Avui destaquem: La Font de can Pomada de Montcada i Reixac

La Font Pomada o de can Pomada, esta situada en un costat de l’era i pati de la masia, situat al veïnat que duu el seu nom, de Montcada i Reixac.

La Font esta dins d’una petita construcció, l’entrada sustentada per dos columnes de ciment

A dalt de l’estructura hi ha el nom de la font amb rajoles de ceràmica

Una Capelleta amb la Mare de Déu del Turó amb ceràmica, te inscrita la següent llegenda:

“Goig del cel i del mortal
font d’amor mai estroncada
Mare de Déu de Montcada
Guardeu-nos sempre del mal.”

La Font te una aixeta polsador, on queia l’aigua a una pica, l’estructura de pedres com la resta de la construcció, actualment esta seca.

L’interior a la dreta disposem d’un seient d’obra per seure.

Ens van dir, que es la Font més antiga del municipi de Montcada i Reixac. L’aigua que hi brollava era de captació, i molt concorreguda per gent amb garrafes, degut a les seves propietats.

A un nivell més elevat, esta una bassa, ara seca que deuria servir per regar els horts.

Al exterior i al costat esquer hi ha una taula i bancs, per fer un àpat privat per la gent de la masia. Observem una columna de totxanes de forma molt curiosa.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia-Carpintero

Avui visitem: La Font del carrer del Carme de Manresa

La Font esta situada en el carrer del Carme. Una imatge de la Verge, amb ceràmica a color dins d’una fornícula en una casa,  presideix el carrer i la Font.

Es una font molt senzilla i antiga. Esta adherida a una placa de ferro. l’estructura es com una capelleta on hi ha l’aixeta polsador i l’aigua cau a una pica rodona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Avui visitem: La Font de Vilavella de Torà

La Font Vilavella esta situada en la Plaça de Vila-bella de Torà.

La font esta adossada a la paret lateral d’una casa particular.

En la paret de l’estructura hi ha una aixeta polsador, l’aigua cau a una pica que esta sobre un pedestal d’obra.

A sobre de la font hi ha un mosaic fet amb rajoles de ceràmica amb el nom de la font i l’escut de la població de Torà.

En cada costat de la font estan uns parterres de plantes, protegides per una petita barana metàl·lica.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui destaquem: La Font de Sant Isidre de Santa Eulàlia de Ronçana

La Font de Sant Isidre està en el Barri El Rieral situada en el que es un parc envoltat de cases o xalets.

De la seva estructura se’n poden diferenciar dues fases, la més antiga de forma triangular, per on raja l’aigua i,

on hi ha gravat el nom de la font.

Font Sant Isidre en 1982 (Pere Ciurans)

I la més nova, de l’any 1983, una parat en angle feta amb pedres on hi ha una rajola de ceràmica amb la imatge del Sant.

El tub metàl-lic és va substituir per un brollador en forma de peix, que aboca l’aigua a una pica semicircular.

Unes escales d’obra facilitant l’accés a la font.

En el costat esquer hi ha un seient, no obstant a la dreta també es pot fer servir per assentar-se.

Actualment pràcticament no hi raja aigua, una lleugera humitat te la paret i el tub de la font.

Text: Pere Ciurans

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans

Avui destaquem : La Font del Molí de can Sanahuja de Viladecavalls

Per anar a La Font del Molí cal sortir de Viladecavalls pel camí Vell de Martorell, a uns 215 metres després de can Sanahuja esta situada la font.

Font que es troba a peu del camí que baixa de la masia de Can Sanahuja.

Està constituïda per un mur amb d’obra amb una obertura ceràmica tancada amb una porta metàl·lica.

Aquesta sembla correspondre’s amb una mina, que podria estar relacionada amb la Font dels Rosers, força propera DEL CAMPO (1995: 122).

Sota d’aquesta estructura en sobresurt un tub metàl·lic, del qual l’aigua brolla constantment i cau a una pica,

l’aigua que se’n desborda està canalitzada fins a una bassa de majors dimensions.

Aquesta havia estat utilitzada com a safareig,

ja que conserva les pedres verticals on es rentava la bugada.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació al Text del Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Avui coneixerem : La Font de Sant Isidre en El Pla del Penedès

La Font de Sant Isidre està adossada a la façana de l’immoble del carrer Sant Isidre numero 1,  dins del El Pla del Penedès.

La font es composa d’una pica de pedra i aixeta de polsador,

en la part superior hi ha un plafó de ceràmic amb la imatge del sant  i un fons de paisatge rural.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpinteo

Avui coneixerem : La Font de la Plaça de La Coma de Sant Esteve Sesrovires

La Font de la Plaça de La Coma esta situada en un dels costats de la plaça del mateix nom de Sant Esteve de Sesrovires.

La Font de la Plaça de la Coma és una font construïda a la plaça de la Coma, darrere el Dipòsit d’aigua de la Coma, ocupant la banda de llevant de la plaça. La font està configurada per una composició arquitectònica que centra un espai o zona enjardinada on s’hi troba situada una antiga olivera i una taula amb bancs per poder reposar i fer ús de la font.

El conjunt de la font està constituït per un mur de pedra lleugerament corbat, en el qual s’hi disposa a la seva part central el broc de la font amb la pica de recollida d’aigua, construïda amb maó ceràmic massís. El mur disposa d’un capçaner construït amb maó ceràmic col·locat a plec de llibre i un banc de pedra al llarg de tota la seva llargada.

Davant la font hi és plantada una antiga olivera, la qual queda situada en un escossell circular construït amb pedra.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou del Comú El Bruc

El Pou del Comú està en el barri de el Bruc de Dalt davant de la casa núm. 37 en El Bruc.

Us passo dades sobre la seva historia:

  • És l´únic pou que es conserva al municipi dels que abastien d’aigua abans que fos canalitzada a les cases.
  • Segons informació oral, tot i que a moltes cases hi havia pous, l’aigua d’aquest era molt millor que la dels pous de les cases que quedaven la banda oposada del carrer. L’aigua era molt apreciada sobretot per coure el menjar.
  • A la casa del costat, de nova construcció on hi havia hagut un solar, hi ha una placa ceràmica amb el nom del “Pou dels Frares”.

Pou adossat a la façana de la casa. És de forma semicircular realitzat amb pedra desbastada i maons. A la coberta s’hi va posar una capa de ciment per consolidar-la. A la part dreta s’eixampla degut a que es va fer una canalització des de la teulada de la casa. La porta és de fusta amb un forrellat. A l’obertura te una peça de ceràmica per poder sostenir la galleda.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

El Jardí “Lola Anglada” a Tiana

dscn7498_01La Casa i el Jardí “Lola Anglada” estant situats, entre la plaça de la Vila i el carrer Verge del Pilar de Tiana.dscn7500_01A mitjan segle XIX la casa va ser comprada per Gabriel Anglada, pare de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada. Ella hi va residir els últims anys de la seva vida.dscn7499_01De la casa cal destacar  el jardí, des de fa uns anys és d’accés públic, al qual s’entra per una porta obra d’Àlvar Sunyol.dscn7501_01En aquest espai, evocat en l’obra de Lola Anglada de 1958 “La meva casa i el meu jardí”.dscn7508_01Hi ha escultures com la “Família tornant del camp” o la “Mare amb nen”, obres de caràcter realista- naturalista.dscn7503_01Així mateix, al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada.dscn7502_01Per ha mes informació, podeu consultar a :

http://tiana.cat/municipi/Itineraris___saludables/El___jard%C3%AD___rom%C3%A0ntic___de___la___Lola___Anglada

dscn7504_01És un bon lloc per prendre el sol tot fent una lectura d’un bon llibre…

Dades : Ajuntament de Tiana

Text i Fotografies : Ramon Solé