un lloc ideal on parar i poder fer un àpat o descansar desprès d’una caminada o ruta.

Text del Blog: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Plataners de la Font d’en Tomàs d’Avinyó

La Font d’El Tomàs esta 150 m al nord de l’antiga casa d’El Tomàs.

Es troba en un indret envoltat de taules i bancs de pedra, per anar-hi a passar una estona o fer un àpat.

Destacant els plataners que alineats un al costat de l’altre en casi dos fileres.

La gran majoria, son de destacable corpulència, i les branques són molt llargues.

Text pel Blog: Ramon Solé

Fotografies pel Blog: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de l’Església de Sant Mateu del Bages

Aquesta setmana Fonts o Pous a prop d’Esglésies rurals

La Font  de l’Església de Sant Mateu del Bages, es al seu costat, on fa una explanada enjardinada.

L’aixeta polsador esta al centre d’un roc, l’aigua cau a una pica antiga rectangular.

Per les rodalies hi ha taules i bancs de pedra antics per poder fer un àpat.

També cal destacar que hi ha una creu,

dos tombes,

I altres rocs situats per les rodalies de l’església i la font.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els 3 Plataners de la Font del Mig d’Argentona

Avui com cada dissabte us presento dos articlesEls Plataners forment part de la Font del Mig, es coneixia antigament per la Font Ballot d’Argentona. està situada al final de l’avinguda de Burriac, és un carrer sense sortida.Aquest paratge esta parcialment tancat per una balla de metall, a l’entrar en el recinte, hi ha tres magnífics plataners a la dreta.A la primavera- estiu, axo comporta que quant tenen fulles els Plataners, es gaudeixi d’una bona ombra i frescor; disposa d’unes taules i bancs de fusta per fer un àpat o descansar una estona.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui coneixerem : Les Fonts i Basses del Parc del Castell de l’Oreneta de Barcelona

Ara cada divendres dos articles !

l Parc del Castell de l’Oreneta, situat en el carrer de Montevideo, 45 de Barcelona.És un espai entre parc i bosc de 17 hectàrees, que antigament era de propietat particular fins que van ser adquirides per l’Ajuntament de Barcelona i obert  més tard al públic en l’any 1978.Per les rodalies d’on estava el castell, que ara en queda ven poc en peu, disposava de varies Fonts i basses per envellir diferents recons de la propietat, ara com ara, estan seques i en un estat deplorable.La de nivell mes baix, estava dins d’una arcada semi-circular amb una bassa a sota mateix.Una de les fonts data segons una inscripció de l’any 1863 i sols queda la pica.Una altra, era una font i bassa, mes per decoració del parc que per beure, ara plena de terra i bardisses, es puja per uns esglaons  i te uns seients allargats i adossat a la bassa de pedra,en front en una petita elevació del terreny que es puja per unes escales, hi ha com un mirador i al centre una antiga taula rodona de pedra.Dins del bosc, i en una raconada, trobarem una font que probablement sigui de les últimes construïdes, situada al centre d’una paret de maons, l’aigua queia a una pica que sembla molt mes antiga que no pas l’estructura.En aquesta part del Parc que majoritàriament esta format per pins i alzines, hi trobem seients i taules de fusta per fer un àpat.També, les restes de dos antigues basses a poca distancia una de l’altre,I un espai on deuria haver uns seients ara tots és destrossat…Un gran dipòsit completament sec.En el camí principal que va al Castell hi ha un antic pou tapat per evitar accidents.A un nivell mes a sobre i en el bosc l’única bassa amb aigua, cerclada per evitar possibles accidents.Evidentment, en diferents punt del Parc del Castell de l’Oreneta, hi ha fonts d’aigua de xarxa pública per que el visitant pugui agafar-ne.Com a punt final, es una verdadera llàstima que ara com ara, no s’hagin arranjat les fonts i estiguessin amb aigua, donaria una més agradable estada als visitants d’aquest Parc.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé