El Parc de Vallparadís es un espai que concentra una gran part de la biodiversitat de Terrassa.
Podem contemplar a la primavera i l’estiu d’una diversitat d’insectes i en tot l’any d’ocells.
Inclòs podem contemplar espècies en migració de l’Europa septentrional direcció a l’Àfrica.
Es creu per estudis realitzats que en la falta de conreus, camps abandonats, boscos amb manca d’aliments, sequeres sense deus d’aigua…
fan que els animals, sobre tot els ocells s’estiguin i integrin més a les ciutats i urbanitzacions,
Mallarenga blava
Per això el Parc de Vallparadir, podem contemplar cada vegada més especies diverses d’ocells.
Tallarol capnegre
Bona part, hi viuen tot l’any, fent els seus nius en el arbres i altres racons del parc.
Pasarell
Acostumant-se a la gent que visita i circula pel Parc amb més o menys soroll…
Per estudis s’han contat més de 100 especies diferents d’ocells que hàbitat de forma fitxa o temporal com les aus migratòries, se’n un oasis en la gran ciutat.
Us passo una relació de les aus més comunes de ser vistes per Parc de Vallparadis:
Cal destacar la “Bassa”, que es un punt destacat d’aquest Parc, per les aus que han fet niu gràcies a la presència de vegetació autòctona, com alzines i vegetació pròpia de torrent i bassa, l’espècie resident i permanent és l’ànec real
Altres ocells són el rossinyol, que podem veure tot l’any; el tudó, el pardal comú; el colom domèstic; el tallarol cap negre i les mallerengues.
Podeu organitzar un safari fotogràfic per el més petit o joves dins del Parc de Vallparadis. !
Text : Ramon Solé
Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero, Dora Salvador i Ramon Solé
El Balneari de la Font Picant està en la carretera GI-542, km 20,4 en Sant Hilari Sacalm.
Per poder visitar-ho i recorre la ruta de les 3 Fonts, cal que en la porta d’accés truqueu un timbre, us vindran els masovers i guardes de la finca, i preguntaran si voleu fer la visita a les fonts o també, a l’interior del Balneari.
Us faran pagar un import simbòlic,
m’entres mireu la placa que hi ha a la paret de l’edifici de la masoveria i que fa referencia a les aigües mineromedicinals.
Darrera d’aquesta casa hi ha uns esglaons que us portaran al recorregut de les Fonts.
La Casa dels masovers o porteria, consta de planta baixa i pis, on estan les dependències d’habitatge.
Entre aquesta caseta i l’edifici del Balneari hi ha un ampli aparcament,
Podem recorre el perímetre del camp de golf per camins amb bosc de Can Bonvilar.
També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.
La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.
És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.
Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,
en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.
La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.
Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.
Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,
amb normes de civisme i respecta a la natura.
Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.
Els arbres i els boscos, en moltes ocasions, són notícia quan es cremen, desforesten o desapareixen. Malgrat el predomini en els diaris o noticiaris d’una negativitat informativa, tant els arbres com els boscos atresoren moltes històries positives que fan referència als seus valors ecològics, biològics, econòmics, socials, culturals o espirituals.
Les 100 curiositats d’aquest llibre fan referència a la diversitat de funcions que des temps reculats els arbres i els boscos ofereixen a les diferents cultures del planeta.
El propòsit que hi ha darrere l’escriptura d’aquest llibre no és només satisfer la curiositat, sinó també afavorir
De quina manera els arbres aprenen a fer front al canvi climàtic i com poden salvar els boscos.
Peter Wohlleben descriu com de meravellosa és la capacitat d’autoregulació i de recuperació de la naturalesa.
Tenen els arbres la capacitat d’aprendre? Són capaços d’adaptarse a canvis com ara la pujada de temperatures o la sequera per tal d’assegurar-se la supervivència? Podria ser que fins i tot transmetin els coneixements i l’experiència adquirits a la descendència a modede preparació enfront de l’escalfament global?
El canvi climàtic no és pas l’única font de problemes dels arbres. La gran amenaça per als boscos és especialment la intervenció humana…
Com un foc candent, l’extinció dels boscos caducifolis té lloc en paral•lel a la mort de les plantacions. Ara bé, hi ha una diferència essencial entre una i altra. Les plantacions expiren a causa de les altres temperatures estivals; els boscos caducifolis, en canvi, desapareixen a mans de serres elèctriques. És hora d’aturar aquesta crua sobreexplotació.
Wohlleben va rebre l’any 2019 la Medalla a la Protecció mediambiental de Bavaria en reconeixement per la labor de transmetre coneixements científics.
A Alemanya s’han venut més de 100.000 exemplars d’aquest llibre en menys d’un any, i s’han venut els drets a 16 llengües.
Fitxa tècnica:
Autoria: Peter Wohlleben
Traducció: Laura Patricio
Gènere : Ciència i coneixement | Natura
Col•lecció La Mandràgora, 12
Primera edició: Setembre 2022
ISBN: 978-84-1356-208-7
Enquadernació: rústica amb solapes
Mides: 15,5 x 23,3 cm
Pàgines: 240
Preu: 12,90€
Informació : Peter Wohlleben (1964) és un gran amant de la natura des de ben petit.
Va estudiar enginyeria forestal i va treballar vint anys en un organisme públic de gestió forestal. Actualment dirigeix una acadèmia als boscos d’Eifel i defensa internacionalment la restauració dels boscos primaris. Participa en programes de televisió, dona conferències, imparteix seminaris i ha escrit llibres sobre temes relacionats amb els boscos i la protecció de la natura.
Els seus llibres La vida secreta dels arbres, La vida interior dels animals i La xarxa secreta de la natura han sigut veritables best- sellers i han entusiasmat els lectors de tot el món.
Darrerament també publica una revista, Wohllebens Welt. L’any 2019 li van concedir la Medalla de Baviera a la Conservació de la Natura per transmetre coneixements científics de manera emotiva i poc convencional.
Informació : Laura Patricio Sedano és llicenciada en Filosofia i Estudis anglesos.
Llegir, escriure i traduir són els tres fars que mantenen la seva barca flotant. Durant molt temps s’ha dedicat a la docència de llengües i a la traducció de l’alemany, especialment de llibres de ciències naturals. Actualment com pagina la traducció amb la tasca de conduir clubs de lectura a les Biblioteques Municipals.
El Camí de Sant Jaume en català, en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques.
És una ruta que recorren els pelegrins procedents d’Espanya i de tota Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l’apòstol Sant Jaume.
Durant tota l’edat mitjana va ser molt concorregut, després va ser lleugerament oblidat i en l’època actual ha tornat a prendre un gran auge.
No hi existeix un únic recorregut, sinó que hi ha moltes rutes d’accés al camí més conegut que és l’anomenat Camí francès de Sant Jaume.
Segons la história, el culte a Sant Jaume a la Hispània romana era desconegut, fins que vers l’any 814 es trobaren les relíquies de l’apòstol
i a partir de llavors, Compostel·la es convertí progressivament en un centre de pelegrinatge reben el seu impuls definitiu durant la primera meitat del segle XII, ajudat en part pel Còdex Calixtí.
Molts dels primers pelegrins procedien de regions d’Europa pioneres en l’aportació de novetats musicals.
Partint alguns del nord, i altres de zones més cèntriques de França, havien passat per llocs de culte com Chartres i Tours, on van poder escoltar les melodies que tot l’Occident cristià considerava el veritable llegat del papa Gregori I.
Poc importava que aquells que venien del nord d’Itàlia i que havien hagut de creuar els Alps i els Pirineus els diguessin que en el seu lloc d’origen, el ritu litúrgic era més antic i venerable que aquest al que ells anomenaven romà.
Tampoc importava molt que una vegada endinsats en territori hispànic i reunits els pelegrins de diferents procedències entorn d’un mateix Camí fessin una parada en algun monestir del camí i allà se’ls parlés, no sense nostàlgia, d’una litúrgia que no feia molt era l’element unificador enfront de les hosts musulmanes que des de feia segles ocupaven bona part del territori hispà.
Després de les edats mitjana i moderna, el Camí va perdent importància.
Per a l’Any Sant Compostel·là de 1993, el govern autònom gallec va decidir potenciar el seu valor com a recurs turístic, no només pel pelegrí religiós, i va llançar la campanya Xacobeo 93, restaurant la ruta i les infraestructures pels pelegrins.
Va assolir la col·laboració de les comunitats per les quals travessa el Camí.
Des de llavors, fer el recorregut a peu, amb bicicleta o a cavall és una destinació popular que reuneix l’element religiós, espiritual, esportiu, cultural, econòmic, etc., tal com ha vingut ocorrent des del principi a través dels segles.
El camí es troba indicat per fletxes pintades de groc, pals i altres senyals.
Es passa per Monestirs, ermites, convents, …
rius, pantans i ponts,
i natura,
fonts naturals,
arbres monumentals, boscos de tot tipus
Boscos casi màgics
i camps…
L’actual Camí de Santiago és el sender de Gran Recorregut 65, amb les seves variants.
El 1993 fou considerat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO,
i el 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia com a lloc de peregrinació i de trobada entre persones i pobles que, a través dels segles, s’ha convertit en símbol de fraternitat, vertebrador d’una consciència europea.
El Camí Català de Sant Jaume té el punt més principal al Santuari de Montserrat, unió dels camins barceloneses, tarraconenses i gerundenses,
Monestir de Montserrat (Catalunya)
i també dels provinents de França. Des de Montserrat va direcció a Lleida i Saragossa on se uneix al Camino Xacobeo del Ebro.
Us passo el recorregut del camí de Sant Jaume des de la frontera de Girona amb França, Montserrat, Lleida i fins l’Aragó :
Avui dos articles relacionats amb Sant Quirze del Vallès
La masia de Can Feliu de Sant Quirze del Vallès es una edificació de Segle XVII. Fins no fa massa anys, aquesta masia estava envoltada de boscos, però en la construcció de Sant Quirze Jardí, es va talar els seus boscos per donar pas a cases,,,
Ara sols queda una petita mostra dels pins que l’envoltava la masia. En general el que poc hi resta son de Pi blanc, axó si, amb molta alçada i presencia.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 