Avui destaquem: La Font Nova de Navarcles

La Font Nova esta al costat del camí del Solervicens, uns 150 m a la sortida del polígon industrial de Navarcles.

Historia:

  • El 1897 l’Ajuntament es plantejava l’abastament d’aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts.
  • Un estudi del mestre d’obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada.
  • L’any 1897 s’hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l’any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou.
  • Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l’Ajuntament.
  • El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
  • Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble.
  • I el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
  • La Font Nova es nodreix de l’aigua dels pous que hi ha en aquest sector.
  • La font actual data dels anys seixanta i l’aigua que hi raja actualment és una barreja de la font Calda i aigua dels antics pous tractada.

Font situada en una petita esplanada al costat del camí del Solervicens, junt a una alzina.

La font està protegida per un petit cobert de pedra amb una teuladeta.

Dues aixetes fan rajar l’aigua cap a una pica amb dos bancs laterals.

A l’entorn hi ha diverses taules i bancs de pedra. A prop de la font hi ha la caseta del pou que servia per captar l’aigua cap a la xarxa de fonts públiques de Navarcles, i encara avui s’aprofita per abastar els dipòsits de la població.

Observacions:

A l’entorn s’hi estan fent obres per ampliar el polígon industrial.

Un senyal de les “Valls del Montcau” indica que forma part de la Ruta de les Fonts.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Gruta del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, el Llac, la Gruta i el mateix Jardí.

Aquest jardí es coneix com a “El jardí invisible de Gaudí” on hi ha un conjunt arquitectònic desconegut fins ara, de l’arquitecte català Antoni Gaudí, creat dins dels jardins de l’antic Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Construït entre el 1903 i el 1912, el jardí modernista on hi destacant les Grutes.

Us passo un ampli article de La Vanguardia sobre la obra Gaudinia en els Jardins de Sant Boi de LL. del 20/11/2016 :

https://www.lavanguardia.com/encatala/20161120/411995891316/el-jardi-gaudinia-de-sant-boi.html

A continuació unes imatges del Jardí i La Cova:

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Font del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements destacats, tal com vàrem veure ahir, per exemple els bancs.

Avui, us presento la Font de Sant Jordi, que esta en molt mal estat de conservació i sense aigua. Una verdadera llàstima.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Bancs Modernistes del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat

Dins dels Jardins situats en el Parc Sanitari de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, hi han varis elements com els Bancs modernistes, Fonts, la Gruta i el mateix Jardí.

Com que els bancs estaven en mal estat, s’ha procedit a la seva restauració, que ha durat sis mesos, ha estat finançada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada per un equip d’arquitectes i aparelladors experts en Gaudí i el Modernisme.

La següent fase del projecte consistirà en la restauració de la Gruta, un altre dels elements singulars del Jardí Invisible, que també es troba en un estat de deteriorament avançat.

Us passo un article de La Premsa del Baix.es, sobre la restauració dels Bancs:

https://www.lapremsadelbaix.es/seccions-del-baix/cultura/el-parc-sanitari-sant-joan-de-deu-restaura-els-bancs-modernistes-del-jardi-invisible.html

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Salt i Gorg del Nafre de Copons (Anoia)

Per anar al Gorg del Nafre cal arribar-nos a Copons per la carretera C-1412 d’Igualada a Calaf. Dins del poble trobareu uns cartells indican el camí a seguir que porta al Gorg.

En poc més de cinc minuts, arribareu tot fent un passeig, apte per anar amb tota la  família, a la Riera de Veciana.

Primer trobareu una taula amb bancs al costat de la Font de la Vila, a poca distancia del Salt i Gorg.

Es recomanable visitar-ho en èpoques que hagi plogut amb abundància per gaudir de l’espai natural.

Text: Ramon  Solé

Fotografies: F. Javier Aranda “Randy”

Avui visitem: La Font del poble de Montclar

Montclar és un municipi de la comarca del Berguedà. Amb 22,08 km², és envoltat pels termes de l’Espunyola al nord, Avià al nord-est, Casserres a l’est, Viver i Serrateix al sud i Montmajor al sud-oest. El municipi de Montclar té l’enclavament de Sant Quintí de Montclar. El poble, que és dalt d’una serra, s’estructura a l’entorn d’una plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església parroquial i, al davant, la casa senyorial coneguda com el castell.

Al costat de l’església, hi ha un jardí molt cuidat, on esta l’antiga Font del poble, amb bancs al costat.

Es una construcció quadrada com si fora una caseta.

A un costat de la paret frontal, hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una gran pica rectangular.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font d’en Gurb de Sant Hilari Sacalm

La font d’en Gurb deu el seu nom a la domus o casa fortificada dels Gurb, situada al turó de sobre la font. La domus de la Rovira o castell de Mascarbó es troba en un extrem del Pla de les Arenes.

Es pot seguir el camí que surt des de la Font Vella.

El camí segueix paral·lel a l’antiga carretera de Vic per una pista que travessa boscos de castanyers i plantacions d’avets Douglas fins a la Font d’en Gurb, ubicada en una zona ombrívola prop del rierol.

La font és en un mur de pedra adossada al marge de la muntanya, amb dos brocs d’acer inoxidable, l’aigua cau a dos enreixats de ferro a nivell del terra.

A les rodalies de la font, hi ha una taula amb bancs de fusta per seure on poder-hi fer un àpat o descansar, a una certa distancia hi ha una segona taula amb bancs.

És un itinerari que la gent de Sant Hilari utilitza per passejar.

Recull de dades: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Àrea de Lleure de Amador Bernabeu de Sant Pere Sallavinera

L’Àrea de Lleure d’Amador Bernabeu està situada front l’Estació de Tren de Seguers i de Sant Pere Sallavinera.

No es massa gran, però amb tots els serveis necessaris per parar a descansar d’una excursió i/o fer un àpat.

Disposa de tres taules i bancs de fusta.

Una font d’aigua de xarxa.

Un espai amb jocs per infants.

I un cartell explicatiu de la seva historia de l’estació del tren.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Visitem la Plaça de la Cooperativa de Terrassa

La Plaça de la Cooperativa esta situada entre el carrer de Lluis Puig i Matas, carrer d’Amadeu de Savoia, carrer del Torrent i carrer de Miguel Angel de Terrassa.

Es una petita zona verda amb una diversitat d’arbres i no de masses plantes.

A l’allarg de la Plaça hi trobem bancs de fusta o de pedra, papereres,

així com alguns jocs per a nens i nenes petits.

No fa masses anys, l’Ajuntament va incorporar a la plaça, aparells de gimnàstica i taula de ping-pong, i va instal·lar-hi un gronxador adaptat, per a gent gran.

Curiosament hi trobarem un cartell apel·lant les normes de convivència ciutadana.

Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels García – Carpintero

El Parc de la Ciutat de Tarragona. Un lloc on fer volar la imaginació.

El Parc de la Ciutat o dels germans Puig i Valls de Tarragona és un interessant lloc amb diferents arbres i un itinerari poètic i de joc (s’han de seguir les pistes per resoldre un enigma)[1] que el fa didàctic i apte per visitar-ho en família, tot i que hauria d’estar més cuidat.

Un lloc on pensaven trobar un espai d’ombra on descansar, però el que vam fer és fer volar la imaginació més enllà de les restes romanes i la necròpolis que ens havien ocupat tot el matí.

En una de les entrades trobem una guingueta que ens remet al segle XIX, el temps en que es va conformar aquest jardí amb voluntat, especialment per part de Rafael Puig i Valls, de mostrar bellesa i coneixements, posant noms als diferents arbres i arbusts.

Els pins, fàcilment identificables, amb el poema d’Olga Xirinacs sobre pinyons i pinyols, ens donen la benvinguda.

Uns bancs sota uns plataners ens conviden a seure una estona, però la curiositat ens mou i decidim seguir amb els sentits oberts per si ens troba el cantar dels ocells d’aquell cartell.

Arbres amb molta ombra, als que no gosem donar nom, on un grup d’adolescents xerra i descansa i allí trobem el conte del mussol i la merla i recordem els contes del doctor mussol que un pare explicava a unes filles alienes fent-les sentir l’estima i la cura envers les criatures necessitades.

Davant de la Quinta de Sant Rafael, el lledoner monumental i el poema de la nena que salva el cargol,

i la palmera de ventall, enfilant-se pretensiosa i tafanera per damunt de tota la resta que l’envolta, i allí, al costat de la casa, el pou, que sempre ens atrau, com aquell del pati de la infantessa.

La gran olivera, les alzines amb aquell poema que ens invita a abraçar-nos a un arbre i,

com no, unes restes de les que Tarragona va plena, la d’una vil·la romana amb la seva necròpolis.

El passat més recent amb unes escultures que ja no hi són i aquell antiquíssim de la Tarraco Imperial que va entrar en crisi, es mostra aquí, entre la realitat incerta d’un avui que vol, sense saber com fer-ho, tornar a la natura i als valors de la cura que ens humanitzen.

Sortim per la que sembla ser l’entrada principal i fem fotos del plànol del parc i de la reixa d’una finca que ens vol mostrar, més enllà de l’edifici de la Quinta, el que seria aquell jardí quan la il·lusió i dedicació dels seus habitants era viva.


[1] https://www.tarragona.cat/neteja-i-medi-ambient/fitxers/altres/plafons-itinerari-poetic-parc-de-la-ciutat

Text i Fotografies : Mª Àngels Gárcia-Carpintero