Incendi forestal de Pont de Vilomara (Bages)

L’incendi del Pont de Vilomara de 2022 va ser un incendi forestal que es va originar al migdia de diumenge 17 de juliol, al terme municipal d’El Pont de Vilomara i Rocafort (Bages). Va ser considerat de gran potencial.

Per a més detalls podeu veure l’enllaç de Viquipèdia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incendi_del_Pont_de_Vilomara_de_2022

Per veure com esta evolucionant el bosc despres de casi 3 anys, varem fer un recorregut per la carretera BV-1224 des del Pont de Vilomara a Rocafort.

Observem que la vegetació comença a estar present en bona part on estava el bosc de Pins, es una vegetació diversa i propia mediterrania.

Us passo un treball d’un lector de la Varguardia en aquests anys:

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20240717/9807980/recuperacion-vilomara-incendio.html

Tindrem d’esperar pot ser mes de 30 anys ?.

Com el gran incendi ocasionat des de Collbató a Vacarisses, per veure a tornat a tenir arbres i vegetació en bona part de la gran zona afectada !

Recull de dades: Viquipèdia i propi.

Adaptació al Text: Ramon  Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Circuit Esportiu de Collbató

El Circuit Esportiu està entre el Passeig de la Cerdanya, Carrer Rosselló, Passeig Ronda i Passeig de la Generalitat de Collbató.

De fet esta dins d’un pinar, la gent pot anar per lliure i gaudir dels diferents jocs, obstacles, altres..

També, hi han taules i seients de fusta per poder fer un àpat o descansar.

En el circuit, hi trobarem un espai de jocs destinats a infants i joves.

No es un lloc aquest circuit massa concorregut.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García-Carpintero

Font de l’inici del camí vell a Collbató en El Bruc

camí vell del Bruc a Collbató.

Aquesta Font es situada al costat del carrer de l’Església on hi ha un aparcament, que des d’allí s’inicia el camí vell del Bruc a Collbató.

Es d’obra molt senzilla, feta de totxanes planes, al centre de la cara principal te la aixeta polsador .

L’aigua cau a una pica rectangular. Es molt utilitzada per excursionistes i ciclistes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – L’Alzina Gran de Collbató

L’Alzina Gran esta al costat del camí de can Migrat, a 300 m del carrer Pau Bertran de Collbató. És situat al mig del torrent del Clot del Lladerns que baixa de la muntanya. Hom creu que l’aigua del torrent ha afavorit el seu creixement.

Historia:

L’hisendat local Ramon Rogent passejava pel camí de cal Migrat i va veure uns homes que tallaven branques de l’alzina per fer llenya i els ho recriminà, però no li feren cas. Aleshores, Rogent els donà un bitllet de 100 pessetes a cada un perquè paressin de malmetre l’arbre i no perdessin el jornal.

L’any 2004 l’empresa Moix va emetre un informe de l’estat de l’alzina i va determinar que “el factor primari i desencadenant del decaïment i pèrdua de vigor va ser la realització d’una rasa que va malmetre entre un 30 i un 50% de la massa radical absorbent i una part important de la massa de subjecció”.

També va diagnosticar la plaga i va recomanar les següents actuacions:

  • Modificar el traçat del camí.
  • Fer un tractament fitosanitari per eradicar els cerambícids.
  • Fer una poda de sanejament.

L’Alzina Gran és l’arbre més emblemàtic de Collbató. Es tracta d’un exemplar de “quercus ilex” de gran envergadura.

Des de fa uns anys està malalt: ha perdut vigor i massa foliar i, a més, està infectat per una plaga de cerambícids, uns escarabats que perforen la fusta.

L’any 2006 es va endreçar l’entorn de l’alzina, amb la implementació d’aquestes mesures de protecció, i es van iniciar els tràmits per sol•licitar la declaració d’Arbre d’Interès Local.

Tractament de reforç i manteniment de l’alzina gran :

http://collbato.cat/pl195/actualitat/noticies/id2765/tractament-de-reforc-i-manteniment-de-l-alzina-gran.htm

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Ramon Solé

Bassa i Safareig de Joan Romanyà de Collbató

La Bassa de Joan Romanyà cal agafar el camí que va a la Salut.

