Els arbres de l’entorn del Monestir: una joia de la natura

Voldria reproduir un article de JR Armadàs del 8 de desembre de 2015 :

Des de sempre el monestir de Sant Cugat s’ha considerat l’epicentre de la vida local i és per això que el seu entorn presenta també un conjunt arbori digne de ser admirat

Un santcugatenc podria passar-se un parell de dies fent voltes al voltant del Monestir i encara no hauria descobert tots els secrets històrics i naturals que s’hi amaguen.

Ja a la plaça d’Octavià, hi trobem un gran xiprer que, quan arriben les festes, s’ha convertit en l’arbre de Nadal oficial de la ciutat.

Amb més de 20 metres d’alçada és segurament el rei dels 29 xiprers que hi ha al voltant del Monestir.

Altres es troben davant de la muralla i també destaquen especialment els de l’interior del claustre.

Malgrat que ara els xiprers en són els protagonistes, històricament el Monestir havia estat envoltat d’horts de fruites i hortalisses i arbres fruiters, ja que els monjos que vivien al recinte s’alimentaven en part del que collien al seu terreny. 

Durant bona part del segle XX el claustre va estar poblat per molts llorers i boixos, però l’actuació que la Generalitat va fer al recinte als anys 90 va netejar del tot la vegetació deixant només gespa, la font central i tres xiprers.

Això va facilitar la programació d’esdeveniments a l’interior.   

Cal esmentar els castanyers d’índies que hi ha a la part del darrere del recinte, però tampoc es poden passar per alt els lledoners que hi ha als peus del campanar.

Els que hi ha actualment van ser plantats l’any 2010, fruit d’un pla de recuperació d’espècies autòctones monals quan es va arranjar el parc de l’Hort de l’Abat.

D’aquesta manera se substituïen uns malmesos plàtans i es tornava a la vegetació que anys enrere havia estat testimoni any rere any del Paga-li Joan, el ball tradicional de Sant Cugat. 

Sense anar gaire lluny del Monestir es poden veure un conjunt d’oms al costat de la Casa de Cultura i creuant el carrer hi ha l’imponent pollancre del camí de la Creu, un arbre de 13 metres d’alçada que es va nodrir  de les aigües de la riera de Volpelleres.

Oms del Monestir

Els sis oms que hi ha a prop de la Casa de Cultura són autòctons i provenen de llavors d’un om que hi havia en un jardí privat del carrer d’Orient. 

Van arrelar durant els anys 70 en un terreny on abans hi havia el camp de futbol que anys més tard es va traslladar a la rambla del Celler.

Sota els oms l’Ajuntament hi ha instal·lat uns bancs que han fet que aquest punt i la gespa que hi ha a la zona hagin esdevingut un punt de trobada i descans pels santcugatencs. A més, la seva fulla ofereix un bonic abric vegetal a la part del darrere de l’entorn del Monestir.

Castanyers del Monestir

Aquests tretze castanyers es troben a la zona nord-est dels jardins del Monestir, entre la muralla i els absis de l’església.

Malgrat que resisteixen bé temperatures extremes, estan protegits de les calors pel mateix Monestir i ofereixen un ambient fresc durant tot l’any i unes vistoses fulles grogues a la tardor. Aquest arbres es van plantar fa uns 90 anys per millorar l’enjardinament de l’entorn del Monestir.

Fins l’any 1940 formaven part d’un parc municipal que mossèn Griera va fer enderrocar perquè no volia que al recinte hi hagués activitat d’esbarjo.    

Extret :Tot Sant Cugat

Text : JR Armadàs a 8 de desembre de 2015

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Sequera en Parcs i Jardins en Terrassa

En parcs i Jardins de Terrassa hi han cartells explicatius perquè no es porta a terme de regar la vegetació i els arbres…

Cartes que diu: Emergència per sequera. En aquest espai el reg esta prohibit. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Un segon cartell diu: Aquí no podem regar tant com voldríem. ( Acord GOV/1/2020 de 8 de gener pel qual s’aprova el Pla especial de la sequera de l’ACA.)

Aixó ha fet que algunes plantes i/o arbres s’hagin mort…

També s’ha ressentit la gespa, on abans estava un terra verd, ara hi manca la gespa o sols la que ha sobre viscut. Així com a crescut vegetació invasiva.

Les fotografies són realitzades en els jardins del barri de can Boada i l’ermita del Sagrat Cor de Jesús.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Arbres – Varis Arbres destacats en el camp de Golf de Sant Cugat del Vallès

La Rambla de Rivera esta poblada de plàtans a cada costat d’aquesta avinguda,  

donen ombra, lloc per fer una passejada a l’estiu o en qualsevol època de l’any.

La Rambla de Rivera recorre els límits del camp del Golf de Sant Cugat d’una punta fins l’altre.

El Golf te una àmplia extensió que allotja el club de golf més antic de Catalunya.

Podem des de la Rambla sense entrar al camp de Golf, veure diferents arbres destacats, com el Roure Gros,

unes Alzines,

un Avet, Pins i Xiprers.

entre altres.

Us recomanem que feu el recorregut a peu, així podreu visionar millor els Arbres.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Cugat, altres i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Les Basses del Mas de Sant Ramon de Constantí

La finca del mas de Sant Ramon, esta situada  en la carretera C- 422 i cantonada amb la carretera TP-7225 del municipi de Constantí.

Aquest gran Mas, en aquest moments esta semi abandonada, desprès de gaudir d’una gran prosperitat.

Front de la masia hi ha l’església de la propietat, darrera en cada costat estan les dues grans basses.

Ara buides d’aigua i plenes de vegetació. Segurament l’aigua era molt preada per regar els arbres fruiters de les rodalies de la finca.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero

Arbres – Tres Pins curiosos

Avui us presento tres Pins amb una certa curiositat:

Castellar del Vallès – Pi retorçat

Casserres – Un Pi neix entre roques

Castellfollit del Boix – Pi sobre un turonet al costat de la carretera

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc Central de Sant Cugat del Vallès

El Parc Central és un espai verd d’una superfície de 50.000 m² situat en els barris de Sant Domènec i El Colomer de Sant Cugat del Vallès.

Es va construir entre els anys 1996 i 1998 per encàrrec de l’ajuntament de Sant Cugat i el disseny va anar a càrrec del despatx d’arquitectes Batlle i Roig.

El parc s’assenta en una petita vall i aprofita una antiga riera. S’estén des del centre de la població, al costat de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, fins al Turó de Can Mates.

El Parc Central és recorregut longitudinalment per un torrent i un camí paral·lel a aquest que permet recórrer tot el parc d’inici a final.

Per altra banda, hi ha un seguit de camins transversals que permeten la connexió del parc amb els carrers adjacents.

La vegetació és pròpia dels ecosistemes de la zona. Trobem una alineació d’arbres i arbustos de fulla caduca sobre el torrent i el camí longitudinal, arbres de fulla perenne sobre en els camins transversals,

així com petits boscos de fulla perenne en la demarcació dels camps i diversos tipus de gramínies a les praderies.

Dintre de les especies d’arbres que hi ha al parc, sobresurten el plàtan, l’àlber blanc i el pollancre de fulla caduca i el pi blanc, l’alzina i el roure de fulla perenne.

Dintre del parc hi ha dues àrees de joc infantil, que es troben per sobre i per sota del carrer de Pere Serra.

També hi ha taules de pícnic, taules de ping-pong i un carril bici que connecta el centre de la ciutat amb el Parc Central i el Turó de Can Mates.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Masoveria i entrada al Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm

El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.

Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.

Us faran pagar un import simbòlic,

m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.

Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.

La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.

Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,

Amb jardins i una diversitats d’arbres …

Esta al vell mig dels boscos exuberants…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Caixes niu en el Parc de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès

En la part més a prop del aqüeducte del Parc de can Vernet, on es troben molts arbres i vegetació diversa, trobem en alguns arbres que hi han caixes niu.

Aquestes caixes niu, van destinades als ratpenats.

Els ratpenats són animals amb una gran importància ecològica i per al control de plagues, ja que són depredadors d’insectes com el mosquit o la processionària.

Actualment la seva conservació es troba amenaçada pel canvi climàtic, l’ús indiscriminat de pesticides i la manca d’hàbitats on fer el niu.

Aquesta última és una de les raons més importants per les que cal fer caixes niu per a ratpenats, ja que són espècies que fan el niu en forats i escletxes, i en general els boscos de Catalunya estan formats per arbres prims i joves, per tant, manquen forats als arbres.

Per això, s’han col·locat diverses caixes niu en paratges dins de pobles i ciutats, com en cas del Parc de can Vernet de Sant Cugat del Vallès.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Plataners, una petita reserva d’aigua per ocells i insectes

A l’entrada a Monistrol de Calders, concretament en l’avinguda del Dr. Pere Tarrés, hi ha a l’esquerra una filera de Plataners,

Tots són arbres centenaris, amb un tronc gruixut, i amb branques grosses i allargades.

Al ser tant vells, s’han creat uns forats en la part on surten les branques,

que en dies de fortes pluges s’emmagatzema l’aigua creant -se un dipòsit de forma natural,

són uns punts per beure l’aigua per part d’ocells i petits insectes.

Si es a l’estiu o en època de sequera, durarà poc temps donat a l’evaporació…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero