Es pot arribar a la part alta de la Balma de l’Espluga, tot seguin el camí del cementeri des de Sant Quirze Safaja, i cal prendre el camí de la dreta que us portarà a unes vistes molt boniques de la part superior de la Balma.
Per anar a la part inferior de la Balma, cal que en la carretera BV-1341, agafar el trencant de davant l’escola, seguir el camí i a la bifurcació a l’esquerre us portarà.
Historia:
L’any 1960 el Dr. Batista va dur a terme un seguit de cales a l’interior de la Balma per tal de determinar l’existència de restes arqueològiques.
Arran de la troballa de fragments de ceràmica i sílex treballat es van prosseguir a la realització de dues campanyes arqueològiques el mateix any, una a l’agost i una segona al setembre.
La Balma o Bauma de l’Espluga es troba situada a la vall mitjana del torrent de l’Espluga, a llevant del Turó del Pi Gros.
La balma és un gran abric de roca calcària, amb una formació estalagmítica que divideix l’espai en dos grans zones.
L’any 1960 es van realitzar dues intervencions arqueològiques sota la direcció de Dr. Batista
i posteriorment, l’any 1979 Llongueras i Guilaine va realitzar noves intervencions.
Les excavacions van permetre documentar diversos fragments de ceràmica cardinal, ceràmica llisa, nombroses peces de sílex, punxons d’os i destrals de basalt.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.
La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment
A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica
Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:
“Goig del cel i del mortal font d’amor mai estroncada Mare de Déu de Montcada Guardeu-nos sempre del mal.”
La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.
L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.
Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.
A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.
Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.
La Font esta situada en el carrer del Carme. Una imatge de la Verge, amb ceràmica a color dins d’una fornícula en una casa, presideix el carrer i la Font.
Es una font molt senzilla i antiga. Esta adherida a una placa de ferro. l’estructura es com una capelleta on hi ha l’aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rodona.
La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.
La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.
El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.
Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba
Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost
El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.
Us passo dades sobre la seva historia:
És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.
Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.