Situada a 100 m de l’àrea d’esplai, en el Torrent de la Codolosa (muntanya de Montserrat) municipi de Collbató.

Historia:

  • Aquesta partida de terra pertanyia a la finca de Can Vidrier, que era propietat del Sr. Galvany.
  • Després de la guerra Civil Espanyola passà a mans de Joan Romanyà, mentre que la part on ara hi ha l’àrea d’esplai de la Salut va ser cedida a l’Ajuntament.
  • El nou propietari féu construir, o potser només adobar, la bassa, i per deixar-ne constància hi posà una placa.
  • El safareig era utilitzat per algunes dones del poble per fer la bugada.
  • Després el complex va ser abandonat i envaït per la vegetació.
  • El 1995 un grup de voluntaris va arrebossar i netejar la bassa.
  • El 2002 es va fer una fitxa amb les característiques i l’estat de conservació.
  • El 2007 un altre grup de voluntaris va netejar la bassa i un tram de les canalització.
  • Més recentment, s’ha adobat el dipòsit i s’han recuperat 120 m dels recs.

La bassa de Joan Romanyà és un dipòsit rectangular amb una capacitat de 31.000 litres,

construït amb murs de pedra i morter de calç, d’un gruix d’entre 30 i 50 cm.

L’interior està arrebossat amb ciment impermeable i la part superior està rematada amb una filada de totxos massissos posats de cantell.

A l’interior, a la paret nord, hi ha una placa de pedra amb la llegenda “Joan Ramanyà, 1948”.

Al costat hi ha un safareig d’uns 1.000 litres de capacitat,

que fa les funcions de decantador, amb dues places per rentar.

Té dues boques per on entra l’aigua que ve pels recs que baixen de la Codolosa i de la muntanya i diversos sobreeixidors, que aboquen l’aigua a un altre rec que dóna al torrent de la Salut.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Pou del Xic Riera o dels Clots de Collbató

El Pou del Xic Riera esta situat en l’Avinguda del Centenari, 38,  darrere la piscina municipal, a 650 m de l’Ajuntament de Collbató.

Historia:

  • Té un tros de mina excavada al subsòl i antigament pertanyia a la família Jorba, de cal Xic Riera, que era la propietària del camp.
  • L’Ajuntament el va comprar a començament de la dècada de 1960 per proveir d’aigua les noves escoles nacionals.
  • L’aigua s’extreia amb un motor i anava cap a un dipòsit que es va habilitar un tros més amunt.
  • Des d’allà es dirigia cap a les escoles.
  • L’encarregat del pou era el Sr. Josep Benavent.
  • També s’hi va instal·lar una aixeta exterior per a ús públic, ja que en aquella època no hi havia aigua a les cases i la gent n’hi anava a buscar per cuinar i beure.
  • Va ser clausurat per raons sanitàries.

El pou de cal Xic Riera és dins d’una caseta d’obra arrebossada. Té la teulada a dues aigües i el carener perpendicular a la façana.

En una de les parets hi ha una porta per accedir al pou i en una altra una finestreta paredada, on abans hi havia l’aixeta.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació del Text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé

Brocal del pou de can Llates de Collbató (Baix Llobregat)

El Brocal del pou de can Llates es situat  a dalt de la rotonda d’accés a Collbató, per can Llates de Collbató.

Devia pertànyer a la veïna masia de can Llates.

El brocal del pou de can Llates té forma rectangular i la coberta de volta feta amb rajoles.

La resta de l’estructura fou bastida amb rocs i obra cuita. L’interior està arrebossat.

Falta la part del davant, on hi havia la boca per treure l’aigua, i una part de la teulada, que van ser esbotssades per fer les obres de l’A-II.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text al bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Brocal del pou de cal Migrat de Collbató (Baix Llobregat)

El Brocal del pou de cal Migrat esta en la confluència de l’avinguda de Montserrat amb el carrer Migrat en el A-II, km 575 de Collbató.

Historia:

  • El pou era situat al Pla de cal Migrat i pertanyia a Pau Ollé i Ollé, que l’any 1958 el va vendre a l’Ajuntament de Collbató, regit aleshores per Francesc Castells, per 125.000 pessetes.
  • Tenia una profunditat de 42,90 m i un aforament de 3.200 l/h.
  • L’any 1958 l’Ajuntament va nomenar encarregat “del pozo de cal Migrat, al vecino Sr. José Benavent” per tal que gestionés la venda d’aigua als particulars.
  • El 1962 el consistori va fer un projecte per portar aquesta aigua fins a la Font del Còdol i Collbató, i hi va instal·lar un motor elèctric.
  • Quan es va eixamplar la carretera, el pou originari va desaparèixer. El Ministerio de Obras Públiques va obrir aquest altre al costat del lateral de l’autovia, aprofitant els totxos de l’antic brocal.

El pou de cal Migrat té un brocal de forma cilíndrica, de 1,35 m de diàmetre i 2,41 m d’alçària. Fou construït amb totxos de terra cuita corbats i rematats amb una peça de conglomerat circular per aprofitar la deu d’aigua que passa pel subsòl.

L’extracció es feia per una boca rectangular, oberta al brocal i que donava accés a una corriola. Es tancava amb una porta de fusta, que descansava damunt d’una llosa de pedra. Aquesta obertura actualment està paredada, tot i que encara hi ha un dels golfos de ferro de la porta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Abeurador de cal Xabret de Collbató (Baix Llobregat)

L’abeurador de cal Xabret esta situat a la paret del darrere de la casa núm. 35 del carrer Nou, al costat de la B-112, es veu fàcilment.

Historia:

  • L’any 1885 l’Ajuntament de Collbató va demanar, juntament amb els d’Esparreguera, Monistrol i Manresa, la millora del camí veïnal de Monistrol a Esparreguera que havia de formar part de la carretera provincial de Manresa.
  • Les obres van ser subhastades l’any 1907.
  • La família de cal Xabret, que vivia a la primera casa del poble, a tocar de la nova carretera, va aprofitar-ho per obrir un petit hostal per als traginers i els carreters que passaven per allí carregats amb vi, cotó i altres mercaderies.
  • Van habilitar una petita quadra per fer el canvi d’animals i van obrir un abeurador a la façana del darrere, perquè poguessin beure i refrescar-se.
  • L’omplien a cops de galleda amb l’aigua de la seva cisterna.
  • A la paret encara hi ha alguns dels ferros on fermaven les bèsties.

L’abeurador de cal Xabret és una construcció feta amb totxos, que després foren arrebossats. És inserida dins d’una fornícula rectangular i acaba amb un arc rebaixat format per dues filades de totxos i una de rajoles planes.

Les mides són: entre 9 i 9,20 m d’alçària, 2,25 m d’amplada i 0,60 m de fondo. La pica és situada a 5 m d’alçària i folrada amb rajoles esmaltades. Actualment gent incívica l’utilitza com a contenidor de desalles…

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Brocal del Pou de cal Quelus de Collbató

El Brocal del Pou de cal Quelus esta en la Plaça de la Font del Còdol del Barri de la Font del Còdol de Collbató.

Historia:

  • El pou de cal Quelus va ser obert per una família de pagesos per aprofitar l’aigua que passava per davant de casa seva.
  • El corrent és superficial, d’un 20 o 25 m, i escàs.
  • L’aigua s’utilitzava per regar.
  • L’any 2000, quan l’era de cal Quelus i els terrenys propers van ser urbanitzats, el pou passà a mans de l’Ajuntament.

El pou de cal Quelus té un brocal exterior fet amb rocs i restes d’obra cuita unides amb morter de fang.

L’aigua s’extreia per una obertura lateral, que té una llosa de pedra en posició vertical a la part de baix. Es tancava amb una porta, que ara ha estat substituïda per una reixa.

A l’interior encara hi ha la corriola que feia pujar i baixar el rest amb la galleda de treure l’aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Assumpta Muset Pons

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero