Arbres – Els plàtans del Pontarró de Martorell

El Pontarró és un Barri de Martorell (Baix Llobregat), a l’esquerra del riu Anoia, entre aquest riu i el torrent del Llop.

Bàsicament els plàtans esta en la xarxa de camins a les serres de Les Torretes i d’Ataix

i que connecten aquests indrets amb la Vila;

els camins a les terrasses fluvials de l’Anoia, fonamentalment el passeig del Pontarró,

i un petit fragment del camí de Prats a la vora sud del torrent de Llops.

També estan a prop dels Horts allí existents.

Són en general plàtans amb troncs gruixuts i branques nombroses, amb fulles grosses.

Alguns d’aquests plàtans són germans de soca amb 2 o 3 troncs.

Que donant una bona ombra, si es fa el recorregut sota els arbres.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garciá – Carpintero

Parc de Les Aigües de Sabadell

En total, l’espai del Parc de Les Aigues, ocupa 7 hectàrees i és el tercer parc més gran de Sabadell, després dels parcs de Catalunya i Can Gambús.

El Parc de les Aigües esta situat, en l’Av. d’Estrasburg, Carrer de Sarajevo, Carrer de Plini el Vell, entre altres de Sabadell.

L’obra ha costat 5,6 milions d’euros i fa poc es va aprovar una darrera fase d’obres per 4,1 milions d’euros més, de manera que està previst que acabi costant 9,7 milions d’euros.

El parc s’ha dissenyat amb criteris de sostenibilitat i posa l’aigua i el verd al centre. Disposa de 320 arbres, espais d’ombra, camins de passeig, zones de repòs i espais de jocs pensats per a tots els públics.

A l’àmbit nord, destaca una passarel·la i un mirador amb vistes panoràmiques de 360º sobre Sabadell i l’entorn natural: la Mola, el puig de la Creu, el Montseny i Collserola.

Un mirador que posa en valor el paisatge i l’enclavament geogràfic de la ciutat.

A l’àmbit sud hi trobem la zona de jocs d’aigua.

L’aigua dels jocs s’utilitza de manera controlada per garantir un consum mínim i només funciona quan les reserves ho permeten.

Inclou elements com aixetes amb temporitzador, comportes, molinets i séquies per fomentar el joc actiu i creatiu.

Al parc hi ha flora i fauna diverses, amb espècies autòctones i zones que afavoreixen la infiltració de l’aigua de pluja.

És una reconversió d’un espai d’infraestructura urbana en una gran zona verda oberta a la ciutadania per gaudir de la natura i el paisatge.

Va ser inaugurat el diumenge 27 d’abril d’aquest any, es vivia una jornada històrica a Sabadell.

Després d’anys d’espera, la ciutat inaugurava amb tots els honors el parc de les Aigües, que ha d’exercir com un gran pulmó verd entre els barris de Can Llong, Can Rull i la Concòrdia.

L’horari de parc de les Aigües és:

  • D’octubre a abril, de 8 a 20 h
  • De maig a setembre, de 7 a 22 h

Recull de dades: Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Parc del Nord de Terrassa

El Parc del Nord està situat al barri de Sant Pere, just davant de l’estació del Nord de la RENFE,

i s’ubica als antics terrenys de les vies ferroviàries de la RENFE, que ara està limitat pels carrers de Mossèn Pursals, de Bartomeu Amat, dels Ferroviaris i el Passeig del Vint-i-dos de Juliol de Terrassa.

El soterrament de la línia del tren va possibilitar la seva creació, gràcies a un disseny dels estudis BAMMP Arquitectes i Associats i Ruisánchez Arquitectes pensat perquè tingués una zona verda de 33.000 m2- dels 44.000m2 totals-,

i més de 700 arbres de diferents espècies. 

Va ser dissenyat com un entramat de camins per a vianants que marquen diferents itineraris en un terreny que està recobert de gespa i ocupat per arbres.

Compta, a més, amb zones de jocs infantils i una singular escultura de l’artista basc Jorge Oteiza anomenada “Homenatge a Màlevitx”.

Amb el temps, el Parc del Nord s’ha convertit en el pulmó verd del barri de Sant Pere.

Amb 42.000 m2 de superfície, és el segon gran parc de la ciutat després del de Vallparadís.

Hi podeu accedir en tren, baixant a l’estació de Terrassa, de RENFE, o bé a la parada de Terrassa Estació del Nord, de FGC, que connecta el barri de Sant Pere amb el centre de la ciutat i amb d’altres poblacions. També podeu anar en autobús, ja que les línies 1, 2, 3 i 7 de TMESA us deixaran al davant mateix d’aquest gran espai urbà.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Punt d’informació. inici de camins per Collserola des de Sant Cugat del Vallès

El Punt d’informació esta en un costat de la rotonda o Plaça Rotary Internacional de Sant Cugat,

Allí hi han cartells, amb rutes o itineraris a poder fer en el Parc de Collserola, amb consells i normativa.

En un principi us aconsellem si no ho coneixeu, fer el camí tradicional,

anar al Pi d’en Xandri, Torre Negre, can Borrell…

Amb varies variants que estan indicades per cartells.

En alguns camins entrareu dins de boscos exuberants, plens de vegetació, o passareu al costat de camps.

Seguiu les indicacions per no perdràs, i si passes, torneu pel mateix camí.

Com es molt freqüentat sempre podreu preguntar a alguna persona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Mapa Recomanat : Montnegre-Corredor – Parc Natural

Fitxa Técnica:

  • Editorial: Alpina
  • ISBN: 9788480909037
  • Año de publicación: 2021
  • Precio: 14,00€ IVA incluido
  • Idioma: Catalán
  • Tipo de encuadernación: Tapa blanda o rústica
  • Tamaño: 211 x 125 mm
  • Peso: 162 g.

Descripció:

Mapa excursionista de la regió a cavall del Maresme i el Vallès Oriental.
A escala 1:25.000 per no perdre cap detall de la xarxa de camins, senders i ascensions i amb tota la informació sobre refugis i llocs d’interès.
L’acompanya una guia amb la descripció dels itineraris més interessants de la regió i les seves dades de longitud, temps, desnivell i dificultat més un petit apartat dedicat a la BTT, descens de barrancs i escalada.

Recull de la informació: Ramon Solé

Arbres – El Pi de Can Montllor de Terrassa

Per anar al destacat Pi de Can Montllor, cal entrar per l’antic camí que portava a la Masia i restaurant (avui abandonat) des del carrer  de Tàrrega ( barrat per  una cadena) de Terrassa.

Cal seguir fins la masia, estem en l’Anella Verda, allí trobarem cartells per els camins que podem anar, (no esta indicat el Pi.)

Cal seguir el camí ample que us portaria per aquest indret fins l’edifici de “Mossèn Homs”,

al poc cal deixar-ho per un altra camí que trobarem a la dreta,

anem entre antics camps abandonats i petits boscos,

veurem a peu del camí el Pi de can Montllor, destaca de la resta de pins, per la seva corpulència,

a la mitat del seu tronc surten tres branques gruixudes i allargades que d’aquestes es multipliquen en moltes mes,

formant una copa gran i espessa de fulles.

Si baixeu per anar pel costat del torrent, podreu accedir a la font de Sant Josep i la font de la Grípia.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui destaquem: La Font del Duc de Vilalba Sasserra

Una de les Fonts més destacades de Vilalba Sasserra, és la Font del Duc.

Per anar-hi cal seguir el carrer de la Creu direcció a Can Gol, en aquest punt cal girar a l’esquerra i al poc estareu a una cruïlla de dos camins,

a la dreta al costat del camí esta la font molt tapada per la vegetació.

Primer veurem una antiga taula rodona i al poc la font.

Per accedir a la Font es baixava un desnivell, ara està totalment plena d’aigua.

A l’altre costat del camí (esquerra) hi ha la antiga bassa, avui tapada per la vegetació, rebia l’aigua de la font.

Antigament era l’aigua considerada de gran qualitat…

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Els boscos de Can Bonvilar de Terrassa

Podem recorre el perímetre del camp de golf  per camins amb bosc de Can Bonvilar.

També, anar pel torrent de la Betzuca que en aquest indret esta en general sec.

La seva vegetació és una mostra de les adaptacions a les condicions climàtiques de la regió mediterrània, com fullatge perennifoli, arbres de mida discreta i abundància arbustiva.

És un bosc de tipus mixt de pins, roures i alzines que evolucionen cap a alzinar o alzinar amb roures.

Podem veure l’ambient de l’espai agrícola, en els que s’hi cultiven cereals de secà o farratges,

en alguns marges resten encara alguns fruiters de secà com ara ametllers o oliveres.

La comunitat de vegetació de ribera es limita als marges de la llera, amb alguns exemplars aïllats d’àlber i de pollancre i petits nuclis d’om.

Front l’entrada del Glof i de can Bonvilar, hi ha una zona de descans.

Allí han posat un cartell informatiu sobre els animals lliures existents de la zona,

amb normes de civisme i respecta a la natura.

Els dies festiu està obert el centre de informació de can Bonvilar.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Horts de la riera de Rafamans de Corbera de Llobregat

La riera de Rafamans passa per Corbera de Llobregat (Corbera de baix), encara avui en dia, conserva vegetació de ribera i te molts horts.

A pesar de la sequera disposa d’un curs d’aigua, no massa abundant, però suficient per donar vida a la vegetació de la seva riba i dels animals que viuen en les rodalies.

Són nombrosos els Horts que hi ha al transcurs d’aquesta riera.

Alguns disposen de Basses per retindré aigua en cas de mancança poder seguir regant l’hortet.

D’accés tenen escales, camins per arribar-hi des dels carrers dels costats.

També, cada hort disposa de diferents maneres de balles de fusta o filferro per protegir el seu hort i,

barraques mes o menys rústiques…

La riera de Rafamans en alguns horts hi passa pel mig.

Horts sempre ben cultivats, i verds casi tot l’any,

Amb una diversitat de verdures i hortalisses …

I molts arbres fruitals tant de joves o de grans.

Un destacat espai d’horts i vegetació que s’ha sabut conservar…!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Llac petit de Terrassa, ple d’aigua !

Cal arribar per la carretera BV- 1274. A tocar del Centre Audiovisual de Catalunya, on surt un camí que primer trobareu una àrea d’estada amb una font d’aigua de xarxa. A tocar la font trobareu dos camins, heu d’agafar el de l’esquerra pel bosc.

A partir d’aquí el camí s’endinsa pel bosc i va alternant amb algun tram amb camps de conreu. Seguiu per un bosc d’alzines i pins fins a arribar al següent desviament, el primer que va cap al Llac.

En moltes de les cruïlles hi han cartells indicadors.

Si no coneixeu el Pentà, no es gaire gran, però en la manca de pluges d’aquest anys últims va fer estar als mínims l’aigua.

Gracies a les pluges del mes de maig del present any ha fet que estigui ple d’aigua.

No es permet el bany,  ja que pot ser perillós.!

Text: Ramon Solé

Fotografies: Loli Parraga