Arxiu d'etiquetes: arbres

Els Arbres destacats de Can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia

Publicat el per
Respon

S’arriba a can Codorniu per la carretera BV-2244, i cal sortir pel carrer Can Codorniu que passa entre vinyes fins la porta principal de la Finca.

Viquipèdia

Les caves o can Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional. Van ser construïdes per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. La visita turística a aquestes caves, tant per part de centres educatius com del públic en general, té una llarga tradició. El conjunt és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Allí podeu veure dos Plàtans en la porta d’entrada, allargats i esvelts, com si fossin dos vigilants.

Si passeu vorejant externament en la paret de la finca anireu descobrint altres arbres,

com Pins, Xiprers, entre altres…

Veureu front la casa que hi ha el que fora el gran Roure, ara mort, insígnia de can Codorniu,

esta acompanyat per les seves rodalies de varis Xiprers.

Podeu contemplar en la plana plena de vinyes un turó no massa gran, amb un bosquet de pins.

També, teniu una vista llunyana del massís de Montserrat.

Podeu aprofitar per fer una visita a les Caves Codorniu.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bosc del camí a can Salgado de Santa Coloma de Cervelló

Publicat el per
Respon

El Bosc del camí a can Salado, esta al nord de la Colònia, a l’est de la urbanització de Cesalpina i direcció al conjunt de cases que formen can Salgado i Torre Forés.

Molta gent de la població i urbanitzacions properes, fan aquest bonic camí com si fora un passeig matinal,

Podem veure acompanyats o amb el gos, ciclistes a munt i a vall…

El camí va vorejant  el bosc, no gaire frondós, però si que destacant alguns arbres,

sobre tot pins, per la serva alçada i corpulència.

També podem apreciar una gran palmera junt a la casa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Nord de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,

i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.

El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,

i més de 700 arbres de diferents espècies. 

Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.

Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.

Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.

Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.

Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres: El Plàtan gran del carrer Molí de Valldoreix

Publicat el per
Respon

Aquest enorme plàtan esta situat dintre d’una finca privada en el carrer Molí de Valldoreix de Sant Cugat del Vallès.

A fora del carrer hi ha un cartell on se indicant les dades de l’arbre,

Arbre monumental

nom : Plàtan

Família: Platanàcies

Gènera: Platanus

Espècie: x Hybrida

Perímetre del tronc a 1 m.: 1,30m.

A l’estar a l’interior dels jardins de la casa, sols podem veure’l des de l’exterior, en el carrer.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Estany o Pantà de la Vallmitjana de Taradell

Publicat el per
Respon

L’Estany o Pantà de la Vallmitjana esta situat en el Torrent de la Vallmitjana a tocar del Càmping de la Vall de Taradell.

L’estany de la Vallmitjana és un embassament artificial creat en el torrent de la Vallmitjana. Té una superfície de 1’91 hectàrees i està envoltat de camps de conreu i per diversos verns en el seu entorn immediat.

Es troba dins del refugi de fauna salvatge de la Vallmitjana.

La vegetació forestal de ribera es restringeix al perímetre de l’estany. Està constituïda per una verneda on apareixen alguns arbres i arbustos de jardineria. L’estany està envoltat per conreus excepte al sector nord-est, on se situa el càmping.

L’interès per a la fauna es veu molt condicionat per la presència de peixos introduïts -amb poblacions abundants degut a l’alimentació artificial afavorida pels campistes-. Aquests peixos afecten molt negativament les poblacions d’amfibis o la fauna íctica que podria arribar a desenvolupar-se a l’estany.

Destaca la presència d’aus, com els ànecs collverds (Anas platyrhynchos), xarxets (Anas crecca), cabussets (Tachybaptyus ruficollis), polles d’aigua (Gallinula chloropus) o els bernats pescaires (Ardea cinerea), entre d’altres. S’hi ha citat també tortuga d’aigua (Emys orbicularis), tot i que caldria confirmar la seva presència actual.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural i Viquipèdia

Autoria de la fitxa per a MPC: Marta Lloret. Antequem, S.L.

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Puig Clarà de Porqueres

Publicat el per
Respon

Bon final i Feliç entrada a l’Any 2025 !

El Puig Clarà és una muntanya de 315metres al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l’Estany.

És un dels cims més visitats dels propers a l’Estany de Banyoles, ja que forma part d’un dels itineraris marcats i disposa de dos miradors que faciliten una àmplia contemplació sense cap mena d’obstacle visual.

En tota aquesta zona hi ha molts afloraments de margues (xalió per a la gent de la comarca) que destaquen enmig de la densa vegetació. És una roca sedimentària de color gris i molt trencadissa, composta d’una fracció argilosa i d’una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci.

Als peus d’aquest puig s’hi forma la Ribera del Castellar que passa a prop del Salt del Matxo i és una de les vuit rieres que aporten aigua superficial a l’Estany de Banyoles.

Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Guia d’ocells del Parc de Vallparadis de Terrassa

Publicat el per
Respon

El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.

Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.

Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.

Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…

fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,

Mallarenga blava

Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.

Tallarol capnegre

Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.

Pasarell

Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…

Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.

Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:

Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real

Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.

Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé

Els horts de Sant Vicenç dels Horts

Publicat el per
Respon

El segle X, la vila era coneguda per Garrosa o Vila Garrosa, se la identificarà per ‘Sant Vicenç, la que té a prop els horts com assenyala un document del cartulari de Sant Cugat (llibre que recull pergamins) de l’any 986.

I poc a poc, al segle XII, adquirirà el nom definitiu: “Sant Vicenç dels Horts”.

L’economia es basava en els conreus de regadiu, però, a causa de l’avanç de la urbanització, ha estat substituït pel sector de serveis (indústria i comerç).

En el Baix Llobregat a les dues lleres del riu i fins avui en dia, continuant hagen horts i camps conreats i arbres fruiters,

i que cal la seva protecció i ajuda davant les pressions urbanístiques.

El horts de Sant Vicens, estant molt vent delimitats i parcel·lats.

I durant els mesos de primavera i l’estiu, te una horta destacada i plena de variat de verdures i fruites.

Us passo un article molt complert sobre Sant Vicens dels Horts i el horts a la llarg del temps, editat per Orgull de Baix:

https://www.orgulldebaix.cat/blog/tag/sant-vicenc-dels-horts/

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Visitem la Plaça de la Cooperativa de Terrassa

Publicat el per
Respon

La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.

Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.

A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,

així com alguns jocs per a nens i nenes petits.

No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.

Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

Jardí històric i Botànic de Sant Jordi de Terrassa

Publicat el per
Respon

El parc de Sant Jordi es troba al l’oest de Terrassa, al barri de Ca n’Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés  i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.

De records de Terrassa, hem estret aquesta informació que crec que es prou interessant :

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres…/…

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració…/… 

Us passo l’article d’Arbres del Parc de Sant Jordi es moren publicat per LA TORRE :

https://naciodigital.cat/latorredelpalau/societat/arbres-del-parc-de-sant-jordi-es-moren_966570_102.html

Cal recordar que l’espai va patir i molt la ventada del desembre de 2014,

que va tombar al voltant de 80 arbres i va deixar-lo irreconeixible.

Durant l’any 2016, es van portar a terme la plantada d’uns 40 xiprers i d’una vintena de cedres,

s’han plantat al parc també moreres, eucaliptus, pins i altres espècies a diferents espais del parc.

Cal destacar arbres antics, con un Pi la zona de Bar i pinnic.

En el apartat del jardi destinat a les roses, aquestes són algunes de les més destacades:

Alba Màxima de 1750. Rosa de col.leccions de jardins, fins al s.XVIII. Les obres de reforma han permès recuperar una part important de la tradició jardinera del parc, centrada en les roses. Rosa Charles de Milles de 1790. Catalogada com a Gran Híbrid i d’excellència pel seu perfum.

Rosa La France, reconeguda com a primer Híbrid de Tè: La France de 1867 de Jean Baptiste.Guillot. Rose Dot de 1962 (Rosa de la família Dot). Pere Dot fou el més excel.lent dels roseristes catalans i va assolir fama mundial.

Recull de dades: Records de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i altres

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero