Per anar a La Font de Portelles, cal agafar una pista que surt de la carretera BV. 4607, punt quilomètric 0’700 i seguir uns 800 metres.
La font de Portelles està situada uns 400 metres a l’oest de la masia de Portelles, al peu d’un dels recs que formen la capçalera del barranc de Guspineda.
S’accedeix a la font a través d’un camí que s’inicia prop de la masia de Portelles vorejant un camp i passant per una petita pineda.
fins arribar a la font, ubicada prop del rec i en un espai envoltat de plataners.
La font està formada per un mur de maçoneria de pedra d’aproximadament un metre d’alçada del que en sobresurt, al centre, un tub metàl·lic.
Sota el brollador hi ha una pica de pedra treballada on falta la part de davant.
La Font del Güell esta en la parròquia de Sant Andreu de Gurb, a 1500 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 2’600 en el municipi de Gurb.
Concretament la font del Güell està situada al nord-oest del Güell, a l’extrem nord d’un pla per on creua el rec de l’Esperança.
S’accedeix a la font a través del punt on la pista forestal que transcorre a l’est del Güell creua el rec de l’Esperança. En aquest punt creua un corriol que segueix paral·lel al rec en direcció oest.
Uns metres més endavant es troba un petit pla, amb el rec de l’Esperança a l’extrem sud i la font a l’extrem nord, adossada al marge que delimita el pla i envoltada d’alguns roures.
La font està formada per una estructura arrebossada amb la inscripció “El GÜELL” que conté el dipòsit i que es troba adossada a un marge de lloses a plec de llibre. A la part inferior hi ha un forat on estava el brollador metàl·lic.
La font del Güell havia estat una font molt concorreguda pels veïns. Fa pocs anys la van reformar.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de les Hortes és situada al costat de la carretera local d’Oló a Sant Joan d’Oló, a la zona anomenada de les Hortes perquè antigament hi havia un bon nombre d’horts que es regaven amb l’aigua d’aquesta font.
Historia:
Antigament la font era més avall, i estava equipada amb un viver i un safareig que utilitzaven les cases veïnes, com ara el Joncar. L’aigua d’aquesta font s’aprofitava per regar una àmplia zona d’horts situats a les terrasses inferiors, els quals eren menats per un bon nombre de pagesos.
El 1863 hi havia una junta d’aigües de la font de les Hortes que, des de temps immemorials, s’encarregava de reglamentar l’ús de les aigües d’aquesta font per regar tots aquests horts. Qui no complia les normes era multat. El 1880 es van reunir els hortolans amb l’ajuntament per tractar de l’aprofitament de les fonts del Roc, de la Salada i del Molí. Hi havia una norma consuetudinària que establia que els dilluns tenien preferència els planters per regar, segurament perquè havien fet la compra el dia anterior al mercat dels diumenges de Moià.
A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular. Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles. La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba. Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any. En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913. Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant. Però els pagesos que regaven amb aquesta aigua s’hi van oposar. El conflicte es va resoldre donant una portadora d’aigua diària de franc als que deixaven passar els tubs pels seus horts.
El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró. Ambdós van vendre el servei d’aigües a un administrador de finques, i l’any 1939 el propietari era Esteban Ollé. Després de la Guerra va caldre millorar la captació i es construí una mina a la font de les Hortes, la que hi ha a l’altra banda de la carretera. El 1962 el servei es va vendre a Josep Terricabres Palau de la Gleva, que va iniciar el procés de modernització. El 1976 Terricabres va vendre el servei a Josep Pons i Prat, que tenia com a soci Martí Jubany. A la dècada de 1990 els nous propietaris van haver de fer noves inversions i nous pous. El 2020 s’ha encarregat un pla director per evitar problemes en el subministrament, però el servei continua en mans d’aquesta empresa.
Ara la font consisteix en un senzill brollador situat pràcticament al marge de la carretera. A l’altre costat de la carretera hi ha un tancat que protegeix una mina que és un dels punts de captació per al subministrament d’aigües a Oló.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural- Diba.
El Parc de les Morisques, es també conegut com la Taula Rodona, esta situat en la Rambla de Lluís Companys i l’Avinguda Camí del Mas, s/n, de Sant Quirze del Vallès Occidental.
El 13 d’agost de 2020 us presentava en aquest blog el Parc de les Morisques,
avui, veurem la seva destacada Bassa i sortidor al centre del Parc.
Pràcticament es situat en la part central del parc l’ocupa un estany amb un sortidor d’aigua.
Aquest recull les aigües d’un brollador natural.
Cal destacar, la part més superior, on hi ha el sortidor,
on l’aigua cau per una petita cascada d’obra fins a l’estany.
A les seves rodalies hi ha gespa i podem trobar-hi ànecs.
En que no sigui perillós ni profund, es evident dir que vigileu als mes petits per evitar que caiguin a l’aigua.
Recull de dades: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès i Varis
La Font i Monument a Josep Obradors esta situada en el nucli urbà d’Oló, concretament en la Plaça de Sant Antoni M. Claret de Santa Maria d’Oló.
Historia:
A principis del segle XX a Oló es va plantejar, com en la majoria de pobles, la necessitat de crear una xarxa d’abastament d’aigua potable, però la iniciativa no va sorgir de l’Ajuntament sinó d’un particular.
Era Josep Obradors Pascual, àlies Paperines, el qual després d’haver viscut a Barcelona i Sabadell va tornar al poble i va idear un projecte per captar l’aigua de dues fonts: la de la Deu i la font del Viver de Turigues o Roselles.
La captació era més alta que el turó on hi ha el poble, de manera que l’aigua havia d’arribar al seu destí sense necessitat de cap bomba.
Era l’any 1912 i Obradors va comprar el castell, va demanar un permís per travessar la riera amb un aqüeducte i, davant de la incredulitat dels veïns, va fer arribar l’aigua corrent a les cases aquell mateix any.
En el llibre “Oló, un poble, una història” es diu per error que l’any que arribà l’aigua va ser el 1913.
Com que l’aigua d’aquestes dues fonts no era suficient més tard es va comprar també la font de les Hortes, que és la que és més abundant.
El 1932 Obradors va deixar el negoci de l’aigua i se’l va vendre a Esteve Valls, un peixater de Manresa que tenia com a soci Vicenç Ciuró.
Posteriorment el servei d’aigües ha passat per diferents propietaris. Josep Obradors es traslladà a Manresa, on va regentar la Fonda Espanya, al carrer Guimerà. Quan ja era gran ell mateix va propiciar que se li aixequés un monument a Oló, aprofitant una visita de l’alcalde a la fonda.
El mateix Obradors va pagar el cost del monument, que fou construït el 1955, i pocs anys després va morir.
La primera ubicació on ara hi ha el campanar de l’església aproximadament.
Però poc després van començar les obres per construir l’església i el monument es traslladà més al centre de la plaça.
Finalment, el 1998 es va re-urbanitzar la plaça per fer-hi l’actual zona enjardinada, el carrer es va eixamplar i el monument fou desplaçat uns metres per deixar-lo en l’emplaçament actual. Llavors s’hi col·locà l’actual placa, en català, ja que la primera era en castellà.
Font monumental dedicada a la memòria de Josep Obradors, que fou el promotor del servei d’aigua corrent al poble d’Oló. Es troba emplaçada a la plaça de Sant Antoni M. Claret, i consisteix en una estructura de pedra de planta més o menys rectangular que està coronada amb una farola metàl·lica de dos braços.
El monument és simètric, i en les seves dues cares principals hi ha un brollador d’aigua, una pica i una placa de marbre amb la següent inscripció:
“En recordança d’en Josep Obradors i Pascual, el Paperines, per la gran tasca de la portada de l’aigua al poble l’any 1912. Santa Maria d’Oló, 1955-1998.”
Sobre la placa hi ha en relleu una rosa, que és l’emblema de la població.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana
Observacions: Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies pel Blog : Mª Àngels Garcia – Carpintero
El Poble de Salo s’arriba per la carretera BV-3002 al km. 8,6 municipi de Sant Mateu de Bages.
La Font de nova creació emplaçada a la plaça del poble de Salo, junt a una creu de terme també moderna.
A la part posterior es sustenta sobre un monòlit de pedra a imitació d’un petit menhir i, a la base, té una altra pedra, de superfície plana i amb una inscripció al front que diu “SALO”.
El brollador és encastat en un muret fet de maó i l’aigua raja sobre una pica de pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
La Font del Cuc esta al peu del carrer Olvan Alt, a l’extrem més de llevant de Gironella.
Historia:
Gran part de l’estructura on hi ha emplaçada la font és obra d’època contemporània, per bé que la proximitat de la font al nucli antic de Gironella i més concretament al camí de sortida d’un dels seus portals, fa pensar que la font pot haver estat condicionada des de temps enrere.
La font queda emplaçada en un clot a un extrem del carrer Olvan Alt prop del trencall que porta cap al Padró.
L’espai de la font està delimitat per uns murs de pedra i obra, una part d’aflorament de roca i una part de blocs de ciment. El frontal de la font té la superfície revestida de morter de ciment en el que hi ha una aixeta polsador com a brollador.
Damunt uns blocs de formigó amb una tanca metàl·lica de registre.
Unes escales de graons estret faciliten baixar fins la font des de la cota de carrer.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font és situada al costat dret del camí que porta a Ca l’Artiguetes, en el barri de La Vall de Santa Eulalia de Ronçana.
La gent de la masia, la varen construir en 1927 entre el camí i a prop del torrent.
El seu doll sempre escàs però constant omplia una bassa que hi havia a prop.
La font antiga va ser destruïda durant unes obres fetes a la zona.
En un intent de recuperar la font, es va arranjar l’espai amb ciment i blocs de pedra, fins a formar una petita bassa on s’emmagatzema l’aigua, tot i que no hi ha brollador.
En un dels costats s’ha gravat la data “15-11-07”, data del seu arranjament.
L’any 2022 es va fer una reforma de nou, col-locant una bomba manual, per extreure l’aigua que hi ha en un dipòsit soterrat.
També es van col·locar escales de travessa de fusta que permeten descendir-hi des del camí a la font.
A pocs metres hi han dos alzines centenàries que es destacant de la resta dels arbres de les rodalies.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba, i Fitxes de les fonts de Pere Ciurans.
Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn – Antequem S.L.
Per anar a la Font del Roure, cal anar per la carretera B-120 de Viladecavalls a Olesa de Montserrat, poc abans del Km. 8, seguiu a la dreta un ample camí, al poc cal desviar-vos per un camí que surt a la dreta, millor anar a peu, que us portarà a la Font del Roure.
Font situada a peu del camí vell de Can Marcet i sota del Roure centenari.
Està formada per un petit mur de pedra lligada amb morter, del qual en surt un tub metàl·lic que fa de brollador.
L’aigua cauria sobre una petita canalització que condueix a una bassa que hi ha davant plena actualment de vegetació.
A l’altre costat del camí hi ha un roure centenari i un forn de calç.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font de la Codina està en el quilòmetre 7,7 de la carretera BV-4316 direcció Santa Maria d’Oló des de Santa Eulàlia de Riuprimer.
Està construïda al final del rec de la Codina, al arribar a la carretera de Santa Maria d’Oló. Presenta un mur d’uns 10m de llarg.
En el seu costat oest és on es troba el brollador de la font. Aquesta aigua es perd conduïda al riu Méder. El seu cabal és irregular en funció de l’època de l’any o de les pluges.
Una font més del conjunt de deus d’aigua que es repartien pel terme municipal. Com les properes, La Font del Janot i La Font Gran.
Les Fonts són un element de gran importància abans de l’arribada de l’aigua a les cases.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 